És quan llegeixo que hi veig clar...

(1352-1420/1425) Les COBLES DE LA DIVISIÓ DEL REGNE DE MALLORQUES(1398): l'Anàlisi. -Introducció, les estrofes, el contingut, l'al.legoria de l'illa, el jardí i el palau, referències bibliogràfiques, l'enumeració de figures doctes mallorquines i contemporànies a l'autor, les referències històriques del passat i del present i l'apòleg del falcó i del gall com a clar missatge de Turmeda. MÚSIQUES: "COBLES de la Divisió del Regne de Mallorques", M.del Mar Bonet a "L'Àguila Negra". LECTURES METGE, B. -TURMEDA, A.: "Obres Menors. Cobles de la Divisió del Regne de Mallorca". Col.l "Els Nostres Clàssics", pàgs.103-109, 112-114, 118-119, 121,123-124 i 126-128 núm. 10, Ed.Barcino, Bcn, 1927. IMATGE PORTADA: CANÇONERET DE COBLES ANTIGUES A LA MARE DE DEU DE LLUCH DE MALLORCA. Volumen con impresos de s. XIX. 1883.

CAP. 12.9 ANSELM TURMEDA (1352-1420/1425) -EL LLIBRE DE BONS AMONESTAMENTS (1397).Estudi: d'on prové, el sorprenent i actualíssim "Elogi dels diners" i els consells cristians enfront les al.lusions antimonàstiques. MÚSIQUES: - A_Les_Portes_de_L_Oblit_Yigidim_Aslanim - Cobles_De_La_Divisio_Del_Regne_De_Mallorca - Elogi_del_Diners - D_Enca_Que_Ella_Parti - Temps_de_Calabruix LECTURES METGE, B. -TURMEDA, A.: "Obres Menors". Llibre de Bons Amonestaments": Proemi. Col.l "Els Nostres Clàssics", pàgs.153-154, 144-145, 146, 148, 150, 152, 153, 156, 157 i 159, núm. 10, Ed.Barcino, Bcn, 1927. IMATGE PORTADA: Portada del "Llibre de Bons Amonestaments", de Nova Editorial Moll.

CAP. 12.8 ANSELM TURMEDA (1352-1420/1425) -Continuació Estudi Biogràfic. -Les fonts del costat cristià (1402-1423). MÚSIQUES: Maria del mar bonet Salmaia Cançons: D_Enca_Que_Ella_Parti Sevasda Per_Hipocrates Merhaba Leylim_Ley Temps_de_Calabruix La_Serenata_Voce_e_Notte LECTURA METGE, B. -TURMEDA, A.: "Obres Menors". Llibre de Bons Amonestaments": Proemi. Col.l "Els Nostres Clàssics", pàg.144, núm. 10, Ed.Barcino, Bcn, 1927. IMATGE PORTADA: Anselm Turmeda. Tomba.

ANSELM TURMEDA (1352-1420/1425) -Presentació -Introducció a la vida. -Estudi Biogràfic: (1375-1385) .Els primers anys. -Les fonts del costat àrab (1385-1420) MÚSIQUES: Músiques: Maria del Mar Bonet, Calabruix. Dença que ella partí La música, santa música La Serenata Sevasda Temps de Calabruix Per Hipòcrates Del disc Salmaia.

Fra VICENT FERRER (1350-1419). - Els Sermons. -L'art del convenciment o suasori. -Les 2 tasques complementàries: polític i predicador. -Els reporters o estenògrafs. -La llengua usada: la Catalana en la variant meridional. -La doble acció: pràctica religiosa i sessió dramàtica. -El moralisme religiós i el realisme. -Els recursos lingüístics: onomatopeies, descripcions, anècdotes, diàlegs, exemples.. -El llenguatge dramàtic: els gestos i les flexions de la veu. -Sinopsi final MÚSIQUES: De "Polifonia Medieval Catalana". Ave_Regina_Caelorum Credo_de_Sort_Missa_de_Barcelona Isayas_Cecinit Kyrie._O_Sacra_Virgo_Beata Sanctus._Sospitati LECTURES FERRER, Vicent: "Sermons",(2 vols), col.l "Els Nostres Clàssics", Ed. Barcino, Bcn, 1927. Sermó IX, X XVII i XLVIII. CHABÀS, R.: "Estudios sobre los sermones valencianos de S. Vicente Ferrer", Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos, VIII, pàg 57, 1902.

