Llibres, píxels i valors

Parlem amb l'editora de Garbuix Books, Montserrat Terrones, de dues novel·les gràfiques que juguen amb humor i ironia sobre les càrregues visibles i invisibles de les dones més enllà dels 40 i els 50. Aude Picault presenta Mis Rollos de Cuarentona on parteix de la base que als 40 moltes dones sobreviuen fent equilibris entre la maternitat i la carrera professional, intentant arribar a tot sense morir en l’intent. Aude Picault retrata amb sensibilitat i humor la vida d'aquestes dones: la càrrega mental, la relació amb la parella, els fills i les expectatives d'una societat patriarcal...sense oblidar l'ansietat creixent per qüestions ecològiques i polítiques.En format de còmic, amb un traç delicat i aquarel·les que donen vida a cada escena. Aude Picault a “Mis rollos de cuarentona” ens transmet de manera directa emocions i situacions quotidianes amb ironia i tendresa. Un manual autoparòdic que convida a riure’s del dia a dia, aborda la supervivència femenina i ajuda a travessar la crisi dels 40 amb lleugeresa i complicitat.I també parlem de la darrera novel·la gràfica de Cati Baur, Marcie. Punto de Inflexión que combina humor, aventures i un retrat de la nostra època a través de la Caroline que acaba de complir els 50 i de perdre la feina. A les portes de la menopausa i sentint que és invisible farà un rumb a la seva vida: aprofitar aquesta invisibilitat per convertir-se en detectiu privat. Parla de l'edadisme i de com la protagonista aconsegueix amb la seva capacitat d'observació retrobar-se a sí mateixa. Denuncia la invisibilització de les dones madures mentre celebra la seva potència, la seva llibertat i la seva capacitat de reinventar-se.Escuchar audio

Prescripció cultural en vena amb Maria Dolors Sàrries. Recomanem el documental de Netflix "Made you Look" sobre la història real de la major estafa d'art a Nova York. El seu protagonista és un gallec, José Carlos Bergantiños, la seva dona i un pintor xinès que varen aconseguir durant 20 anys colar falses obres de Rothko o Pollock com si fossin autèntiques. Una estafa de 80 milions de dòlars.Descobrim la història de Rose Valland, historiadora de l'art, conservadora de museus, membre de la resistència francesa, una de les dones més condecorades de la història francesa. Una heroïna artística que va salvar una mica la bellesa del món, salvaguardant milers d'obres de l'espoli nazi. Un arquetip d'espia que va començar la seva carrera en el món de l'art com a voluntària no remunerada en el Museu Jeu de Paume de París, un lloc clau.La cultura es rebel·la contra Donald Trump com Philip Glass que renuncia a estrenar la seva simfonia al Kennedy Center pel control de Trump d'aquesta institució. I no és la única renúncia, també recordem com Neil Young ha retirat les seves cançons d'Amazon i posar durant 1 any gratis tota la música que ha creat durant 62 anys al servei de Groenlàndia.Aquest 2026 fa 50 anys de la mort d'Agatha Christie la Dama del Crim i recomanem les sèries sobre les seves obres que val la pena veure i les que no cal ni que perdem 5 minuts en visionar. Mercè Rodoreda té una exposició al CCCB fins el 25 de maig que reuneix 400 peces sota el títol "Rodoreda, un bosc" que trenca prejudicis sobre la seva obra i autora. Comissariada per Neus Penalba rebat la lectura parcial i esbiaixada sobre la seva obra i figura. Una manera excel·lent de gaudir de l'escriptora i treure a la superfície la seva contemporaneïtat i la radicalitat de la seva literatura.Acabarem amb Bruce Springsteen i el seu tema dedicat a Minneapolis.Escuchar audio

Conversem amb Pep Prieto sobre la seva darrera obra, "Rosita", guanyadora del 58è Premi Prudenci Bertrana de novel·la.En una Girona grisa i plena de silencis, el petit Josep Maria creix envoltat de monstres reals, pel·lícules de videoclub i dones amb poders secrets. Expulsat del paradís familiar per la violència del pare, trobarà refugi a casa dels avis, i sobretot en la figura enigmàtica i tendríssima de l’àvia Rosita, a qui la imaginació infantil —i potser alguna cosa més— converteix en una bruixa bona.Amb una veu lúcida i commovedora, Rosita reconstrueix la memòria d’una infantesa marcada pel dol, la por, la bellesa i l’amor incondicional. Una novel·la sobre el poder de les dones que ens sostenen quan tot s’esquerda.Escuchar audio

