És quan llegeixo que hi veig clar...

PODCAST · arts

És quan llegeixo que hi veig clar...

M. Antònia Grau i Abadal ens porta un programa que pretén el goig per la lectura i per la sensibilitat. La lectura és un art, potser l’únic, que ens fa concentrar sobre nosaltres i que ens fa acréixer allò que no hauríem de perdre mai: la capacitat de pensar i de sentir per nosaltres mateixos.Index temàtic:1. M.A. Anglada (9 caps)2. M. Rodoreda (55)3. Els primers textos en llengua catalana i la literatura trobadoresca (9)4. Vicent Andrés Estellés (6)5. Ramon Llull (8)6. Jacint Verdaguer (14)7. Arnau Vilanova (2)8. El Segle XIX Català (8)9. Àngel Guimerà (11)10. Les 4 grans cròniques (23)11. El Naturalisme. Narcís Oller (24)

  1. 182

    LA LITERATURA RELIGIOSA I MORALITZADORA CAP. 12.10 ANSELM TURMEDA

    (1352-1420/1425) Les COBLES DE LA DIVISIÓ DEL REGNE DE MALLORQUES(1398): l'Anàlisi. -Introducció, les estrofes, el contingut, l'al.legoria de l'illa, el jardí i el palau, referències bibliogràfiques, l'enumeració de figures doctes mallorquines i contemporànies a l'autor, les referències històriques del passat i del present i l'apòleg del falcó i del gall com a clar missatge de Turmeda. MÚSIQUES: "COBLES de la Divisió del Regne de Mallorques", M.del Mar Bonet a "L'Àguila Negra". LECTURES METGE, B. -TURMEDA, A.: "Obres Menors. Cobles de la Divisió del Regne de Mallorca". Col.l "Els Nostres Clàssics", pàgs.103-109, 112-114, 118-119, 121,123-124 i 126-128 núm. 10, Ed.Barcino, Bcn, 1927. IMATGE PORTADA: CANÇONERET DE COBLES ANTIGUES A LA MARE DE DEU DE LLUCH DE MALLORCA. Volumen con impresos de s. XIX. 1883.

  2. 181

    LA LITERATURA RELIGIOSA I MORALITZADORA 12.9 ANSELM TURMEDA

    CAP. 12.9 ANSELM TURMEDA (1352-1420/1425) -EL LLIBRE DE BONS AMONESTAMENTS (1397).Estudi: d'on prové, el sorprenent i actualíssim "Elogi dels diners" i els consells cristians enfront les al.lusions antimonàstiques. MÚSIQUES: - A_Les_Portes_de_L_Oblit_Yigidim_Aslanim - Cobles_De_La_Divisio_Del_Regne_De_Mallorca - Elogi_del_Diners - D_Enca_Que_Ella_Parti - Temps_de_Calabruix LECTURES METGE, B. -TURMEDA, A.: "Obres Menors". Llibre de Bons Amonestaments": Proemi. Col.l "Els Nostres Clàssics", pàgs.153-154, 144-145, 146, 148, 150, 152, 153, 156, 157 i 159, núm. 10, Ed.Barcino, Bcn, 1927. IMATGE PORTADA: Portada del "Llibre de Bons Amonestaments", de Nova Editorial Moll.

  3. 180

    LA LITERATURA RELIGIOSA I MORALITZADORA 12.8 ANSELM TURMEDA

    CAP. 12.8 ANSELM TURMEDA (1352-1420/1425) -Continuació Estudi Biogràfic. -Les fonts del costat cristià (1402-1423). MÚSIQUES: Maria del mar bonet Salmaia Cançons: D_Enca_Que_Ella_Parti Sevasda Per_Hipocrates Merhaba Leylim_Ley Temps_de_Calabruix La_Serenata_Voce_e_Notte LECTURA METGE, B. -TURMEDA, A.: "Obres Menors". Llibre de Bons Amonestaments": Proemi. Col.l "Els Nostres Clàssics", pàg.144, núm. 10, Ed.Barcino, Bcn, 1927. IMATGE PORTADA: Anselm Turmeda. Tomba.

  4. 179

    LA LITERATURA RELIGIOSA I MORALITZADORA 12.7 EIXIMENIS, FERRER I TURMEDA

    ANSELM TURMEDA (1352-1420/1425) -Presentació -Introducció a la vida. -Estudi Biogràfic: (1375-1385) .Els primers anys. -Les fonts del costat àrab (1385-1420) MÚSIQUES: Músiques: Maria del Mar Bonet, Calabruix. Dença que ella partí La música, santa música La Serenata Sevasda Temps de Calabruix Per Hipòcrates Del disc Salmaia.

  5. 178

    LA LITERATURA RELIGIOSA I MORALITZADORA 12.6 EIXIMENIS, FERRER I TURMEDA

    Fra VICENT FERRER (1350-1419). - Els Sermons. -L'art del convenciment o suasori. -Les 2 tasques complementàries: polític i predicador. -Els reporters o estenògrafs. -La llengua usada: la Catalana en la variant meridional. -La doble acció: pràctica religiosa i sessió dramàtica. -El moralisme religiós i el realisme. -Els recursos lingüístics: onomatopeies, descripcions, anècdotes, diàlegs, exemples.. -El llenguatge dramàtic: els gestos i les flexions de la veu. -Sinopsi final MÚSIQUES: De "Polifonia Medieval Catalana". Ave_Regina_Caelorum Credo_de_Sort_Missa_de_Barcelona Isayas_Cecinit Kyrie._O_Sacra_Virgo_Beata Sanctus._Sospitati LECTURES FERRER, Vicent: "Sermons",(2 vols), col.l "Els Nostres Clàssics", Ed. Barcino, Bcn, 1927. Sermó IX, X XVII i XLVIII. CHABÀS, R.: "Estudios sobre los sermones valencianos de S. Vicente Ferrer", Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos, VIII, pàg 57, 1902.

