El Cronista

Por los años 40, se puede considerar que, las mujeres, ya bien pronto, se educaban para cuidar de su marido y familia. El aprendizaje de estos menesteres, afortunadamente, al día de hoy, ha quedado sólo en el recuerdo. En aquella época, las niñas y los niños, iban juntos al parvulario. Cuando llegaban a la edad de pasar al colegio, los niños iban a una clase, sólo para niños y las niñas, iban a la clase sólo de niñas. Cuando al niños se le preguntaba por la calle, ¿Dónde vas? –respondía, me voy al colegio. Cuando a la niña se la hacía la misma pregunta respondía, me voy a costura. Si desean seguir leyendo el artículo pueden entrar a: www.valldesegoradio.wordpress.com

Pels anys 50 i, alguns més, en els pobles agrícoles i, Quart de les Valls, no era una exempció, els punts de reunió eren més aviat escassos. Existia el clàssic casino com a punt central on es jugava a tota classe de jocs de l’atzar com: el dòmino, el parchís, les cartes, els escacs, el billar, llegir la premsa, la tertúlia, … El televisor, encara no existia. Tot açò era com a distracció però, en cada poble existien unes quatre cantonades emblemàtiques que servien de llotja de treball. Aleshores no existia l’INEM ni les ETT. Els treballadors que, en finalitzar la jornada laboral, no tenien treball per a l’endemà, a mitjan vesprada, acudien a les quatre cantonades a esperar que arribaren capatassos o propietaris de camps que pogueren necessitar jornalers per a l’endemà. Acudien representants de comerços, d’altres comarques, per a agafar les taronges dels nostres termes. Què passava!, que no coneixien als jornalers dels nostres pobles. Ací és quan intervenia una espècie de figura de confiança, a la qual li deien: necessite gent per a agafar taronja i, que siguen ràpids, o, que siguen joves, o, que estiguen entrats en edat, o, … Seguir llegint en: www.valldesegoradio.wordpress.com

Pels anys 40, la forma més habitual de trobar núvia, consistia a citar-se els amics en les quatre cantonades i una vegada allí, s'iniciaven les voltes per un circuit dels carrers del casc antic de Quart. Els homes i les dones, circulaven contra direcció i, així, arribava un moment que es creuaven i, és en aqueix moment quan, els xics, havien de posar en pràctica totes les seues habilitats per a la conquesta. Escolteu l'àudio i sabreu més curiositats.

José Queralt, cronista oficial de la localitat de Quart de les Valls, ens comenta com va poder sorgir que el carrer La Font, mai oficial, tinga un altre nom. COSA. El carrer la Font, actualment, contínua sent sendera i quan era camí, el escribient de l'Ajuntament va escriure: "els animals que passen pel camí o cosa, que va direcció a la font"

José Queralt, cronista oficial de la localitat de Quart de les Valls, ens explica una anècdota que va tenir amb un frare de l'Ordre dels Servitas, del convent de Quart de les Valls. El frare, d'origen italià, tenia coneixement de les corregudes de bous però, mai va tenir l'oportunitat d'assistir a la plaça de bous. José Queralt, li va proposar assistir a la plaça de bous de València i ell accepta. Si escolten el podcast coneixeran el periple per a anar a València.

José Queralt Diana, cronista oficial de la población de Quart de les Valls, nos cuenta una especie de crónica de los orígenes de la fiesta celebrada en honor de San Peregrin. Actualmente, la misa, la bendición de tortas y la gran cantidad de calderas realizadas, produce una fiesta de llena de hermandad en toda la población y pueblos vecinos

Pepe Queralt Diana, actualmente es el cronista oficial del pueblo de Quart de les Valls. En el año 1961 fue designado para este cargo altruista pero lleno de historia del pueblo. Lleva 55 años de cronista siendo el decano del Camp de Morvedre. Periodicamente nos contará historias y anécdotas de su pueblo.