Arriba el final d'any i la nostra prescriptora i viatgera, Maria Dolors Sàrries, fa una tria del bo i millor per gaudir de la cultura. Si aneu a París, no deixeu de visitar l'exposició de John Singer Sargent al Museu d'Orsay o la de Georges de la Tour al Museu Jacquemart-André.Si voleu un pla de televisió i manteta, no us en faltaran. Les sèries Blue Lights, Totes les bèsties petites i grans i Luther són una fantàstica opció. Per llegir, res millor aquests dies que La buena letra, de Rafael Chirbes.Per acabar, descobrim (o redescobrim) qui va ser Frances Glessner Lee, la mare de la ciència forense i el personatge real en que s'inspirava Jessica Fletcher de la sèrie S'ha escrit un crim.Escuchar audio

Conversem amb l'il·lustrador i escriptor Pepe Brocal sobre la seva darrera obra en còmic, Caritat del Río. Veritats, mitges veritats i mentides.Quan el 20 d’agost de 1940 Ramon Mercader va clavar un piolet al cap a Trotski, els poumistes de Mèxic van escriure abundantment sobre la suposada ombra allargada de la seva mare, la Caritat del Río. La van retratar com una dona calculadora, freda i fanàtica que no hauria tingut cap inconvenient a sacrificar el seu propi fill per la causa de Stalin. D’aquesta manera es va convertir en «qui movia els fils». Però qui va ser en realitat la Caritat del Río? La seva vida va ser la d’una dona sempre entregada apassionadament a la causa del comunisme. Tanmateix, va començar sent una devota catòlica, amb rampells de misticisme. Després va passar a ser una senyora de Sant Gervasi, vestida a l’última moda de París, fins que va començar a intimar amb els anarquistes barcelonesos, que li van obrir la perspectiva d’un món aventurer, molt diferent del de la seva vida quotidiana, amb moltes més emocions que les que li podria proporcionar el pusil·lànime del seu marit. Va tenir amors candents i desamors que la van dur a la desesperació. No sabia fer res a mitges. Va ser una de les fundadores del PSUC i es va parlar d’ella com la Pasionaria de Catalunya. Un magistral Pep Brocal prova de posar llum a la foscor i ens traça la vida, farcida de veritats, mitges veritats i mentides, d’una dona irrepetible.Escuchar audio

Convidem Iván de Cristóbal per presentar la seva darrera novel·la, Nos falta un muerto. Alguns missatges arriben massa tard. O això pensem. En Bruno acaba de perdre la Sara, la seva parella de vida. El món ha perdut tot sentit, les rutines s'han reduït a enderrocs i el silenci pesa amb força a cada racó de la casa. Mentre els seus amics intenten animar-lo amb consells no sol·licitats — fes esport, distreu-te, tira endavant — en Bruno només vol una cosa: sobreviure al buit. Però llavors passa l'inexplicable. Un missatge de WhatsApp de la Sara. Un error? Una broma macabra? O una altra cosa? Mentre la lògica s'ensorra, en Bruno emprèn un viatge inesperat. El que comença com una esquerda a la seva realitat es converteix en un abisme que l'obliga a qüestionar-ho tot: la seva relació, els seus records, les seves creences, la seva pròpia salut mental. La Sara sembla que encara és present, no només en els objectes que va deixar enrere, sinó en els llocs més inesperats. Al telèfon. En els silencis. En el que no es diu. Nos falta un muerto és una novel·la sorprenent, plena de girs inesperats, però profundament humana, que esdevé cada cop més inquietant amb humor i intriga. Iván de Cristóbal ha escrit una història addictiva que t'atrapa i no et deixa anar, que ens confronta amb la pèrdua amb intel·ligència i tendresa, i que mostra que el veritable misteri no és la mort, sinó tot allò que deixem pendent amb els qui estimem.Escuchar audio