  6. 177

    LA LITERATURA RELIGIOSA I MORALITZADORA 12.5 EIXIMENIS, FERRER I TURMEDA

    Fra VICENT FERRER (1350-1419). -Continuació de la Biografia. -La seva intervenció al Compromís de Casp. -La relació amb Ferran I Trastàmara i amb el primogènit Alfons. El retrat de Ferran I de Trastàmara. -La represa de les missions itinerants: València, Mallorca, Aragó, Perpinyà, Occitània, Bretanya, Borgonya, Pallars Sobirà, Aquitània i Vannes (on mor). -El retrat de Vicent Ferrer, de "Jacomart". MÚSIQUES: De "Polifonia Medieval Catalana". Agnus Crimina_Tollis Cedit_Frigus_Hiemale Gaudeat_Devotio_Fidelium Kyrie._Ave_Desideri._In_Partu_Mirabilis LECTURES -Martínez Ferrando: "San Vicente Ferrer y la Casa Real". FERRER, Vicent: "Sermons",(2 vols), col.l "Els Nostres Clàssics", Ed. Barcino, Bcn, 1927. Sermó XVII.

  7. 176

    LA LITERATURA RELIGIOSA I MORALITZADORA 12.4 EIXIMENIS, FERRER I TURMEDA

    FRANCESC EIXIMENIS(1340?-1409) .Sinopsi Final VICENT FERRER (1350-1419). -Introducció a l'autor. -La Biografia. MÚSIQUES: De "Polifonia Medieval Catalana". DE RIQUER, Martí: Obres de Bernat Metge, Bcn., 1959. "Dietati del capellà d'Alfons el Magnànim", citat per Sanchis Sivera: "Quaresma".

  8. 175

    LA LITERATURA RELIGIOSA I MORALITZADORA 12.3 EIXIMENIS, FERRER I TURMEDA

    FRANCESC EIXIMENIS(1340?-1409) -LES OBRES: .Lo Crestià .El Libre dels Àngels .Scala Dei .La Vida de Jesucrist .El Libre de les Dones .El Regiment de la Cosa Pública .El Cercapou .La Doctrina Compendiosa(?) MÚSIQUES: De "Polifonia Medieval Catalana".

  9. 174

    LA LITERATURA RELIGIOSA I MORALITZADORA 12.2 EIXIMENIS, FERRER I TURMEDA

    -Presentació. -PERSONALITAT: bon observador. Patriota catalá i franciscà. Traduccions. Estudis a Colònia, París, Oxford, Roma i Tolosa de Llenguadoc. Protegit dels reis catalans. Conseller dels Jurats de València. Patriarca de Jerusalem i Bisbe d'Elna. -Visió general de la seva obra: propòsit. Posició equidistant entre el poder establert i el poble. Teòleg: defensa la tradició sense vicis, seguint l'esperit cristià. Representa el sentit comú, l'equilibri i la no exaltació en emetre judicis. -Estil ràpid, irònic, amb intercalacions de faules o historietes. Més feixuc, amb moltes citacions d'autoritats, quan argumenta els seus punts de vista. MÚSIQUES: Agnus Crimina_Tollis Ave_Regina_Caelorum Cedit_Frigus_Hiemale Credo_de_Sort_Missa_de_Barcelona Gaudeat_Devotio_Fidelium De "Polifonia Medieval Catalana". LECTURES EIXIMENIS, Francesc: Contes i Faules. Col.l "Els Nostres Clàssics", num. 6, Ed. Barcino, Bcn. 1925. Dels Contes: fragments de l'apartat XIV: "Lletra que un gran golafre eclesiàstic tramès a un metge per demanar-li consell sobre lo regiment de sa vida" i de "Resposta que lo metge féu al dit capellà". Apartat XV: "Del frame nor i el convidat golafre". I apartat XIX: "Exemple de la símia i la dona pintada". IMATGE PORTADA: Imatge de Francesc Eiximenis (reproducció).

  10. 173

    LA LITERATURA RELIGIOSA I MORALITZADORA 12.1 EIXIMENIS, FERRER I TURMEDA (cas a part)

    -Introducció històrica a l"època( finals del segle XIII i segle XIV): els sobirans de l'estat català i els fets importants de la cronologia. -La incorporació de Sicília a la monarquia catalana. Les conquestes dels ducats d'Atenes i Neopàtria. La conquesta de Sardenya. La ciutat de l'Alguer(el punt més oriental dels Països Catalans).Els lligams político-dinàstics amb Xipre. -Les traduccions d'obres religioses, del llatí a la llengua vernacla. -Introducció a la prosa religiosa i a l'oratòria. Antecedents. Recursos pel que fa a l'estil de cara a les finalitats didàctica, persuassiva i política. MÚSIQUES: Adam_de_la_Halle_-_Qui_a_droit_veut_amours_servir French_Late_Medieval_-Codex_Chantilly-Solage-_Fumeux_fume_par_fumee GUILLAUME_DE_MACHAUT_-De_Fortune_Me_Doi_Plaindre_Et_Loer_Ballade_23._Ensemble_Musica_Nova La_mesnie_fauveline_-_Le_Roman_de_Fauvel (Polifonia Medieval). IMATGE PORTADA: L' Alguer (Sardenya).

