Setciències - Vilassar Ràdio

En aquest darrer capítol de la segona temporada parlem amb l'Anna Lázaro sobre la conservació i restauració de peces arqueològiques trobades a Barcelona i a la resta dels Països Catalans. podcast recorded with enacast.com

Amb l'Oriol Mitjà parlem de malalties infeccioses en països llunyans o no tant i de la seva erradicació. podcast recorded with enacast.com

En aquest capítol parlem de neurodivergències amb el doctor Ivan Oller, psiquiatre especialitzat en infància i adolescència. Ens acompanya per abordar temes com el TDAH, la desregulació emocional, els trastorns de la conducta i els trastorns de l’espectre autista (TEA). L’Ivan Oller és coordinador de Salut Mental Infantojuvenil en l’àmbit ambulatori del Consorci Sanitari del Maresme i metge del centre Kafka de Mataró. podcast recorded with enacast.com

Per parlar de fosses comunes sobretot a Catalunya, però també als Països Catalans, comptem amb la visita d’en Juli Cuéllar, un Maresmenc il·lustre. En Juli és un historiador conegut per la seva tasca en la recuperació de la memòria històrica i la defensa dels drets nacionals de Catalunya. podcast recorded with enacast.com

En aquest capítol parlar de la teatralització de la ciència per a la divulgació científica parlem amb en Salvador Puigmartí Puig. En Salvador és director de Cuiol Nature i del Centre Astronomic del Pedraforca i de la Xarxa Transfronterera d'Educació ambiental Pirineu Viu. podcast recorded with enacast.com

Avui ens endinsarem en una malaltia molt complexa, que afecta més de 50.000 persones als Països Catalans, amb l’objectiu d’entendre aquesta malaltia. També, des d’aquesta tribuna, descobrirem quins són els avenços més prometedors per millorar la qualitat de vida dels i de les que la pateixen, sumant esforços per trobar una cura per la malaltia de Parkinson. La convidada d'aquest capítol és l'Ariadna Laguna Tuset, neurocientífica de l'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona, especialitzada en l'estudi de la malaltia de Parkinson i la investigació de noves dianes terapèutiques i la seva cura.. podcast recorded with enacast.com

Avui parlarem de mocs. Però no del típic moc entaforat que no hi ha manera de fer fora amb un bon mocador. Parlem d’un ésser que sembla sortit d’una novel·la de ciència-ficció però que és ben real: el Physarum polycephalum, un fong mucilaginós —o “moc intel·ligent”, si voleu— que ha deixat bocabadats científics d’arreu del món. Aquest organisme unicel·lular, sense cervell ni sistema nerviós, ha demostrat que pot resoldre problemes complexos com si fos un enginyer expert en optimització de xarxes. En un experiment famós, se li van col·locar fonts d’aliment que representaven ciutats de la zona de Tòquio. El resultat? Va construir una xarxa gairebé idèntica a la del sistema ferroviari japonès. Eficient, funcional i elegant. Un moc que dissenya com si fos urbanista. Fascinant, oi? I per ajudar-nos a entendre millor com és possible que un organisme tan simple pugui fer coses tan extraordinàries, avui tenim un convidat de luxe. L’Òscar Castro és doctor especialitzat en la intersecció entre la Filosofia de la Biologia Cognitiva, la Biosemiòtica i la Filosofia de la Ciència. Ha fet recerca al Departament de Semiòtica de la Universitat de Tartu, a Estònia, centrant-se en com les cèl·lules perceben, senten i comprenen el seu entorn mitjançant processos mecanosensorials. A més, ha investigat també sobre el rewilding i el pensament ecològic al CSIC, a Madrid. podcast recorded with enacast.com

Sartre connecta la literatura amb la imaginació com un acte d’intervenció. Argumenta que els escriptors usen la seva imaginació per interpretar i transformar el món, i al mateix temps influir en la consciència col·lectiva. I de fet, el paper de la ciència en la literatura té molt de transformació. La literatura crea imaginaris col·lectius cap als quals de manera col·lectiva s’avança. En aquest capítol analitzem com la literatura serveix per a difondre la ciència en la nostra societat amb en Xavier Duran. En Xavier Duran és llicenciat en Química i doctor en Ciències de la Comunicació. Molts de vosaltres el coneixereu pel programa El medi ambient a TV3. Però en Xavier Duran és autor de més de trenta llibres. Entre les seves obres destaca La ciència en la literatura i la novel·la L’endemà d’ahir (2025) que acaba de treure del forn. podcast recorded with enacast.com