Les imatges icòniques no són fruit de l'atzar. S'han esculpit al llarg dels segles amb intel·ligència, càlcul i vocació d'eternitat. Com les paraules, les imatges comuniquen, però sobretot evoquen: desperten els sentits, activen la memòria i sedueixen.Conversem amb Toni Aira, periodista i doctor en Comunicació Social i Política, per rastrejar la poderosa herència de la mitologia grega a les narratives visuals de la política contemporània. Des de Milei empunyant la seva serra mecànica igual que Perseu el cap de Medusa fins a la gorra MAGA de Trump que li ha donat les ales del casc d'Hermes, passant pel xandall de Maduro com a pell d' Hèrcules o el Peugeot de Sánchez com a nau d' Odisseu, Aira ens revela fins a quin punt els relats.El resultat és un llibre fascinant sobre els nous mitòlegs del poder i l'art d'escriure la història amb imatges en un món on mirar ha substituït a pensar.Escuchar audio

Fem prescripció cultural en vena. El robatori del segle al Louvre de París va fer aixecar les alarmes de seguretat i després de tot el vist i sentit parlem de robatoris famosos i curiosos com la Nativitat de Caravaggio i la seva relació amb la màfia o el de Vermeer d'un Museu de Boston que es va convertir en el robatori més gran de la història. La Gioconda la coneixeu tots però no els intents de robatori que ha patit a principis del s.XX on va sortir del Louvre amagada sota una bata. També abordem el robatori a un àtic de Madrid d'uns retrats inèdits de Francis Bacon. Robatoris de pel·lícula, la realitat sempre supera la ficció.I estirarem del fil d'una artista prou desconeguda. Una reusenca, Roseta Mauri que va ser musa de Degàs i Manet i a més es va convertir en la 1a Ballarina de l'Òpera de París. Catalana que va triomfar per escenaris del món i que es va recuperar d'una lesió crònica. Amb la nostra prescriptora cultural, Maria Dolors Sàrries, també parlem d'una altra dona que va inspirar el llibre de La Bibliotecària d'Auschwitz d'Antonio Iturbe. Aquest relat s'inspira en la tortuosa vida de Dita Kraus que ens ha deixat recentment i va sobreviure a 4 camps de concentració. Resistència davant l'agressió i la crueltat. Mai es va rendir.Acabarem parlant dels actes dels 25 anys del Patrimoni Mundial de la Humanitat a la Vall de Boí i els actes que s'hi fan. La Vall de Boí està formada per un conjunt de set pobles: Barruera, Boí, Cardet, Cóll, Durro, Erill la Vall i Taül que en un espai geogràfic molt petit aixopluguen vuit esglèsies i una ermita de pur estil romànic dels segles XII i XIII.Escuchar audio

La Fundació Photographic Social Vision, entitat que defensa la fotografia documental per a construir una societat més conscient i millor informada, organitza per vint-i-unè any consecutiu l'exposició “World Press Photo 2025” a Barcelona, al CCCB, coproductor de la mostra. La xifra rècord de 66.500 visitants i més de 7.000 estudiants en visites guiades de la passada edició, confirma la consolidació d'una cita que busca conscienciar i educar visualment al públic de Barcelona, i compleix amb la missió de la Fundació Photographic.L'exposició presenta un total de 144 fotografies, captades en la seva majoria durant el 2024. Algunes de les temàtiques principals d'aquesta edició són els conflictes bèl·lics nternacionals a Gaza, Ucraïna, el Líban o Síria; la crisi mediambiental, com les inundacions al Brasil o la sequera històrica a l'Amazones, els ciclons a Filipines o la contaminació dels rius a la República democràtica del Congo; les problemàtiques relacionades amb la migració a l'Iran o la frontera entre els Estats Units i Mèxic, i la polarització política, incloent-hi l'intent d'assassinat de Donald Trump, la campanya opositora contra Maduro a Veneçuela o el creixement de l'extrema dreta a Alemanya.Escuchar audio