Fra VICENT FERRER (1350-1419). -Continuació de la Biografia. -La seva intervenció al Compromís de Casp. -La relació amb Ferran I Trastàmara i amb el primogènit Alfons. El retrat de Ferran I de Trastàmara. -La represa de les missions itinerants: València, Mallorca, Aragó, Perpinyà, Occitània, Bretanya, Borgonya, Pallars Sobirà, Aquitània i Vannes (on mor). -El retrat de Vicent Ferrer, de "Jacomart". MÚSIQUES: De "Polifonia Medieval Catalana". Agnus Crimina_Tollis Cedit_Frigus_Hiemale Gaudeat_Devotio_Fidelium Kyrie._Ave_Desideri._In_Partu_Mirabilis LECTURES -Martínez Ferrando: "San Vicente Ferrer y la Casa Real". FERRER, Vicent: "Sermons",(2 vols), col.l "Els Nostres Clàssics", Ed. Barcino, Bcn, 1927. Sermó XVII.

FRANCESC EIXIMENIS(1340?-1409) .Sinopsi Final VICENT FERRER (1350-1419). -Introducció a l'autor. -La Biografia. MÚSIQUES: De "Polifonia Medieval Catalana". DE RIQUER, Martí: Obres de Bernat Metge, Bcn., 1959. "Dietati del capellà d'Alfons el Magnànim", citat per Sanchis Sivera: "Quaresma".

FRANCESC EIXIMENIS(1340?-1409) -LES OBRES: .Lo Crestià .El Libre dels Àngels .Scala Dei .La Vida de Jesucrist .El Libre de les Dones .El Regiment de la Cosa Pública .El Cercapou .La Doctrina Compendiosa(?) MÚSIQUES: De "Polifonia Medieval Catalana".

-Presentació. -PERSONALITAT: bon observador. Patriota catalá i franciscà. Traduccions. Estudis a Colònia, París, Oxford, Roma i Tolosa de Llenguadoc. Protegit dels reis catalans. Conseller dels Jurats de València. Patriarca de Jerusalem i Bisbe d'Elna. -Visió general de la seva obra: propòsit. Posició equidistant entre el poder establert i el poble. Teòleg: defensa la tradició sense vicis, seguint l'esperit cristià. Representa el sentit comú, l'equilibri i la no exaltació en emetre judicis. -Estil ràpid, irònic, amb intercalacions de faules o historietes. Més feixuc, amb moltes citacions d'autoritats, quan argumenta els seus punts de vista. MÚSIQUES: Agnus Crimina_Tollis Ave_Regina_Caelorum Cedit_Frigus_Hiemale Credo_de_Sort_Missa_de_Barcelona Gaudeat_Devotio_Fidelium De "Polifonia Medieval Catalana". LECTURES EIXIMENIS, Francesc: Contes i Faules. Col.l "Els Nostres Clàssics", num. 6, Ed. Barcino, Bcn. 1925. Dels Contes: fragments de l'apartat XIV: "Lletra que un gran golafre eclesiàstic tramès a un metge per demanar-li consell sobre lo regiment de sa vida" i de "Resposta que lo metge féu al dit capellà". Apartat XV: "Del frame nor i el convidat golafre". I apartat XIX: "Exemple de la símia i la dona pintada". IMATGE PORTADA: Imatge de Francesc Eiximenis (reproducció).

-Introducció històrica a l"època( finals del segle XIII i segle XIV): els sobirans de l'estat català i els fets importants de la cronologia. -La incorporació de Sicília a la monarquia catalana. Les conquestes dels ducats d'Atenes i Neopàtria. La conquesta de Sardenya. La ciutat de l'Alguer(el punt més oriental dels Països Catalans).Els lligams político-dinàstics amb Xipre. -Les traduccions d'obres religioses, del llatí a la llengua vernacla. -Introducció a la prosa religiosa i a l'oratòria. Antecedents. Recursos pel que fa a l'estil de cara a les finalitats didàctica, persuassiva i política. MÚSIQUES: Adam_de_la_Halle_-_Qui_a_droit_veut_amours_servir French_Late_Medieval_-Codex_Chantilly-Solage-_Fumeux_fume_par_fumee GUILLAUME_DE_MACHAUT_-De_Fortune_Me_Doi_Plaindre_Et_Loer_Ballade_23._Ensemble_Musica_Nova La_mesnie_fauveline_-_Le_Roman_de_Fauvel (Polifonia Medieval). IMATGE PORTADA: L' Alguer (Sardenya).

