El fotimer

El 1966, Nina Simone publicava el seu sisè disc, on posava una mica de tot: soul, jazz, blues, folk i R&B. A part del seu piano i la seva increïble veu, demostra una gran capacitat per fer-se seves composicions d'altres. Un àlbum que descobrirem influent fins i tot de forma explícita. 01 "I love your lovin' ways" 02 "Four women" 03 "What more can I say" 04 "Lilac wine" 05 "That's all I ask" 06 "Break down and let it all out" 07 "Why keep on breaking my heart" 08 "Wild is the wind" 09 "Black is the color of my true love's hair" 10 "If I should lose you" 11 "Either way I lose" 12 Jeff Buckley - "Lilac Wine" 13 David Bowie - "Wild is the wind"

El segon disc de The Band, homònim del 1969, aprofundeix encara més en les arrels americanes del que havia fet el seu exitós debut. Potser havent trobat una veu pròpia de forma més clara, allunyats de Bob Dylan, li van posar el nom mateix de la banda, tot i que se'l coneix més com el disc marró, pel color de la portada. 01 "Across the great divide" 02 "Rag mama rag" 03 "The night they drove Old Dixie down" 04 "When you awake" 05 "Up on cripple creek" 06 "Whispering pines" 07 "Jemima surrender" 08 "Rockin' chair" 09 "Look out Cleveland" 10 "Jawbone" 11 "The unfaithful servant" 12 "King harvest" 13 Joan Baez - "The night they drove Old Dixie down" 14 Freddy Weller - "Up on cripple creek" 15 Professor Louie & the Crowmatrix - "Rag mama rag" 16 "Get up Jake"

El tercer disc de Leonard Cohen, "Songs of love and hate", del 1972, mostra un clar salt respecte als dos primers, que eren més aviat uns excel·lents reculls de cançons. Aquí hi trobem un estil i una línia argumental en només vuit cançons llargues que parlen de la naturalesa humana com pocs cantautors saben fer. 01 "Avalanche" 02 "Last year's man" 03 "Dress rehearsal rag" 04 "Diamonds in the mine" 05 "Love call you by your name" 06 "Famous blue raincoat" 07 "Sing another song, boys" 08 "Joan of Arc" 09 Nick Cave - "Avalanche" 10 Tori Amos - "Famous blue raincoat" 11 Judy Collins - "Joan of Arc"

El molt influent Gram Parsons es va quedar a dos mesos de ser un altre membre del club dels 27. Abans, va tenir temps d'aportar un aire country al pop-rock de començaments dels 70. El seu segon disc, "Grievous angel", del 1973 i ja pòstum, és una petita joia sensible que mereix un programa. 01 "Return of the grievous angel" 02 "Hearts on fire" 03 "I can't dance" 04 "Brass buttons" 05 "$1000 wedding" 06 "Medley down from Quebec" 07 "Love hurts" 08 "Ooh Las Vegas" 09 "In my hour of darkness" 10 "Sleepless nights" 11 "The angels rejoiced in heaven last night" 12 "Brand new heartache" 13 Emmylou Harris - "Boulder to Birmingham"

Acabem d'escoltar el doble àlbum "Goodbye yellow brick road", d'Elton John, afegint -hi algunes peces de l'edició 40è aniversari. 01 "Sweet painted lady" 02 "The ballad of Danny Bailey 1909-34" 03 "Dirty little girl" 04 "All the girls love Alice" 05 "Your sister can't twist (but she can rock and roll)" 06 "Saturday night's alright for fighting" 07 "Roy Rogers" 08 "Social disease" 09 "Harmony" 10 John Grant - "Sweet-painted lady" 11 Imelda May - "Your sister can't twist" 12 Fall Out Boy - "Saturday night's alright for fighting" 13 Emeli Sandé - "All the girls love Alice" 14 Zac Brown Band - "Harmony"

