Control Claret

El "Control Claret" s'ha acostat fins al passeig Joan de Borbó per constatar si els manters estan preocupats, després que ahir els ajuntaments costaners, la Generalitat i l'Estat van acordar eradicar aquesta venda ambulant il·legal.

La nostra guia especial per aquest magnífic passeig és la directora del Palau Güell: Carme Parella. Amb ella descobrirem part d'aquest palauet que es va acabar el 1890 i era l'habitatge principal de la família.

Sabeu que un dels primers occidentals que van entrar a la tomba de Tutankamon va ser un Güell? Que el mecenes més generós de Gaudí era un Güell? I un dels ponents de l'Estatut de Sau i un dels diputats que van redactar la Constitució espanyola... La història apassionant d'aquesta família i algunes anècdotes les ha explicat Andreu Farràs, redactor en cap d'"El Periódico de Catalunya" i professor de la Universitat Autònoma, al llibre "Els Güell. La història d'una de les famílies més influents a Catalunya els últims dos segles". Amb ell i la Laia Claret som a la Colònia Güell, un dels llocs més emblemàtics de la família, descobrint les interioritats d'aquesta magnífica família.

"Pluja de sons" és la cançó que han cantat en directe més de 80.000 alumnes de Catalunya i d'alguna escola del País Valencià a "El matí de Catalunya Ràdio". Gràcies a una iniciativa del Camp d'Aprenentatge Pau Casals, al capdavant del qual hi ha en David Melgar, ha sorgit l'ocasió d'implicar totes les escoles que creuen en l'aprenentatge musical a fer una activitat conjunta. Com sempre, #controlclaret ens ho controla tot.

Aquesta setmana entrem a escoles o a instituts on tenen la música com a eix vertebrador del projecte. Ens hem proposat conèixer iniciatives que aposten pels beneficis de l'educació musical, més enllà de "només" aprendre música. Avui, amb el #controlclaret, anem fins a Granollers, a l'Escola Pereanton, un centre que va apostar per la música com a opció per vetllar per la cohesió social. Conversem amb l'Anna Farrés, la responsable del projecte musical de l'escola: una big band.

La indústria agroalimentària representa el primer sector industrial de Catalunya. Què cal millorar per potenciar-la? Hem parlat dels problemes del sector lleter, de la pagesia, dels pescadors de Tarragona o de com podem potenciar els nostres productes de proximitat amb Meritxell Serret, consellera d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació; Joan Caball, coordinador Nacional d'Unió de Pagesos; Ramon Sarroca, president de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, i Jordi Riembau, president Llet Nostra.

Aquesta setmana, amb el #ControlClaret, hem donat veu als agricultors, ramaders, pagesos... I avui: els pescadors del Serrallo, de Tarragona. Els pescadors de Tarragona cada vegada són menys i amb unes condicions econòmiques i salarials molt precàries. Conversem amb Jordi Arbós, pescador i membre de la Confraria de Pescadors de Tarragona, per saber com es concreta la seva situació. Diu Arbós: "Treballo 5 dies a la setmana, de nit, pescant, i aquest mes he cobrat 350 euros."

Aquesta setmana amb el #ControlClaret posem el punt de mira en l'agricultura, la ramaderia i la pesca. Avui hem anat fins al Berguedà per conèixer un sector diversificat de la mà de la família Rovira. Conversem amb en Jordi Rovira sobre com és la vida d'un pagès. Segons Rovira, "la peça clau és la terra, la natura ens ho dóna tot". Rovira destaca que ser un sector diversificat et permet ser expert en moltes coses, has de ser molt organitzat. Rovira també assenyala que "el primer sector dóna molts bons llocs de feina a les zones rurals".

Fa mesos que sentim que el sector de la llet no cobreix costos o que els pescadors de peix blau ho estan passant malament. Aquesta setmana volem posar el termòmetre al sector primari català. Donarem veu a les persones que s'hi dediquen. A primera hora hem volgut saber quina és la situació del sector ramader amb Ramon Armengol, responsable de ramaderia de la FECAC (Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya). Més tard hem donat veu al sector de l'agricultura conversant amb el pagès Josep Cabré, responsable del sector de fruita dolça d'Unió de Pagesos. Amb ell hem descobert quins són els problemes del sector i quina és la política europea en aquesta matèria. Segons Cabré, "Europa ens obliga però no ens protegeix".

