Ets i uts

Leo Espluga explora què vol dir exactament "tenir seny" en clau catalana i fins a quin punt aquest ideal ha marcat la nostra manera de parlar, de fer política i de viure el conflicte. A l'entrevista, repensa el seny des d'una mirada crítica i contemporània, el contraposa a la rauxa i es pregunta si aquesta prudència ancestral ens ha servit per emancipar-nos o, al contrari, per frenar canvis polítics, culturals i socials que potser ja tocava afrontar.

Joel Díaz reflexiona sobre la seva relació amb el català i amb la rauxa com a clixé i, alhora, com a motor real de la manera catalana de sentir. A l'entrevista parla de com conviuen el seny i la rauxa en la cultura catalana (i a la resta de cultures del món), i de fins a quin punt aquesta impetuositat pot ser revolta, escapisme o simple necessitat de desbocar-se una mica en un país que sovint es vol massa correcte.

La Mònica Glaenzel repassa les seves referències, els límits i oportunitats de l'humor en català avui, el llegat de sèries com "Plats bruts" i els moments de glòria i de fracàs damunt l'escenari.

L'humorista Marc Sarrats reflexiona, amb ironia i incomoditat calculada, sobre com ens morim els catalans, què diuen els nostres rituals, epitafis i silencis sobre qui som com a poble, i per què riure'ns de la mort potser és una de les formes més radicals de celebrar la vida en català.

L'Ofèlia Carbonell reflexiona sobre els límits i potencialitats del català a l'escena musical actual, les barreres de la indústria, el silenci com a llenguatge i la possibilitat que, entre xarxes, imaginaris pop i noves veus, s'estigui forjant una estètica cultural catalana radicalment contemporània.

Beti Badia parla d'estimar i follar en català en un món en què l'eròtica col·lectiva gairebé sempre passa en castellà o en anglès. A l'entrevista reflexiona sobre com la llengua condiciona el desig, el flirteig i l'autoestima, què passa quan el català no apareix en l'imaginari romàntic i com expressions populars i silencis emocionals expliquen la manera catalana de viure l'amor, el sexe, els tabús i el feminisme actual.

Gori Masip parla de la seva relació amb el català i amb la meteorologia: des dels primers records fins al ritual col·lectiu de mirar el temps a TV3. A l'entrevista reflexiona sobre com els mapes, les paraules i les metàfores meteorològiques modelen la identitat catalana, sobre el vincle amb el territori i, fins i tot, sobre el pronòstic no només del temps, sinó també del futur del català.

Neus Rossell reflexiona sobre com ha canviat la transmissió del català entre generacions, el pes històric de la família i l'escola, l'impacte de les xarxes socials i els mems i la cultura pop. Parla dels errors comesos, de la globalització i de com convertir la defensa de la llengua en una proposta desacomplexada, seductora i radicalment contemporània per als joves.

Manuel Gabarre, el Marchoso, conversa sobre la seva relació amb el català i el caló, i sobre què implica parlar una llengua minoritzada dins d'una altra cultura que també ho és. A partir de mots com "xaval", "nano" o "xungo", reflexiona sobre la petjada gitana en el català, les tensions entre reconeixement i apropiació, i el paper de la llengua en l'autoestima i l'empoderament dels joves gitanos que volen crear i expressar-se en català.

L'Alanna i el Marc s'endinsen en el món dels éssers mitològics catalans i expliquen com bruixes, dracs o dones d'aigua han modelat la nostra manera d'entendre el paisatge, la llengua i la identitat. A través de mites, llegendes i topònims, reflexionen sobre què diu aquesta imaginació col·lectiva de com som i de com ens expliquem com a poble.

El Cabrafotuda parla alt i clar sobre el valencià, la identitat i la ràbia com a motor creatiu. Amb el seu humor i la seva irreverència habitual, reflexiona sobre què vol dir crear en valencià en un món on tot està en contra i sobre com gestiona l'odi que rep a les xarxes socials per fer-ho.

El Tro de Ponent parla del català com una llengua viva, en evolució constant, i defensa la necessitat de crear nous mots per descriure el món on vivim. Per ell, inventar paraules és una manera d'assegurar que el català continuï sent una eina útil per pensar, comunicar i imaginar. I, a més, és divertit!

L'Alba Aguilera, la primera i única dona pescadora del port de Barcelona, defensa el seu ofici i una altra manera de fer país, menjant els productes d'aquí.

La llengua t'arrela i et fa entendre qui ets al món. Tot el que vius està condicionat per la teva parla; la Júlia Ojeda ho té molt clar i, per això, creu que el català necessita soldats, que lluitin per la llengua i n'assegurin la supervivència.

El CarlosKLK parla sense filtres sobre expats, llengua i identitat. En aquesta entrevista, reflexiona sobre com l'arribada massiva de treballadors estrangers i nòmades digitals està transformant Barcelona, no només els barris, sinó també la manera de parlar.

Les Fades no només fan música, construeixen discurs. En aquesta entrevista parlen de la seva relació amb el català, de com el seu projecte artístic neix de la consciència i de la voluntat d'entendre per què es fan les coses, i de com reivindiquen sense filtres la seva identitat.

Pel Cintet, cuinar en català és reinventar-se. En aquesta entrevista ens parla de la seva relació amb la llengua i de com, amb producte i gènere del territori, crea una cuina moderna que també forma part de la cuina catalana. Reivindica que la gastronomia evoluciona sense perdre les arrels. Una conversa que barreja llengua, identitat i creativitat als fogons.

El Víctor Rojas va deixar la seva vida a Barcelona per dedicar-se a la transhumància. En aquesta entrevista, reflexiona sobre la seva relació amb el català, sobre el paper de la ramaderia en la identitat cultural i sobre com viure al ritme dels animals és també una forma de resistència rural.

L'Alba Riera reflexiona sobre la seva relació amb el català i sobre com la llengua es va obrint camí en espais inesperats, com la moda i la cultura pop.

Hi ha molta cosa darrere de la música de la P.A.W.N. Gang. En aquesta entrevista, el Roger Garcia parla amb Lil Guiu, Hacha Dastral, Yung Mare, Monra Swag i Willfree sobre com creen el seu propi slang, com juguen amb el català i com converteixen el llenguatge en matèria primera per fer art.

El Roger Garcia i la seva tieta, la Mònica Glaenzel, recorren Catalunya en 20 reportatges per salvar el català i descobrir el valor del camí compartit. Estrena el 20 de setembre.