Martina Hefter és l'autora de 'Hey, buenos días, ¿Cómo estás?'. Durant el dia, Juno, artista i ballarina, ajuda el seu marit Jupiter, greument malalt, a fer front a la seva vida quotidiana. I, quan no pot dormir, es fica a les webs de cites i xerra amb homes que confessen el seu amor a dones que busquen companyia, per intentar estafar-les. Per a Juno, això és un joc i una forma d'alliberament, i les converses vies d'escapament on pot ser qui ho vulgui, sense conseqüències. Novel·la guanyadora del Buchpreis, que es falla a la inauguració de la Fira de Frankfurt, i del Premi Grand Continent a la millor novel·la europea.David Von Drehle ens ofereix una història de vida, d'una vida realment extensa, a 'Lo que aprendí sobre la felicidad'. Quan el periodista veterà David Von Drehle es muda a Kansas, coneix un nou veí amb més de cent anys, amb qui aprèn una profunda lliçó sobre el significat de la vida. Charlie White no era un veí qualsevol. Nascut abans de la ràdio, aprèn a fer servir el telèfon mòbil, viu un viatge èpic per l'era del jazz, fa carreres d'ambulàncies entre gàngsters i improvisa tècniques per a les primeres cirurgies a cor obert. Totes les seves experiències us ajuden a dominar estratègies de supervivència que reflecteixen milers d'anys de saviesa humana.Dues novetats de l'editorial madrilenya Maeva.Escuchar audio

La Mente en Blanco, dirigit per Juan Cruz, és un documental en format conversa entre Miguel Gallardo, historietista amb una filla autista i dependent, i Marco Navas, escultor miniaturista diagnosticat d’Asperger.Amb humor, sensibilitat i mirada pedagògica, reflexionen sobre el silenci, l’ordre, les rutines i l’enorme capacitat d’adaptació de les persones amb autisme, que aprenen a mimetitzar-se amb el món com si tornessin als seus planetes d’origen.Disponible a Filmin i a la plataforma CaixaForum+.Escuchar audio

Canvis, esperances i traïcions. Una sotragada entre 1976 i 2023 que farà trontollar tots els secrets amagats, que sempre hi són. El passat tornarà per retre comptes.Escuchar audio

Jane Goodall, Fonts Wallace, Lise Meitner, Sarah Bernhardt i El Petit Príncep.Escuchar audio

Sota el títol "She is her camera" i amb la col·laboració d' Etxepare Euskal Institutua, l' Instituto Cervantes de Nova York presenta ara una retrospectiva del treball d'Isabel Azkárate, una ocasió per recórrer algunes de les sèries més representatives d'una autora amb una obra que ha contribuït a enriquir la fotografia contemporània al País Basc i més enllà.Isabel Azkarate (Donostia-San Sebastià, 1950) ha desenvolupat una extensa trajectòria com a fotògrafa i fotoperiodista. Al llarg de diverses dècades, ha documentat amb la càmera la vida cultural, social i política, construint un arxiu visual de gran valor.Compromesa amb la missió de divulgar i potenciar el valor social de la fotografia documental i el fotoperiodisme, la Fundació Photographic Social Vision crea en 2019 la Beca Joana Biarnés per a Joves Fotoperiodistes en honor de la primera dona fotoperiodista d'Espanya i compleix així amb el desig de la fotògrafa de brindar el seu suport a les noves generacions de fotoperiodistes, al mateix temps que permet a la fundació retre homenatge als seus valors humans i professionals. S'acaba d'obrir el termini per presentar els treballs i optar a les diferents beques i ajutsUn jurat d’experts de reconegut prestigi avaluarà les propostes rebudes i atorgarà 8.000 euros a l’autor/a o equip seleccionat per a dur a terme la seva recerca dins del territori espanyol.Escuchar audio

Moltes dones representades en obres d'art però molt poques dones artistes. Però n'hi ha moltes, això és el que reivindica el còmic Història de l'Art en Femení de Marion Augustin i Sara Colaone editada per Garbuix Books i traduïda al català per Montserrat Terrones. En parlem amb l'editora i traductora que respon a les preguntes de perquè la història de l'art ha estat escrita per homes, per a homes, i ells s'han atorgat el paper protagonista. Més enllà de les icòniques Frida Kahlo i Niki de Saint Phalle, hi ha moltes creadores, sovint avantguardistes, que han contribuït a mostrar la seva genialitat.Artistes visuals, pintores, escultores, fotògrafes, realitzadores de vídeo testimonien la nostra humanitat. Artemisia Gentileschi, Rachel Ruysch, Rosa Bonheur, Tarsila do Amaral, Lee Krasner, Dora Maar, Augusta Savage, Louise Bourgeois o Yayoi Kusama. Un llibre transversal que vol ser un vincle entre generacions, amplia el coneixement, deconstrueix estereotips i torna a les dones al seu paper essencial en la invenció de les avantguardes. Un relat precís i complet, un còmic que mostra les artistes treballant tan a prop com sigui possible de la creació de les seves obres. Perquè tant en la història com en les arts, com més visible siguin les dones, més es reduirà la desigualtat.Escuchar audio

