Bromera

Com es construeixen els llocs en la literatura? En aquest episodi analitzem des del Tirant lo Blanc fins a Hemingway com els espais influeixen en la narrativa. Descobrim l’evolució de les descripcions, del detallisme decimonònic a l’economia narrativa moderna. Una reflexió sobre com els escenaris donen vida als fets i guien la imaginació del lector. 

En aquest episodi explorem la vida i l’obra de les germanes Brontë, pioneres de la literatura victoriana que van desafiar les convencions del seu temps. Parlem de l’herència del talent literari, de l’educació, la constància i les condicions familiars que van modelar la seua creativitat. Analitzem com Charlotte va gestionar el llegat d’Emily i Anne, entre afecte, crítica i controvèrsia. I descobrim històries de passió, ambició i tragèdia dins d’una mateixa casa a Haworth.

Descobrim les diferències entre crònica en procés i memòria revisitada, i com la ficció imita la realitat literàriament. En aquest episodi explorem els «redactors de la privacitat»: cartes, dietaris i memòries de ficció. Analitzem com autors com Bram Stoker, Miguel Delibes o Marguerite Yourcenar utilitzen aquestes formes per narrar històries amb versemblança i profunditat emocional. Tot plegat, un viatge pel món íntim dels narradors que escriuen per a nosaltres, i per a si mateixos.

En aquest episodi explorem com la tria de la persona narrativa transforma completament una història. Coneixerem els avantatges i límits de la primera, la segona i la tercera persona a través de les reflexions de diferents autors. Ens endinsarem també en la figura enigmàtica del narrador ambigu, una veu en segona persona que desafia les fronteres entre autor, personatge i lector. Un viatge al cor de la narració per entendre com la veu que tria l’autor determina la força, la proximitat i la versemblança del relat.

De George Eliot a George Sand, passant per Víctor Català, descobrim com escriptores van haver d’amagar-se darrere d’un pseudònim per poder ser llegides i respectades. Analitzem com van desafiar la censura, el masclisme i els prejudicis literaris del seu temps. Entre fragments d’obra i anècdotes sorprenents, reflexionem sobre com el nom condiciona la recepció d’un text. Un viatge a través de la literatura i la identitat que revela fins on arriba la força d’escriure en llibertat. 

En aquest episodi Vicent i Sandra exploren el paper fonamental del conflicte en la narrativa. Analitzen la seua definició, classificació i evolució, destacant com condiciona personatges, obstacles i desenllaç. També es reflexiona sobre conflictes interns, externs i fins i tot tecnològics en la literatura moderna. Finalment, es mostra com un conflicte ben plantejat manté l’interés del lector i sosté l’estructura de l’obra.

Prepareu-vos per a un viatge tan inquietant com irresistible. En aquest episodi de L’arquitectura de la ficció, ens endinsem en la fosca i fascinant relació entre literatura i mort. Repassem casos tan colpidors com els de Zola, Gógol o el “Werther” de Goethe, des d’autors que presagiaran el seu final fins a obres que van desencadenar suïcidis o fins i tot assassinats. Un autèntic true crime literari on els llibres, literalment, poden matar.

En aquest episodi explorem el repte d’escriure diàlegs que sonen tan naturals com la parla real. Contraposem models que vulneren la normativa amb d’altres que la respecten escrupolosament, i veiem com tots dos poden resultar igualment versemblants. A través de fragments de Llort, Moncada, Salinger i Twain, descobrim els mecanismes que fan viva la veu dels personatges. Un viatge fascinant al cor de la llengua literària i de l’artifici que la fa semblar espontània.

Descobrim com la realitat alimenta la construcció de personatges i com alguns escriptors hi ajusten comptes. En aquest episodi de L’arquitectura de la ficció explorem com molts autors han convertit l’escriptura en una venjança subtil: de Dante a Proust, de Roth a Villalonga. Un viatge per la cara més humana i literària de crear mons ficticis.

L’episodi explora què és el ritme narratiu i com influeix en la manera de percebre una història.Sandra i Vicent expliquen el paper de la descripció, el resum i l’escena en la velocitat del relat.Mostren també com el llenguatge i els verbs poden accelerar o alentir la lectura.Amb exemples de Salgari i Proust, il·lustren els extrems entre ritmes vius i ritmes lents.

«L'autèntica vida, la vida finalment descoberta i esclarida, l'única vida, en conseqüència, plenament viscuda, és la literatura» (Marcel Proust). En aquest episodi reflexionem sobre la vocació literària, una inclinació profunda i inherent a l’ésser humà.

En aquest episodi analitzem el narrador càmera, també conegut per alguns especialistes com a narrador intern. Es tracta d’un observador que relata els esdeveniments com si fora una càmera, registrant tot el que succeïx sense intervindre en l’acció.