Avui no parlarem de la gestió de les crisis i emergències. No parlarem del President de la Generalitat ni del Rei d’Espanya. Avui parlarem del canvi climàtic i el seu impacte directe en els aiguats, i en què hem d’esperar a partir d’ara. Parlarem dels Perquès?, i entendrem les raons de la Dana. En parlem amb en Pedro Arnau, Doctor en Oceanografía Física por la UPC. podcast recorded with enacast.com

En aquest capítol del Setciències ens endinsem —literalment— a les entranyes de la Terra per parlar d’un fenomen tan fascinant com poderós: els volcans. Què ens explica el vulcanisme sobre la història del nostre planeta? Com s’estudien aquestes formacions que tant poden crear paisatges espectaculars com provocar grans desastres? Per ajudar-nos a entendre-ho millor, avui ens acompanya una veu experta i apassionada per les roques volcàniques: la doctora Meritxell Aulinas, geòloga i professora a la Universitat de Barcelona. És especialista en petrologia i geoquímica de terrenys volcànics, i ha centrat la seva recerca en zones com les Illes Canàries, la Garrotxa i l’illa Decepció a l’Antàrtida. A més de la seva tasca docent al Departament de Mineralogia, Petrologia i Geologia Aplicada, també destaca pel seu compromís amb la divulgació científica, a través de llibres, exposicions i xerrades per a tots els públics. podcast recorded with enacast.com

En el primer programa de la segona temporada del Setciències parlarem d’Innovació, perquè la ciència sempre és innovació però la innovació va molt més enllà de la ciència, i és aquest més enllà que ens interessa. Avui parlarem de disseny i en concret de disseny en la gastronomia. El convidat del del nostre capítol és en Sergi Freixes, historiador, dissenyador alimentari i gràfic. Dirigeix projectes en agroalimentació, docència i comissariat d'exposicions gastronòmiques. També és autor de «Food Design. La guía del diseño alimentario» que ha sortit recentment publicat, així com de llibres sobre cervesa artesanal, cuina vegetariana i la història editorial durant la Guerra Civil. -- Per contactar l'equip del programa, escriu-nos a [email protected] o segueix-nos a l'Instagram @7cienciesradio podcast recorded with enacast.com

Imagineu-vos elèctrodes, un conjunt de cablejat elèctric dins del cap. Ara imagineu-vos-els més petits. I encara més petits. I directament sobre el cervell. Imagineu-vos els connectats amb un cable finíssim de 20 mm de llarg. I d’allà en surten 3000 elèctrodes de 500 vegades més petits d’un mil·límetre. Es posen dins el cervell amb una sonda d’alta precisió i alta velocitat: 196 elèctrodes per minut. En parlem amb el científic i divulgador Dani Duque, fundador d'Open Brain. podcast recorded with enacast.com

La Irene Cordón ens explica amb la seva passió de sempre (o més encara) la vida d'Hipàcia, una dona destacada en matemàtiques, astronomia i filosofia, referent a l'Alexandria dels segles IV i V de la nostra era. Hipàcia va viure en un moment de profund canvi en un Imperi Romà ple de tensions internes. Va ser una dona sàvia i magnífica, referent per a tota una generació d'homes. A l'Alexandria de l'època, la societat emergent no va tolerar el pes d'una dona com ella i li ho va fer saber de la pitjor manera. Amb la Irene Cordón, parlem de dones en la ciència, d'història, d'arqueologia i de religió. Un capítol especial que volem agrair a la Irene per haver compartit el seu saber en aquests moments difícils que està vivint ella i la seva família. podcast recorded with enacast.com