  11. 172

    EL NATURALISME. NARCÍS OLLER. 11-24 PILAR PRIM

    Sinopsi final: la preocupació per l'estil i per l'estructura de la novel.la. -La narració el.líptica. LES NARRACIONS -La producció: del 1879 al 1918. -Diversitat temàtica i formal dels contes: la classificació en 8 grups i exemples. -El grup 7 aplicat als diferents registres de l'humor: la ironia, la sàtira, la caricatura i els elements grotescos. MÚSIQUES: Clara_Schumann_Variations_on_a_theme_by_Robert_Schumann_Op_20_Konstanze_Eickhorst_piano Clara_Wieck-Schumann_Variations_de_concert_Op._8_1837 Manuel_de_Falla_Noches_en_los_jardines_de_Espana Manuel_de_Falla_-_Fantasia_betica_1919 LECTURES Fragments del capítol XVI. OLLER, Narcís: Pilar Prim, col.l "Antílop", 8a edició, ed. Selecta. I d' OLLER, Narcís: CONTES, col.l "MOLC", 1a ed., Edicions 62 -"la Caixa" : "El transplantat", (de Croquis del Natural), pàgs.44-45. I "La Bufetada" (a "De tots colors"), pàgs.93-94. IMATGE PORTADA: Portada de LA BUFETADA, d'Il.lustració Catalana.

  12. 171

    EL NATURALISME. NARCÍS OLLER. 11.23 PILAR PRIM

    -Continuació de l'anàlisi crítica o literària. -Els personatges secundaris: els Roig. -La descripció dels ambients: la Cerdanya (interdependència entre món anímic i la natura) i Barcelona( el despatx i pis d'en Deberga). -L'estil indirecte lliure i l'exposició dramàtica, directa, del món interior dels personatges. -L'erotisme. Tema nou en l'autor amb elements insinuats. MÚSIQUES: Clara_Wieck-Schumann_Variations_de_concert_Op._8_1837 Clara_Wieck-Schumann_Scherzo_n._1_in_D_minor_op._10_1838 Clara_Wieck-Schumann_Nocturne_op._6_n._2_1834 Clara_Schumann_Variations_on_a_theme_by_Robert_Schumann_Op_20_Konstanze_Eickhorst_piano Clara_Schumann_Scherzo_n._2_in_C_minor_op._14_1841 LECTURES Fragments dels capítols III, V, IX i XIV. OLLER, Narcís: Pilar Prim, col.l "Antílop", 8a edició, ed. Selecta. IMATGE PORTADA: Venus ajupida

  13. 170

    EL NATURALISME. NARCÍS OLLER. 11.22 PILAR PRIM

    -Introducció. Anàlisi crítica literària. -L'usdefruit condicional. -Òptiques dels 3 personatges centrals als 3 primers capítols. -El conflicte interior del personatge romàntic de Pilar Prim: el personatge més matisat de la seva producció. -La lluita de Pilar per estimar. Procés de dubtes i de pors. Les relacions mare-filla de rivalitat amorosa. -El viatge físic (Bcn-Puigcerdà) i el viatge simbòlic( interior). -El retrat psicològic dels 3 personatges centrals. MÚSIQUES: Clara_Schumann_-_Drei_Romanzen_Op._21_1853 Clara_Schumann_-_Piano_Concerto_in_A_minor_Op._7 Clara_Schumann_-_Piano_Sonata_in_G_minor LECTURES Fragments dels capítols I,II, III i XIV. IMATGE PORTADA: Portada 1a ed. de Francesc Mateu-Il.lustració Catalana, 1906.

  14. 169

    EL NATURALISME. NARCÍS OLLER. 11.21 LA BOGERIA.

    -Continuació de l'anàlisi crítico-literària: el medi ambient, la incidència dels esdeveniments històrics( Revolució del 1868, el general Prim, la febre borsária...) i la incidència dels gens (pares, germanes : Adela i Carolina) i de les reaccions de la societat en el protagonista. -Espais (Barcelona i Vilaniu), temps (del 1868 al 1882) i personatges( els Rodon, els Galceran, en Tomàs Riudavets...) de Vilaniu i de La febre... que ara reapareixen. -Els fets reals que provoquen la novel.la. L'editor Antoni López i les traduccions. -Sinopsi final: l'autor mostra la naturalesa de la follia, la posició de la societat front d'ella i l'autoacusacíó d'ell i d'en Sardà. -Precedents de l'interès de l'Oller per l'alienació mental: el relat "On són els boigs?" -El nou procediment : la integració de converses amb interferències diverses. MÚSIQUES: Enric Granados. De les Danses espanyoles: Bolero Arabesc, Zambra, Dansa Trista i Valenciana. LECTURES Fragments dels capítols VI, I i VIII. IMATGE PORTADA: Manicomi d'Horta de Barcelona o de la Santa Creu (finals segle XIX).

  15. 168

    EL NATURALISME. NARCÍS OLLER. 11-20 LA BOGERIA.

    -Introducció. Estudi crítico-literari. -El narrador fictici o petsonatge testimoni. -El protagonista: Daniel i els 3 personatges: Armengol, Giberga i el narrador (anònim). -Les 3 actituds front la follia : la fatalista, la superficial i la paternalista. Argument: la història d'un boig. -Temàtica: aprofundiment sobre el determinisme i la llei de l'herència. MÚSIQUES: Enric Granados. De les Danses Espanyoles: Galante, Oriental, Fandango Zarabanda i Villanesca. De M. Del Catmen: Preludi. LECTURES Fragments dels capítols I, II, III, IV i V. IMATGE PORTADA: Portada antiga de La Bogeria, d'Antoni López, editor.

