La contracoberta

QUI DIUS QUE ERA AQUESR BERNAT METGE?«Ho pregunta, de bona fe, un personatge de la novel·la 'Quo vadis, Sànchez?' , de Francesc Trabal, i algú que ha sentit tocar campanes li respon: «És un que va pagar la carrera del Cambó i ara ell li explica la història amb aquests llibres.»Amb aquesta citació tan inesperada com suggerent, obria Lola Badia la seva edició de l'Obra Completa de Bernat Metge. En aquest episodi de La Contracoberta, Clàudia Rius conversa amb ella per saber, de veritat, i sense ocurrències, qui va ser, què va escriure i per què se'l considera un model de prosa catalana i un clàssic indiscutible. Hi parlen del significat de 'Lo somni' i de la sorprenen modernitat d'alguna de les seves pàgines, com les que dedica a contradir la misogínia imperant en el seu temps. I fan un repàs per tota la resta de la seva obra, menys coneguda, però no menys important.

El primer episodi en directe de La contracoberta. Una conversa amb Maria Barbal i Xavier Mas Craviotto sobre quins són els seus clàssics de capçalera com a escriptors i com a lectors, quins són els inicis o finals de llibres que més els han marcat i algunes curiositats sobre els seus processos d'escriptura.

Una de les veus més emblemàtiques de la literatura catalana de finals del segle XIX i principis del XX. El seu llegat continua captivant i emocionant els lectors del segle XXI.

Narcís Oller (1846–1930) és un dels grans noms de la narrativa catalana moderna i el pare indiscutible de la novel·la realista en català. Nascut a Valls i establert a Barcelona, va viure en primera persona la transformació d’una societat tradicional cap a la modernitat urbana i burgesa, i va convertir aquest canvi en literatura viva.Influït pel realisme i el naturalisme europeus —amb referents com Honoré de Balzac o Émile Zola—, Oller va retratar amb una mirada lúcida i sovint crítica les passions, les ambicions i les contradiccions de la societat catalana del seu temps.Obres com La febre d'or, La bogeria o Vilaniu no només expliquen històries; expliquen el naixement d’una societat moderna i la complexitat de l’ànima humana. Amb un estil detallista i una gran capacitat d’observació psicològica, Oller va demostrar que la literatura catalana podia competir amb les grans tradicions europees.Descobreix, amb Gemma Bartolí i Clàudia Rius els trets més importants de la seva vida i la seva obra, la importància del seu llegat, i el sentit i la vigència d'un gran clàssic de les nostres lletres.

L'escriptora catalana més influent del segle XX.

L’ànima del Modernisme català.Santiago Rusiñol (1861–1931) és una de les figures més fascinants del modernisme català: pintor, escriptor i agitador cultural. Nascut a Barcelona en una família industrial, va abandonar el món dels negocis per dedicar-se plenament a l’art i a la literatura. Des de Sitges, on va impulsar les festes modernistes, va convertir la vida artística en una autèntica revolució cultural. Obres com L'auca del senyor Esteve retraten amb ironia i sensibilitat el conflicte entre l’esperit creatiu i la mentalitat burgesa. Rusiñol continua sent la veu més viva i provocadora del modernisme català.Clàudia Rius conversa amb Margarida Casacuberta, una de les més grans especialistes en la literatura catalana del tombant dels segles XIX i XX, qui ha editat, recentment, L'auca del senyor Esteve, a la col·lecció "Imprescindiles" de Barcino.

La primera novel·lista catalana moderna.

Una veu imprescindible de la poesia catalana contemporània.

Un prodigi de la ploma.Prosista, poeta, dramaturg, novel·lista, traductor… Sagarra és un dels noms més importants de literatura catalana del segle XX. Autor d’una de les grans novel·les sobre Barcelona, ‘Vida privada’; traductor de Shakespeare i de Dant; poeta popular i estimadíssim, i autor d’algunes de les obres teatrals més representades al nostre país com el ‘Cafè de la Marina’, ‘L’hostal de la Glòria’, o ‘La corona d’espines’, Sagarra és sens dubte un dels cims de les nostres lletres, i un autor de pleníssima actualitat.