Sinopsi final: la preocupació per l'estil i per l'estructura de la novel.la. -La narració el.líptica. LES NARRACIONS -La producció: del 1879 al 1918. -Diversitat temàtica i formal dels contes: la classificació en 8 grups i exemples. -El grup 7 aplicat als diferents registres de l'humor: la ironia, la sàtira, la caricatura i els elements grotescos. MÚSIQUES: Clara_Schumann_Variations_on_a_theme_by_Robert_Schumann_Op_20_Konstanze_Eickhorst_piano Clara_Wieck-Schumann_Variations_de_concert_Op._8_1837 Manuel_de_Falla_Noches_en_los_jardines_de_Espana Manuel_de_Falla_-_Fantasia_betica_1919 LECTURES Fragments del capítol XVI. OLLER, Narcís: Pilar Prim, col.l "Antílop", 8a edició, ed. Selecta. I d' OLLER, Narcís: CONTES, col.l "MOLC", 1a ed., Edicions 62 -"la Caixa" : "El transplantat", (de Croquis del Natural), pàgs.44-45. I "La Bufetada" (a "De tots colors"), pàgs.93-94. IMATGE PORTADA: Portada de LA BUFETADA, d'Il.lustració Catalana.

-Continuació de l'anàlisi crítica o literària. -Els personatges secundaris: els Roig. -La descripció dels ambients: la Cerdanya (interdependència entre món anímic i la natura) i Barcelona( el despatx i pis d'en Deberga). -L'estil indirecte lliure i l'exposició dramàtica, directa, del món interior dels personatges. -L'erotisme. Tema nou en l'autor amb elements insinuats. MÚSIQUES: Clara_Wieck-Schumann_Variations_de_concert_Op._8_1837 Clara_Wieck-Schumann_Scherzo_n._1_in_D_minor_op._10_1838 Clara_Wieck-Schumann_Nocturne_op._6_n._2_1834 Clara_Schumann_Variations_on_a_theme_by_Robert_Schumann_Op_20_Konstanze_Eickhorst_piano Clara_Schumann_Scherzo_n._2_in_C_minor_op._14_1841 LECTURES Fragments dels capítols III, V, IX i XIV. OLLER, Narcís: Pilar Prim, col.l "Antílop", 8a edició, ed. Selecta. IMATGE PORTADA: Venus ajupida

-Introducció. Anàlisi crítica literària. -L'usdefruit condicional. -Òptiques dels 3 personatges centrals als 3 primers capítols. -El conflicte interior del personatge romàntic de Pilar Prim: el personatge més matisat de la seva producció. -La lluita de Pilar per estimar. Procés de dubtes i de pors. Les relacions mare-filla de rivalitat amorosa. -El viatge físic (Bcn-Puigcerdà) i el viatge simbòlic( interior). -El retrat psicològic dels 3 personatges centrals. MÚSIQUES: Clara_Schumann_-_Drei_Romanzen_Op._21_1853 Clara_Schumann_-_Piano_Concerto_in_A_minor_Op._7 Clara_Schumann_-_Piano_Sonata_in_G_minor LECTURES Fragments dels capítols I,II, III i XIV. IMATGE PORTADA: Portada 1a ed. de Francesc Mateu-Il.lustració Catalana, 1906.

-Continuació de l'anàlisi crítico-literària: el medi ambient, la incidència dels esdeveniments històrics( Revolució del 1868, el general Prim, la febre borsária...) i la incidència dels gens (pares, germanes : Adela i Carolina) i de les reaccions de la societat en el protagonista. -Espais (Barcelona i Vilaniu), temps (del 1868 al 1882) i personatges( els Rodon, els Galceran, en Tomàs Riudavets...) de Vilaniu i de La febre... que ara reapareixen. -Els fets reals que provoquen la novel.la. L'editor Antoni López i les traduccions. -Sinopsi final: l'autor mostra la naturalesa de la follia, la posició de la societat front d'ella i l'autoacusacíó d'ell i d'en Sardà. -Precedents de l'interès de l'Oller per l'alienació mental: el relat "On són els boigs?" -El nou procediment : la integració de converses amb interferències diverses. MÚSIQUES: Enric Granados. De les Danses espanyoles: Bolero Arabesc, Zambra, Dansa Trista i Valenciana. LECTURES Fragments dels capítols VI, I i VIII. IMATGE PORTADA: Manicomi d'Horta de Barcelona o de la Santa Creu (finals segle XIX).

-Introducció. Estudi crítico-literari. -El narrador fictici o petsonatge testimoni. -El protagonista: Daniel i els 3 personatges: Armengol, Giberga i el narrador (anònim). -Les 3 actituds front la follia : la fatalista, la superficial i la paternalista. Argument: la història d'un boig. -Temàtica: aprofundiment sobre el determinisme i la llei de l'herència. MÚSIQUES: Enric Granados. De les Danses Espanyoles: Galante, Oriental, Fandango Zarabanda i Villanesca. De M. Del Catmen: Preludi. LECTURES Fragments dels capítols I, II, III, IV i V. IMATGE PORTADA: Portada antiga de La Bogeria, d'Antoni López, editor.

