Càpsules de l'ATZAR

L'origen dels pobles i nacions molt sovint es revesteix d'una aurèola mítica. Avui parlem de la mitologia que s'amaga a les arrels de la cultura catalana, que en la seva manera d’entendre el món i la història, ens explica la fundació de la ciutat de Girona, entre el mite de Gerió i el Camí d’Hèracles.

El mite, tal com ho comprenien les societats antigues, parla d’una història veritable, sagrada, exemplar i significativa. El mite cosmogònic, per exemple, és "veritable", perquè l'existència del món és aquí per provar-ho. Més tard, en la cultura grega, Mythos va ser un terme oposat a Logos i a Història i va acabar per significar: "Tot el que no pot existir en realitat". Els mites en una forma simbòlica, tradueixen el somni més antic i més constant dels homes. Ens endinsem en el llegendari tradicional explicat durant generacions als paisos catalans, que donen compte de l'existència de construccions, i particularitats locals. Avui: amb Heracles i Pirenne en la creació de la serralada Pirinenca.

Les idees evolucionistes des de les aportacions de les teories darwinianes, va causar enfrontaments polèmics a Espanya. La defensa dels dogmes bíblics era esgrimida per un sector important i majoritari de l’elit cultural espanyola per condemnar els nous plantejaments científics. La recepció de l’evolucionisme a l’Ateneo de Madrid, i especialment a l’Ateneu Barcelonès, ens permet copsar el grau d’enfrontament que causaren les teories darwinistes a la Catalunya del segle XIX i XX.

L'obra de Charles Darwin va tenir un impacte significatiu en la societat europea del S. XIX. Des de la ciència, passant per la filosofia, i arribant fins a totes les esferes culturals, l'evolucionisme va canviar l'origen diví de l'home per emparentar-lo amb la resta d'espècies. La seva recepció a Espanya i Catalunya va crear un ric testimoniatge de les tensions sorgides entre intel·lectuals, polítics i científics, conservadors i progressistes de l'època.

Parlem de la violència, de per què hi han persones que passen a fer actes violents i altres no. Què passa, o què falla, en la família humana? A més, entrevistem a Inma Blanco, amb una llarga trajectòria com a Educadora Social i llicenciada en criminologia, que ens explica diferents casos des d’on podem entendre en primer lloc, que la violència es manifesta en tots els àmbits (malgrat que els mitjans de comunicació fan ressó d’un tipus de violència i no d’altres) i, en segon lloc, donen compte de la manca d’efectivitat per part de les institucions, i de la manca d’eines per a les pròpies famílies, que no saben què fer per resoldre la situació. Aquests casos mostren el caos en que vivim al segle XXI malgrat disposar de coneixements que poden ajudar, sens dubte, a millorar el sistema institucional.

Us parlem de l’agressivitat en l’ésser humà, un espai que complementa el programa número 20 de l’Atzar, ens aturem a explicar amb més detall, com es conforma un ésser humà, quan és que neix el Jo d’una criatura, i quina relació hi ha amb l’agressivitat que mostra un nen, un adolescent, un adult. Què passa en l’ésser humà perquè sigui un ésser agressiu. Parlem d’aquest tema des d’una perspectiva psicoanalítica.