La plaça dels futurs

El Congrés dels Diputats tancarà les portes uns dies per controlar la transmissió del COVID19 entre els parlamentaris. Quan les obri, però, no posarà en marxa una Comissió que investigui l’escàndol que ha saltat als mitjans de comunicació sobre les donacions multimilionàries del Rei emèrit Juan Carlos a dues amigues. Corina Larsen hauria rebut del Rei 65 milions de dòlars, segons les dades que s’han filtrat de la investigació de la Fiscalia suïssa.

Aquests dies estem assistint a un bombardeig de notícies sobre l’efecte de la pandèmia del coronavirus COVID19 sobre l’economia mundial. Un informe de la Conferència de les Nacions Unides pel Comerç i el Desenvolupament (UNCTAD) preveu una pèrdua d’un bilió de dòlars en el millor dels cassos i de dos bilions en el pitjor. Avisa que alguns països entraran en recessió i d’altres creixeran menys del que estava previst. Dèiem la setmana passada que probablement hauríem de parlar de nou sobre aquesta crisi sanitària-econòmica amb el nostre col·laborador economista Sergi Cutillas. I així és. #EndeutatsXSergiCutillas

L’Organització Meteorològica Mundial (OMM) acaba de fer públic un nou informe sobre les conseqüències en l’atmosfera, la terra i els oceans. La gràcia que obre l’informe mostra un increment de temperatura del Planeta impressionant. I afirma que al ritme actual de lluita contra la contaminació no s’assolirà que aquesta temperatura no supera els 1.5 graus més que en el període preindustrial que reclamen els coneguts com Acords de París. El president de Sicom, Josep Cabayol, ens analitza cada setmana les novetats sobre l’Emergència Climàtica que vivim. Avui li demanem que aquest anàlisi tracti de l‘informe de l’OMM.

Si voleu apropar-vos a la realitat de les migracions que travessen Líbia i la Mediterrània camí d’Europa heu d’aturar-vos una estona en el webdoc ‘The Lybian crossroad’ que han fet el fotoperiodista Ricard García Vilanova i el periodista Javier Martín amb el suport de l’Institut Internacional per l’Acció No Violenta NOVACT, en el marc de les beques devreporter finançades per la Unió Europa i lafede.cat. Hi trobareu imatges fetes al llarg de deu anys a Líbia però també als països de procedència de les persones que es juguen la vida creuant el desert i el mar camí del somni europeu. El cost humà d’aquesta aposta és molt elevat. Des de 2014 s’hi ha deixat la vida més de 15.000 persones. És la via migratòria més mortífera del món. Parlem, doncs, d’aquesta cruïlla líbia amb Clara Calderó, tècnica en migracions de NOVACT

Unes imatges semblants a les de l’estiu del 2015 s’han repetit els darrers dies i setmanes a les illes de Grècia que són a prop de Turquia i a la frontera terrestre entre ambdós països. Han passat quasi cinc anys i la Unió Europea no ha sabut posar en marxa la política adequada per tractar els refugiats i migrants com a persones. Stop Mare Mortum va ser la primera organització que es va constituir i mobilitzar per denunciar les morts al mar i les vulneracions dels drets humans de les persones que intentaven arribar fugint de la guerra de Síria i d’altres crisis humanitàries a la regió. Stop Mare Mortum va tornar a convocar fa uns dies la ciutadania davant la seu de la Comissió Europea a Barcelona per reiterar la seva queixa i insistir en l’exigència d’habilitar vies segures perquè aquestes persones puguessin desplaçar-se als diferents països del continent europeu. Volem començar La Plaça dels Futurs d’avui parlant amb una portaveu de Stop Mare Mortum, Sònia Ros.

Dedicarem La Plaça dels Futurs d’avui a parlar de la crisi dels refugiats a la frontera terrestre i marítima entre Turquia i Grècia i a la ruta central del Mediterrani, a través de Líbia, on moren més persones que intenten buscar un nou país d’acollida. També farem la incursió setmanal en els temes relacionades amb l’emergència climàtica i social que vivim -aquesta setmana analitzarem el darrer informe de l'Organització Meteorològica Mundial-, intentarem saber quin impacte econòmic internacional tindrà la pandèmia del coronavirus COVID19 i posarem en evidència els polítics que es neguen a crear una comissió al Congrés dels Diputats que investigui els tripijocs econòmic del Rei emèrit Juan Carlos. I tractarem aquests temes en conversa amb Sonia Ros, portaveu de Stop Mare Mortum, Clara Calderó, tècnica en migracions de NOVACT i els nostres col·laboradors habituals Josep Cabayol, Sergi Cutillas i Xavier Caño. Entrem en matèria, doncs, no sense recordar-vos abans que si ens escolteu és gràcies al treball d’Albert Burgos, des del control tècnic de Ràdio Municipal de Terrassa. Us parla Siscu Baiges, en nom de Solidaritat i Comunicació-SICOM.