-Síntesi final de la novel.la: -El protagonista : Gil Foix. La 'calaverada' i la catàstrofe final. -Les 2 parts de la novel.la. -La presentació i caracterització dels personatges a la 1a part. -Els fets explicats ràpidament i la presentació de 2 Barcelones: la dels rics i la dels pobres. L'evolució de Gil Foix i el retorn a l'ofici del principi. MÚSIQUES: Lluís Millet: -Pregària a la verge del Remei, la Dama d'Aragó, el Cant dels Ocells i Catalanesques. LECTURES Fragments dels capítols IV, V, VI i XIV. (Vol.II) IMATGE PORTADA: Fuster del segle XIX (Memòria gràfica de Catalunya).

-L'ambient de la ciutat 1880-1881: la Barcelona pobra i la luxosa. Els menestrals, la noblesa antiga, la burgesia antiga, la nova burgesia o els "nous rics": de botiguerets a banquers. Propietaris forans, escriptors, artistes, institutrius, directors de fábrica de la colònia francesa... -Els personatges: el protagonista: Gil Foix. El bàndol dels honrats: Caterina, Delfineta, Bernat Gil, la sra. Mònica, Francesc...i el bàndol dels ambiciosos: l'Eladi, nebot d'en Gil, i cosins i parents llunyans ( Rodon, Llassada...) -El punt de vista narratiu. L'actitud activa, intervencionista. -El drama familiar per damunt del drama social. -El dramàtic final de la primera part. MÚSIQUES: Lluís Millet: Catalanesques, El cant del ocells per l'Orfeó Català, Cap al tard i Jovenívola. LECTURES: OLLER, Narcís: La Febre d'Or, vols. I i II, "Les millors obres de la Literatura Catalana", núm. 48 i 49, Ed.62. Del vol. I, fragment del cap.IV i fragments del cap. XX. IMATGE PORTADA: Foto d'arxiu del Cementiri de Montjuïc, 1880.

-La 2a Part: el "flash-back" i el gènere epistolar. -Els personatges positius i negatius: Gil Foix, Delfina, Caterina, Bernat Foix, la Sra. Mònica, en Francesc, els Balenyà, els Rodon, en Tomàs Llassada... -El nucli narratiu: el drama familiar. -L'exposició filosòfica i moral de Bernat Foix sobre les contradiccions del capitalisme i sobre el fracàs del germà. MÚSIQUES: Lluís Millet: "Canticum Amoris", Cap al tard, Coral a boca closa, El Pastoret, Jovenívola i La Dama d'Aragó. LECTURES: OLLER, Narcís: La Febre d'Or, vols. I i II, "Les millors obres de la Literatura Catalana", núm. 48 i 49, Ed.62. Fragments dels caps. VII, XII i XIV (Volum II).

-El Naturalisme a Catalunya. -Joan Sardà, crític literari. La confrontació amb les tesis zolianes. MÚSIQUES: .Felip Pedrell i Issac Albéniz. LECTURES Fragments dels 3 primers capítols de La Papallona de Narcís Oller. Ed. Bruguera. IMATGE PORTADA: Joan Sardà. (Dibuix.) Enciclopèdia Catalana.

-Continuació de l'anàlisi literària: .Una passió col.lectiva: la calúmnia. .L'Albert Merly, el personatge romàntic. .La descripció de l'ambient. . La composició en desequilibri: La 1a part on predomina la descripció i la 2a part on predomina l'acció. MÚSIQUES: Pep Ventura (Sardanes): Baixant de la Font del gat, Cant de Font-Romeu, No estiguis trista, Cant dels Ocells, La Calàndria i Per tu ploro. LECTURES: N. Oller: Vilaniu. "L'Alzina", núm 4. Ed.62. Caps: X, III i IX (2a part) I I (1a part). IMATGE PORTADA: Colla Vella Xiquets de VALLS (foto d'arxiu).

-Continuació de l'anàlisi literària: .Els 6 recursos literaris de l'autor per potenciar el seu distanciament vers als fets narrats o vers als personatges. VILANIU. -Introducció. L'ambient, personatges principals i secundaris. -De drama amorós a tragèdia. MÚSIQUES: Felip Pedrell: Celestina i Pirineus. Pep Ventura: Per tu ploro, La Santa Espina i Llevantina. (Versions de Marina Rossell). LECTURES: N.Oller: L'Escanyapobres. Col.l "Antologia Catalana", núm. 97. Ed. 62. Fragments de Caps VII i XI. N. Oller: Vilaniu. "L'Alzina", núm 4. Ed.62. Fragment cap. IV. IMATGE PORTADA: Manuscrit de N.Oller, de Vilaniu, cedit per la Biblioteca Víctor Balaguer.