Un nou episodi en què conversem de llibres censurats, una qüestió que, per desgràcia, torna a estar present.

Audioconte de Rocio Bonilla

Audioconte

Jaume Vidal, un gran empresari del món de vi, és assassinat en sa casa i la seua filla Martina, segrestada. L’inspector a càrrec del cas, Manel Martí, es troba davant un gran desafiament i demana ajuda. Crida a l’inspectora Maia Serra, que al temps és la seua exdona, de qui s’ha separat recentment. Maia ha iniciat una nova vida a Alcoi, com a cap de la comissària de la ciutat, però es veu obligada a retrobar-se amb el seu passat per a poder descobrir qui va matar a Jaume i on està Martina.

Jaume Vidal, un gran empresari del món de vi, és assassinat en sa casa i la seua filla Martina, segrestada. L’inspector a càrrec del cas, Manel Martí, es troba davant un gran desafiament i demana ajuda. Crida a l’inspectora Maia Serra, que al temps és la seua exdona, de qui s’ha separat recentment. Maia ha iniciat una nova vida a Alcoi, com a cap de la comissària de la ciutat, però es veu obligada a retrobar-se amb el seu passat per a poder descobrir qui va matar a Jaume i on està Martina.

Jaume Vidal, un gran empresari del món de vi, és assassinat en sa casa i la seua filla Martina, segrestada. L’inspector a càrrec del cas, Manel Martí, es troba davant un gran desafiament i demana ajuda. Crida a l’inspectora Maia Serra, que al temps és la seua exdona, de qui s’ha separat recentment. Maia ha iniciat una nova vida a Alcoi, com a cap de la comissària de la ciutat, però es veu obligada a retrobar-se amb el seu passat per a poder descobrir qui va matar a Jaume i on està Martina.

Jaume Vidal, un gran empresari del món de vi, és assassinat en sa casa i la seua filla Martina, segrestada. L’inspector a càrrec del cas, Manel Martí, es troba davant un gran desafiament i demana ajuda. Crida a l’inspectora Maia Serra, que al temps és la seua exdona, de qui s’ha separat recentment. Maia ha iniciat una nova vida a Alcoi, com a cap de la comissària de la ciutat, però es veu obligada a retrobar-se amb el seu passat per a poder descobrir qui va matar a Jaume i on està Martina.

Jaume Vidal, un gran empresari del món de vi, és assassinat en sa casa i la seua filla Martina, segrestada. L’inspector a càrrec del cas, Manel Martí, es troba davant un gran desafiament i demana ajuda. Crida a l’inspectora Maia Serra, que al temps és la seua exdona, de qui s’ha separat recentment. Maia ha iniciat una nova vida a Alcoi, com a cap de la comissària de la ciutat, però es veu obligada a retrobar-se amb el seu passat per a poder descobrir qui va matar a Jaume i on està Martina.

Jaume Vidal, un gran empresari del món de vi, és assassinat en sa casa i la seua filla Martina, segrestada. L’inspector a càrrec del cas, Manel Martí, es troba davant un gran desafiament i demana ajuda. Crida a l’inspectora Maia Serra, que al temps és la seua exdona, de qui s’ha separat recentment. Maia ha iniciat una nova vida a Alcoi, com a cap de la comissària de la ciutat, però es veu obligada a retrobar-se amb el seu passat per a poder descobrir qui va matar a Jaume i on està Martina.

Jaume Vidal, un gran empresari del món de vi, és assassinat en sa casa i la seua filla Martina, segrestada. L’inspector a càrrec del cas, Manel Martí, es troba davant un gran desafiament i demana ajuda. Crida a l’inspectora Maia Serra, que al temps és la seua exdona, de qui s’ha separat recentment. Maia ha iniciat una nova vida a Alcoi, com a cap de la comissària de la ciutat, però es veu obligada a retrobar-se amb el seu passat per a poder descobrir qui va matar a Jaume i on està Martina.

Jaume Vidal, un gran empresari del món de vi, és assassinat en sa casa i la seua filla Martina, segrestada. L'inspector a càrrec del cas, Manel Martí, es troba davant un gran desafiament i demana ajuda. Crida a l'inspectora Maia Serra, que al temps és la seua exdona, de qui s'ha separat recentment. Maia ha iniciat una nova vida a Alcoi, com a cap de la comissària de la ciutat, però es veu obligada a retrobar-se amb el seu passat per a poder descobrir qui va matar a Jaume i on està Martina.

Un nou episodi en què conversem al voltant de les expectatives que es generen en la ficció i en els texts literaris. Les expectatives són un mecanisme que indueix al lector o lectora a participar de la història, però aquestes han d'estar ben formulades, tant les explicites com les implícites. I entrevistem Silvestre Vilaplana, autor de «La mirada de l'impostor», «El triangle rosa» i «Un sepulcre de lletres minúscules», entre altres. 