Crèiem que havíem arribat al límit dels abusos als drets humans de les persones que busquen refugi a Europa però els darrers dies n’hem vist encara de pitjors. Turquia va respondre a la mort de 34 soldats turcs a Síria per bombardejos fets per avions russos o de l’exèrcit de Bashar al Asad obrint les seves fronteres als refugiats sirians perquè marxessin a Grècia. Illes gregues com Lesbos, Samos o Chios i el pas fronterer per terra entre Turquia i Grècia han vist l’arribada de milers de persones. Per terra, l’exèrcit grec ha llançat gasos lacrimògens contra elles. Per mar, el risc de la travessia s’ha cobrat noves vides. Voldríem creure que és un malson però és la realitat.

Als mitjans de comunicació hi trobem aquests dies versions diferents sobre l’impacte econòmic que l’expansió del coronavirus COVID-19 tindrà arreu del món. Alguns afirmen que viurem una nova crisi semblant a la que es va produir després de la fallida de les hipoteques subprime els anys 2017 i 2018. L’OCDE calcula que si aquesta pandèmia no es control•la aviat, l’economia global creixerà la meitat del que s’havia previst. D’altres mitjans i analistes consideren que es massa aviat per preveure quin serà aquest impacte. El nostre analista és l’economista i investigador d’EKONA i la PACD Sergi Cutillas.

D’entre les repercussions que està tenint la pandèmia del coronavirus COVID-19 no hem de deixar de costat el perill que comporta perquè es justifiqui la vulneració de drets fonamentals amb l’excusa del combat contra la seva difusió. És aquesta qüestió la que volem plantejar, avui, al president de Sicom, Josep Cabayol, en la seva secció sobre Emergència Climàtica i Social.

“Mirna Ramírez, Elsi Rosales i Teodora Vázquez. Les tres viuen i són de El Salvador. Les tres són dones d'escassos recursos i vénen de zones rurals. I les tres han estat empresonades. El seu delicte? Tenir un part extrahospitalari en un dels sis països del món més restrictius amb l'avortament”. La dura experiència de Mirna, Elsi i Teodora es recull al documental “La vida després. La història de tres dones que van anar a la presó per parir a El Salvador”. Es va estrenar aquest dimarts 3 de març als cinemes Texas, a Barcelona. A El Salvador està totalment prohibit avortar des de 1998. Això provoca que, tot i que les dones no s’hagin provocat l’avortament, sinó que hagin tingut una emergència obstètrica, l’Estat les acusi d’homicidi agreujat o intent de homicidi, condemnant-les a fins a 50 anys de presó. “La vida després” és una iniciativa de la Fundació Acció Benestar i Desenvolupament (ABD), que compta amb el suport de la beca Devreporter de lafede.cat i que ha estat dirigida per Ferran Alcalde. Hi ha intervingut també les periodistes Paula Ericsson i Mari Luz Nóchez i el fotoperiodista Ángel García, de la qual en parlem ara amb Paula Ericsson.

Què ha fet la cooperació catalana al desenvolupament durant el 2019? Contestar aquesta pregunta i debatre’n les respostes aportades pel govern de la Generalitat va ser el motiu de la reunió amb periodistes que han mantingut, aquest dimecres 4 de març el conseller d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, Alfred Bosch, el director general de Cooperació al Desenvolupament, Manel Vila, i la directora de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, Carme Güal. N’hem volgut compartir les conclusions amb els oients de La Plaça dels Futurs i per això ara conversem amb el director general de Cooperació al Desenvolupament, Manel Vila.

‘Europa, vergonya’ cridaven els manifestants concentrats davant la delegació de la Comissió Europea a Barcelona. La vergonya és veure les imatges de persones que intenten arribar a Europa a través de les fronteres terrestres i marítimes de Turquia i Grècia i són rebutjades amb gasos lacrimògens, trets o intenten fer-les caure al mar pressionades per vaixells guardacostes. Són aquelles imatges difícils d’oblidar, que ens avergonyeixen, entristeixen i que ens obliguen a exigir vies segures perquè aquestes persones arribin a Europa i que els qui la governen tinguin clar que cap persona no és il•legal i no es mereix els abusos als seus drets que estem veient aquests dies. Aquests dies, mesos i anys. Aquest serà un dels temes que tractarem a La Plaça dels Futurs d’avui, on també parlarem de l’impacte econòmic mundial del coronavirus COVID 19, del perill que comporti retallada de drets, del balanç de la cooperació catalana internacional de l’any passat i de les dones que passen molts anys a la presó a El Salvador per avortar. I els tractarem amb el director general de Cooperació al Desenvolupament de la Generalitat, Manel Vila, la periodista Paula Ericsson i els nostres col•laboradors setmanals Josep Cabayol, Sergi Cutillas i Xavier Caño. Albert Burgos farà possible, des del control tècnic, que els escolteu. També a mi, Siscu Baiges. Comencem, doncs.