L'Escanyapobres. -Continuació de l'anàlisi literària: .El tema de l'avarícia .El tercet protagonista i els personatges secundaris .Recursos narratius: l'animalització, les el.lisions, els símbols( l'armilla del notati, el castell, el tren, el mas de la Coma...), les personificacions, les contraposicions o contrastos, les anticipacions o avisos... .Els espais: magatzem, Coma, castell i mina. .La irrupció al camp català de la nova societat capitalista: el ferrocarril, l'explotació minera, les indústries tèxtils. .L'Estructura: parts i contingut. MÚSIQUES: Felip Pedrell: "Nocturns". LECTURES: N.Oller: L'Escanyapobres. Col.l "Antologia Catalana", núm. 97. Ed. 62. Fragments dels caps: Grau: II i III IMATGE PORTADA: Portada de L' Escanyapobres. Biblioteca Popular de L'Avenç, núm. 11.

EL NATURALISME. NARCÍS OLLER. a) La Papallona(cont. de l'anàlisi literària): -Personatges i tècnica narrativa. -La multitud i el llum de gas. -El desenllaç b) L'ESCANYAPOBRES (2a etapa). -Introducció. ‐L'anàlisi literària. MÚSIQUES: Fragments de Manuel de Falla, de Fèlix Mendelssohn i de Felip Pedrell. LECTURES: N.Oller: La Papallona.Ed. Bruguera. Fragments del cap: XXè N.Oller: L'Escanyapobres. Col.l "Antologia Catalana", núm. 97. Ed. 62. Fragments del cap: Vè IMATGE PORTADA: Fotograma del film de George Cukor: "Luz de gas", (1944).

-La producció literària de Narcís Oller. -Trets distintius de cada obra: -1a Etapa: LA PAPALLONA .(1882)(1a part) MÚSIQUES: -Franz Liszt: Rapsòdies hongareses i Sonata en Si menor. -Fèlix Mendelssohn: Concert per a violí i El somni d'una nit d'estiu. LECTURES: N.Oller: La Papallona.Ed. Bruguera. Fragments dels caps: XX i XV IMATGE PORTADA: Epistolari N. Oller-B. Pérez Galdós.

‐L'Evolució Literària. -La 2a Etapa: Notes de Color(part), La Bufetada, L'Escanyapobres, Vilaniu, De tots Colors i La Febre d.Or. -La 3a Etapa: La Bogeria i Figures i Paisatges. -La 4a Etapa: Pilar Prim. -Valoració final i Característiques fonamentals de l'obra de Narcís Oller. MÚSIQUES: -Richard WAGNER: L'Holandès Errant i Tristany i Isolda. -Johannes BRAHMS: Concert per a violí. LECTURES: N.Oller: La Papallona.Ed. Bruguera. Fragments dels caps. X,XI,XII, XIII i XIV. IMATGE PORTADA: El primer ferrocarril Mataró-Barcelona,1848 (Imatge d'Arxiu).

-La Teoria Artística de l'autor. ‐L'Evoloució Literària. -La1a Etapa: Croquis del Natural, La Papallona i Notes de Color(Part). MÚSIQUES: Robert Schumann: "Concert per a piano"; Giuseppe Verdi: "La Traviata" i Richard Wagner: "Tristany i Isolda" i "L'Holandès Errant". LECTURES: N.Oller: La Papallona.Ed. Bruguera. Fragments dels caps. VII, VIII i IX. IMATGE PORTADA: Narcís Oller i Moragues. (Arxiu fotogràfic de Barcelona).

-Esquema de la producció de l'autor: parts i etapes. -Narcís Oller i la seva significació històrica. -L'autor i el Naturalisme. MÚSIQUES: Enric Granados: "Goyescas". Robert Schumann: Concert per a violí. LECTURES: Fragments dels capítols V i VI de La Papallona de Narcís Oller. Ed. Bruguera. Carta-pròleg d' Émile Zola a Mr. A. Savine (traductor de La Papallona al francès). IMATGE PORTADA: Portada de Narcís Oller: La papallona.

-Josep Yxart: perfil biogràfic. La seva teoria general de la novel.la. Semblances i diferències Yxart-Zola. MÚSIQUES: Enric Granados: "Goyescas". Pep Ventura: "Per tu ploro" (versió de Marina Rossell). LECTURA: Fragments del capítol " Enric Ibsen" i del capítol: "Clau d'aquest llibre. Pròleg a Notes de Color", d' YXART, Josep: Entorn de la Literatura Catalana de la Restauració. "Les millors obres de la Literatura Catalana", núm. 42, ed. 62. IMATGE PORTADA: Josep Yxart (retrat).

-El Naturalisme a Catalunya. -Joan Sardà, crític literari. La confrontació amb les tesis zolianes. MÚSIQUES: .Felip Pedrell i Issac Albéniz. LECTURES Fragments dels 3 primers capítols de La Papallona de Narcís Oller. Ed. Bruguera. IMATGE PORTADA: Joan Sardà. (Dibuix.) Enciclopèdia Catalana.

