Guia d'orquestra

Guia d'orquestra. Gustav Holst (1874-1934): Els planetes, op. 32 (1914-18) Aquesta obra es basa en el caràcter astrològic dels planetes del sistema solar. Així, Mart és el senyor de la força, Mercuri, el missatger alat, etc. Per comunicar aquest caràcter, Holst utilitza un concepte que es pugui transmetre musicalment com la força, la lleugeresa, la lentitud i la inestabilitat. Per a la il·lustració musical d'aquest programa hem usat una versió a càrrec de la London Symphony Orchestra, sota la direcció deColin Davies.

Guia d'orquestra. Benjamin Britten (1913-1976): Concert per a violí, op. 15(1938-39) Britten utilitza pels dos primers moviments d'aquest concert uns motius rítmics que apareixen per tot arreu donant-li coherència. El tercer moviment és una passacaglia on ara és un tema el que es repeteix obstinadament al llarg de tot el moviment. Per a la il·lustració musical d'aquest programa hem usat una versió a càrrec de Lorraine McAslanr, violí, i l'Orquestra de Cambra Anglesa, sota la direcció de Steuart Bedford.

Guia d'orquestra. Wolfgang Amadeus Mozart: (1756-1791): Concert per a clarinet (1791). Una de les característiques d'aquesta obra és la seva elegància. La contenció de la part solista n'és una raó (no hi ha fragments virtuosístics) però dediquem el programa bàsicament a una altra raó: la majoria dels finals de frase d'aquesta obra són finals femenins. Per a la il·lustració musical d'aquest programa hem usat una versió a càrrec de Eric Hoeprich, clarinet, i l'Orquestra del Segle XVIII, sota la direcció de Franz Brüggen.

Guia d'orquestra. Franz Schubert:(1797-1828): Simfonia núm. 9, "La Gran" (1828) En aquest programa comentem com la manera com està construït el primer tema d'un moviment condiciona l'estructura del moviment sencer. Per a la il·lustració musical d'aquest programa hem usat una versió a càrrec de l'Orquestra Filharmònica de Viena, sota la direcció de Georg Solti.

Guia d'orquestra. Saint-Saëns utilitzatza un patró una mica diferent a l'habitual en la construcció d'aquest concert: tres temes en lloc de dos, desenvolupaments curts i un repartiment diferent dels fragments no-temàtics al llarg de cadascun dels tres moviments. Per a la il·lustració musical d'aquest programa hem usat una versió a càrrec de Kyun Wha Chung, violí i la London Sypmphony Orchestra, sota la direcció de Lawrence Foster.

Guia d'orquestra. Dimitri Xostakòvitx (1906-1975): Concert per a violoncel, núm. 1, op. 107 (1959). En aquest primer programa de la vuitena temporada de Guia d'orquestra ens fixem en les textures d'acompanyament que el compositor utilitza per realçar el paper de l'instrument solista sense tapar-lo mai. Per a la il·lustració musical d'aquest programa hem usat una versió a càrrec de l'Orquestra de Filadèlfia, sota la direcció de Eugene Ormandy.

Guia d'orquestra. Juli Garreta (1875-1925): Les Illes Medes (1923). Per primera vegada en el programa, tenim l'opció de comentar una obra de Juli Garreta. Aprofitem per repassar les obres més importants de la seva producció abans d'endinsar-nos en el seu poema simfònic. Per a la il·lustració musical d'aquest programa hem usat una versió a càrrec de l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, sota la direcció de Miquel Ortega.

Guia d'orquestra. Gustav Mahler (1860-1911): Simfonia núm. 4 (1899-1900). Després de comentar un parell de detalls generals de la simfonia ens centrem en el seu tercer moviment que està escrit com unes dobles variacions. Per a la il·lustració musical d'aquest programa hem usat una versió a càrrec de l'Orquestra de Cleveland, sota la direcció de George Szell.

Guia d'orquestra. Carl Nielsen (1865-1931): Simfonia núm. 2 (1902). En aquest episodi del Guia d'orquestra seiem al costat de les timbales i comentem la seva funció al llarg d'aquesta Segona Simfonia de Carl Nielsen. Per a la il·lustració musical d'aquest programa hem usat una versió a càrrec de l'Orquestra Simfònica de Londres, sota la direcció de Sir Colin Davies.

Guia d'orquestra. Johann Sebastian Bach (1685-1750): Concert per a teclat i orquestra BWV 1052 Bach va escriure un concert per a violí que es va perdre. Però abans que es perdés, va utilitzar els seus tres moviments en dues cantates diferents i, posteriorment, el va transcriure com a concert per a clave, mentre que l'OBC l'interpretarà amb el piano com a solista. En aquest episodi parlem de versions. Per a la il·lustració musical d'aquest programa hem usat una versió a càrrec d'Alexander Tharaud, piano i Les violons du Roy, sota la direcció de Bernard Labadie.