La importància de l’aigua a casa nostra és cabdal. Estem vertebrats per rius i aïllats (en termes històrics) de la resta de la Península per una regió amb molt poca aigua. Al País Valencià, els rius més destacats són el Túria, el Xúquer, el Segura i el Vinalopó. A les Illes Balears, la xarxa hidrogràfica és menys extensa, però inclou torrents com el de Sant Miquel i el de Pareis a Mallorca. La xarxa hidrogràfica de Catalunya es divideix en tres grups: els rius que neixen al Sistema Mediterrani, com el Francolí i l'Anoia semblants als del País Valencià; els que neixen al Pirineu i desemboquen a l'Ebre, com el Segre i el Cinca; i els que neixen al Pirineu i van directament al Mediterrani, com el Llobregat, el Fluvià, la Muga, el Ter, o el Tec, ja a la Catalunya Nord. En aquest capítol parlem d'aigua, de vida i de territori amb l'hidrogeòleg Sergi Montes. podcast recorded with enacast.com

La geodiversitat a ca nostra és brutal. Tenim tectònica de plaques, vulcanisme, glaceres (encara), falles actives, dinàmica sedimentaria fluvial i costanera, discordances, fòssils, i el millor… gràcies al nostre clima i a la nostra gent, en podem gaudir sempre. Avui us proposem descobrir la nostra riquesa geològica i agafar idees per recórrer-la. N'saac Camps, el nostre convidat d'avui, ens acompanyarà en aquest viatge per la gloriosa geologia catalana. podcast recorded with enacast.com

Per parlar de les espècies autòctones i dels problemes que han de patir ja siguin les espècies invasores com la disminució o empitjorament de la qualitat de l’hàbitat hem convidat al Dr Pablo Cermeño del Zoo de Barcelona. podcast recorded with enacast.com

L'expressió «Espanya és el país més sòlid del món» sovint se li atribueix a Antonio Machado. També l'he llegida atribuïda a George Orwell, explicant que ho hauria de ser per mantenir cohesionat un país amb tantes deficiències. L'Espanya del 2024 no és l'Espanya del 1936, però hi ha similituds. En els darrers anys, hem patit una gran pandèmia i vam témer una gran crisi. La pandèmia va provocar el tancament d'empreses de serveis en un país altament dependent del sector terciari, els crèdits ICO i els fons Next Generation que s'havien de retornar amb interessos (almenys en part). I malgrat això, Espanya va seguir sense més ni més. I quan semblava que ens estàvem recuperant, vam veure com un vaixell quedava atrapat al canal de Suez, mostrant-nos la vulnerabilitat del nostre sistema. Després, Rússia va envair Ucraïna, exposant les nostres mancances energètiques i sistèmiques. I Espanya va decidir subvencionar el combustible, gastant milers de milions d'euros en benzina. Espanya gasta pel boc gros per mantenir-se. I malgrat tota aquesta despesa, la falta de previsió, les inconsistències, l’estructura del mercat laboral, el deute públic i privat, les tensions polítiques i territorials… tot segueix. Avui parlem de l'Espanya en Crisi Eterna amb el catedràtic emèrit d'Estructura de l'Economia Santiago Niño Becerra. podcast recorded with enacast.com

Als Països Catalans, reconeixem la importància de la longevitat, però massa sovint oblidem la qualitat de vida en els darrers deu anys de moltes persones grans. Obsessionats amb la joventut i la novetat, sovint ignorem els nostres majors sense adonar-nos que els fills del Baby Boom s'apropen a la tercera edat. Avui parlem d'estratègies per tenir una millor vida, parlem del concepte japonès de l'Ikigai, zones blaves, i d'altres. Parlem amb David Bartrés-Faz, neurocientífic cognitiu i professor catedràtic a la Universitat de Barcelona, sobre com millorar la qualitat de vida i enfrontar-nos al procés d'envelliment cerebral amb les millors eines. podcast recorded with enacast.com

La sopa d'ala de tauró és un plat considerat luxós i de prestigi en algunes ocasions especials com els banquets de casament i tradicionalment, s'han considerat un símbol de riquesa i estatus en algunes societats. Per aconseguir les aletes dels taurons, els hi tallen quan vius i llençar el cos de l'animal de nou a l'aigua. Tallar aletes és una pràctica prohibida en molts països a causa del seu impacte en les poblacions de taurons. En molts països, s'han establert legislacions per prohibir o regular estrictament el comerç i l'ús de les aletes de tauró per a protegir les poblacions de taurons i promoure una pesca sostenible. No obstant això, el comerç il·legal de les aletes de tauró encara continua. Avui en parlem amb en Marc Aquino Baleytó, un altre científic km 0, amb una gran passió pels taurons que ha participat en diversos projectes de conservació en regions com el Mediterrani, l'Atlàntic, Baja California, les Maldives i Austràlia Occidental. Segur que la seva percepció us encantarà. podcast recorded with enacast.com