El pare de la literatura cavalleresca en català.

La figura cabdal de la literatura catalana contemporània.Jacint Verdaguer (1845–1902) és una de les figures més monumentals de la literatura catalana i el gran poeta de la Renaixença. Nascut a Folgueroles i ordenat sacerdot, va convertir la llengua catalana en matèria d’alta poesia en un moment clau de recuperació cultural.Amb una veu poderosa, plena d’energia simbòlica i imaginació, Verdaguer va crear alguns dels grans mites literaris del país. Obres com L'Atlàntida o Canigó combinen història, llegenda i paisatge per construir una epopeia que connecta Catalunya amb la Mediterrània i amb les seves arrels més profundes.La seva trajectòria, però, també està marcada pel conflicte personal i institucional, especialment amb la jerarquia eclesiàstica i amb figures com Claudio López Bru. Entre la glòria literària i el drama humà, Verdaguer esdevé una figura tan poderosa com tràgica.Joan Santanach, especialista en l'obra del poeta de Folgueroles, en parla amb profunditat amb Clàudia Rius.

Una veu pionera del feminisme català de principis del segle XX.

El secret més ben guardat de la literatura catalana. Francesc Vicent Garcia, conegut com el Rector de Vallfogona, és la figura magnètica que va fer brillar el Barroc català amb una força i originalitat úniques. Poeta desacomplexat, satíric i sofisticat, va revolucionar la literatura catalana amb una obra plena d’enginy, ironia i un llenguatge atrevit. És, sens dubte, el poeta català més gran entre Ausiàs March i Jacint Verdaguer.Garcia és considerat l’introductor de l’estètica barroca en la literatura catalana, fent servir models mètrics i temàtics castellans, però adaptant-los amb una mirada crítica, burlesca o festiva, i sempre amb una elegància impactant. La seva obra, majoritàriament poètica, abraça més de 160 composicions, entre les quals destaquen sonets famosos com “A una hermosa dama de cabell negre que se pentinava en un terrat ab una pinta de marfil” o “Epitafi a la sepultura d’un gran bevedor que morí de gota”, representatives de l’amplitud temàtica del seu art.El Rector de Vallfogona va serreferent cultural del país: la seva popularitat va travessar segles i va sobreviure a la censura inquisitorial, i va inspirar poetes, dramaturgs i fins i tot pintors amb la seva força satírica. La llegenda del personatge—envoltada d’anècdotes i acudits, alguns dubtosos, molts de falsos, però tots engrescadors—ha convertit Garcia en una icona de llibertat creativa.Recuperar Francesc Vicent Garcia significa connectar amb l’esperit rebel, enginyós i vital d’una Catalunya que va saber parlar de passió, humor i profunditat filosòfica, sense perdre mai la frescor ni la rigorositat acadèmica. El seu llegat literari, avui revalorat amb edicions crítiques modernes, és la millor invitació a gaudir del poder seductor de la paraula catalana

La memòria d'un país.

El poeta més gran del seu temps.Ausiàs March, cavaller i poeta valencià del segle XV, és considerat una de les veus més poderoses i innovadores de la literatura catalana medieval i és, sens dubte, un dels grans noms de la literatura europea . Va trencar definitivament amb la tradició trobadoresca i fou el primer en escriure poesia culta en català sense provençalismes, donant a la llengua una força expressiva nova per parlar de l’amor, la mort i la condició humana amb una sinceritat i una complexitat psicològica inèdites.La seva obra, amb cent vint-i-vuit poemes conservats, projecta una reflexió profunda sobre els sentiments i l’ètica des d’una veu personal i autèntica, allunyada de convencionalismes i marcada per una introspecció tan moderna que va influir decisivament en la poesia dels segles posteriors. La passió d’Ausiàs March per la veritat humana el converteix en un clàssic universal i en un símbol de l'excel·lència a què pot aspirar la literatura catalana.