Fes Lloc. Torna La Setmana. Cultura en vena.Escuchar audio

Arrenquem la 12ena temporada amb prescripció cultural en vena. Despertem consciències adormides amb exposicions, sèries, pelis, experiències immersives i estirem del fil de dues notícies que ens remogut. Ho fem amb la nostra prescriptora cultural, Maria Dolors Sàrries, viatgera, editora i curiosa de mena. Marxem al Guggenheim de Bilbao per parlar del muntatge de Barbara Kruger: Another Day. Another Night. La primera retrospectiva complerta a Espanya de l'artista nord americana que ha seduït al públic durant més de 5 dècades. Una obra atrevida que incita a la reflexió, utilitza el poder de les imatges i les paraules per qüestionar estructures que configuren les nostres vides. Ens interpel·la sobre la identitat, el desig, la veritat i el control. S'inspira en les estratègies visuals de la publicitat per reivindicar el pensament crític.Si esteu orfes de contingut audiovisual us proposem la peli El Club del Crim dels Dijous de Chris Columbus a Netflix. Una peli de Richar Osman que reivindica el talent d'un grup de jubilats. Prové d'un llibre que va ser número 1 a tot el món. Els protagonistes no els podem subestimar, resolen crims i ho fan amb intuïció, experiència vital i rebel·lia. El millor veure en acció Helen Mirren, Pierce Brosnan i Ben Kingsley. Si voleu una sèrie Shetland retorna a Filmin. La detectiva Tosh es trobarà amb un cos que li tocarà de prop i destaparà secrets familiars i personals de la comunitat de Shetland. Integritat, implicació emocional i les arrels de les illes. Les xarxes poden ser molt perilloses parlem dels límits i l'ètica a partir de la mort del streamer Jean Pormanove en directe i del desmantellament dels xats de depravats del Facebook, 30.000 homes que compartien fotos i videos sexuals de les seves parelles sense el consentiment de les víctimes.Una experiència immersiva que comença el proper 17 de setembre al Ideal de Barcelona. Un desafiament immersiu que reinventa el format a través de contraposar la vida i obra de les dues figures més influents de la història de l'Art. Leonardo da Vinci i Michelangelo. Innovació tecnològica i rigor històric on el visitant haurà de prendre partit i posicionar-se per un dels artistes. Entrades ja a la venda.I acabarem recordant la història de Manuel de la Calva i el Dúo Dinámico. Barceloní, compositor, cantant que varen començar com a mecànics torners i varen acabar fent temes musicals per Julio Iglesias, Massiel, José Vélez, Angela Carrasco, Los Chungitos. També varen inaugurar a Espanya el fenomen fan.Escuchar audio