  16. 167

    EL NATURALISME. NARCÍS OLLER. 11.19 LA FEBRE D'OR

    -Síntesi final de la novel.la: -El protagonista : Gil Foix. La 'calaverada' i la catàstrofe final. -Les 2 parts de la novel.la. -La presentació i caracterització dels personatges a la 1a part. -Els fets explicats ràpidament i la presentació de 2 Barcelones: la dels rics i la dels pobres. L'evolució de Gil Foix i el retorn a l'ofici del principi. MÚSIQUES: Lluís Millet: -Pregària a la verge del Remei, la Dama d'Aragó, el Cant dels Ocells i Catalanesques. LECTURES Fragments dels capítols IV, V, VI i XIV. (Vol.II) IMATGE PORTADA: Fuster del segle XIX (Memòria gràfica de Catalunya).

  17. 166

    EL NATURALISME. NARCÍS OLLER. 11-18 LA FEBRE D'OR

    -L'ambient de la ciutat 1880-1881: la Barcelona pobra i la luxosa. Els menestrals, la noblesa antiga, la burgesia antiga, la nova burgesia o els "nous rics": de botiguerets a banquers. Propietaris forans, escriptors, artistes, institutrius, directors de fábrica de la colònia francesa... -Els personatges: el protagonista: Gil Foix. El bàndol dels honrats: Caterina, Delfineta, Bernat Gil, la sra. Mònica, Francesc...i el bàndol dels ambiciosos: l'Eladi, nebot d'en Gil, i cosins i parents llunyans ( Rodon, Llassada...) -El punt de vista narratiu. L'actitud activa, intervencionista. -El drama familiar per damunt del drama social. -El dramàtic final de la primera part. MÚSIQUES: Lluís Millet: Catalanesques, El cant del ocells per l'Orfeó Català, Cap al tard i Jovenívola. LECTURES: OLLER, Narcís: La Febre d'Or, vols. I i II, "Les millors obres de la Literatura Catalana", núm. 48 i 49, Ed.62. Del vol. I, fragment del cap.IV i fragments del cap. XX. IMATGE PORTADA: Foto d'arxiu del Cementiri de Montjuïc, 1880.

  18. 165

    EL NATURALISME 11-17 NARCÍS OLLER. LA FEBRE D'OR

    -La 2a Part: el "flash-back" i el gènere epistolar. -Els personatges positius i negatius: Gil Foix, Delfina, Caterina, Bernat Foix, la Sra. Mònica, en Francesc, els Balenyà, els Rodon, en Tomàs Llassada... -El nucli narratiu: el drama familiar. -L'exposició filosòfica i moral de Bernat Foix sobre les contradiccions del capitalisme i sobre el fracàs del germà. MÚSIQUES: Lluís Millet: "Canticum Amoris", Cap al tard, Coral a boca closa, El Pastoret, Jovenívola i La Dama d'Aragó. LECTURES: OLLER, Narcís: La Febre d'Or, vols. I i II, "Les millors obres de la Literatura Catalana", núm. 48 i 49, Ed.62. Fragments dels caps. VII, XII i XIV (Volum II).

  19. 164

    EL NATURALISME. 11-16 NARCÍS OLLER. Joan Sardà

    -El Naturalisme a Catalunya. -Joan Sardà, crític literari. La confrontació amb les tesis zolianes. MÚSIQUES: .Felip Pedrell i Issac Albéniz. LECTURES Fragments dels 3 primers capítols de La Papallona de Narcís Oller. Ed. Bruguera. IMATGE PORTADA: Joan Sardà. (Dibuix.) Enciclopèdia Catalana.

  20. 163

    EL NATURALISME. 11-15 NARCÍS OLLER. VILANIU

    -Continuació de l'anàlisi literària: .Una passió col.lectiva: la calúmnia. .L'Albert Merly, el personatge romàntic. .La descripció de l'ambient. . La composició en desequilibri: La 1a part on predomina la descripció i la 2a part on predomina l'acció. MÚSIQUES: Pep Ventura (Sardanes): Baixant de la Font del gat, Cant de Font-Romeu, No estiguis trista, Cant dels Ocells, La Calàndria i Per tu ploro. LECTURES: N. Oller: Vilaniu. "L'Alzina", núm 4. Ed.62. Caps: X, III i IX (2a part) I I (1a part). IMATGE PORTADA: Colla Vella Xiquets de VALLS (foto d'arxiu).

  21. 162

    EL NATURALISME. 11-14 NARCÍS OLLER. L'ESCANYAPOBRES.

    -Continuació de l'anàlisi literària: .Els 6 recursos literaris de l'autor per potenciar el seu distanciament vers als fets narrats o vers als personatges. VILANIU. -Introducció. L'ambient, personatges principals i secundaris. -De drama amorós a tragèdia. MÚSIQUES: Felip Pedrell: Celestina i Pirineus. Pep Ventura: Per tu ploro, La Santa Espina i Llevantina. (Versions de Marina Rossell). LECTURES: N.Oller: L'Escanyapobres. Col.l "Antologia Catalana", núm. 97. Ed. 62. Fragments de Caps VII i XI. N. Oller: Vilaniu. "L'Alzina", núm 4. Ed.62. Fragment cap. IV. IMATGE PORTADA: Manuscrit de N.Oller, de Vilaniu, cedit per la Biblioteca Víctor Balaguer.

  22. 161

    EL NATURALISME. 11.13 NARCÍS OLLER.

    L'Escanyapobres. -Continuació de l'anàlisi literària: .El tema de l'avarícia .El tercet protagonista i els personatges secundaris .Recursos narratius: l'animalització, les el.lisions, els símbols( l'armilla del notati, el castell, el tren, el mas de la Coma...), les personificacions, les contraposicions o contrastos, les anticipacions o avisos... .Els espais: magatzem, Coma, castell i mina. .La irrupció al camp català de la nova societat capitalista: el ferrocarril, l'explotació minera, les indústries tèxtils. .L'Estructura: parts i contingut. MÚSIQUES: Felip Pedrell: "Nocturns". LECTURES: N.Oller: L'Escanyapobres. Col.l "Antologia Catalana", núm. 97. Ed. 62. Fragments dels caps: Grau: II i III IMATGE PORTADA: Portada de L' Escanyapobres. Biblioteca Popular de L'Avenç, núm. 11.

