Mural (memorialístic) del País Valencià

Què ocorrerà quan els testimoniatges de la violència i la resistència moren? Com construirem la nostra memòria històrica quan ja no quede ningú que puga contar en primera persona l'ocorregut en el nostre passat traumàtic més recent? Hi ha futur? Sí, n'hi ha. Són moltes les persones, una gran majoria joves, que estan impulsant iniciatives per a continuar construint memòria. Des de la cultura i l'educació sorgeixen cada dia nous projectes per a continuar abordant la memòria històrica i construir relats alternatius. Però, per a assegurar la seua pervivència, es necessiten polítiques públiques compromeses amb la memòria per a no oblidar, per a evitar que el passat sucumbisca en el silenci. Mural (memorialístic) del País Valencià amb Laura Martínez i María Palau i la direcció tècnica de Julio R. Gómez Vivo.

Estem assistint en l'actualitat a un retrocés dels drets conquistats en l'àmbit de la memòria? Què ha suposat l'auge de l'extrema dreta per a la memòria històrica? I l'aprovació de la llei de concòrdia, amb la consegüent derogació de la llei de memòria democràtica? L'entrada de l'extrema dreta en les institucions democràtiques ha suposat un retrocés per a les polítiques públiques de memòria. No obstant això, al País Valencià una institució ha aconseguit mantenir en marxa no sols les subvencions per a exhumacions de fosses comunes, projectes educatius relacionats amb la memòria, associacions, etc., sinó que compta amb una àrea específica de memòria històrica. Es tracta de la Diputació de Valencià, les polítiques memorialístiques de la qual han estat encapçalades en els últims anys per Natàlia Enguix, vicepresidenta primera, diputada de l'Àrea de Cooperació Municipal, delegació específica d'Igualtat i Memòria Democràtica. A més, a les primeres reivindicacions centrades majoritàriament en l'exhumació de fosses comunes, en els últims anys els relats de nombroses persones supervivents de diferents repressions i la recerca periodística i acadèmica ha tret a la llum milers d'històries que havien estat condemnades a l'oblit.

Què s'ha fet en el passat en matèria de memòria al País Valencià? Què va suposar l'aprovació en 2017 de la llei de memòria democràtica valenciana? Quines van ser les primeres reivindicacions memorialistes? I quins van ser els primers objectius aconseguits? Aquest capítol viatjarà a dos passats històrics: el del cop d'estat, la guerra i la dictadura, per una banda, i a les dues primeres dècades del segle XXI, per altra. Així, no sols coneixerem algunes de les històries que conformen la nostra memòria històrica, sinó que també parlarem dels primers intents per començar a situar en l'agenda mediàtica, política, institucional i social la recuperació de la memòria. En la seua majoria, encara que no exclusivament, centrats en l'exhumació de fosses comunes. Després d'un primer període de lluita, en 2017 es va aprovar un marc legislatiu que, al costat de la llei estatal de 2007, va suposar nombrosos avanços per a les víctimes de la repressió i les seues famílies.