El pressupost de la Unió Europea pel periode 2021-2027 està en l’aire. Els màxims dirigents dels 27 països que la formen no es van posar d’acord en el seu nivell i repartiment a la cimera del Consell Europeu que van celebrar el passat cap de setmana a Brussel•les. Hi ha dos fronts que xoquen. Els països coneguts com a partidaris de la ‘frugalitat’ –Països Baixos, Àustria, Dinamarca i Suècia- i la resta, batejats com a ‘Amics de la Cohesió. Què s’hi juga en aquesta Unió de la qual ja no en forma part Gran Bretanya? Demanem-ho al nostre col•laborador Sergi Cutillas, economista, investigador d’EKONA i la PACD i responsable de la secció ‘Endeutats’ de La Plaça dels Futurs. #EndeutatsXSergiCutillas

La periodista Magda Bandera ha rebut la menció especial als mitjans de comunicació concedida per l’Institut de Drets Humans de Catalunya. La menció reconeix la contribució que ha fet a incorporar un enfocament de gènere i drets humans en l’exercici del periodisme.

Què fa el Centre de Música i Escena per la Inclusió Social XAMFRÀ que hagi merescut el Premi Solidaritat de l’Institut de Drets Humans de Catalunya corresponent al 2019. És una entitat prou jove –es va crear l’any 2004- amb la voluntat de ser un espai perquè nens, joves, gent gran i famílies, sobretot del barri del Raval i del districte de Ciutat Vella però també d’altres indrets de Barcelona, puguin trobar-se i compartir vivències a través de la música, la dansa i el teatre. És un centre obert a tothom, que potencia la diversitat com a valor social, del qual n’és directora Ester Bonal.

L’Institut de Drets Humans de Catalunya atorga el seu premi Solidaritat des de l’any 1987. Ho fa, clar, a entitats i persones que s’han destacat per la seva defensa dels drets humans.La llista de premiats és, doncs, llarga i de prestigi. Dimarts, al Parlament de Catalunya, el Centre de Música i Escena del Raval XAMFRÀ va recollir el guardó corresponent al 2019. La periodista Magda Bandera, directora de La Marea va rebre, així mateix, la menció especial a mitjans de comunicació que distingeix mitjans i professionals de la comunicació que incorporen la defensa dels drets humans a la seva tasca informativa. El president de l’Institut, David Bondía, va fer, durant l’acte, una conferència abordant els reptes actuals de la societat en aquesta matèria. L’Institut de Drets Humans de Catalunya continua, clar, el seu dia a dia i del 9 al 26 de març tindrà lloc el vostre curs anual. Ja és el 38è. El dediqueu a “La no discriminació des de la perspectiva interseccional”. També ens en parla David Bondia.

“La bossa o la vida. El 99% contra l’Emergència Climàtica”. Aquest és el títol del llibre que el cientific ambiental Salvador Lladó ha presentat aquest dimecres 26 de febrer a la Llibreria La Central del Raval, a Barcelona. L’ha editat ‘Tigre de paper’, que l’explica així: “A ‘La bossa o la vida’, Salvador Lladó ens planteja d’una forma clara, didàctica i amena diferents perspectives de la crisi ecològica en la que estem immersos. Des de la seva causa principal, la necessitat imperiosa de créixer del nostre sistema econòmic, passant pel seu principal símptoma, l’emergència climàtica, fins a desembocar en el ventall de propostes polítiques que neixen de la necessitat de posar fre a un ritme de producció i de destrucció de la natura sense precedents”. Lladó és membre fundador de l’Observatori crític del canvi climàtic i membre del comitè d’experts sobre aquesta qüestió al Parlament de Catañunya. És doctor en Microbiologia ambiental i Biotecnologia i treballa en la recerca de solucions basades en la natura per augmentar la mitigació i adaptació al canvi climàtic. “La bossa o la vida” forma part d’aquest treball. El president de Sicom, Josep Cabayol, ha assistit a la presentació.

El govern espanyol estudia tipificar com a delicte la ‘apologia del franquisme’ en la reforma del Codi Penal que vol impulsar els propers mesos. Hi ha opinions contraposades. Davant dels que ho consideren un fet imprescindible i de justícia fonamental s’aixequen les veus dels que creuen que la llibertat d’expressió empara fins i tot els defensors del franquisme. Escoltem ara la veu del nostre company Xavier Caño, periodista de Sicom i ATTAC, des de Madrid.