Com s'ha despertat avui el barri de Gràcia, després de tenir una nit tranquil·la, però també després de tres nits mogudes i amb un conflicte encara per resoldre? Conversem amb Eduard Ampolla, president de la Federació de Comerciants de Gràcia, que reconeix que "les persones que gestionaven el Banc Expropiat han assumit que han perdut la batuta i aquest tema se'ls ha escapat de les mans". Segons Ampolla: "Vénen col·lectius de tot arreu en teoria a ajudar, però no sabem a què, perquè el que s'està produint no és precisament una ajuda". Per Ampolla, "el barri ara està assetjat, sembla que estem en guerra i tenim un helicòpter a sobre de casa nostra fins a la una o les dues de la matinada".

Aquesta setmana coneixem persones que es dediquen a preservar o conservar la natura. Avui, amb el nostre #controlclaret, som a la Fageda de Finestres, a la Garrotxa (Girona). Conversem amb Jaume Hidalgo, coordinador del programa Sèlvans, d'Acció Natura, un enamorat dels boscos i de la natura. Per Hidalgo, "els boscos amb els anys es tornen màgics, la seva bellesa i la seva harmonia t'enamoren, et copsen". Sobre els boscos naturals, Hidalgo explica que "quan t'abraçes a un arbre tot el teu sistema immunològic millora, tot i que no estàs obligat a abraçar-t'hi".

Aquesta setmana coneixem persones que dediquen la seva vida a conservar la natura. Aquest matí amb el #controlclaret som a Viladrau al costat de la font de Fontanelles. Una font que ha restaurat la Fundació Vincles. Conversem amb el seu president, Lluís Pagespetit, i amb Martí Boada, doctor en Ciències Ambientals, que és qui ha apadrinat la font. El dia 5 de juny es farà l'acte oficial.

Recapitulem les pistes que us hem donat fins ara. Us demanem endevinar quina és la ciutat amb una gran muralla, unes platges de blau turquesa amb molta pedra, situada al sud-est d'Europa, on hi ha un telefèric fins al capdamunt del nucli urbà, des d'on hi ha unes vistes magnífiques del mar i de la seva bellesa medieval. La tercera pista ens la dóna l'Oriol Junqueras minorista...

Des d'aquest divendres fins al dia 5 de juny, se celebra la Setmana de la Natura a Catalunya. Hi haurà més de dues-centes activitats per tot el territori, amb més de mil persones implicades. Amb el #ControlClaret ens hem proposat descobrir en primera persona en què consisteixen algunes d'aquestes iniciatives, i per això avui hem anat fins a Tamarit, al Tarragonès. Conversem amb Hèctor Hernàndez, coordinador de l'Associació La Sínia, i amb Anna Arall, responsable del voluntariat d'aquesta associació, per saber la feina que fan de preservar la natura. Segons Hernàndez, "és cabdal educar els nens perquè ells són el futur i cal que aprenguin a conservar el medi ambient".

A partir d'aquest divendres fins al 5 de juny se celebra la Setmana de la Natura. Darrere d'aquesta iniciativa hi ha més de 200 entitats que mouen gairebé un miler de persones, la majoria voluntaris. Avui a #ControlClaret som al costat d'un estany que hi ha al Parc de la Sagrada Família on hi podríem trobar tortugues. Tortugues que abandonen a la ciutat! Conversem amb Irene Cervera, presidenta de l'Associació Animal Latitude, i amb Jaume Fatjó, veterinari i etòleg (ciència que estudia el comportament d'animals), director de la càtedra Affinity. Tots dos coincideixen en la idea que "la gent adopta animals i després -quan no és el que esperaven- els tornen a la natura, però el que no saben és que qualsevol espècie té un equilibri molt fi amb el seu ecosistema i que no és l'ecosistema de la ciutat". Al marge, Fatjó adverteix que "els senglars que trobem a la ciutat no acostumen a atacar, només ho fan en cas d'amenaça".

Aquesta setmana al #ControlClaret hem fet el seguiment de professors que són itinerants, que no fan classe cada dia al mateix centre. Avui hem anat fins a Freginals, al Montsià, per saber quina és la feina d'un professor en una escola rural i com funciona una escola d'aquest tipus. La Laia Claret conversa amb Joan Carles Galve, director del ZER (Zona Escolar Rural) del Montsià, que reconeix: "Treballar en una escola rural és una experiència molt positiva, coneixes molta gent". Segons Galva, és un tipus d'aprenentatge transversal on "els grans aprenen dels petits i viceversa".