Aprofitant el 79è aniversari d'Elton John, repassem el que molts consideren la seva obra magna: el doble àlbum, "Goodbye yellow brick road", del 1973, una impressionant mostra de fertilitat creativa. 01 "Funeral for a friend/Love lies bleeding" 02 "Candle in the wind" 03 "Bennie and the jets" 04 "Goodbye, yellow brick road" 05 "This song has no title" 06 "Grey seal" 07 "Jamaica jerk-off" 08 "I've seen that movie, too" 09 Ed Sheeran - "Candle in the wind" 10 Miguel feat. Wale - "Bennie and the jets" 11 The Band Perry - "Grey seal" 12 Hunter Hayes - "Goodbye, yellow brick road"

A l'octubre del 1971, el segon disc del cantautor Don McLean es va convertir en un sorprenent número 1 als Estats Units, bàsicament per la sensació de tancament de la dècada dels 60 que transmetia, tant el tema universal que li dona títol com més discretament la resta de cançons. 01 "American pie" 02 "Till tomorrow" 03 "Vincent" 04 "Crossroads" 05 "Winterwood" 06 "Empty chairs" 07 "Everybody loves me, baby" 08 "Sister Fatima" 09 "The grave" 10 "Babylon" 11 "Mohter nature" 12 "Aftermath" 13 Madonna - "American pie" 14 Julio Iglesias - "Vincent" 15 Lori Lieberman - "Killing me softly"

Arctic Monkeys van debutar discogràficament el 2006, i van convertir el seu primer àlbum, "Whatever people say I am, that's what I am not", en el més venut per una banda novell. Recollien el rock garatge i punk moderat de bandes antecessores, com The Libertines o The Strokes, en una avui enyorada moda de les guitarres. 01 "The view from the afternoon" 02 "I bet you look good on the dancefloor" 03 "Fake tales of San Francisco" 04 "Dancing shoes" 05 "You probably couldn't see for the lights but you were staring straight at me" 06 "Still take you home" 07 "Riot van" 08 "Red light indicates doors are secured" 09 "Mardy bum 10 "Perhaps vampires is a bit strong but..." 11 "When the sun goes down" 12 "From the Ritz to the rubble" 13 "A certain romance"

"Zooropa", del 1993, és el vuitè àlbum d'estudi d'U2. Va ser gravat durant pauses de la gira Zoo TV Tour, inspirat en la saturació mediàtica, la tecnologia i la cultura europea postguerra freda. És el disc més experimental del grup, amb influències d'electrònica, dance, industrial i loops. Tot i ser infravalorat per la banda i fans en el seu moment, avui es veu com una obra audaç i genial. 01 "Zooropa" 02 "Babyface" 03 "Numb" 04 "Lemon" 05 "Stay" 06 "Daddy's gonna pay for your crashed car" 07 "Some days are better than other" 08 "The first time" 09 "Dirty day" 10 "The wanderer"

Cocteau Twins van ser un grup fonamental per definir el gènere del dream pop i el shoegaze. Els seus discos dels anys 80 tenien un punt més inaccessible, però amb "Heaven or Las Vegas", del 1990, van fer un pas en les melodies, i van arribar a un públic més ampli. Es considera el seu millor disc i un dels més importants de la història. 01 "Cherry-coloured funk" 02 "Pitch the baby" 03 "Iceblink luck" 04 "Fifty-fifty clown" 05 "Heaven or Las Vegas" 06 "I wear your ring" 07 "Fotzepolitic" 08 "Wolf in the breast" 09 "Road, river and rail" 10 "Frou-frou foxes in midsummer fires" 11 Miley Cyrus - "Heaven or Las Vegas" 12 Arctic Lake - "Cherry-coloured funk" 13 Seonaid Aitken Ensemble - "Iceblink luck" 14 Slowdive - "When the sun hits" 15 Beach House - "Space song" 16 Catherine Wheel - "Crank" 17 Pale Saints - "Kinky love"

Leon Russell va ser un pianista i cantant que va tocar amb els millors com a músic de sessió i en gires. La seva carrera és menys coneguda i irregular, però s'hi poden trobar grans discos i cançons. La seva obra més rodona és el tercer disc, "Carney", del 1972, que precisament parla del carnaval que és la vida del músic. 01 "Tight rope" 02 "Out in the woods" 03 "Me and Baby Jane" 04 "Manhattan Island serenade" 05 "Cajun love song" 06 "Roller derby" 07 "Carney" 08 "Acid Annapolis" 09 "If the shoe fits" 10 "My cricket" 11 "This masquerade" 12 "Magic mirror" 13 The Carpenters - "This masquerade" 14 Richie Havens - "Tight Rope" 15 Jose Feliciano - "Me and Baby Jane" 16 George Benson - "This masquerade"

