El Rock-Òdrom. Programa nº120. ESPECIAL: La Segona Edat D'Or Del Heavy Espanyol PART 3. Dissabte 21 Agost 2021

https://elrockodrom.cat | [email protected] | https://twitter.com/elrockodrom | https://t.me/elrockodrom La Segona Edat d'Or del Heavy Metal Espanyol. PART 3: Any 2001 Avalanch: Tierra de nadie és la cançó que obria l'àlbum més exitós dels asturians, El Ángel Caído, i que fou també l'últim amb en Víctor García a la veu. Lujuria: María Martillo. Amb Enemigos De La Castidad, els Lujuria van assolir el seu zenit de popularitat, esdevenint un dels grups de capçalera de Locomotive. Beethoven R.: Quien irá a por ti soy yo. Amb el senzill El Guardián de tu piel que anava inclòs al seu disc Un Poco Más, semblava que aquests paios es menjarien el món... i s'hi van quedar ben a prop. La mala sort i les topades internes ho van impedir. Azrael: Nada que temer. Dimensión IV va vendre 12000 còpies durant el primer mes però greus problemes amb la companyia discogràfica en plena promoció els fa trencar amb Locomotive i es van veure obligats a aturar-se en el seu millor moment. Tierra Santa: Juana De Arco. El seu quart àlbum, Sangre De Reyes, també va significar el seu sostre. La fórmula va funcionar de meravella però a partir d'aquí va començar a esdevenir repetitiva i el grup va iniciar la seva progressiva davallada. Draconian: The Eyes Of The Rain. L'únic treball que va treure aquest grup de Màlaga es diu To Outlive The War i és una de tantes bandes que rescatem de l'oblit. Sphinx: Condenado a vivir. L'àlbum homònim dels Sphinx és, potser, el millor debut d'aquell any 2001. Saurom Lamderth: El Saltimbanqui. El Guardián De Las Melodías Perdidas fou el primer treball d'un dels grups que, vint anys després i amb la inevitable evolució que comporta el pas del temps, ha assolit l'èxit massiu a l'escena hispana.