Avui no parlarem d'estadístiques, però començarem parlant-ne per centrar la magnitud del problema: A Catalunya, segons l'Idescat, la població amb ansietat o depressió ha passat del 15% a gairebé el 25% en 10 anys. I aquestes estadístiques són molt pitjors per a les dones que pels homes. De fet, al món, 1 de cada 4 tindrà problemes de salut mental en algun moment de la seva vida. Com us podeu imaginar, els índexs de salut mental no són homogenis. Varien per diversos factors com la cohesió social, les desigualtats, el soroll i l'estrès... En parlem amb la Núria Martin Muyo, enginyera en telecomunicacions i divulgadora des de fa anys de les neurociències. podcast recorded with enacast.com

Recordeu com accedíeu a les notícies fa vint anys? Agafàveu diners, sortíeu de casa, anàveu a l'estanc i compràveu un diari. Una altra alternativa era anar a la granja o al cafè a prop de casa i llegir les notícies mentre preníeu un cafè amb llet i un croissant. El món ha canviat molt en els darrers anys. Ara, per llegir les notícies, no cal sortir de casa. Ens arriben al moment. I si sortim a fer el cafè amb llet i el croissant, no calen monedes, només el mòbil. Però llegim les notícies que volem, o bé les que un algoritme decideix que ens resultaran interessants, o les que decideix un poder encobert que ens han d'interessar? Els mitjans són víctimes d'aquestes forces o en formen part interessada? Avui en parlem amb el Catedràtic d'Economia de la UB, el professor Joan Calzada. podcast recorded with enacast.com

El 57% dels estudiants universitaris a la Unió Europea són dones. Tanmateix, en el sector de la informàtica i la tecnologia de la informació, les dones no arriben al 25% dels estudiants. I la tendència no convida a ser optimistes. Podem dir que la tecnologia de la informació és majoritàriament desenvolupada per homes, i potser fins i tot pensant en les necessitats dels homes. Per intentar canviar aquesta tendència, un grup de dones vinculades a les noves tecnologies i referents en els seus camps estan impulsant un programa pilot que podria ser clau en el futur. En parlem amb la Karina Gibert, enginyera informàtica i catedràtica a la UPC, així com degana del col·legi d'Enginyeria Informàtica de Catalunya. podcast recorded with enacast.com

Imagineu-vos el planeta Terra fa 65 milions d'anys: els dinosaures, amb els seus moviments gràcils i els seus rugits ressonants, dominen el món que els ha tocat viure. És una època d'excitació, de vida en plenitud... i de sobte, una bola de foc gegant il·lumina el cel. I molt poc després un estrèpit tan fort que s'arriba a escoltar a tot el planeta. Aquesta explosió va destrossar una gran superfície del planeta blau només amb l'impacte, però, de manera indirecta, va iniciar el declivi i la desaparició dels dinosaures. No només això, sinó que va provocar una gran extinció de moltes altres espècies. Ara, mentre reflexionem sobre aquest esdeveniment, ens preguntem: Quina és la nostra capacitat per evitar una catàstrofe similar avui en dia? Aquest és el tema que abordarem en aquest pòdcast sobre seguretat planetària per asteroides i meteorits amb l'investigador Josep Maria Trigo Rodríguez de l'Institut de Ciències de l'Espai (ICE, CSIC) i l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC). podcast recorded with enacast.com

Avui repassem la biografia d’un personatge científic que va tenir un impacte profund en la vida tal com l’entenem avui. Una persona apassionada per la ciència. D’aquelles persones que posen en risc la seva pròpia existència per demostrar la validesa dels seus descobriments. Una persona aventurera que va ser nominada 29 vegades al Premi Nobel de Física i 19 vegades al de Química, però no en va aconseguir cap malgrat descobrir la fissió nuclear. El nostre personatge és una dona, sovint l’única dona de les fotografies de l'època la qual converteix aquest programa en una gran «Ciència en Femení». La Lise Meitner, nascuda a Viena el 8 de novembre del 1878 va ser una de les físiques més rellevants de la història. Ens acompanyeu a repassar la seva vida amb el professor Xavier Roqué de la UAB? podcast recorded with enacast.com