Crosby, Stills & Nash eren un supergrup dels anys setanta que van fer una carrera irregular, arran dels projectes personals de cadascun dels membres. En tres ocasions se'ls va unir Neil Young per fer encara més gran la banda. El seu primer disc, "Déjà vu", del 1970, és la seva obra mestra. 01 "Carry on" 02 "Teach your children" 03 "Almost cut my hair" 04 "Helpless" 05 "Woodstock" 06 "Déjà vu" 07 "Our house" 08 "4+20" 09 "Country girl" 10 "Everybody I love you" 11 "Birds (demo)" 12 "Triad (demo)" 13 "The Lee shore" 13 Neil Young - "Helpless" 14 Joni Mitchel - "Woodstock"

Acabem de sentir l'obra mestra de Stevie Wonder "Songs in the key of life", del 1976, que vam començar la setmana passada. 01 "Isn't she lovely" 02 "Love's in need of love today" 03 "Black man" 04 "Ngiculela" 05 "Is it's magic" 06 "As" 07 "Another star" 08 "Saturn" 09 "Ebony eyes" 10 "All day sucker" 11 "Easy going evening"

Dins de la inexplicable concatenació de discos impressionants de Stevie Wonder, "Songs in the key of life", del 1976, marca el cim. És un disc de gairebé dues hores d'un artista en el millor moment de la seva vida. El sentirem en dues tandes. 01 "Love's in need of love today" 02 "Have a talk with God" 03 "Village ghetto land" 04 "Contusion" 05 "Sir Duke" 06 "I wish" 07 "Knocks me off my feet" 08 "Pastime paradise" 09 "Summer soft" 10 "Ordinary pain" 11 "Isn't she lovely" 12 "Joy inside my tears"

"Jolene", del 1973, és el disc clau en la carrera de la cantautora country Dolly Parton, perquè va suposar emancipar-se de qui fins aleshores era el seu protector, Porter Wagoner, a qui semblava que només acompanyava. El disc va ser número 1 a les llistes country, però va traspassar al gran públic. 01 "Jolene" 02 "When someone wants to leave you" 03 "River of happiness" 04 "Early morning breeze" 05 "Highlight of my life" 06 "I will always love you" 07 "Randy" 08 "Living on memories of you" 09 "Lonely comin' down" 10 "It must be you" 11 "Cracker Jack" 12 "Another woman's hand" 13 "Barbara on your mind" 14 "Last night's lovin'" 15 Beyoncé - "Jolene" 16 The White Stripes - "Jolene" 17 Porter Wagoner - "Lonely comin' down" 18 Whitney Houston - "I will always love you" 19 Hayfire - "Jolene + Another brick in the wall"

"The idiot" va ser el primer projecte berlinès de la parella formada per David Bowie i Iggy Pop, gravat abans i publicat més tard que el "Low" de Bowie. 01 "Sister midnight" 02 "Nightclubbing" 03 "Funtime" 04 "Baby" 05 "China girl" 06 "Dum dum boys" 07 "Tiny girls" 08 "Mass production" 09 "China girl", David Bowie 10 "Sister midnight", Siouxsie Sioux 11 "Medley", Blondie

"Low" (1977), de David Bowie, és el seu primer àlbum de la "Trilogia de Berlín", fruit de la col·laboració amb Brian Eno i Tony Visconti, i representa un (nou) punt d'inflexió en la seva carrera, en recollir influències del krautrock i l'electrònica. El seu so experimental va influir en el postpunk i en artistes com Joy Division. 01 "Speed of Life" 02 "Breaking Glass" 03 "What in the World" 04 "Sound and Vision" 05 "Always Crashing in the Same Car" 06 "Be My Wife" 07 "A New Career in a New Town" 08 "Warszawa" 09 "Art Decade" 10 "Weeping Wall" 11 "Subterraneans"