  23. 160

    El Naturalisme 11-12 Narcís Oller

    EL NATURALISME. NARCÍS OLLER. a) La Papallona(cont. de l'anàlisi literària): -Personatges i tècnica narrativa. -La multitud i el llum de gas. -El desenllaç b) L'ESCANYAPOBRES (2a etapa). -Introducció. ‐L'anàlisi literària. MÚSIQUES: Fragments de Manuel de Falla, de Fèlix Mendelssohn i de Felip Pedrell. LECTURES: N.Oller: La Papallona.Ed. Bruguera. Fragments del cap: XXè N.Oller: L'Escanyapobres. Col.l "Antologia Catalana", núm. 97. Ed. 62. Fragments del cap: Vè IMATGE PORTADA: Fotograma del film de George Cukor: "Luz de gas", (1944).

  24. 159

    EL NATURALISME. 11.11 NARCÍS OLLER

    -La producció literària de Narcís Oller. -Trets distintius de cada obra: -1a Etapa: LA PAPALLONA .(1882)(1a part) MÚSIQUES: -Franz Liszt: Rapsòdies hongareses i Sonata en Si menor. -Fèlix Mendelssohn: Concert per a violí i El somni d'una nit d'estiu. LECTURES: N.Oller: La Papallona.Ed. Bruguera. Fragments dels caps: XX i XV IMATGE PORTADA: Epistolari N. Oller-B. Pérez Galdós.

  25. 158

    EL NATURALISME. 11.10 NARCÍS OLLER.

    ‐L'Evolució Literària. -La 2a Etapa: Notes de Color(part), La Bufetada, L'Escanyapobres, Vilaniu, De tots Colors i La Febre d.Or. -La 3a Etapa: La Bogeria i Figures i Paisatges. -La 4a Etapa: Pilar Prim. -Valoració final i Característiques fonamentals de l'obra de Narcís Oller. MÚSIQUES: -Richard WAGNER: L'Holandès Errant i Tristany i Isolda. -Johannes BRAHMS: Concert per a violí. LECTURES: N.Oller: La Papallona.Ed. Bruguera. Fragments dels caps. X,XI,XII, XIII i XIV. IMATGE PORTADA: El primer ferrocarril Mataró-Barcelona,1848 (Imatge d'Arxiu).

  26. 157

    EL NATURALISME 11.9 NARCÍS OLLER.

    -La Teoria Artística de l'autor. ‐L'Evoloució Literària. -La1a Etapa: Croquis del Natural, La Papallona i Notes de Color(Part). MÚSIQUES: Robert Schumann: "Concert per a piano"; Giuseppe Verdi: "La Traviata" i Richard Wagner: "Tristany i Isolda" i "L'Holandès Errant". LECTURES: N.Oller: La Papallona.Ed. Bruguera. Fragments dels caps. VII, VIII i IX. IMATGE PORTADA: Narcís Oller i Moragues. (Arxiu fotogràfic de Barcelona).

  27. 156

    EL NATURALISME 11.8 NARCÍS OLLER.

    -Esquema de la producció de l'autor: parts i etapes. -Narcís Oller i la seva significació històrica. -L'autor i el Naturalisme. MÚSIQUES: Enric Granados: "Goyescas". Robert Schumann: Concert per a violí. LECTURES: Fragments dels capítols V i VI de La Papallona de Narcís Oller. Ed. Bruguera. Carta-pròleg d' Émile Zola a Mr. A. Savine (traductor de La Papallona al francès). IMATGE PORTADA: Portada de Narcís Oller: La papallona.

  28. 155

    EL NATURALISME 11.7 NARCÍS OLLER

    -Josep Yxart: perfil biogràfic. La seva teoria general de la novel.la. Semblances i diferències Yxart-Zola. MÚSIQUES: Enric Granados: "Goyescas". Pep Ventura: "Per tu ploro" (versió de Marina Rossell). LECTURA: Fragments del capítol " Enric Ibsen" i del capítol: "Clau d'aquest llibre. Pròleg a Notes de Color", d' YXART, Josep: Entorn de la Literatura Catalana de la Restauració. "Les millors obres de la Literatura Catalana", núm. 42, ed. 62. IMATGE PORTADA: Josep Yxart (retrat).

  29. 154

    EL NATURALISME. 11.6 NARCÍS OLLER.

    -El Naturalisme a Catalunya. -Joan Sardà, crític literari. La confrontació amb les tesis zolianes. MÚSIQUES: .Felip Pedrell i Issac Albéniz. LECTURES Fragments dels 3 primers capítols de La Papallona de Narcís Oller. Ed. Bruguera. IMATGE PORTADA: Joan Sardà. (Dibuix.) Enciclopèdia Catalana.

  30. 153

    EL NATURALISME 11.5 NARCÍS OLLER

    -El Krausisme. Francisco Giner de los Ríos i "La Institución Libre de Enseñanza". -El Naturalisme en llengua castellana. Autors: Pereda, "Clarín", Galdós i Pardo Bazán. Obres: Fortunata y Jacinta, La Desheredada, La Regenta i Los Pazos de Ulloa. MÚSIQUES: Manuel de Falla: "El Amor Brujo". LECTURA: Fragment del cap. 29, d'Alas "Clarín", Leopoldo: La Regenta. "Clásicos de la literatura universal" C.L. IMATGE PORTADA: Escultura homenatge a la Regenta, a Oviedo.

  31. 152

    EL NATURALISME 11.4 NARCÍS OLLER.