Aquesta setmana, amb el #ControlClaret, descobrim professors itinerants, professors que no fan classe cada dia al mateix centre o que fan classe fora de l'aula. Ahir vam conèixer la Flora, una professora que podia fer fins a 100 quilòmetres en un dia. Avui coneixem el testimoni d'en Pep Borràs, professor de música antiga i director de l'ESMUC (Escola Superior de Música de Catalunya), que ha arribat a fer mil quilòmetres en un dia. Segons Borràs, "la majoria de músics fan itinerància i més en el cas de la música antiga, que és un món petit". Borràs reivindica el dret a la música perquè, segons ell, "la música és un element transversal i tothom hi té dret".

Aquesta setmana amb el #ControlClaret busquem professors itinerants. Professors que fan classe fora de l'aula. Avui la Laia Claret s'ha acostat fins a Manresa per conèixer la Flora Grané, que treballa al Servei Educatiu del Bages com a assessora en llengua, interculturalitat i cohesió social. Quina és la feina d'una professora itinerant? Segons la Flora, "és una feina molt variada i molt enriquidora que et permet després de tants anys de docència veure les coses des d'una perspectiva una mica diferent, i tractes amb molta gent i en situacions molt diferents, cosa que és altament motivador i enriquidor".

Aquesta setmana al #ControlClaret us parlem dels professors itinerants. Són els mestres que fan les classes o bé cada dia en un lloc diferent o bé, com avui, fora de l'aula. Avui hem anat fins a Girona, a casa la Isabel, per conversar amb la Susana Pombo, professora d'institut que fa classes a domicili. Segons la Susana, el més important és "tractar l'alumne com si fos el centre de tot, el més imporant és ell, i no tant els continguts que es fan a classe".

Avui a #controlclaret us parlem d'un projecte d'integració. L'associació sense ànim de lucre Enxarxa acompanya adolescents durant el procés de migració. Actualment treballa amb una trentena de noies de deu nacionalitats diferents, la majoria del Pakistan. Conversem amb Aïna Coscollola, coordinadora del projecte Ma'isah; Sadia, de 16 anys i que en fa cinc que viu a Barcelona, i Zulaikha, de 17 anys i que en fa sis que va arribar a Barcelona. Segons Coscollola, "el projecte vol crear un espai segur i de referència per compartir els interessos de les noies immigrants així com fomentar la seva autoestima".

Aquest matí hem enviat el #ControlClaret a Maçanet de la Selva perquè fa un mes que els veïns d'una urbanització no tenen aigua potable; està contaminada. Dos cops per setmana, l'Ajuntament reparteix garrafes als veïns com a solució temporal: els dimarts i els divendres, d'11 a 13 h. Però els veïns només poden omplir dues garrafes i si no en tenen prou n'han de comprar a les botigues. "Tercermundista", "indecent"..., són alguns dels adjectius amb els quals els veïns defineixen la situació, que ja fa més d'un mes que dura.

Avui és el Dia Europeu de l'Òpera i els Amics del Liceu han organitzat concerts per Barcelona. Fa una hora hem connectat amb el #ControlClaret, que era dins del Trambaix en un concert d'òpera. També ens hem acostat als porxos del Liceu per sentir una veu sorgida del Conservatori i saludar Roger Guasch, director del Liceu, i Ramon Bassas, president d'Amics del Liceu. Amb ells descobrim què hi ha al darrere d'aquesta iniciativa sorgida ara fa dos anys i quin és el propòsit. Segons Guasch, "obrir les portes a tothom per acostar l'òpera a tots els públics".

Aquest matí, el síndic de greuges, Rafael Ribó, entra al Parlament per presentar l'informe anual del 2015 i l'informe del mecanisme català de prevenció de la tortura. Nosaltres hi hem enviat la Laia Claret, per estar pendents del balanç de les queixes que ha rebut el síndic i de quines recomanacions fa. Més d'un 30% de les queixes i de les actuacions d'ofici tenen relació amb les polítiques socials. Vistes les últimes sentències del Tribunal Constitucional, Ribó afirma contundent a "El matí de Catalunya Ràdio": "Caldrà, pel que fa a les polítiques socials, lluitar pels drets més enllà de la legalitat."