Èric Vinaixa és un dels músics més il·lusionats, apassionats i treballadors del nostre país. Des del classicisme del rock, fa uns discos molt personals amb lletres molt emocionants. Escoltem juntament amb ell el seu disc de mitja vida. 01 "Laberint" 02 "Addiccions" 03 "The golden road" 04 "Final del camí" 05 "Volia viure" 06 "Mentrestant" 07 "Fidels amants" 08 "Petites gotes d'aigua" 09 "Moltes gràcies" 10 "Ara" 11 "Fórmules d'or" 12 "Dies de llum"

El primer programa de l'any el dediquem al disc conceptual "Murder ballads", que Nick Cave va publicar el 1996, on cadascuna de les cançons parla sobre un assassinat passional. 01 "Song of joy" 02 "Stagger Lee" 03 "Henry Lee" 04 "Lovely creature" 05 "Where the wild roses grow" 06 "The curse of Millhaven" 07 "The kindness of strangers" 08 "Crow Jane" 09 "O'Malley's bar" 10 "Death is not the end"

Escoltem el disc clau de la carrera de Sau amb en Pep Sala. 01 "És inútil continuar" 02 "Restaurant xinès" 03 "Envia'm un àngel" 04 "Encara que siguin de bar" 05 "Deprimit III" 06 "Foc al cos" 07 "Si un dia he de tornar" 08 "Boig per tu" 09 "La lluna i jo" 10 "Perestroika" 11 "Al final del carrer" 12 "Tanca els ulls"

Rod Stewart és un músic de veu meravellosa però d'irregular carrera. Tota la crítica coincideix a dir que el disc pel qual passarà a la història és "Every picture tells a story", on captura tot el rock amb tradició folk anglesa de començaments dels 70. 01 "Every picture tells a story" 02 "Seems like a long time" 03 "That's all right" 04 "Tomorrow is a long time" 05 "Maggie May" 06 "Mandolin wind" 07 "(I know) I'm losing you" 08 "(Fins a ) Reason to believe" 09 "Reason to believe" - Tim Hardin 10 "Tomorrow is a long time"- Bob Dylan 11 "I know I'm losing you" - The Temptations 12 "That's alright" - Arthur Crudup 13 "Maggie May" - Blur

Escoltem, juntament amb el seu creador, Jordi Lanuza, el disc "Escapistes", del grup Inspira, una obra de folk-rock intimista i zen que, amb justícia, va captar molt l'atenció de l'escena catalana el 2010. 01 "Talls nets d'arrel" 02 "Onades de nit" 03 "Foc i brases" 04 "Somnins de corall" 05 "El bosc del vell" 06 "Humilment brillant" 07 "Sona el despertador" 08 "L'alè d'un nadó" 09 "Marbres genealògics" 10 "L'exèrcit dels mil petons" 11 "Com espelmes" 12 "Plou (i no vol parar)"

El començament dels anys 90 va representar una mena de retorn de Lou Reed, després d'una dècada dels 80 molt irregular. Després de l'èxit de "New York" i "Songs for Drella", el 1992 va publicar "Magic and Loss", una obra impressionant, un disc conceptual sobre la mort d'amics propers. 01 "Dorita" 02 "What's good" 03 "Power and glory" 04 "Magician" 05 "Sword of Damocles" 06 "Goodbye mass" 07 "Cremation" 08 "Dreamin'" 09 "No chance" 10 "Warrior king" 11 "Harry's circumcision" 12 "Gassed and stoked" 13 "Power and glory part II" 14 "Magic and loss"

Abús va ser un grup liderat per Agustí Busom a principis de segle que va publicar un grapat de discos molt personals i molt bons abans de dissoldre's. Escoltem de forma reivindicativa el segon, "Mèltic", amb col·laboracions com Helena Miquel, Gerard Quintana o Roger Mas. 01 "Aixeca't" 02 "Mhístic" 03 "Canonades" 04 "Desarrelat" 05 "Inicials gravades" 06 "Has d" 07 "En públic" 08 "El dia del pecat" 09 "Temps al temps" 10 "Diable astral" 11"Ull de bou" 12 "Imatge fixa"

