Per versar-te la boca

Arriba la tardor i amb ella ho fan també les castanyes, les extrescolars i una nova feina! Partint d'aquests fets, en aquest capítol es reflexiona sobre la importància de l'actitud davant nous reptes. Filant els pensaments es parla també de la coneguda com 'llei de l'espill' i es formula una pregunta clau: què és millor, ser feliç o tindre raó?  

L'estiu ha estat ple de contrastos i d'aprenentatges i aquest capítol recull algunes experiències que ens tornen a demostrar la importància dels moments bells però també el pes que els espais tenen en la nostra vida. 

Aquest capítol parla de l'estiu i del seu lligam indiscutible amb les vacances i la infantesa. Diuen que a l'estiu tot lo mon viu, potser no és així, però els records d'uns estius d'infantesa plaents, amb jocs i  descobriments, ens poden salvar de la insuportable calor que vivim aquests dies.

Aquest capítol parla de la importància de la filosofia en la nostra vida. Posa com a exemple un estudi d'uns investigadors espanyols que conclou que ensenyar filosofia als xiquets els produeix una millora en el seu nivell intel·lectual i la seua personalitat es fa més extraverdita, honesta i emotiva. També es pregunta de què parlen els poetes i si la poesia està molt lliny de la política.

Imagina't un viatge en tren mentre plou i escoltes un bell poema. A partir d'ací s'ha escrit aquest capítol, que fa una analogia entre la pluja i l'amor i el desamor, i al mateix temps es pregunta si l'escriptura automàtica posaria un poc de llum als nostres sentiments.

Capítol número 20 de la temporada on es fa una xicoteta recopilació d'alguns dels poemes que s'han triat fins ara: Sònia Moll, Maria Mercè Marçal, Carmelina Sánchez Cutillas, Àngels Gregori, Josefa Contijoch.

Aquest capitol parla de cartes que t'arriben a la bústia i et canvien el dia, de gestos que t'arranquen un somriure, de visites a l'hospital amb lliçó de regal i dels savis consells d'una dona que el 30 d'agost farà 104 anys. 

Pot una persona sense llar donar-te una de les lliçons més grans de la teua vida? I tant que si! És el que em va passar amb Javier, un home d'Aranjuez que després de passar per l'infern de les drogues i per la presó, va acabar dormint als carrers de València. Jo el recorde amb un somriure als llavis, si vols saber per què, escolta el capítol i digue'm si penses el mateix.

Qui ens ha fet tindre vergonya de viure un cos de dona? Una pregunta que es formula en aquest capítol en què es parla de la menopausa sense embuts. Una nova etapa en la vida de les dones que no implica només uns molestos símptomes sinò tot un bagatge i profunditat vital de la qual ens hem de sentir orgulloses.

Un somriure d'una treballadora de la sanitat pública desencadena la reflexió d'aquest capítol. A la importància de somriure s'uneix la d'agrair les coses i el resultat és un cant a les senzilles coses que ens fan més amable la vida. 

A partir de l'experiència d'una amiga escriptora amb els seus lectors a Grècia, Susanna es pregunta en aquest capítol què fa que un llibre triomfe en un país i no en un altre i reflexiona sobre la personalitat dels països. Al remat, la cultura és la clau d'un trencaclosques divertit que es traça en el cap de l'autora que acaba desitjant ser grega. Una antiga grega! 

A partir de la mort de la mare d'un amic, Susanna reflexiona sobre el final de la vida, el moment del traspàs, el comiat de la gent que estimem. Es fa preguntes que sovint no tenen respostes, però que ajuden a tindre una mirada calmada sobre les acaballes de la vida. La partida de la mare de l'amic es produeix precisament mentre parla de la mort i de la vida en la presentació a la Fira del llibre de València del llibre del poeta Marc Granell que es diu Mastaba, que és una càmera mortuòria de l'Antig Egipte, i on fa un repàs en vers als moments més destacats de la seua existència. 

Aquest capítol naix a partir d'una pintada en una paret que diu: 'El manicomni produeix bogeria i la presó assassins'. Susanna parla amb un treballador d'una presó de Castelló per a saber què hi ha de veritat en aquesta sentència. A partir d'ací reflexiona sobre el bé i el mal, sobre els prejudicis i sobre les idees preconcebudes que tenim de les coses i de les persones.