Aquest matí tenim el #ControlClaret al Vendrell. I hi hem anat perquè el Camp d'Aprenentatge Pau Casals està d'aniversari. Fa 10 anys i es proposa mobilitzar 150.000 nens i nenes al ritme d'una cançó.Un dels impulsors és David Melgar, i amb ell conversem sobre aquesta iniciativa que s'ha de dur a terme el dia 10 de juny, a les 11 del matí. La cançó la podem sentir en exclusiva des d'"El matí de Catalunya Ràdio": "Pluja de sons".

iCat compleix 10 anys i ho vol celebrar amb una festassa aquesta nit a la sala Apolo de Barcelona. La festa, o, més ben dit, El Desconcert, començarà a les 9 del vespre, però hores abans hem anat amb la unitat mòbil i la Pepa Ferrer a trobar el director del canal, Carles Aledo, per descobrir algunes de les sorpreses que ens han preparat per aquest vespre. Una d'elles... Joan Colomo transformat en Amy Winehouse. Jo, de vosaltres, no me'l perdria!

Debatem amb Ferran Bel, alcalde de Tortosa, i amb Olga Duran, membre de la Comissió per la Retirada dels Símbols Franquistes de Tortosa, si s'ha de retirar el monument commemoratiu de la batalla de l'Ebre. El punt de divisió entre tots dos és si cal fer una consulta per retirar el monument. La llei de la memòria històrica apel·la a retirar-lo i, de fet, el Parlament, encara no fa un mes, va aprovar que el traguessin. Ara bé, amb un resultat ajustat, per 43 vots a favor, 42 en contra i 46 abstencions... Una votació que va dividir el vot de Junts pel Sí.

A Catalunya queden 8.100 símbols franquistes, la meitat a Barcelona. La gran majoria, un 96%, són plaques als edificis fets pel Ministerio de la Vivienda, i la resta són creus, tombes i monuments. Són dades registrades pel Memorial Democràtic, que ha pogut fer un cens d'aquest tipus de simbologia en un 80% del territori de Catalunya. La recomanació general és retirar tots els elements commemoratius de la dictadura franquista menys en casos excepcionals, com el monument que commemora les tropes que van ocupar Portbou. L'historiador i tècnic del Memorial Democràtic Gerard Corbella ha explicat al Control Claret que s'ha decidit no treure'l perquè se'n fa una lectura històrica integral, des de totes les vessants.

El gruix dels carrers i plaques de la ciutat de Lleida es van democratitzar però encara en queden algunes per canviar. L'hi ha explicat Joan Sagués a Laia Claret dins "El matí de Catalunya Ràdio". Ell és un dels 7 historiadors que formen la nova comissió que ha creat l'Ajuntament per conèixer les referències biogràfiques de 8 personatges que encara donen nom a algunes vies urbanes. Entre els veïns: divisió. Alguns volen canviar la nomenclatura pel passat que representa. D'altres, defensen deixar-ho com està per problemes burocràtics o pels costos que se'n poden derivar.

Aquesta setmana comprovem que encara hi ha simbologia franquista als carrers de Catalunya. Avui el #ControlClaret és a Ripoll, al carrer General Sánchez Fuensanta, un general franquista dels anys 50. Hi ha veïns que volen que es canviï el nom però n'hi ha que no ho volen per res del món. Per això, conversem amb Josep Ma. Creixans, segon tinent d'alcalde i regidor de l'Àrea de Serveis Econòmics i Administració General de l'Ajuntament de Ripoll, per saber com està aquesta qüestió. Segons Creixans, "el que hem de tenir en compte és que la llei de memòria històrica ha de consensuar i no dividir".

Una de les prioritats de la UGT és combatre la precarietat laboral. Per això, amb el #ControlClaret fem el seguiment de casos de persones que tenen contractes precaris. Avui coneixem el testimoni de l'Aitzol Ruiz de Azua, treballador d'una de les empreses subcontractades per Telefónica. Segons l'Aitzol, "fa temps que Telefónica ha aplicat la lògica de les grans multinacionals i ha contribuït a la precarització dels nostres llocs de treball".