El cinquè disc de Pulp es considera una de les obres mestres del britpop, mereixedor del prestigiós Premi Mercury, que va col·locar quatre singles al top 10. 01 "Mis-Shapes" 02 "Pencil skirt 03 "Common people" 04 "I spy" 05 "Disco 2000" 06 "Live bed show" 07 "Something changed" 08 "Sorted for E's & Wizz" 09 "F.E.E.L.I.N.G.C.A.L.L.E.D.L.O.V.E" 10 "Underwear" 11 "Monday morning" 12 "Bar Italia"

És l'últim àlbum de Queen en vida de Freddie Mercury, que moriria uns mesos després que sortís a la venda. Clarament, van voler fer un disc de comiat i van aconseguir fer la seva millor obra en anys, en disputa amb "A night at the opera", com a disc culminant de tota la seva carrera. 01 "Innuendo" 02 "I'm going slightly mad" 03 "Headlong" 04 "I can't live with you" 05 "Don't try so hard" 06 "Ride the wild wind" 07 "All god's people" 08 "These are the days of our lives" 09 "Delilah" 10 "The hitman" 11 "Bijou" 12 "The show must go on"

Escoltem la segona part de "The River", i hi afegim algunes cançons descartades de les sessions. 01 "Point blank" 02 "Cadillac ranch" 03 "I'm a rocker" 04 "Fade away" 05 "Stolen car" 06 "Ramrod" 07 "The price you pay" 08 "Drive all night" 09 "Wreck on the highway"

"The river" és el disc doble oceànic de Bruce Springsteen en què, el 1980, als trenta anys, mostrava la seva creativitat de final de joventut a través dde vint cançons immortals i deixant-ne de banda trenta més. Escoltem el disc en doble sessió. 01 "The ties that bind" 02 "Sherry darling" 03 "Jackson cage" 04 "Two hearts" 05 "Independence day" 06 "Hungry heart" 07 "Out in the street" 08 "Crush on you" 09 "You can look" 10 "I wanna marry you" 11 "The river"

Després de convertir-se en la banda alternativa de moda i prestigi amb quatre discos que els van fer mundialment coneguts a començaments dels 90, R.E.M. van fer un disc que seria la culminació d'aquella època de viatges sense parar, perquè poc després Bill Berry deixaria el grup per fer-se pagès. Res no tornaria a ser el mateix. 01 "How the west was born and where it got us" 02 "The wake-up bomb" 03 "New test lepper" 04 "Undertow" 05 "E-bow the letter" 06 "Leave" 07 "Departure" 08 "Bittersweet me" 09 "Be mine" 10 "Binky the doormat" 11 "Zither" 12 "So fast, so numb" 13 "Low desert" 14 "Electrolite"

Tanquem el disc doble "The Beatles", conegut com a "White album", que vam començar a escoltar la setmana passada. 01 "Birthday" 02 "Yer blues" 03 "Mother Nature's son" 04 "Everybody's got something to hide except for me and my monkey" 05 "Sexy Sadie" 06 "Helter skelter" 07 "Long, long, long" 08 "Revolution 1" 09 "Honey pie" 10 "Savoy truffle" 11 "Cry baby cry" 12 "Revolution 9" 13 "Good night"

El "White album" dels Beatles es pot considerar, segons com, el principi de la fi de la millor banda de la història. L'escoltem, contextualitzant-lo. Aquesta setmana, ho fem amb la primera meitat. 01 "Back in the USSR" 02 "Dear Prudence" 03 "Glass Onion" 04 "Ob-la-di Ob-la-da" 05 "Wild honey pie" 06 "The continuing story of Bungalow Bill" 07 "While my guitar gently weeps" 08 "Happiness is a warm gun" 09 "Martha, my dear" 10 "I'm so tired" 11 "Blackbird" 12 "Piggies" 13 "Rocky Racoon" 14 "Don't pass me by" 15 "Why don't we do it on the road?" 16 "I will" 17 "Julia"