-El Krausisme. Francisco Giner de los Ríos i "La Institución Libre de Enseñanza". -El Naturalisme en llengua castellana. Autors: Pereda, "Clarín", Galdós i Pardo Bazán. Obres: Fortunata y Jacinta, La Desheredada, La Regenta i Los Pazos de Ulloa. MÚSIQUES: Manuel de Falla: "El Amor Brujo". LECTURA: Fragment del cap. 29, d'Alas "Clarín", Leopoldo: La Regenta. "Clásicos de la literatura universal" C.L. IMATGE PORTADA: Escultura homenatge a la Regenta, a Oviedo.

CAP. 11.4 EL NATURALISME. NARCÍS OLLER. -Zola: Introducció a l'estudi de la medicina experimental de Claude Bernard i la seva aplicació a la novel.la. -Sinopsi i conclusions sobre el Naturalisme. MÚSIQUES: Camille Saint-Saëns: Symfonies. LECTURES: Fragments dels cap. VI i XIV de: ZOLA, Émile: Nana. "Les millors obres de la literatura universal". Núm.9. Ed. 62. IMATGE PORTADA: CLAUDE BERNARD

CAP. 11.3 EL NATURALISME. NARCÍS OLLER. El mot 'Naturalisme'. La base filosòfica, fisiològica i científica del naturalisme d'Émile Zola: Comte, Taine, Darwin, Haeckel, Berthelot, el metge Claude Bernard...aplicada a la novel.la. MÚSIQUES: Claude Debussy i Hèctor Berlioz. LECTURES: Fragments dels caps. III, IV i V de: ZOLA, Émile: Nana. "Les millors obres de la literatura universal". Núm.9. Ed. 62. IMATGE PORTADA: Cartell anunciador del film "Nana" d'É. Zola, dirigit per Jean Renoir (1926).

-Els precursors del Naturalisme francès: .Honoré de Balzac .Sthendal (Henri Beyle). .Gustave Flaubert .Els germans Goncourt, Jules i Edmon. MÚSIQUES: Gabriel Fauré: "Après un rêve", Verseux. Erik Satie: Gymnopedies, 3 Melodies. Claude Debussy: La Mer. LECTURES: Fragment del cap.I de Balzac, Honoré de: La dona de trenta anys. "El mirall i el temps", ed. Laia. Fragment del cap I, de Sthendal: La Catoixa de Parma, "Les millors obres de la literatura universal", núm 8, ed 62. IMATGE PORTADA: Honoré de BALZAC.

CAP. 11.1 EL NATURALISME. NARCÍS OLLER. -El Naturalisme francès. Introducció. -Principis de l'estètica naturalista. -Els fracassos de la Revolució del 1848, de la guerra franco-prussiana (1870-1871) i de la Comuna de París (1871). MÚSIQUES: Camille Saint-Saëns: Rèquiem i Simfonies. Gabriel Fauré: Rèquiem. LECTURES: Fragments dels caps. I i II de: ZOLA, Émile: Nana. "Les millors obres de la literatura universal". Núm.9. Ed. 62. IMATGE PORTADA: Émile Zola(1840-1902)

LA CRÒNICA DE PERE III EL CERIMONIÓS. -L'estil. -El llenguatge. -Notes finals. Pere III, gran constructor i impulsor d'art. MÚSIQUES: Polifonia medieval a Catalunya. Segles XIII i XIV. LECTURA: Pere III El Cerimoniós: Crònica. Col.l "Les millors obres de la Literatura Catalana", núm.113, ed. 62. : -Del llibre 6è, la mort de Pedro el cruel, pel seu germà Enric II de Castella. -Del llibre Ir, fragment dels avantpassats propers al rei. -Del llibre 7è o Apèndix final, fragment. IMATGE PORTADA: -Estàtua jacent de Pere III, obra de Frederic Marès.

CAP. 10.22 LA CRÒNICA DE PERE III EL CERIMONIÓS. -Anàlisi detallada de la Crònica del Cerimoniós: -Aspectes diversos del contingut i metodologia. -Informacions personals. -Les revoltes de la Unió a Aragó i a València i les "justícies" del rei. -Els contrastos de personalitat de Pere III. -Pere El Cerimoniós, el cronista més modern als nostres ulls. Absència de prosificacions de l'èpica medieval. Sols introdueix un relat llegendari centrat en Pedro el Cruel de Castella. MÚSIQUES: Polifonia medieval a Catalunya. Segles XIII i XIV. IMATGE PORTADA: La campana fosa de la Unió valenciana: una "justícia" del Cerimoniós.

