Microrelats a cau d'orella

Una història que potser no és només meva…potser també és una mica teva.Parla de mares. Però no des d’aquell lloc idealitzat, sinó des d’un lloc més real. Més humà.Des d’aquell moment en què deixes de ser només filla i comences a entendre. Perquè arriba un dia…que mires la teva mare diferent i tot pren un altre sentit.Si tens a prop la teva mare, potser aquest relat et tocarà.I si no hi és, potser encara més.❤️

Hi ha moments que et canvien la vida…i d’altres que et recorden què t’emportes quan tot canvia.Avui t’explico la història d’en Roger, un noi que està a punt de marxar cap al seu somni…i descobreix que s’emporta un pes emocional.Una història sobre oportunitats, distància i aquells vincles que no caben en una maleta…però que viatgen amb tu per sempre.Històries petites, de grans emocions.

Una família normal.Un dimarts qualsevol.Un cafè a la cuina, una torrada, presses per arribar a la feina i a l’escola.Mentrestant, a milers de quilòmetres, algú pren una decisió que pot canviar el destí del món.A vegades pensem que les grans tragèdies sempre passen lluny.Però tot pot dependre d’una sola persona…i d’un sol gest.Un microrelat sobre la fragilitat del món i el risc de posar-lo en mans de gobernants moguts únicament pel poder.

Una dona de 83 anys.Un gest aparentment amable al carrer.I un rellotge que desapareix en un segon.Aquest microrelat parla de la confiança, de la fragilitat i de la dignitat que a vegades apareix en el moment més inesperat.També parla del que fem —o del que no fem— quan veiem que alguna cosa no està bé.Una història petita que potser et farà pensar en aquella veu interior que diu: Això no és just.

Què vols ser, quan siguis gran?Una pregunta dita des de la innocència, pot descol·locar quan ens pensem que de tot tenim resposta i de la més senzilla veiem que no.En aquest microrelat, una mare jove descobreix que potser feia temps que no es feia la pregunta més important.Un episodi tendre sobre identitat, maternitat i aquelles escletxes que ens tornen a nosaltres.🎧 Microrelats a cau d’orella. Històries petites, de grans emocions.

Quatre amigues.Un pacte setmanal.Un dissabte a les nou.Durant anys van sostenir el món amb les mans,ara caminen amb les mans buides.Entre rialles, silencis i una cafeteria que guarda més secrets dels que sembla, alguna cosa canvia. Potser no es veu, però elles ho noten, aquests espais es retroben en molts sentits.Una història sobre deixar de carregar el que no és teu.Sobre mirar-se al mirall sense buscar qui eres.🎧 Escolta-la fins al final.

Hi ha moments a la vida en què una veritat pesa més que qualsevol paraula. Moments en què ja no es tracta de reaccionar, sinó de decidir com vols estar al món.En aquest microrelat, l’Arnau descobreix una veritat que ho capgira tot just abans del seu casament. I en lloc de fer soroll, tria sostenir el silenci fins que arriba el moment just de parlar.Una història sobre la dignitat, el temps intern i aquella calma ferma que apareix quan deixes de fugir del que saps.Potser, al final, la gravitas és això: saber triar entre fer soroll o fer honor.

La Maria somia amb viatjar sola, però sap que no tindrà el suport dels seus pares. Entre tradició, amor i por, descobrim com les creences familiars poden convertir-se en barreres invisibles, i com les pors dels pares sovint passen als fills sense voler. Aquest episodi parla de llibertat, protecció i de viatges que no sempre comencen amb un avió, sinó amb un gest cap endins. Perquè a vegades, per créixer, cal identificar quines pors no són nostres… i atrevir-nos a deixar-les anar.

En aquest episodi coneixeràs la Teresa, una dona de noranta-quatre anys marcada per la guerra, la postguerra i tres amors que no van acabar de ser. Un relat íntim sobre la fortalesa silenciosa, les cures no correspostes i la memòria que no apareix als llibres d’història d'una nena com altres que no van créixer.

Tres motxilles invisiblesEn Yassin, en Lluc i la Kateryna tenen onze anys i una amistat que els salva.Darrere els somriures, amaguen històries que pesen... però al pati, l’amistat els fa de refugi. Un microrelat que parla de silencis, complicitats i de la força d’estimar sense condicions.📖 Text original d’EntreNu Escrits💛 Escolta, respira… i deixa’t portar.