La filla del cantautor folk nord-americà Woody Guthrie va trobar un munt de lletres escrites pel seu pare que no havia pogut convertir en cançons per la seva malaltia i mort als anys 60. El 1995, les va fer arribar al cantautor anglès Billy Bragg, que va reclutar els Wilco per fer un disc que, des de la música contemporània, pretén ser fidel al fons de Guthrie. 01 "Walt Whitman's niece" 02 "Califfornia stars" 03 "Way over yonder in the minor key" 04 "Birds and ships" 05 "Hoodoo voodoo" 06 "She came along to me" 07 "At my window I sat lonely" 08 "Ingrid Bergman" 09 "Christ for president" 10 "I guess I planned" 11 "One by one" 12 "Eisler on the go" 13 "Hesitating beauty" 14 "Another man's done gone" 15 "The unwelcome guest"

Dan Bejar és un cantautor canadenc mb banda que sol publicar sota el nom de Destroyer. Sense ser mainstream, el seu prestigi és enorme entre els iniciats. Escoltem el seu espectacular "Destroyer's rubies", del 2006, una preciositat d'indie barroc i poètic. 01 "Rubies" 02 "Your blood" 03 "European oils" 04 "Painter in your pocket" 05 "Looter's follies" 06 "3000 flowers" 07 "A dangerous woman up to a point" 08 "Priest's knees" 09 "Watercolours into the ocean" 10 "Sick priest learns to last forever" 11 "Loscil's Rubies"

Dediquem el programa d'avui a una dona pionera en l'ús de la guitarra elèctrica. Provinent, com tants artistes, del gospel, la seva carrera s'inicia als anys 30. Quan va sorgir el rock & roll, ella va dir: "Ah, aquells nois... Jo porto fent això tota la vida.". 01 "My man and I" 02 "The lonesome road" 03 "I looked down the lane" 04 "Saviour don't pass me" 05 "Sit down" 06 "Stand by me" 07 "Trouble in mind" 08 "Shout, sister, shout" 09 "Rock me" 10 "That's all" 11 "I claim Jesus first" 12 "Two little fishes and five loads of bread" 13 "Don't take everybody to be your friend" 14 "How far from god" 15 "When I move to the sky" 16 "Jesus is here to stay" 17 "Jonah" 18 "God's mighty hand" 19 "Didn't it rain" 20 "When I come to the end of my journey" 21 "Ain't no grave hold my body down" 22 "Were you there when they crucified my lord?"

Al Stewart és un cantautor escocès que, a finals dels 60, s'emmarcava en el corrent de recuperació del folk britànic. El 1975, en plena època del progressiu, va tenir el seu més gran èxit treballant amb Alan Parsons al seu setè disc. 01 "Lord Grenville" 02 "On the border" 03 "Midas shadow" 04 "Sand in your shoes" 05 "If it doesn't come naturally, leave it" 06 "Flying sorcery" 07 Broadway hotel" 08 "One stage before" 09 "The year of the cat" 10 "On the border (live)" 11 "Belsize blues" 12 "Story of the songs"

Com a homenatge al recentement desaparegut Ozzy Osbourne, comencem temporada amb un dels discos que, a principis de la dècada dels 70, van posar els pilars del futur heavy metal, "Paranoid", segon disc de Black Sabbath. 01 "War pigs/Luke's wall" 02 "Paranoid" 03 "Planet caravan" 04 "Iron man" 05 "Electric funeral" 06 "Hand of doom" 07 "Rat salad" 08 "Jack the stripper/Fairies wear boots" 09 "Paranoid" - Megadeth 10 "Planet caravan" - Pantera 11 "Hand of doom" - Slayer 12 "War pigs" - Faith No More

El darrer programa de la temporada és novament especial: escoltem "El nus i altres mons", del 2019, amb el seu creador, Xarim Aresté. Ens explicarà per què aquest, el cinquè disc en solitari, és el seu disc maleït. 01 "El prat" 02 "Respira" 03 "Estaves al mig del merder" 04 "Orquestra" 05 "Allà on no cou l'amor" 06 "El temps de les flors" 07 "Em desfermaré" 08 "Arrencar el vol" 09 "Cançó dels morts" 10 "He vingut a adorar-te" 11 "Deixalles vora el riu" 12 "Soltar-ho tot" 13 "5555" 14 "4444" 15 "3333" 16 "2222" 17 "1111" 18 "0000"