CAP. 10.21 LES 4 GRANS CRÒNIQUES. LA CRÒNICA DE PERE III EL CERIMONIÓS. -Anàlisi detallada de la Crònica del Cerimoniós: .La segona redacció. .Bernat Descoll i Arnau de Torrelles (col .La intervenció del rei i el detallisme a les cartes .Les fonts: documentals i orals. .Les quatre esposes de Pere III: Maria de Navarra, Elionor de Portugal, Elionor de Sicília i Sibil.la de Fortià. MÚSIQUES: Polifonia medieval a Catalunya. Segles XIII i XIV. IMATGE PORTADA: Sibil.la de Fortià. Fragment del retaule "La comunió dels reis de Catalunya i Aragó", del Mestre de San Miguel Arcángel de Daroca (Saragossa). LECTURA: Pere III El Cerimoniós: Crònica. Col.l "Les millors obres de la Literatura Catalana", núm.113, ed. 62. Del Llibre Vè, l'expedició a Sardenya.

LA CRÒNICA DE PERE III EL CERIMONIÓS. -Anàlisi detallada de la Crònica del Cerimoniós: Les seccions o "Llibres" de la Crònica: Lliibre I: 1319-1336 Llibre II: 1336-1340 Llibre III: 1341-1345 Llibre IV: 1345-1351 Llibre V: 1351-1355 Llibre VI: 1356-1375 Apèndix: 1370-1385 MÚSIQUES: Polifonia medieval a Catalunya. Segles XIII i XIV. IMATGE PORTADA: Pere III i les seves hosts davant de la Mediterrània.

CAP. 10.19 LES 4 GRANS CRÒNIQUES. LA CRÒNICA DE PERE III EL CERIMONIÓS. -Presentació. Introducció: el regnat, la crònica, les epístoles reials i recapitulació final. MÚSIQUES: Polifonia medieval a Catalunya. Segles XIII i XIV. IMATGE PORTADA: PERE III El Cerimoniós o del Punyalet (imatge extreta de la revista Sàpiens, 121, història medieval).

-Observacions i conclusions finals: el narrador-cronista. Les exageracions. El monarquisme. L'amor a la Terra, a la Dinastia amb l'exemple de la Mata de Jonc i l'amor a la Llengua. L'odi a França, el sentit polític, el Llenguatge i estil directe. MÚSIQUES: Polifonia medieval a Catalunya. Segles XIII i XIV. IMATGE PORTADA: Miniatura de Ramon Muntaner amb la Mata de Jonc.

Cap. 10.17 -Estudi final i anàlisi detallada de la Crònica de Muntaner. El "llibre" i la proximitat amb el lector. El "Què us diré" . Les transicions amb frases d'enllaç. La formació literària i els elogis a Pere el Gran, a Constança de Sicília i a Roger de Flor. EL Sermó. Els joglars i els herois èpics. La cultura literària de l'autor. L'estil novel.lesc cavalleresc. LECTURA: Fragments del Sermó, cap.272, pags. 235-236. Vol. II, Ramon Muntaner, Crònica, ed. Selecta. MÚSIQUES: Polifonia medieval a Catalunya. Segles XIII i XIV. IMATGE PORTADA: Pere elGran, tan elogiat per l'autor.

Cap. 10.16 LES 4 GRANS CRÒNIQUES. Continuació de LA CRÒNICA DE RAMON MUNTANER. -Estudi final i anàlisi detallada de la Crònica de Muntaner. -Aspectes biogràfics. -La finalitat de l'obra. -El contingut. LECTURES: Vol. II, Ramon Muntaner: Crònica. Ed. Selecta caps. 212, 213, 215. Vol. II, Ramon Muntaner. Ídem. Cap. 268. MÚSIQUES: Polifonia medieval a Catalunya. Segles XIII i XIV. IMATGE PORTADA: Escena cavalleresca procedent de la decoració d’un palau de Barcelona de principis del segle XIV. MNAC

10.15 LES 4 GRANS CRÒNIQUES. Continuació de LA CRÒNICA DE RAMON MUNTANER. -Els darrers anys de l'autor: El casament. El nadó, l'Infant Jaume de Mallorques. La crida de Jaume III quan és rei. Retorn a València. -Les qualitats literàries de la Crònica de Muntaner. LECTURA: Cap. 288, "Esposalles del rei Jaume de Mallorca amb la infanta Constança", ed. Selecta, vol. II, pàgs.273-274. MÚSIQUES: Polifonia medieval a Catalunya. Segles XIII i XIV. IMATGE PORTADA: Escultura de Ramon Muntaner, de Frederic Marés, a la plaça del Dr. Ernest Vila, a Figueres.