Una àvia, un bikini, una neta i dues desconegudes.Aquesta és una història de cossos estimats i mirades que pesen.Una oda a la dignitat, l’autoestima i la llibertat de vestir com vulguem.📖 Els textos són originals.💛 Escolta, respira… i deixa’t portaar.

L’Eric té 11 anys i una mirada que sap escoltar.Cada tarda visita els avis del barri i, sense saber-ho, esdevé la millor medicina que han rebut en anys.Un microrelat que parla de memòria, vincles i jocs que curen.📖 Text original d’EntreNu Escrits💛 Escolta, respira… i deixa’t portar.

En aquest episodi de Microrelats a cau d’orella, descobrim la història de la Dolors i en Joaquim, una parella gran que viatja en tren amb el pes dolç d’una vida compartida.Entre silencis plens de sentit i gestos que expliquen més que les paraules, el relat ens convida a mirar l’amor des d’un altre lloc: el del temps, la memòria i la tendresa que no s’acaba.Una història breu… però que perdura.📖 Text original d’EntreNu Escrits💛 Escolta, respira… i deixa’t portar.

Descobreix l’Elna: Mira per la finestra del tren i registra murmuris, pors i tendreses en un quadern gastat. Filla única, criada a França entre llibres, vinils i un pare músic, només es mostra del tot quan trepitja l’escenari. A Barcelona estudia art dramàtic i converteix els petits detalls invisibles en emoció palpable. Fora és discreta; damunt l’escenari, viu de veritat.📖 Text original d’EntreNu Escrits💛 Escolta, respira… i deixa’t portar.

🎧 Descobreix la Martina: vint-i-dos anys, luxe sobrat però carències invisibles. Rebel sense fer soroll, aparentment passota però tan introvertida que només confia en els seus silencis. Entre targetes i cotxes, anhela la mirada tendra que només li regalava l’àvia. Un capítol que parla de murs emocionals, soledat amb privilegis i el desig profund de ser estimada de veritat.📖 Text original d’EntreNu Escrits💛 Escolta, respira… i deixa’t portar.

Tanco els ulls i obro el quadern i des d’aquí, et parlo.Benvingut benvinguda a Microrelats a cau d’orella.Aquest és un podcast d’instants breus. Relats curts, reflexions i textos dits en veu baixa, per arribar lent i sensecridar.No hi trobaràs res grandiloqüent, hi trobaràs,  detalls, moments, històries que podries haver viscut tu. o potser no…potser algu conegut o estimat.Tot va començar en un tren. En aquells trajectes diaris de camí a la feina, en què mirava algú i em preguntava: Quina historia m’inspira, aquesta persona?A poc a poc, les paraules es van convertir en companyia, i després… en relat. En veu. En podcast. En llibre.Hi ha qui tanca els ulls per imaginar, en canvi jo els obro quan pujo al tren. Observo en silenci i en aquest breu trajecte entre estacions, on els mòbils governen, les mirades s’esquiven i els minuts es dilueixen... jo escric.No sempre a mà, a vegades mentalment, com si cada pensament fos una fotografia secreta que em guardo per més tard. Altres cops, el mòbil em fa de quadern, però sempre, escric amb el cor.Aquest espai, neix d’aquests instants de persones que no conec, però que em deixen empremta, de vides que només es creuen amb la meva uns minuts, però que m’inspiren perimaginar-los una història.No sé com es diuen, ni d’on venen, ni si tornaré a veure’ls. Però en el meu univers interior, totes tenen nom, veu i ànima.Escriure m’ha ensenyat a mirar el món amb més compassió, i a mi mateixa amb més tendresa. M’ha fet entendre que les històries no cal que siguin reals per ser veritat.Que a vegades, inventar la vida d’algú altre et permet reconciliar-te amb parts de la teva.Aquest n’és la presentació, a cada podcast, et compartiré un microrelat com si te’l digués a cau d’orella.Petites històries amb ànima, com qui et llegeix en veu baixa per acompanyar-te una estona.💛 T’hi espero!