Tu tens un lloc al món? És el que planteja aquest capítol, i ho fa rememorant dos pel·lícules que, a priori, no tenen res en comú: Un lugar en el mundo, d'Adolfo Aristarain i Els Ponts de Madison, dirigida per Clin Eastwood i basada en la novel·la de Robert James Waller. I si el nostre lloc al món fora l'amor?  El capítol conclou amb dos poemes que filen amb aquesta suposició, un d'Empar Ferrer, i el de l'autora del pòdcast, Susanna Lliberós.

Per què, més enllà del contingut religiós, hi ha persones que s'emocionen davant una processó de Setmana Santa? En aquest capítol es reflexiona sobre els motius artístics i sensorials que fan que, a través de la vista, l'olfalte, la oïda i la sensació de pertinença a un grup, s'experimente una sensació plaent. L'efecte Mozart serveix d'excusa per a explicar el gaudi dels sentits. Un poema Rap i un altre sobre la música de la Naturalesa, conclouen el capítol.

A partir d'una anècdota en una consulta de psicologia, Susanna decideix fer una escolta activa i pren nota del llenguatge i les expresions que fa servir la gent al carrer. El resultat dona peu a aquesta reflexió sobre el poder de les paraules. Inclou un poema de Montserrat Abelló.

A partir d'una trobada amb un grup d'amigues que s'expliquen les seues vivències, els èxits, els problemes i els anhels, este capítol ret homenatge a l'amistat. Un dels poemes triats és de la poeta catalana Joana Raspall. El poema de Susanna conta un viatge a la Toscana que va ferfa uns anys amb unes amigues de tota la vida. 

Aquest capítol parla de la importància de la 'tribu', de com teixir una xarxa social que ens facilite la conciliació i la criança. A partir d'esta reflexió, Susanna rememora un recital a Sant Mateu amb la poeta Maria Josep Escrivà amb motiu del dia de la dona. Però què passa avui? es pregunta. Ja no és el dia de la dona? 

En aquest capítol Susanna reflexiona sobre el poder de la poesia i recorda quan va aparéixer en la seua vida. I li formula a l'oient el mateix que es pregunta a ella mateixa: Ens ha salvat mai un poema? Quin poder autèntic té la poesia? Ella te'n posa un exemple, sabries tu pensar-ne un altre? Si aquest episodi t'agradat i vols estar sempre al cas de nous capítols, segueix 'Per versar-te la boca' o entra al web  https://www.susannalliberos.com/ i subscriu-te per a rebre cada setmana un nou capítol.

En aquest capítol que parla d'absències hi ha la presència de Joan Fuster, Joan Margarit, Violeta Parra, Teresa Pascual... A través d'ells Susanna reflexiona sobre la importància de reconéixer el dol dels qui es queden, respectar-lo i deixar que el temps i les paraules facen la resta.

A partir d'una nit d'insomni Susanna recrea el llarg degoteig de les hores del rellotge i això li dona peu a parlar d'altres coses, com les emocions. Entre elles, la de l'amor, i com a conseqüència, la del desamor. Aprofita per a fer-ho un dels millors poemes de la poeta catalana Maria Mercè Marçal.A 

En aquest capítol Susanna reflexiona sobre la importància d'abraçar-nos i de comunicar les nostres emocions i els nostres sentiments. Compara l'efecte d'una llarga abraçada amb el que produeix l'escolta de la poesia: tots dos segreguen ocitocina, l'hormona de la felicitat i de l'amor. Ho il·lustra amb un poema propi i un de la poeta valenciana Christelle Enguix.

A partir d'una revisió mèdica dels meus pares, reflexione sobre com vivim la vida i sobre com voldríem viure-la. Per a completar la divagació dic un poema propi que dialoga amb un altre de la poeta d'Oliva Àngels Gregori. 

A partir d'una anècdota d'allò més prosaica i quotidiana, Susanna Lliberós reflexiona en aquest capítol sobre com sovint allò que busquem ho tenim realment més a prop del que pensem. Inclou un poema propi i un de la poeta Maria Beneyto, de la qual enguany es compleixen 105 anys del seu naixement. 

Cap.1 Per versar-te la boca és un pòdcast poètic de la periodista i poeta Susanna Lliberós. En ell reflexiona sobre fets de la vida quotidiana i intenta oferir-ne una mirada poètica. Fila cada capítol amb dos poemes que dialoguen entre ells, un de dones poetes a qui admira i un altre propi. En el primer capítol fa una presentació i de declaració d'intencions, i diu dos poemes, un propi i un de Carmelina Sánchez Cutillas.El logo 'Per versar-te la boca' és una creació de vetavisual.comEdició i músiques: Xavier Magro.Veu de la capçalera d'entrada i d'eixida: Francesc Anyó.