    CAP. 11.4 EL NATURALISME. NARCÍS OLLER. -Zola: Introducció a l'estudi de la medicina experimental de Claude Bernard i la seva aplicació a la novel.la. -Sinopsi i conclusions sobre el Naturalisme. MÚSIQUES: Camille Saint-Saëns: Symfonies. LECTURES: Fragments dels cap. VI i XIV de: ZOLA, Émile: Nana. "Les millors obres de la literatura universal". Núm.9. Ed. 62. IMATGE PORTADA: CLAUDE BERNARD

  32. 151

    EL NATURALISME 11.3 NARCÍS OLLER.

    CAP. 11.3 EL NATURALISME. NARCÍS OLLER. El mot 'Naturalisme'. La base filosòfica, fisiològica i científica del naturalisme d'Émile Zola: Comte, Taine, Darwin, Haeckel, Berthelot, el metge Claude Bernard...aplicada a la novel.la. MÚSIQUES: Claude Debussy i Hèctor Berlioz. LECTURES: Fragments dels caps. III, IV i V de: ZOLA, Émile: Nana. "Les millors obres de la literatura universal". Núm.9. Ed. 62. IMATGE PORTADA: Cartell anunciador del film "Nana" d'É. Zola, dirigit per Jean Renoir (1926).

  33. 150

    EL NATURALISME 11.2 NARCÍS OLLER.

    -Els precursors del Naturalisme francès: .Honoré de Balzac .Sthendal (Henri Beyle). .Gustave Flaubert .Els germans Goncourt, Jules i Edmon. MÚSIQUES: Gabriel Fauré: "Après un rêve", Verseux. Erik Satie: Gymnopedies, 3 Melodies. Claude Debussy: La Mer. LECTURES: Fragment del cap.I de Balzac, Honoré de: La dona de trenta anys. "El mirall i el temps", ed. Laia. Fragment del cap I, de Sthendal: La Catoixa de Parma, "Les millors obres de la literatura universal", núm 8, ed 62. IMATGE PORTADA: Honoré de BALZAC.

  34. 149

    EL NATURALISME 11.1 NARCÍS OLLER.

    CAP. 11.1 EL NATURALISME. NARCÍS OLLER. -El Naturalisme francès. Introducció. -Principis de l'estètica naturalista. -Els fracassos de la Revolució del 1848, de la guerra franco-prussiana (1870-1871) i de la Comuna de París (1871). MÚSIQUES: Camille Saint-Saëns: Rèquiem i Simfonies. Gabriel Fauré: Rèquiem. LECTURES: Fragments dels caps. I i II de: ZOLA, Émile: Nana. "Les millors obres de la literatura universal". Núm.9. Ed. 62. IMATGE PORTADA: Émile Zola(1840-1902)

  35. 148

    LES 4 GRANS CRòNIQUES 23 - Continuació i final LA CRÒNICA DE PERE III EL CERIMONIÓS.

    LA CRÒNICA DE PERE III EL CERIMONIÓS. -L'estil. -El llenguatge. -Notes finals. Pere III, gran constructor i impulsor d'art. MÚSIQUES: Polifonia medieval a Catalunya. Segles XIII i XIV. LECTURA: Pere III El Cerimoniós: Crònica. Col.l "Les millors obres de la Literatura Catalana", núm.113, ed. 62. : -Del llibre 6è, la mort de Pedro el cruel, pel seu germà Enric II de Castella. -Del llibre Ir, fragment dels avantpassats propers al rei. -Del llibre 7è o Apèndix final, fragment. IMATGE PORTADA: -Estàtua jacent de Pere III, obra de Frederic Marès.

  36. 147

    LES 4 GRANS CRòNIQUES 22 - Continuació LA CRÒNICA DE PERE III EL CERIMONIÓS.

    CAP. 10.22 LA CRÒNICA DE PERE III EL CERIMONIÓS. -Anàlisi detallada de la Crònica del Cerimoniós: -Aspectes diversos del contingut i metodologia. -Informacions personals. -Les revoltes de la Unió a Aragó i a València i les "justícies" del rei. -Els contrastos de personalitat de Pere III. -Pere El Cerimoniós, el cronista més modern als nostres ulls. Absència de prosificacions de l'èpica medieval. Sols introdueix un relat llegendari centrat en Pedro el Cruel de Castella. MÚSIQUES: Polifonia medieval a Catalunya. Segles XIII i XIV. IMATGE PORTADA: La campana fosa de la Unió valenciana: una "justícia" del Cerimoniós.

  37. 146

    LES 4 GRANS CRÒNIQUES 21 - Continuacio de LA CRÒNICA DE PERE III EL CERIMONIÓS

    CAP. 10.21 LES 4 GRANS CRÒNIQUES. LA CRÒNICA DE PERE III EL CERIMONIÓS. -Anàlisi detallada de la Crònica del Cerimoniós: .La segona redacció. .Bernat Descoll i Arnau de Torrelles (col .La intervenció del rei i el detallisme a les cartes .Les fonts: documentals i orals. .Les quatre esposes de Pere III: Maria de Navarra, Elionor de Portugal, Elionor de Sicília i Sibil.la de Fortià. MÚSIQUES: Polifonia medieval a Catalunya. Segles XIII i XIV. IMATGE PORTADA: Sibil.la de Fortià. Fragment del retaule "La comunió dels reis de Catalunya i Aragó", del Mestre de San Miguel Arcángel de Daroca (Saragossa). LECTURA: Pere III El Cerimoniós: Crònica. Col.l "Les millors obres de la Literatura Catalana", núm.113, ed. 62. Del Llibre Vè, l'expedició a Sardenya.

