Chelsea Hotel

Avui sentirem la música progressiva que sonava, en directe, al programa alemany Beat Club. Va ser el primer cop que van veure actuar tot de grups curiosos i complicats. Aquests grups els van trastocar i van fundar el rock alemany.

La corrupció política és l'abús oportunista d'un càrrec per obtenir un benefici privat, normalment econòmic. Avui tenim cançons relacionades amb malabarismes monetaris no gaire ètics.

En general a la cançó popular no hi ha una gran tradició de posar música a poemes ja existents de poetes de categoria. Però a la cançó popular catalana sí que n’hi trobem força. Avui els sentirem: Espriu, Verdaguer, Carner, March, Maragall...

Els grups familiars solen ser grups vocals: pràcticament tots canten i fan harmonies. Deu ser natural: hi ha una compenetració pròpia de cantar junts des de petits. Avui en sentirem uns quants: els Bee Gees, els Jacksons, Los Secretos, Haim, Tórax y Los Miembros...

En una votació de la revista Rolling Stone de l’any 2011 els lectors van triar John Entwistle, l’home tranquil, el bou, com el millor baixista de rock de la història. Avui sentirem els Who de John Entwistle, uns Who diferents.

El programa d’avui tracta de la relació entre el músic i l’instrument, de la transició de la percussió analògica a la tecnològica, del viatge des de la percussió africana fins la bateria moderna.

Durant el mandat de Margaret Thatcher a Gran Bretanya es a enfonsar l’economia, es va disparar l’atur i va esclatar el conflicte social. Els grups de rock del moment (The Clash, The Jam, Tom Robinson, Morrisey, Elvis Costello...) van prendre partit. El resultat és un so especial de l'èpoc

És curiós com el sistema ho assimila tot. A l'època de Woodstock fumar marihuana formava part del paquet de revolta i contestació contra el sistema. Ara és un negoci i un entreteniment, o com li vulgueu dir. Avui ens dedicarem a la jardineria, amb Neil Young, Los Pasos, Brams, Merle Haggard, Peter Tosh... El capítol del “Chelsea Hotel” d’aquesta setmana s’articula al voltant de cançons relacionades amb la marihuana (temes a favor, en contra, referències a ciutats vinculades, etc.). Tot i que el programa manté el seu to irònic habitual i en cap cas es fa apologia del consum de drogues, us volem alertar que es tracta d’un contingut sensible. Us recomanem, si és possible, programar-lo fora de l’horari protegit.

Com veurem avui, moltes cançons de barcos són en realitat metàfores. Vaixells pirates, barcos que són personalitats, vides, naufragis... Amb els Bee Gees, Robert Plant, The Hues Corporation, Status Quo, Nick Cave...

Els anys 80 són els anys del post-punk. Han sorgit tecnologies noves i el punk i la new wave, gràcies als ritmes obsessius de les noves màquines, està en transició cap a la música de ball: el dance. La tècnica és simple i la guitarra perd protagonisme en favor de l’electrònica i els teclats.

Els Beatles van remoure les entranyes musicals dels Estats Units. No és estrany que a banda de sentir-los fins a l'extenuació i adoptar tant com podien del seu so, els artistes americans es llancessin a fer versions de les seves cançons. Avui en sentim unes quantes.

El duo és la formació musical més lleugera i manejable. Ofereix molts avantatges: la responsabilitat es reparteix a parts iguals, hi ha menys problemes a l’hora d’arribar a acords o de repartir-se la pasta i es poden fer bolos en format mínim. També té desavantatges: en cas de baralla no hi ha un tercer que faci de mediador, hi pot haver gelosia, pot ser que un aporti més que l’altre, com en el cas de Simon i Garfunkel. Parlem de duos: Sam & Dave, The White Stripes, Lole y Manuel...

Qui va ser Syd Barrett? L’imprevisible, canviant, volàtil, poètic, Syd Barrett va ser el motor de la primera etapa de Pink Floyd: componia les cançons, dissenyava les portades i prenia gairebé totes les decisions (i força LSD).

The Ed Sullivan Show va ser un programa de televisió de la CBS als Estats Units que es va emetre des de 1948 fins a 1971. S'emetia els diumenges a les 8 de la tarda des de Nova York. Les actuacions eren en directe i el seu impacte en el món de l'entreteniment va ser terrible. Avui en sentim unes qüantes: Elvis, Who, Stones, Byrds, Doors...

El panorama del rock a Catalunya canvia amb un concert, el del Palau Sant Jordi de 1991, que escenifica la revenja de la comarca - és el moment de l’eclosió dels grups de pop i rock de fora de Barcelona que canten en català: Sopa de Cabra, Sau, Sangtraït, Els Pets... i altres menys coneguts.