ZZ Top és un grup de començament dels 70 que, en els seus inicis, feien un blues-rock tirant a hard. Sota la simplicitat del trio i les harmonies blues van fer una colla de discos molt interessants, però cap tant com el del 1973, el tercer de la seva carrera, "Tres hombres". 01 "Wintin' for the bus" 02 "Jesus just left Chicago" 03 "Beer drinkers & hell raisers" 04 "Master of sparks" 05 "Hot, blue and righteous" 06 "Move me on down the line" 07 "Precious and Grace" 08 "La Grange" 09 "Shiek" 10 "Have you heard?" 11 "La Grange (live)" 12 John Lee Hooker - "Boom Boom" 13 Sam the Sham - "Wooly Bully" 14 Cream - "White room" 15 George Jones - "The race is on" 16 Jimi Hendrix - "Voodoo chile"

Keane van ser el hype del 2004 amb el seu disc de debut, "Hopes and fears", post-britpop, amb influències de la música alternativa i l'electrònica soft, i gust per les melodies, amb un biaix cap a l'èpica i una certa intranscendència lírica. Vint anys més tard, el disc roman com un molt bonic i agradable document de l'època. 01 "Somewhere only we know" 02 "Bend and break" 03 "We might as well be strangers" 04 "Everybody's changing" 05 "Your eyes open" 06 "She has no time" 07 "Can't stop now" 08 "Sunshine" 09 "This is the last time" 10 "On a day like today" 11 "Untitled 1" 12 "Bedshaped"

Després de dos primers discos de rock alternatiu i guitarrer, Primal Scream van ser capaços de captar el canvi dels temps que s'apropava amb la dècada dels 90. Per crear la seva tercera obra, van acostar-se (sense perdre gaire de vista el passat) a la música de clubs d'allò que es va anomenar "so Madchester". Així van aconseguir un disc que, reflectint una època, esdevé atemporal. 01 "Movin' on up" 02 "Slip inside this house" 03 "Don't fight it, feel it" 04 "Higher than the sun" 05 "Inner flight" 06 "Come together" 07 "Loaded" 08 "Damaged" 09 "I'm coming down" 10 "Higher than the sun (a dub symphony in two parts)" 11 "Shine like stars"

El 1991 es va formar un supergrup de músics que havien triomfat individualment: Ry Cooder, John Hiatt, Nick Lowe i Jim Keltner. Només van publicar un disc i no va ser un èxit de vendes, però va estar nominat al Grammy a millor interpretació de rock en grup vocal. Vist amb el temps, és una petita joia única de rock d'arrels americanes. 01 "Solar sex panel" 02 "The action" 03 "Inside job" 04 "Big love" 05 "Take another look" 07 "Do you want my job" 08 "Don't go away mad" 09 "Fool who knows" 10 "She runs hot" 11 "Don't think about her when you are trying to drive" 12 "Don't bug me when I'm working" 13 John Hiatt - "Have a little faith in me" 14 Nick Lowe - "Cruel to be kind" 15 Ry Cooder - "Paris, Texas" 16 Joe Cocker - "Night calls"

Nick Lowe es va fer un nom a finals dels 70 amb els seus discos de new wave i com a productor clau per al jove Elvis Costello. Als anys 90, com molts artistes de l'època, es va desviar del seu gènere més habitual per ampliar horitzons. "Dig my mood", del 1998, és la segona entrega d'una trilogia on tira més cap a la figura de crooner.

El segon disc de Rufus Waiwright, del 2001, amagava tot el que estava a punt de fer amb els mítics "Want (1 & 2)": pop barroc amb base de piano i amb melodies que no sempre et condueixen cap a on esperes. Amb el pas dels anys, molts el considerem el seu millor disc de joventut, on els excessos encara estaven controlats. 01 "Cigarettes and chocolate milk" 02 "Greek song" 03 "Poses" 04 "Shadows" 05 "California" 06 "The tower of learning" 07 "Grey gardens" 08 "Rebel prince" 09 "The consort" 10 "One man guy" 11 "Evil angel" 12 "In a graveyard" 13 "Cigarettes and chocolate milk (reprise)" 14 "Across the universe" 15 Loudon Wainwright III - "One man guy"