Avui hem conegut l'Ariadna i el Fran. Tenen contractes per hores o per dies. A més, els canvien l'horari cada setmana...

El "Control Claret" d'"El matí de Catalunya Ràdio" posa el focus aquesta setmana en la situació d'un col·lectiu molt anònim però que gairebé tothom reconeix quan parlem de "les dones o les senyores de fer feines". Són part de l'economia submergida i és difícil saber en quines condicions treballen, quant cobren, quantes hores fan... La Laia Claret ha intentat treure'n l'entrellat!

Aquesta setmana, amb el #ControlClaret, coneixem persones que han dedicat la vida a la seva vocació. Aquests dies s'està fent el Saló de l'Ensenyament i molts joves de Catalunya hi van per saber on poden continuar estudiant, després de l'educació obligatòria. Conversem amb Joan Gibert, un fuster de tota la vida, que ha fet de la seva feina la seva vida. Un negoci familiar emblemàtic al cor de l'Hospitalet.

Aquesta setmana està en marxa el Saló de l'Ensenyament. Amb el #ControlClaret us volem ajudar, perquè darrere de l'elecció, la de saber què es vol estudiar, hi ha la passió per allò que aprens. Avui parlem amb la Meritxell Blay, presidenta de l'Associació de Professorat de Clàssiques de Catalunya i professora de l'Institut Jaume I de Salou, que reivindica la utilitat de les coses inútils com pot ser la Filologia Clàssica.

Avui al #controlclaret coneixem una iniciativa de la Fundació Catalana de Recerca. Aquesta entitat ha reunit 25 científics emèrits o jubilats que apadrinen una escola. I què fan? Doncs assessoren els professors, conviuen amb els alumnes i els traslladen el seu coneixement i la seva passió. Una d'aquestes persones enamorada de la seva disciplina és la Neus Cols, doctora en Biologia. La Neus explica com cal fer feina de conscienciació i eliminar els tòpics que hi ha al voltant de la idea d'un científic. Segons la Neus, "encara som vistos com a senyors grans, amb ulleres, bata blanca i amb explosions".

A Cornellà hi ha una joia i l'hem anat a descobrir: el Museu de les Matemàtiques, impulsat per Josep Rey amb l'ajut de 40 professors més. Són uns enamorats d'aquesta disciplina i és per això que han muntat, al Palauet de Can Mercader de Cornellà, aquest peculiar museu que ensenya les matemàtiques tocant-les. Pel Josep "és molt important entrar als conceptes tocant-los". Després de visitar el museu t'adones que "al món hi ha dos tipus de persones: les que els agraden les mates i les que encara no ho saben".

Manresa perdrà la categoria de gran ciutat. Avui havia de demostrar que a data de l'1 de gener del 2015 tenien 75.000 habitants. Segons l'Ajuntament hi eren, però segons l'Institut Nacional d'Estadística en faltaven uns 300. Per saber-ne tots els detalls, #controlclaret des de la capital del Bages, amb Laia Claret i amb Josep Maria Sala, regidor d'Hisenda i Organització de l'Ajuntament de Manresa. Segons Sala, "no ser gran ciutat implica que deixarem d'ingressar 878 mil euros durant els anys 2016, 2017, 2018 i 2019. Ara bé, es buscaran altres solucions que no siguin les de retallar més". Per Josep Maria Sala, "el que farem ara serà introduir una esmena per demanar al Ministeri d'Hisenda la flexibilització dels criteris d'inclusió del sistema de cessió d'impostos i així aconseguir que es tingui en compte la tendència evolutiva de la població dels municipis i no la del padró, i evitar la situació que hem viscut ara".

Aquesta setmana hem dedicat el #controlclaret a les cooperatives. N'hem conegut de socials, de treball, sanitàries, de crèdit o de serveis financers... Avui, plantegem les conclusions des de Can Brians 2 amb la participació de Josep Vidal , director general d'Economia Social i Cooperativa i Treball Autònom; David Fernàndez, periodista i cooperativista, i Elba Mansilla, sòcia de treball de la Cooperativa de la Ciutat Invisible. Per David Fernàndez, "el cooperativisme representa un 5 o un 6% del PIB, no hem recuperat una cosa que forma part de la nostra història". És per això que, per l'exdiputat de la CUP, "o cooperativisme o 'Mad Max', és a dir, o les regles mútues o la llei del més bèstia". Es tracta d'apostar per un model que no pot créixer com una multinacional.