  38. 145

    LES 4 GRANS CRÒNIQUES 20 - Continuació de LA CRÒNICA DE PERE III EL CERIMONIÓS.

    LA CRÒNICA DE PERE III EL CERIMONIÓS. -Anàlisi detallada de la Crònica del Cerimoniós: Les seccions o "Llibres" de la Crònica: Lliibre I: 1319-1336 Llibre II: 1336-1340 Llibre III: 1341-1345 Llibre IV: 1345-1351 Llibre V: 1351-1355 Llibre VI: 1356-1375 Apèndix: 1370-1385 MÚSIQUES: Polifonia medieval a Catalunya. Segles XIII i XIV. IMATGE PORTADA: Pere III i les seves hosts davant de la Mediterrània.

  39. 144

    LES 4 GRANS CRÒNIQUES 19 - LA CRÒNICA DE PERE III EL CERIMONIÓS.

    CAP. 10.19 LES 4 GRANS CRÒNIQUES. LA CRÒNICA DE PERE III EL CERIMONIÓS. -Presentació. Introducció: el regnat, la crònica, les epístoles reials i recapitulació final. MÚSIQUES: Polifonia medieval a Catalunya. Segles XIII i XIV. IMATGE PORTADA: PERE III El Cerimoniós o del Punyalet (imatge extreta de la revista Sàpiens, 121, història medieval).

  40. 143

    LES 4 GRANS CRÒNIQUES 18 - Continuació de LA CRÒNICA DE RAMON MUNTANER.

    -Observacions i conclusions finals: el narrador-cronista. Les exageracions. El monarquisme. L'amor a la Terra, a la Dinastia amb l'exemple de la Mata de Jonc i l'amor a la Llengua. L'odi a França, el sentit polític, el Llenguatge i estil directe. MÚSIQUES: Polifonia medieval a Catalunya. Segles XIII i XIV. IMATGE PORTADA: Miniatura de Ramon Muntaner amb la Mata de Jonc.

  41. 142

    LES 4 GRANS CRÒNIQUES 17 - Continuació de LA CRÒNICA DE RAMON MUNTANER

    Cap. 10.17 -Estudi final i anàlisi detallada de la Crònica de Muntaner. El "llibre" i la proximitat amb el lector. El "Què us diré" . Les transicions amb frases d'enllaç. La formació literària i els elogis a Pere el Gran, a Constança de Sicília i a Roger de Flor. EL Sermó. Els joglars i els herois èpics. La cultura literària de l'autor. L'estil novel.lesc cavalleresc. LECTURA: Fragments del Sermó, cap.272, pags. 235-236. Vol. II, Ramon Muntaner, Crònica, ed. Selecta. MÚSIQUES: Polifonia medieval a Catalunya. Segles XIII i XIV. IMATGE PORTADA: Pere elGran, tan elogiat per l'autor.

  42. 141

    LES 4 GRANS CRÒNIQUES 16 - Continuació de LA CRÒNICA DE RAMON MUNTANER

    Cap. 10.16 LES 4 GRANS CRÒNIQUES. Continuació de LA CRÒNICA DE RAMON MUNTANER. -Estudi final i anàlisi detallada de la Crònica de Muntaner. -Aspectes biogràfics. -La finalitat de l'obra. -El contingut. LECTURES: Vol. II, Ramon Muntaner: Crònica. Ed. Selecta caps. 212, 213, 215. Vol. II, Ramon Muntaner. Ídem. Cap. 268. MÚSIQUES: Polifonia medieval a Catalunya. Segles XIII i XIV. IMATGE PORTADA: Escena cavalleresca procedent de la decoració d’un palau de Barcelona de principis del segle XIV. MNAC

  43. 140

    LES 4 GRANS CRÒNIQUES 15 - Continuació de LA CRÒNICA DE RAMON MUNTANER

    10.15 LES 4 GRANS CRÒNIQUES. Continuació de LA CRÒNICA DE RAMON MUNTANER. -Els darrers anys de l'autor: El casament. El nadó, l'Infant Jaume de Mallorques. La crida de Jaume III quan és rei. Retorn a València. -Les qualitats literàries de la Crònica de Muntaner. LECTURA: Cap. 288, "Esposalles del rei Jaume de Mallorca amb la infanta Constança", ed. Selecta, vol. II, pàgs.273-274. MÚSIQUES: Polifonia medieval a Catalunya. Segles XIII i XIV. IMATGE PORTADA: Escultura de Ramon Muntaner, de Frederic Marés, a la plaça del Dr. Ernest Vila, a Figueres.

  44. 139

    LES 4 GRANS CRÒNIQUES 14 - LA CRÒNICA DE RAMON MUNTANER

    10.14 LES 4 GRANS CRÒNIQUES. LA CRÒNICA DE RAMON MUNTANER -El segle XIV -Introducció a la Crònica. -El valor històric. -Els objectius. -L'autor-cronista. LECTURA: Ramon Muntaner: Crònica. Cap. 5, "Execució del pla", (fragment). MÚSIQUES: Polifonia medieval a Catalunya. Segles XIII i XIV. IMATGE PORTADA: L'edició de la Crònica de Muntaner de l'editorial Barcino.

  45. 138

    LES 4 GRANS CRÒNIQUES 13 - CONTINUACIÓ DE LA CRÒNICA DE BERNAT DESCLOT.

    LES 4 GRANS CRÒNIQUES. CONTINUACIÓ DE LA CRÒNICA DE BERNAT DESCLOT. -Els almiralls Roger de Flor i Roger de Llúria. -La Gran Companyia Catalana. -La Venjança Catalana. -Conclusions finals de la Crònica de Desclot. -La mort de Pere El Gran i la seva tomba. L'estudi de les despulles. LECTURES: Fragments de la Crònica de Bernat Desclot, edició de Miquel Coll i Alentorn. MÚSIQUES: Polifonia medieval a Catalunya. Segles XIII i XIV. IMATGE PORTADA: Roger de Flor i els Almogàvers.