It's a Beautiful Day va ser una banda de l'escena psicodèlica de San Francisco de finals dels 60 que no va tenir tant èxit com d'altres de contemporànies. Només van publicar quatre discos entre el 1969 i el 1973, on mostraven el camí cap al rock progressiu abans que no fos evident. La seva barreja de folk, jazz, rock i world music, vista amb el temps, els fa únics. 01 "White bird" 02 "Hot summer day" 03 "Wasted Union blues" 04 "Girl with no eyes" 05 "Bombay calling" 06 "Bulgaria" 07 "Time is"

La banda americana de Filadèlfia The War On Drugs va aconseguir el Grammy a millor àlbum de rock en l'edició del 2018 amb el seu quart disc, "A deeper understanding", una obra mestra contemporània on trobem neopsicodèlia i un ús sensible i intel·ligent de l'electrònica. 01 "Up all night" 02 "Pain" 03 Holding on" 04 "Strangest thing" 05 "Knocked down" 06 "Nothing to find" 07 "Thinking of a place" 08 "In chains" 09 "Clean living" 10 "You don't have to go"

El tercer disc de The Allman Brothers Band va capturar en directe tot el talent de la banda especialitzada en el blues més rocker del sud dels Estats Units. Va ser un èxit comercial i figura en tots els catàlegs de millors discos de la història, tot i ser en directe i instrumental. 01 "Statesboro blues" 02 "Done somebody wrong" 03 "Stormy monday" 04 "You don't love me" 05 "Hot 'Lanta" 06 "In memory of Elizabeth Reed" 07 "Whipping post"

Els anys 80, a banda de la frivolitat ballable per la qual són fonamentalment recordats, també són la dècada d'esplendor del heavy. Escoltem el quart disc de Metallica, del 1988, que es considera el darrer que van fer dins el subgènere trash abans d'obrir-se a un públic més ampli. 01 "Blackened" 02 "...And justice for all" 03 "Eye of the beholder" 04 "One" 05 "The shortest straw" 06 "Harvester of sorrow" 07 "The frayed eyes of sanity" 08 "To live is to die" 09 "Dyers eve"

The Stooges van ser un grup sense gaire èxit a la seva època de finals dels 60 i inicis dels 70 que, no obstant, van deixar un llegat imprescindible per entendre el punk, que es consolidaria amb The Ramones i The Sex Pistols a mitjans de la dècada. El seu segon disc, del 1970, és una obra mestra, el disc preferit de gent com Joey Ramone, Nick Cave o Steve Albini. De fet, els tres primers discos són obres mestres. 01 "Down on the street" 02 The Pixies - "Rock music" 03 The Doors - "Back door man" 04 "Loose" 05 Deep Purple - "Smoke on the water" 06 "T.V. Eye" 07 "Dirt" 08 "1970" 09 "Fun house" 10 "L.A. Blues"

Tornem a la dècada dels 90 per escoltar un disc fundacional de l'indie noranter. El dream pop psicodèlic dels poc prolífics Mazzy Star (quatre discos en 35 anys) s'expressa més narcòtic que mai en aquesta obra classificada sempre entre el millor de la seva època. 01 "Faced into you" 02 "Bells ring" 03 "Mary of silence" 04 "Five string serenade" 05 "Blue light" 06 "She's my baby" 07 "Unreflected" 08 "Wasted" 09 "Into dust" 10 "So tonight that I might see" 11 Arthur Lee - "Five string serenade" 12 J Mascis -"Fade into you"

Fem una mica d'arqueologia musical comparada escoltant el que es considera un dels discos fundacionals del rock, el debut en LP de Little Richard, del 1957, i a continuació els singles que havia publicat abans, des del 1951, que tenien un to més formal. El rock&roll va consistir a trencar aquests formalismes. 01 "Tutti frutti" 02 "True, fine mama" 03 "Can't believe you wanna leave" 04 "Ready Teddy" 05 "Baby" 06 "Slippin' and slidin'" 07 "Long tall Sally" 08 "Miss Ann" 09 "Oh why?" 10 "Rip it up" 11 "Jenny, Jenny" 12 "She's got it" 13 "Taxi blues" 14 "Every hour" 15 "Get rich quick" 16 "Thinkin' 'bout my mother" 17 "Ain't nothin' happenin'" 18 "Why did you leave me" 19 "Please have mercy on me" 20 "I brought it all on myself"