Darrer programa de la onzena temporada de Llibres, Píxels i Valors amb la nostra prescriptora de capçalera, Maria Dolors Sàrries. D'entrada li fem un homenatge recordant que llegir és viure i que els llibres són la memòria del món tal com deia Emili Teixidor. També li dediquem un viatge per l'univers afectiu i creatiu del pare de Mafalda, Quino, amb el documental Quinografía que recorre la vida, l'exili i l'empremta universal de Quino. Una carta d'amor a la lucidesa entranyable de Quino i sobretot el seu ferotge sentit crític. Amb la Maria Dolors Sàrries parlem sovint de dones a descobrir i estirem del fil de Blaise Metreweli, la primera dona que dirigirà el Servei d'Intel·ligència Britànic, el MI6, després de quasi 120 anys. Fins ara responsable de la tecnologia i innovació del MI6 es convertirà en la 18ena cap de l'organització i substituirà a Richard Moore a l'octubre de 2025. Tots recordareu a Judi Dench fent de M en les darreres pel·lícules de James Bond. Un servei que s'encarrega de recopilar informació d'intel·ligència a l'estranger per millorar la seguretat de la Gran Bretanya. Els seus objectius són frenar el terrorisme, desmantellar les activitats d'estats hostils i reforçar la ciberseguretat. Té 47 anys, és Llicenciada en Antropologia per Cambridge i té experiència en Pròxim Orient i Europa. Representa una nova generació de lideratges femenins en espais tradicionalment masculins sumant-se a grans noms a la història de la seguretat britànica.Us recomanem un parell de sèries per degustar amb calma a l'estiu. Department Q és una sèrie de Netflix de 9 capítols que adapta de manera lliure els llibres de Jussi Adler-Olsen. Ho fa de la mà del responsable de Gambito de Dama, Scott Frank, mostran les peripècies de detectius dedicats a investigar casos freds, aquells que porten anys sense resoldre's. Transcorre a Edimburg amb Carl Mork un policia tocat pels traumes, que és arrogant, irritant, insuportable i maleducat. També us recomanem a Max, la primera temporada de The Pitt, protagonitzada, produïda i guionitzada per Noah Wyle que es torna a vestir amb la bata de metge 16 anys després d'Urgencias. Interpreta a un veterà cap de servei d'un hospital de trauma de Pittsburgh. 15 hores intenses de guàrdia a Urgències. Una crítica al sistema de salut dels EUA, rodada en temps real, amb crítiques al consum de fentanil, tirotejos massius, persones sense llar o el tractament de la salut mental. També us proposem dos llibres. Pierre Lemaitre i el seu El Mirall de les nostres penes que tanca trilogia i ens situa el 1940 a París, la prèvia de la invasió de l'exèrcit nazi. Petits fils narratius que demostren el seu mestratge en una novel·la amb majúscules, pròpia dels grans narradors de tots els temps. Recrea amb ironia, crueltat i saviesa, l'èxode de França durant l'ocupació nazi. I al juliol podreu gaudir del llibre pòstum de Joan Didion, Apuntes para John, on podeu descobrir una obra inèdita trobada després de la mort de l'autora nord americana en un moble arxivador del seu escriptori. És el diari on Didion descriu les sessions amb el seu psiquiatra. Oberta, vulnerable i una autora en lluita contra les emocions més intenses.Acabem fent un homenatge a Brian Wilson, ànima i compositor prioritari The Beach Boys. El llegendari vocalista i cofundador de la banda no va tenir una vida fàcil. Una ànima fràgil que va canviar per sempre la història de la música popular. Va portar la cançó de pop de 3 minuts al seu cim. Un creador superdotat per a les harmonies amb produccions que eren sofisticades i complexes sense semblar-ho. Va tenir un pare tirànic que va ser el primer mànager de la banda, va patir crisis i problemes de salut mental greus. Escuchar audio

Entrevista a l'escriptora i editora, Antònia Carré-Pons que ja ens va fer petar de riure amb jubilades i vells que portaven mala llet. És l'editora de Cal Carré, una editorial artesana que havia estat una carnisseria familiar i ara és una editorial. Antònia Carré-Pons torna a excel·lir amb una mena d'auca del Senyor Esteve protagonitzada per dues germanes, la Rateta i la Sió que conviuen en una cansaladeria en què tres generacions aboquen les seves vides. Els homes esquarteren porcs i es xopen els davantals de sang, mentre les dones regnen com les matriarques de la botiga. Una novel·la que ens parla de la família, la malaltia, els records d'infantesa i adolescència i de com la Rateta i la Sió malgrat ser germanes s'assemblen com un ou a una castanya.La Rateta aconseguirà trencar amb el que s'esperava d'ella, entrarà a la universitat i es convertirà en una medievalista de renom, mentre la seva germana Sió es quedarà a la botiga familiar. Quan els fils de la vida semblen separar-les sense remei, la sang les trena de nou: la germana petita, la Sió, està a punt de morir de la mateixa malaltia que ha superat la gran i que afecta a les dones de la família. L'encant de La gran família és l'emoció, els sentiments no expressats, els records familiars i les motxilles que tots carreguem. Antònia Carré-Pons no fa cap concessió al sentimentalisme però aconsegueix explicar la malaltia d'una manera molt realista.Es parla dels valors que la família ha transmès i que no es comprenen fins l'adultesa com l'amabilitat, l'austeritat, la confiança, la constància, la fidelitat, l'honradesa, la solidaritat i el realisme. La novel·la "La gran família" està dividida en tres parts, la de la infantesa amb capítols molt curts recordant els flaixos de quan recordem un moment on es parla de la carnisseria, els porcs, la sang i dues germanes que es baralles però s'estimen. La 2a part és la de l'adultesa amb un salt de 40 anys on cadascuna de les germanes, la Rateta i la Sió han escollit el seu lloc al món. Hi ha una separació física i emocional i a la 3a part és la malaltia que tornarà a unir a les dues germanes i a recordar què les uneix. I el títol de la novel·la prové d'un quadre de René Magritte, una obra mestra de l'art surrealista amb molts símbols i metàfores. És el llibre més íntim i personal d'Antònia Carré-Pons i ens ensenya que els sentiments sovint són silenciats però els vincles existeixen, són forts i sorgeixen en el moment més inesperat. L'estil del llibre busca la senzillesa que no la simplicitat, un estil directe amb els mínims recursos literaris possibles. I sobretot que no hi ha una opció bona o dolenta amb els camins que escollim a la vida.Escuchar audio