Els reis d’Orient han portat regals, perquè són màgics. Hi ha reis que tenen una màgia especial: saben fer cançons, i en saben tant que els n’hi sobren, i les regalen a altres artistes. Avui sentirem regals de Bruce Springsteen, Prince, David Bowie, John Lennon, Paul McCartney, Bjork i altres.

Un clàssic quan s'acaba l'any és fer-se propòsits per al següent. Han de ser propòsits sensats i assolibles. Aquests són els nostres (amb l'ajut del Commander Cody, David Bowie, Eagles, Mermelada, Rolling Stones, Tommy James & The Shondells...)

Ara, en Neil Young és vell. I segueix fent molt bona música. Però ha sigut jove, Avui seguirem la història de Young el jove, els seus començaments: l'inici de la llegenda del cavall boig.

Ha passat l’estiu. Arriba el fred. Avui us convidem a resguardar-vos del fred. Amb Joni Mitchell, The Doors, Kiss, Van Morrison, Television, Tom Waits...

La dècada dels 70 i els 80 són anys convulsos a Itàlia, són els "anys de plom"... L’ambient no estava per alegries. Però curiosament, enmig de la crisi, la tecnologia surt al rescat de la música popular i del talent dels grans cantants que sempre ha tingut el país. La gent respira, s’omplen les discoteques.

El concepte de boig és divers i té molts matisos. Els explorem amb l'ajut de les cançons de Los Bravos, Crosby, Stills, Nash & Young, Bob Seger, Black Sabbath, Rolling Stones, Allman Brothers Band...

El rock i el còmic tenen molta relació. Tenen el mateix públic objectiu: els joves que escolten rock, llegeixen còmics... Avui parlarem d'artistes que han il·lustrat obres de grups de rock i escoltarem la música corresponent.

Avui marxem a la ciutat d'Asbury Park, New Jersey, a principis dels anys 70, on una colla d'amics intenta obrir-se camí al món musical. Es tracta de Bruce Springsteen, John Lyon (conegut com Southside Johnny) i Steve Van Zandt.

El dos de novembre és el dia dels difunts i avui parlarem dels artistes, no tan sols difunts, que ens en sobren, sinó dels que han estat assassinats.

El glossari Jazz in America defineix el swing com "quan un intèrpret individual o un conjunt actua d'una manera tan coordinada rítmicament que provoca una resposta visceral de l'oient fent que els peus colpegin i els caps assentin... una força gravitacional irresistible". Avui al Chelsea Hotel sentirem Swing-Jazz.

El Max’s Kansas City és un local que, com el seu nom no indica, no és a Kansas sinó a Nova York, i és un local fonamental dels anys 70: hi neix el glam i hi fa les primeres passes el punk. Bowie, la Velvet, els Stooges, els Dolls, Johny Thunders... música melòdica, en difinitiva.

Un músic de sessió és un professional que treballa en els discos d'altres. El programa d'avui tracta de músics de sessió però encara més enllà: bandes senceres que són "de plantilla" de segells discogràfics o estudis de gravació. Són grups extremadament competents, capaços de tocar qualsevol cosa i millorar els artistes que de vegades suposadament figuren com a intèrprets dels discos: són les "house bands".

Màquina! va ser el primer grup de rock progressiu a l’estat quan no n’hi havia cap, i després el primer grup de jazz-rock quan ni el públic ni la crítica local en sabien res d’aquesta música. Al Chelsea Hotel escoltarem i explicarem el seu naixement, desenvolupament i finiquit.

Acomiadem l'estiu i, això esperem, la calor. A l’estiu fa molta calor i no sabem què fer, a banda de suar i maleir la nostra sort. Ens ajuden a passar aquest tràngol alfuns artistes càlids com Antònia Font, Lovin' Spoonful, The Jam, The Rolling Stones, The Doors, Rosana...

Totes les cançons d'aquest programa van ser gravades mentre artistes estrangers s'estaven a Espanya. Artistes que podien estar de pas, treballant, descansant, o en qualsevol altra circumstància. Gent com Ariel Rot, Donna Hightower, Jackson Browne, Evolution, Ollie Hallsall...

El festival a l’aire lliure de Glastonbury es celebra des de 1970 al sud-oest d’Anglaterra. Sempre hi actuen els principals grups i cantants de rock anglesos i avui en sentirem uns quants, des dels inicis del festival fins a l’actualitat, i així veurem també una evolució dels gustos i les tendències.

El vals es desenvolupa en un compàs de 3x4. Aquest ritme, tanmateix, es pot donar en qualsevol altre gènere musical, inclòs el pop i el rock. Ho comprovarem amb temes de The Beatles, Black Sabbath, Led Zeppelin, Leonard Cohen, Hank Williams...

A la Chess Records hi va debutar gran part de la flor i nata del rock and roll, del blues elèctric, del soul, el gospel i el jazz. Escoltarem l'eclosió de Chuck Berry, Bo Diddley, Bobby Charles, Willie Dixon, Muddy Waters...