Aquesta setmana amb el #ControlClaret ens endinsem en el món del cooperativisme. Hem visitat cooperatives de treball, sanitàries, socials... I ara ens fixem en una cooperativa de serveis financers: la Coop'57. Té més de 20 anys d'experiència i néixer per potenciar -segons diuen- una transformació social. Conversem amb Raimon Gassiot, el seu coordinador adjunt, per saber com funciona. Segons Gassiot, la principal característica és que es tracta d'una cooperativa "nascuda de la lluita obrera i que no té clients sinó socis", i aquesta és la principal diferència respecte d'un banc.

Aquesta setmana, amb el #ControlClaret estem fent el seguiment del cooperativisme. Parlarem de diferents casos i exemples d'aquest model. Aquest matí hem sabut d'una empresa que tanca, i els seus treballadors se la queden com a cooperativa. És la història de MEC2010 de Sabadell. I ara som a l'Hospital de Barcelona. Té més de 40 anys i és una experiència pionera de cooperativisme sanitari integral. O sigui, està cogestionada per professionals de la sanitat i pels usuaris. Conversem amb Lourdes Mas, gerent i directora general d'SCIAS-Hospital de Barcelona, per saber com funciona aquesta cooperativa.

Hem començat la nostra ruta setmanal a la Cooperativa L'Olivera, de Vallbona de les Monges, a l'Urgell. És una cooperativa d'iniciativa social, treball agrícola i de productes de qualitat que comercialitza vi i oli, fundada l'any 1975.

Avui és Dijous Gras i en moltes ciutats i pobles de Catalunya comença el Carnaval. Aquesta setmana amb el #ControlClaret descobrim com se celebra aquesta festa. Hem anat a Solsona, ahir a Torelló i avui visitem dues ciutats properes i "rivals", entre cometes i de bon rotllo!: Sitges i Vilanova. Comprovem quina és la relació entre aquestes dues ciutats amb Carnavals emblemàtics i empastifats de merenga.

Aquest cap de setmana és Carnaval! On anireu a celebrar-lo? Si encara no ho teniu pensat, potser us podem donar alguna idea, perquè aquesta setmana amb #controlclaret recorrem ciutats i pobles de Catalunya amb gran tradició de Carnaval. Avui visitem Torelló per saber qui és el Cavaller del Gran Pullassu i en què consisteix el Ball de Senyoretes, la nit de divendres a dissabte. Tots els detalls, amb Francesc Manrique i Eudald Martínez, en conversa amb Laia Claret.

Aquest cap de setmana se celebra el Carnaval i a casa nostra hi ha molta tradició d'aquesta festa. Hi ha pobles i ciutats que es bolquen en el Carnestoltes i a "El matí de Catalunya Ràdio" els volem conèixer. És per això que #controlclaret recorrerà Catalunya per explicar-nos els carnavals més nostrats. La primera parada la fem a Solsona, on parlem amb Ramon Maria Casas, responsable del Carnestoltes; Marc Arnau, que fa les bramades del burro, i Teresa Casserras, confeccionadora de gegants.

La Plataforma d'Afectats per la Hipoteca i el govern treballen per fer un reglament de segona oportunitat perquè qui perdi la casa no hagi de seguir pagant el deute. Avui hem analitzat com es pot aplicar la Llei 24/2015 (llei de política d'habitatge i energètica) que es va aprovar a l'agost. Quan s'aplicaran sancions a bancs i energètiques? Escolteu la taula amb Carles Sala, secretari d'Habitatge i Millora Urbana de la Generalitat, i Carlos Macias, portaveu de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca a Catalunya.

Aquesta setmana posem la lupa en els casos de persones que no poden pagar la hipoteca o el lloguer. La Laia Claret conversa amb la Yolanda, mare soltera amb dues bessones que va perdre el seu pis comprat l'any 2010 i va estar a punt de perdre també el dels seus pares, en propietat. Gràcies a la PAH, entitat que li va recomanar que no acceptés la dació en pagament que li oferia el banc, ho va evitar. Després de negociar-ho molt, la Yolanda ha aconseguit que li cancel·lin el deute. Per tant, els seus pares no han perdut el pis, i ella i les seves filles viuen en un pis de lloguer social.