La ciència ciutadana és una pràctica en què la ciutadania participa activament en activitats científiques, com la recopilació de dades, la interpretació d'observacions i altres tasques relacionades amb la recerca científica. Aquesta col·laboració entre científics professionals i ciutadans permet ampliar la recopilació de dades i fomentar la participació pública en la ciència. Avui en parlem amb l'investigador Jaume Piera de l'Institut de Ciències del Mar (CSIC), i impulsor de la xarxa ciutadana d'observacions d'espècies MINKA. podcast recorded with enacast.com

La Casa de Papel és una sèrie de robatoris a Espanya. En les últimes temporades, es perpetra un assalt al Banc d'Espanya per aconseguir 23,000 lingots d'or, que pesen 285 tones i estan a 48 metres de profunditat. Tot i així, a la sèrie, el transport de l'or es representa amb molt menys espectacularitat, utilitzant només un o dos camions en lloc dels 12 necessaris. En l'episodi d'avui, abordem com les pel·lícules tracten els metalls. Descobrirem les exageracions de les pel·lícules més emblemàtiques en una conversa amb la professora Núria Salán de la UPC. També ampliarem la secció Ciència en Femení per destacar dones inventores. Comencem? podcast recorded with enacast.com

Avui al setciències ens endinsem en el món de la musicologia, en descobrirem els secrets, el camí fet, i el que s’obre ara amb les noves tecnologies. Un reducte, reconegut internacionalment, potser més que a casa. El nostre expert d’avui és en Francesc Cortès. És Professor al Departament d’Art i Musicologia de la UAB. Dirigeix el projecte de Catalogació i Digitalització de l'arxiu històric del Teatre del Liceu. podcast recorded with enacast.com

La nit del 2 al 3 de març del 1373, té lloc el primer terratrèmol documentat a Catalunya. La sacsejada va tenir una intensitat de VIII-IX a prop de l’epicentre, i una magnitud estimada de 6,1. El terratrèmol va provocar l’esfondrament de parts de les torres de Castèth Leon, a la Val d’Aran, i esfondrament parcial a diverses localitats de Catalunya i Aragó, inclós, i és molt important per tots nosaltres, caigudes de pedres a les esglésies de Boí i Taüll. Per saber cada quant tenen lloc terratrèmols als Països Catalans i de passada, aprendre més de com es generen els terratrèmols, en el programa d'avui, parlem amb el científic Hèctor Perea de l'ICM-CSIC. podcast recorded with enacast.com

Les patologies de Grin o grinpaties són una sèrie de malalties minoritàries relacionades a trastorns genètics. Aquestes patologies tenen en comú que afecten al sistema neurològic i el desenvolupament cerebral, el sistema nerviós central i motor. Avui ens endinsarem en l’ampli mon d’una malaltia minoritaria, o com alguns en diuen, rara. Un món desconegut per a la majoria però amb uns professionals i unes famílies molt motivades a que això canviï. Per aprendre de les GRINpaties i guanyar consciència de les dificultats que tenen les malalties minoritàries, avui parlarem amb en Xavier Altafaj de l'Hospital Clínic i la Universitat de Barcelona. També hi col·labora l'Associació Espanyola de GRINpaties, amb la veu i suport de la Sandra Silva podcast recorded with enacast.com

Imagineu-vos que el nostre planeta, i el nostre sistema solar incloent-hi el sol, i la nostra galàxia, i tota la resta de galàxies estiguessin comprimides en l’espai que ocupa un gra de sorra de la platja. I de cop, fa 13.7 milers de milions d’anys, per alguna raó, aquest gra de sorra infinitament dens es desestabilitza i té lloc l’explosió més violenta que ha patit mai l’Univers. Per entendre el principi de tot plegat, ens acompanya el Dr Josep Maria Solanes, Catedràtic d’Astronomia i Astrofísica a la Universitat de Barcelona. Ens acompanyeu? podcast recorded with enacast.com

Avui ens traslladem a un poble amb 1000 anys d'història que es va crear quan la marca hispànica encara existía. Quina imatge de poble us ve al cap? Tristament, els habitants de Marmellar, una població mil·lenària del Penedès van haver abandonant-la a finals dels 70. El primer programa del Setciències entrevista a l'historiador Òscar Jané i membre de l'equip del Setciències. podcast recorded with enacast.com