Guia d'orquestra. Bedric Smetana (1824-1884): La meva pàtria (1874-79). En aquest episodi comentem els recursos musicals que utilitza el compositor per seguir el programa de dos dels poemes simfònics d'aquest cicle: Vysehrad i Sárka. Per a la il·lustració musical d'aquest programa hem usat una versió a càrrec de l'Orquestra Simfònica de la Ràdio de Praga sota la direcció d'Oscar Bustonovich.

Guia d'orquestra. Franz Liszt (1811-1886): Concert per a piano núm. 1 (1849) En aquest concert Liszt combina fragments amb ritme mesurat que contrasten amb fragments amb ritme lliure. Ho analitzem. Per a la il·lustració musical d'aquest programa hem usat una versió a càrrec de Joseph Banowetz, piano, i l'Orquestra Simfònica de la Ràdio Eslovaca, sota la direcció de Oliver Dohnányi.

Guia d'orquestra. Giuseppe Verdi (1813-1901): Rèquiem (1874) A partir del Classicisme apareix un problema: la nova música sorgida de l'estil galant i l'òpera còmica no semblava adient per a la música religiosa. La solució que van trobar els compositors clàssics arriba a influenciar els del romanticisme tardà com Giuseppe Verdi. Per a la il·lustració musical d'aquest programa hem usat una versió a càrrec del Cor Monteverdi i Orquestra Revolucionària i Romàntica, sota la direcció de John Eliot Gardiner.

Guia d'orquestra. Anton Bruckner (1824-1896): Simfonia núm. 8 (1887) En aquest episodi analitzem l'estructura dels temes de Bruckner per entendre una de les claus de la gran extensió dels seus moviments simfònics. Per a la il·lustració musical d'aquest programa hem usat una versió a càrrec de l'Orquestra Simfònica de Cincinnati, sota la direcció de Jesús López Cobos.

Guia d'orquestra. Piotr Illitx Txaikovski (1840-1893): Simfonia núm. 2, op. 17, "Petita Rússia" (1872) Aquesta simfonia de Txaikovski utilitza diversos temes populars ucraïnesos. Comentem les virtuts i els problemes que causen als compositors la utilització d'aquests tipus de temes per les seves simfonies. Per a la il·lustració musical d'aquest programa hem usat una versió a càrrec de l'Orquestra Simfònica de Xicago, sota la direcció de Claudio Abbado.

Guia d'orquestra. Johannes Brahms (1833-1897): Simfonia núm. 3, op. 90 (1883). En aquest programa comentem com Brahms ens convida a jugar amb el temps, sigui omplint el temps buit que queda entre frases, sigui encavalcant les frases o bé estirant i arronsant el mateix temps. Per a la il·lustració musical d'aquest programa hem usat una versió a càrrec de l'Orquestra Philharmonia, sota la direcció de Christoph von Dohnányi.

Piotr Illitx Txaikovski (1840-1893): Simfonia núm. 5, op. 64 (1888). En el programa d'avui tenim dos fils conductors: per una banda analitzarem els processos d'enriquiment que experimenten els temes en la presentació de les successives noves versions, i paral·lelament, ens fixarem en les relacions entre el ritme de la melodia i el de l'acompanyament dels diversos temes. Per a la il·lustració musical d'aquest programa hem usat una versió a càrrec de l'Orquestra Simfònica de Xicago, sota la direcció de Claudio Abbado.

Guia d'orquestra. Johannes Brahms (1833-1897): Simfonia núm. 3, op. 90 (1883) En aquest programa comentem com Brahms ens convida a jugar amb el temps, sigui omplint el temps buit que queda entre frases, sigui encavalcant les frases o bé estirant i arronsant el mateix temps. Per a la il·lustració musical d'aquest programa hem usat una versió a càrrec de l'Orquestra Philharmonia, sota la direcció de Christoph von Dohnányi.

Guia d'orquestra. Francis Poulenc (1899-1963): Concert per a dos pianos (1932). Per primera vegada en el programa Guia d'orquestra, parlem de música de Francis Poulenc. Aprofitem per fer una introducció a les característiques bàsiques del seu estil durant la seva primera etapa compositiva, període que tanca aquest Concert per a 2 pianos i orquestra del qual en veurem la funció dels dos pianos solistes. Per a la il·lustració musical d'aquest programa hem usat una versió a càrrec François-René Duchable i Jean-Philippe Collard, pianos, i l'Orquestra Filharmònica de Rotterdam, sota la direcció de James Conlon.

Guia d'orquestra. Antonin Dvorák (1841-1904): Concert per a violoncel i orquestra, op. 104 (1904). Analitzem com Dvorák tracta els plans sonors. Normalment hi ha un primer i un segon pla clarament destacats del rerefons de l'acompanyament orquestral i el solista, el violoncel, o bé protagonitza el primer pla o bé el segon, competint amb d'altres instruments de l'orquestra. Per a la il·lustració musical d'aquest programa hem usat una versió a càrrec Jacqueline Du Pré, violoncel, i l'Orquestra Simfònica de Xicago, sota la direcció de Daniel Barenboim.