Hi ha un mètode canònic per a posar noms als personatges? Es trien a l'atzar? Com d'important és una bona tria de noms per als personatges de la nostra novel·la? Un nou episodi sobre com els noms poden condicionar la interpretació del relat per part del lector o lectora. I entrevistem Xavier Aliaga, periodista i escriptor. 

Un nou episodi sobre els diferents tipus de narrador que podem trobar, segons el nivell de distància i la perspectiva que s’establisca entre la veu narrativa i els fets narrats. Entrevistem Teresa Broseta, coneguda especialment per la seua obra dedicada al públic infantil i juvenil, tot i que també ha escrit narrativa per a adults. Autora de «La botiga del carme», «Les costures del món» o «L’illa a la deriva», entre altres.

Un nou programa sobre els principis bàsics per a construir un bon diàleg en la ficció. La intencionalitat, la precisió, la naturalitat i l'adequació temporal en són alguns. Com diu Usó, "els diàlegs literaris per a funcionar adequadament, han de tenir un ritme intern adequat, com la poesia". I en aquest episodi entrevistem Raquel Ricart, autora d'«El dit de Déu» o «En les mars perdudes».

Un episodi sobre una realitat que tot escriptor i escriptora ha viscut: el refús editorial. Parlem d'algunes cartes de refús editorial que han rebut algunes grans veus de la literatura universal abans de triomfar, del paper clau de l'editor o editora, i de la importància de la persistència. I entrevistem Montserrat Morera Escarré, autora d'«Aures» i «Ravals». 

Un episodi sobre com posar en marxa el procés d'escriptura d'un text literari, des del moment en què et ve al cap la primera idea fins que la narració està preparada per a publicar-se. I entrevistem Víctor Labrado, l'autor de «Nascuts del fang». 

Estrenem segona temporada amb un episodi dedicat a la construcció dels personatges i les distintes eines que han utilitzat, al llarg de la història, grans novel·listes i periodistes. I entrevistem Urbà Lozano, autor d'Un silenci antic i molt llarg (Bromera, 2023)

Al poble d’Espantacriatures, un monstret somia amb ser el més temible de tots. Però quan li arriba l’oportunitat de fer plorar de por les seues primeres víctimes, els nervis li juguen una mala passada i... PRUUUF!, se li escapa un pet ben sorollós que, més que por, provoca rialles. Podrà este peculiar monstre trobar el seu lloc en el món dels sobresalts?Prepara’t per a esclafir a riure amb el monstre Petorro!---Vols adquirir el llibre?Premi Internacional Enric Solbes d'Àlbum Il·lustrat

Tanquem la primera temporada parlant de les 'escenes amb bonus', les quals podem trobar en molts dels llibres que llegim, però solament els escriptors més hàbils aconsegueixen que se'ns queden en el record.Ah! El convidat d'aquest episodi t'encantarà!

Va nàixer a la Nucia. Va ser escriptora i mestra, amb un compromís ferm amb l'ensenyament de la llengua. També va fundar la secció de Pedagogia de Lo Rat Penat i en els seus últims anys va formar part de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. De qui parlem?Efectivament, aquest episodi de L'arquitectura de la ficció el dediquem a parlar sobre Carme Miquel. I ho fem amb una convidada que ens encanta: Elvira Cambrils.Ací trobaràs l'enllaç a l'entrevista a Carme Miquel publicada per l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

Què és un narrador intrús? Ha canviat aquesta figura al llarg de la història? És molt difícil d'utilitzar?En aquest episodi de «L'arquitectura de la ficció» parlem sobre l'evolució d'aquesta veu narrativa, usada per grans autors com Dickens, Tolstoi o Dostoievski en la seua versió clàssica.La convidada d'aquesta setmana és l'escriptora i comunicadora, Irene Rodrigo.

En què consisteix un bloqueig literari? Quines són les causes més freqüents? Què podem fer quan en patim un?En aquest episodi de l'Arquitectura de la Ficció, parlem sobre la dificultat a l'hora de generar noves idees o tirar endavant l'obra que s'està escrivint.Amb Joanjo Garcia.

Xarrem amb Ferran Torrent sobre la seua trajectòria i aprofitem per a presentar les seues noves publicacions, Gràcies per la propina i Memòries de mi mateix. Amb Xavier Aliaga, periodista i Sandra Capsir, presentadora del pòdcast L'arquitectura de la ficció. Organitzen: Bromera i ACPV. Col·laboren: Fan Set i Octubre Centre de Cultura Contemporània.

Qui diu que fer pastissos no és perillós? Aquell dissabte, mentre compràvem al mercat, vam veure una cosa que ens va deixar de pedra. I és que allà, entre les parades, s'amagava un secret... monstruós!Un audioconte de Bromera. Locució: Nelo Gómez i Victoria Mínguez. Disseny i realització de so: NG Mèdia.