Si vols ser una estrella del rock, estàs en bones mans, avui t'explicarem com ho has de fer. Chelsea Hotel és una acadèmia del rock i t'assessorarà sobre tots els aspectes a tenir en compte: publicitat, representants, discogràfica, contractes, infrastructura, difusió...

Avui escoltarem artistes representatius de la foscor del nou mil·lenni. Són músics-cantants-autors que es mouen en diferents gèneres, des del folk i el rock alternatiu fins a la música experimental, el blues o el post-punk, com Nick Cave, Maika Makovski, Beck, PJ Harvey, El Petit de Ca l'Eril...

Avui presentem els grups psicodèlics californians que guanyen la carrera i es consagren com a estrelles mundials: els que actuen al Festival de Woodstock de 1969.

Entre el 67 i el 69 a Califòrnia, després dels grans esdeveniments musicals i culturals de Monterey Pop i l’estiu de l’amor, tothom volia tocar la nova música: el rock psicodèlic. Van sorgir ple de nous grups, entre Los Angeles i San Francisco, i avui els sentirem.

L'estiu de 1967 unes 100.000 persones es van concentrar a Haight-Ashbury i al parc veí de Golden Gate de San Francisco atrets no se sap exactament per què. L’estiu de l’amor va ser el punt culminant del hippisme i la contracultura. Els grups de San Francisco tocaven gratuïtament als festivals que es feien al parc i pels carrers.

L’any 1967 es produeix a califòrnia un canvi radical en la història del rock: l’eclosió de la música psicodèlica. Avui us presentem el moment del seu naixement: un festival relativament desconegut, perquè va quedar sobrepassat pels posteriors Monterey Pop i Woodstock, però en el que ja hi trobem les línies mestres d’aquest moviment: el Fantasy Fair Festival.

Al món de rock i el pop hi ha matrimonis (com Simon i Garfunkel), parelles de fet (com Jagger i Richards), adulteris (com Lou Reed i Metallica) i parelles ocasionals... Avui sentirem aquestes últimes: artistes de planetes diferents que han fet una curiosa col·laboració puntual.

Fac 51 Haçienda era una discoteca i sala de concerts a Manchester, Anglaterra. Va ser l’epicentre del "Madchester" de la dècada de 1980 i principis de 1990, una festa que va evolucionar del rock post-punk a l’Acid House i les raves.

El ball és la raó primigènia de la música. L’home inventa la música per ballar. Primer el ritme, i després tot lo altre. Avui us convidem a ballar els principals balls de la nostra cultura. Ja us anirem donant les instruccions. Twist, conga, madison, swing, mambo, disco, break-dance...

Es compleix el 50 aniversari de la publicació de "Blood on The Tracks", de Bob Dylan. Possiblement sigui l’únic cas d’un LP que què s’han fet versions (i moltes) de totes les seves cançons. Això mostra que estem davant d’un disc excepcional. "Blood on The Tracks" és una obra feta de cançons d'amor i desamor. És cru i sincer... malgrat res en les històries és veritat.

La Guerra Civil Americana, o Guerra de Secessi va ser un conflicte que va enfrontar dos mons totalment diferents. El passat contra el futur, el camp contra la indstria. Dues formes de veure el mn; que han donat un bon grapat de canons. Sentirem Tom Petty, Bob Marley, Neil Young, The Band, The Rolling Stones...

L'escriptor dels Kinks s'ha passat la vida creant òperes-rock, o òperes-pop més aviat. Plenes de costumisme anglès pur, d'humor àcid, de visió certera... i música tendra, forta, arrelada, variada, melòdica. Avui fem un repàs a tota la seva època daurada operística. Benvinguts al Liceu del rock.

Avui sentirem rock alternatiu del segle XXI: grups intensos i contundents amb una combinació de ritmes complexos i estructures poc convencionals: Mogwai, Tool, Queens of Stone Age...

Joan Baez és la gran dama del folk global, lluitadora incansable pels drets socials, activista les 24 hores. Avui la sentirem cantar. I, naturalment, no es pot parlar de Joan Baez, sense nomenar Bob Dylan.

Demanar perdó és un art molt difícil, perquè primer t'has d'acusar tu mateix, i això fa mal. Es pot demanar perdó de moltes maneres i avui us en presentem unes quantes. Amb Joe Cocker, The Beatles, Tracy Chapman, Wham, The Monkees...

La influència de la música minimalista en el rock es manifesta en diverses àrees, des de la composició fins al so, i ha estat especialment notable a partir dels anys 70. Avui sentirem tant els influenciats (Velvet Underground, King Crimson, Sonic Youth,David Bowie...) com els influenciadors (La Monte Young, Erik Satie, Philip Glass...)

Jerry Lee Lewis... The Killer!, un dels pilars del rock'n'roll, juntament amb Chuck Berry i Little Richard (L'Elvis menja apart). Aquest programa de covers i algun original és un manual de killerologia.