Conversa amb l'editora de Maeva, Mathilde Sommeregger, una editorial que celebra 40 anys de vida apostant per històries amb màgia, amb personatges que ens interpel·len i relats que ens fan viatjar, somiar i reflexionar sobre el present, el passat i el futur. Tenen dues novetats literàries que són bones lectures per l'estiu. El Libro secreto de Flora Lea, escrit per Patti Callahan Henry, és una novel·la màgica sobre el poder dels contes i la imaginació. El vincle entre dues germanes, les complicacions de l'amor i els secrets ocults en dos plànols temporals: 1939 en plena 2a Guerra Mundial i el 1960. Best seller a The New York Times i un èxit internacional publicat a 12 països.Una altra de les novetats de Maeva és La 2a Lista de mis deseos de Grégoire Delacourt, una seqüel·la d'un èxit editorial protagonitzat per Jocelyne que mostra com després d'una experiència traumàtica, és possible ressorgir de les cendres. Parlarem també de la feina i vocació d'editar. Del que significa construir un catàleg i col·leccions amb criteri. Una tasca, a vegades, no prou reconeguda. El Libro secreto de Flora Lea ens situa a Londres el 1939 on Hazel de 14 anys i Flora de 5 anys són evacuades de Londres a una zona rural per escapar del conflicte armat. Hazel omplirà d'històries imaginades tots els dies de la seva germana petita Flora. Un bon dia desapareixerà i Hazel arrossegarà la culpa fins a l'edat adulta. El 1960 la seva ordenada vida donarà un tomb quan cau a les seves mans mentre treballa a una llibreria de vell un llibre il·lustrat titulat "Whisperwood y el río de estrellas", unes històries màgiques que li recordaran el món imaginari que havia creat per la seva germana. Una història d'esperança i superació que recorda un fet real, l'evacuació durant el Blitz que es va anomenar Operació Flautista d'Hamelín i la relació entre Hazel i Barnaby, o la història de la Peggy Andrews. Una novel·la que explora les formes en què les relacions es transformen i s'adapten al temps i trauma.La 2a Lista de mis deseos de Grégoire Delacourt és una reflexió plena de tendresa i ironia sobre el valor dels diners, la felicitat i les segones oportunitats. Grégoire Delacourt es va dedicar a la publicitat i no va ser fins als 50 anys que va publicar la seva primera novel·la de la que va vendre 120mil exemplars i va rebre diversos premis. Seria el 2012 quan aconsegueix rebentar el mercat gràcies a La Lista de mis Deseos amb més de 1,5 milions d'exemplars venuts, publicada a 35 països i amb una adaptació teatral i una altra cinematogràfica. Aquesta 2a part ressegueix la vida de Jocelyne que després del desengany del seu marit que es va quedar amb part del premi decideix fer una llista per donar els diners que li queden i així puguin realitzar els seus somnis. Els diners no compren ni la paciència ni qualsevol desig, la vida es capgira i els plans canvien i molta gent del teu voltant entra en una zona grisa. Un altre dels temes és la família, reconciliació entre una mare i un fill i la pèrdua. Jocelyne entra en una societat, Ganadores Anónimos, que reuneix persones que gastaran diners per una bona causa i aprenen a desprendre's d'allò supletori.Escuchar audio