Estudis d’Arts i Humanitats

Aquest material correspon a l’assignatura de Política Social, que entra dins del pla d’estudis del grau de Ciències Socials de la Universitat Oberta de Catalunya. La presa de decisions en l'àmbit polític sol ser vista com un espai d'opacitat subjecte als subterfugis dels poders legítims, i també aquells que treballen a l'ombra. És fàcil veure-hi darrere l'existència d'una mà negra que mou els fils en funció d'interessos inconfessables. Per altra banda, la presa de decisions és el moment de tot el procés, que més fàcilment podem identificar amb la metàfora de la caixa negra. És allà on passen coses fora de la vista i fiscalització dels ciutadans.

Aquest material correspon a l’assignatura de Política Social, que entra dins del pla d’estudis del grau de Ciències Socials de la Universitat Oberta de Catalunya. Encarem el dilema que hem pintat de color morat. El morat integrat en la bandera tricolor de la segona república, representava una concepció nacional unitària. No deixa de ser paradoxal, en aquest sentit, que hagi esdevingut una bandera reivindicativa pròpia de les sensibilitats més progressistes, i fins a cert punt, descentralitzadores. Precisament és aquesta tensió entre centralització i descentralització, la que tractarem en aquest programa.

Aquest material correspon a l’assignatura de Política Social, que entra dins del pla d’estudis del grau de Ciències Socials de la Universitat Oberta de Catalunya. Atenció normalitzadora o especialitzada? Aquest és el dilema que avui ens enfrontem. Un cop identificada la necessitat social i la conveniència de donar resposta a través de la política social, cal valorar si desenvolupem mesures específiques, adreçades exclusivament a les persones que manifesten aquesta necessitat o bé si ho fem a través de recursos normalitzats i ordinaris existents.

Aquest material correspon a l’assignatura de Política Social, que entra dins del pla d’estudis del grau de Ciències Socials de la Universitat Oberta de Catalunya. Arribem al tercer dilema, el dilema roig. Amb aquest tanquem el cicle de les grans controvèrsies que confronten, el model liberal i l’igualitarista, en la concepció de les polítiques socials. Després de confrontar universalisme i selectivitat, en el dilema blanc, i gratuïtat i copagament, en el dilema verd, ara ho fem amb la provisió de les polítiques socials. Ha de ser pública o privada?

Aquest material correspon a l’assignatura de Política Social, que entra dins del pla d’estudis del grau de Ciències Socials de la Universitat Oberta de Catalunya. El cost d'accés a un servei ha de ser gratuït, o bé s'ha d'articular un sistema de copagament? L'hem anomenat el dilema verd perquè és una controvèrsia que remet a la qüestió dels costos econòmics de despesa, i el verd és, en l'imaginari col•lectiu, el color dels diners.

Aquest material correspon a l’assignatura de Política Social, que entra dins del pla d’estudis del grau de Ciències Socials de la Universitat Oberta de Catalunya. En aquest segon episodi, s’analitza el primer d’aquesta sèrie de dilemes, la confrontació que trobem a l’accés de les polítiques socials entre una política de caràcter universal, dirigida a tot el conjunt de la societat, que presenta aquesta necessitat social, o una política de caràcter selectiu, orientant-se només a una part de la societat, d’acord amb determinats requisits o criteris de prioritat.

Aquest material correspon a l’assignatura de Política Social, que entra dins del pla d’estudis del grau de Ciències Socials de la Universitat Oberta de Catalunya. Àngel Parla, dins del programa "Quadratura del cercle", ens introdueix a una sèrie especial de set capítols, que reflexionen sobre els dilemes de les polítiques socials a través de l'anàlisi de les polítiques socials i la paradoxa que suposa la societat actual. Vivim en un món més ric i avançat que mai a la nostra història, però on els estats dels països actuals no poden garantir nivells de benestar que fa 40 anys semblaven assegurats, i on els mecanismes de redistribució de la riquesa associats als estats de benestar, han col•lapsat.