Com es comença a escriure un llibre? A partir d'una idea? S'ha de fer una feina preliminar? Quina?En aquest episodi de l'Arquitectura de la Ficció parlem sobre les distintes maneres de començar a escriure un llibre i expliquem què és un escriptor de brúixola i en què es diferencia d'un escriptor de mapa. A més, comptem amb un convidat de luxe: l'escriptor Joan Benesiu.

A la fàbrica, Júlia és rebuda amb deferència, però a casa, als seus quaranta anys, perd al seu home i a la mare en poc temps. Fent neteja al despatx del difunt Josep, descobreix la veritat sobre el seu pare, un llistat amb els noms dels acusats per la mort de Pelletes en la Revolució del Petroli de 1873.

Josepet marxa a Amèrica a treballar i Miquel, el fill major, s'acosta a Júlia, que a poc a poc va guanyant-se també el respecte a la fàbrica. Davant la malaltia de Josep tots deixen les discussions al marge, però Vicenta presagia que a eixa casa venen un seguit de desgràcies.

A la casa dels Romeu no es deixen alliçonar i conspiren contra Júlia. El matrimoni no es deixa arrossegar, encara que Josep se sent vell fan un viatge a Barcelona on Júlia descobreix la força del desig i entén la melangia del seu marit i els sentiments de Rafelet.

Dolors cedeix l’administració de la casa, però no respecta el gust de Júlia fins que el comiat de la fadrina i l’intent d’encaminar al fill menut de Josep; Josepet, deixa clar qui mana a la casa. Júlia organitza la primera festa com a mestressa, on roba el cor dels convidats.

La boda se celebra i fan viatge de noces. Josep i Júlia s'alien i enforteixen la seua relació. A la tornada a Alcoi, Júlia demana, entre altres coses, l'administració de la casa. Dolors s'ofén per veure's amenaçada i aprofita l'ocasió per a mantenir els nets en la seua contra.

L’operació d’esterilització de Júlia es porta a terme a una consulta privada de la mà d'un metge de confiança de la família. Pagat l'alt preu pel casori, afortunadament sense perill per a la seua salut, comença a relacionar-se amb Dolors, la mare de la desapareguda Cecília i sogra del senyoret, i amb els fills del mateix Josep. A la casa es fan costat entre ells tres, sense amagar que no veuen amb bons ulls el matrimoni i en concret la persona de Júlia, a la que veuen com una intrusa.

T'imagines una continuació de la teua novel·la favorita escrita per una Intel·ligència Artificial? Creus que t'emocionaria de la mateixa manera que una història escrita per éssers humans?En aquest episodi, continuem parlant sobre la generació de textos literaris a través de la IA. Com sempre, el programa està conduït per Vicent Usó i Sandra Capsir. Ens acompanya Enric Senabre.

Júlia es veu impotent i abaltida davant les burles cruels de les companyes. Josep negocia amb Vicenta les condicions del casament; Júlia no tindrà descendència i ella rebrà un vitalici. Dolors, la sogra del Sr. Romeu, li explica l’operació a Júlia, i encara que no hi està d’acord, accepta.

Júlia admet casar-se amb el senyoret Josep Romeu després del dol, sense entendre molt bé els requisits. En retrobar-se amb Rafelet li fa saber la situació i trenca el seu compromís, enfonsant en la desesperació al seu fins ara noviet. A la fàbrica la notícia es transforma en la riota de les obreres. A més, una de les condicions li suposarà a Júlia canviar per complet la seua vida: l'obligarà a no ser mai mare.

Intel·ligència artificial, robots escriptors, drets d'autor... què està passant?! Amb Sebastià Portell.Un programa conduït per l'escriptor, Vicent Usó, i la periodista, Sandra Capsir.

Vicenta bonega al Senyor Romeu per citar la seua filla Júlia d’amagat i aprofita l’ocasió per a esbrinar les seues intencions de casar-se amb la mateixa Júlia. El mateix Josep se sent decebut per les reaccions dels seus fills i la seua sogra quan els informa del seu inesperat oferiment cap a una de les seues treballadores, però això no variarà la seua intenció de fer el seu gust i tornar a contraure matrimoni al poc de faltar Cecília.

Després del soterrament de la senyora Cecília, el senyoret Josep Romeu se cita amb Júlia per a sincerar-se, dir-li que està enamorat d'ella, demanar-li matrimoni i oferir-li una vida millor. Rafelet, el seu noviet oficial, desconeix aquest fet i no entén els retrets de Vicenta, la mare de Júlia, ja que vol treure partit de la proposta de l'amo i Rafelet és un problema per a ella.