  46. 137

    LES 4 GRANS CRÒNIQUES 12 - CONTINUACIÓ DE LA CRÒNICA DE BERNAT DESCLOT

    LES 4 GRANS CRÒNIQUES. CONTINUACIÓ DE LA CRÒNICA DE BERNAT DESCLOT. -Final del segle XIII: les Vespres Sicilianes i la invasió de Catalunya pels francesos. -El manuscrit de la Crònica. -El Desafiament de Bordeus. -Els Almogàvers. -La crueltat a l'obra. LECTURES: Fragments de la Crònica de Bernat Desclot, edició de Miquel Coll i Alentorn. MÚSIQUES: Polifonia medieval a Catalunya. Segles XIII i XIV. IMATGE PORTADA: EL Desafiament de Bordeus.

  47. 136

    LES 4 GRANS CRÒNIQUES 11 - CONTINUACIÓ DE LA CRÒNICA DE BERNAT DESCLOT.

    LA CRÒNICA DE BERNAT DESCLOT. -Introducció. -El regnat de Pere El Gran. -Temes principals i personatges destacats. -L'autor i la duplicitat de noms. -La barreja d'elements: llegendaris, fets presenciats i documentació de cúria. -L'Heroisme i la cavallerositat. LECTURES: Fragments de la Crònica de Bernat Desclot, edició de Miquel Coll i Alentorn. MÚSIQUES: Polifonia medieval a Catalunya. Segles XIII i XIV. IMATGE PORTADA: Pere II El Gran.

  48. 135

    LES 4 GRANS CRÒNIQUES 10 - Jaume I, Libre dels feyts i Introducció a la CRÒNICA DE BERNAT DESCLOT

    LES QUATRE GRANS CRÒNIQUES. Continuació del Libre dels feyts de Jaume I. -Les prosificacions intercalades de cantars de gesta i de fragments de narracions en vers -Els dos tipus de joglars: els de fets d'actualitat i els de fets llegendaris. -Notes finals sobre Jaume I i el seu gran prestigi. El casament amb Violant d'Hongria i els dos ferms intents de croada a Terra Santa (el 1269 i l'oferiment al Concili de Lió). -Introducció a la CRÒNICA DE BERNAT DESCLOT. -Els 50 primers capítols. La llegenda del comte de Barcelona i l'emperadriu d'Alemanya. MÚSIQUES: Música de la Cort del Rei Jaume I. Polifonia medieval a Catalunya. Segles XIII i XIV. LECTURES: Fragments de la novel.la d'Assumpció Cantalozella: L'amor secret del rei En Jaume. Ed. Proa. IMATGE PORTADA: El Concili de Lió.

  49. 134

    LES 4 GRANS CRÒNIQUES 9 - Jaume I, Continuació del Libre dels feyts.

    10.9 LES QUATRE GRANS CRÒNIQUES. Continuació del Libre dels feyts de Jaume I. -On morí el Conqueridor? L'ANÀLISI LITERÀRIA -El text original. La traducció llatina de Fra Pere Marsili i els dos manuscrits catalans posteriors. -La llengua i l'estil. -Els dos moments en què s'escriu la Crònica. -Autobiografia o llibre de memòries. La intervenció personal del rei. MÚSIQUES: Fragments de la novel.la d'Assumpció Cantalozella: L'amor secret del rei En Jaume. Ed. Proa. LECTURES: Música de la Cort del Rei Jaume I. IMATGE PORTADA: Text manuscrit del Llibre dels feyts. LECTURES: Fragments de la novel.la d'Assumpció Cantalozella: L'amor secret del rei En Jaume. Ed. Proa. IMATGE PORTADA: Manuscrit del Llibre dels feyts.

  50. 133

    LES 4 GRANS CRÒNIQUES 8 - Jaume I, Continuació del Libre dels feyts.

    10.8 LES 4 GRANS CRÒNIQUES Continuació del Libre dels feyts de Jaume I. -La 4a Revolta de Nobles. Ferran Sanxis. -La 3a Revolta dels Sarraïns Valencians. -La Mort de Jaume I. El testament. MÚSIQUES: Música de la Cort del Rei Jaume I. LECTURES: Fragments de la novel.la d'Assumpció Cantalozella: L'amor secret del rei En Jaume. Ed. Proa. IMATGE PORTADA: Escultura jacent a la tomba de Jaume I a Poblet, obra de Frederic Marés.

Type above to search every episode's transcript for a word or phrase. Matches are scoped to this podcast.

Searching…

No matches for "" in this podcast's transcripts.

Showing of matches

No topics indexed yet for this podcast.

Loading reviews...

ABOUT THIS SHOW

M. Antònia Grau i Abadal ens porta un programa que pretén el goig per la lectura i per la sensibilitat. La lectura és un art, potser l’únic, que ens fa concentrar sobre nosaltres i que ens fa acréixer allò que no hauríem de perdre mai: la capacitat de pensar i de sentir per nosaltres mateixos.Index temàtic:1. M.A. Anglada (9 caps)2. M. Rodoreda (55)3. Els primers textos en llengua catalana i la literatura trobadoresca (9)4. Vicent Andrés Estellés (6)5. Ramon Llull (8)6. Jacint Verdaguer (14)7. Arnau Vilanova (2)8. El Segle XIX Català (8)9. Àngel Guimerà (11)10. Les 4 grans cròniques (23)11. El Naturalisme. Narcís Oller (24)

HOSTED BY

Premià Mèdia

CATEGORIES

URL copied to clipboard!