10.14 LES 4 GRANS CRÒNIQUES. LA CRÒNICA DE RAMON MUNTANER -El segle XIV -Introducció a la Crònica. -El valor històric. -Els objectius. -L'autor-cronista. LECTURA: Ramon Muntaner: Crònica. Cap. 5, "Execució del pla", (fragment). MÚSIQUES: Polifonia medieval a Catalunya. Segles XIII i XIV. IMATGE PORTADA: L'edició de la Crònica de Muntaner de l'editorial Barcino.

LES 4 GRANS CRÒNIQUES. CONTINUACIÓ DE LA CRÒNICA DE BERNAT DESCLOT. -Els almiralls Roger de Flor i Roger de Llúria. -La Gran Companyia Catalana. -La Venjança Catalana. -Conclusions finals de la Crònica de Desclot. -La mort de Pere El Gran i la seva tomba. L'estudi de les despulles. LECTURES: Fragments de la Crònica de Bernat Desclot, edició de Miquel Coll i Alentorn. MÚSIQUES: Polifonia medieval a Catalunya. Segles XIII i XIV. IMATGE PORTADA: Roger de Flor i els Almogàvers.

LES 4 GRANS CRÒNIQUES. CONTINUACIÓ DE LA CRÒNICA DE BERNAT DESCLOT. -Final del segle XIII: les Vespres Sicilianes i la invasió de Catalunya pels francesos. -El manuscrit de la Crònica. -El Desafiament de Bordeus. -Els Almogàvers. -La crueltat a l'obra. LECTURES: Fragments de la Crònica de Bernat Desclot, edició de Miquel Coll i Alentorn. MÚSIQUES: Polifonia medieval a Catalunya. Segles XIII i XIV. IMATGE PORTADA: EL Desafiament de Bordeus.

LA CRÒNICA DE BERNAT DESCLOT. -Introducció. -El regnat de Pere El Gran. -Temes principals i personatges destacats. -L'autor i la duplicitat de noms. -La barreja d'elements: llegendaris, fets presenciats i documentació de cúria. -L'Heroisme i la cavallerositat. LECTURES: Fragments de la Crònica de Bernat Desclot, edició de Miquel Coll i Alentorn. MÚSIQUES: Polifonia medieval a Catalunya. Segles XIII i XIV. IMATGE PORTADA: Pere II El Gran.

LES QUATRE GRANS CRÒNIQUES. Continuació del Libre dels feyts de Jaume I. -Les prosificacions intercalades de cantars de gesta i de fragments de narracions en vers -Els dos tipus de joglars: els de fets d'actualitat i els de fets llegendaris. -Notes finals sobre Jaume I i el seu gran prestigi. El casament amb Violant d'Hongria i els dos ferms intents de croada a Terra Santa (el 1269 i l'oferiment al Concili de Lió). -Introducció a la CRÒNICA DE BERNAT DESCLOT. -Els 50 primers capítols. La llegenda del comte de Barcelona i l'emperadriu d'Alemanya. MÚSIQUES: Música de la Cort del Rei Jaume I. Polifonia medieval a Catalunya. Segles XIII i XIV. LECTURES: Fragments de la novel.la d'Assumpció Cantalozella: L'amor secret del rei En Jaume. Ed. Proa. IMATGE PORTADA: El Concili de Lió.

10.9 LES QUATRE GRANS CRÒNIQUES. Continuació del Libre dels feyts de Jaume I. -On morí el Conqueridor? L'ANÀLISI LITERÀRIA -El text original. La traducció llatina de Fra Pere Marsili i els dos manuscrits catalans posteriors. -La llengua i l'estil. -Els dos moments en què s'escriu la Crònica. -Autobiografia o llibre de memòries. La intervenció personal del rei. MÚSIQUES: Fragments de la novel.la d'Assumpció Cantalozella: L'amor secret del rei En Jaume. Ed. Proa. LECTURES: Música de la Cort del Rei Jaume I. IMATGE PORTADA: Text manuscrit del Llibre dels feyts. LECTURES: Fragments de la novel.la d'Assumpció Cantalozella: L'amor secret del rei En Jaume. Ed. Proa. IMATGE PORTADA: Manuscrit del Llibre dels feyts.

10.8 LES 4 GRANS CRÒNIQUES Continuació del Libre dels feyts de Jaume I. -La 4a Revolta de Nobles. Ferran Sanxis. -La 3a Revolta dels Sarraïns Valencians. -La Mort de Jaume I. El testament. MÚSIQUES: Música de la Cort del Rei Jaume I. LECTURES: Fragments de la novel.la d'Assumpció Cantalozella: L'amor secret del rei En Jaume. Ed. Proa. IMATGE PORTADA: Escultura jacent a la tomba de Jaume I a Poblet, obra de Frederic Marés.