A La Plaça dels Futurs, avui, parlarem del nou llibre del científic ambientalista Salvador Lladó “La bossa o la vida. El 99% contra l’emergència climàtica”. Del premi Solidaritat que l’Institut de Drets Humans de Catalunya ha entregat al Centre de Música i Escena per la Inclusió XAMFRÀ del barri del Raval, a Barcelona, i a la periodista Magda Bandera, del fracàs de les negociacions entre els líders polítics per aprovar el pressupost de la Unió Europea pel periode 2021-2027 i de la voluntat del govern de tipificar com a delicte l’apologia del franquisme. Parlarem d’aquestes qüestions amb el president de Sicom, Josep Cabayol, el de l’Institut de Drets Humans de Catalunya, David Bondía, la directora de XAMFRÀ, Ester Bonal, la periodista Magda Bandera i els nostres col·laboradors Sergi Cutillas i Xavier Caño. Ho he dit ràpid. Ara toca desenvolupar cadascun d’aquests temes. I ho podem fer gràcies a la feina des del control tècnic del programa d’Albert Burgos. Us parla Siscu Baiges.

Setsuko Thurlow, supervivent del bombardeig atòmic d'Hiroshima i guardonada al 2017 amb el Premi Nobel de la Pau en nom de la Campanya per l’Abolició de les Armes Nuclears (ICAN) és entre nosaltres aquests dies. Ha participat amb Jordi Armadans, director de Fundipau, i Josep Mayoral, alcalde de Granollers i president de la xarxa d’Alcaldes per la Pau a Catalunya i Europa, en un acte per presentar la campanya de sensibilització "Construïm la pau, de les ciutats al món", una iniciativa per demanar a les ciutats que aprovin una moció sobre les armes nuclears i de suport al Tractat sobre la seva prohibició. Carlos Umaña, de Costa Rica i membre actiu de la campanya ICAN, també ha participat en aquest acte acompanyant Setsuko Thurlow. El tenim avui a La Plaça dels Futurs.

Si parlem de les tases Tobin i Google ens cal conèixer el parer de Xavier Caño. El nostre company periodista afincat a la capital del Regne, a Madrid, que és membre d’ATTAC, associació que va néixer precisament amb la voluntat d’aconseguir que s’apliqués un impost a les transaccions financeres i s'apostés per la banca pública.

El consell de ministres va aprovar, aquest dimarts 18 de febrer, els impostos sobre transaccions financeres i a determinats serveis digitals, coneguts com a tases Tobin i Google. Google per la gran empresa de recerca de dades a Internet i Tobin per James Tobin, l’economista dels Estats Units que va proposar aquesta tasa els anys setanta. La ministra d’Hisenda va calcular que el govern recaudarà 1.800 milions d’euros a l’any amb aquestes tases, 968 dels quals provindran de l’impost a les grans empreses tecnològiques. França s’havia avançat a Espanya en l’aplicació de la tasa Google però les amenaces del president dels Estats Units, Donald Trump, d’imposar aranzels a productes francesos arran de la posada en marxa d’aquest impost han fet que el president del país, Emmanuel Macron, hagi decidit endarrerir el cobrament fins el desembre. Espanya farà el mateix. És una decisió valenta del govern espanyol o és una mesura ‘light’ per convèncer Trump, les tecnològiques i el poder financer? Demanem-ho a Sergi Cutillas, l’economista i investigador d’EKONA i la PACD que cada setmana ens fa un apunt a la seva secció d’Endeutats.

Aquest any no hi haurà Congrés Mundial del Mòbil a Barcelona. Causes de força major han estat, segons el seu conseller delegat, John Hoffman, les responsables d’aquesta cancel•lació. Es referia a l’epidèmia de coronavirus i als anuncis de nombroses empreses potents del sector que no participarien al Congrés. Va ser la ‘tempesta pefecta’, segons ell. Una tempesta en la qual no hi falten alguns ingredients i explicacions del perquè d’aquesta cancel•lació. Una tempesta que no afectarà al Mobile Social Congress, que sí que tindrà lloc, com estava previst, els dies 24, 25 i 26 de febrer al Pati Manning, a Barcelona, amb el lema de “Lluites compartides Sud Global i Nord”. “Enguany, el Congrés se centrarà en les vulneracions de drets humans i en els impactes ambientals que genera el model de producció i consum de la indústria electrònica de manera comuna al Nord i al Sud Globals, i en la transversalitat i el diàleg mutu entre diferents moviments associatius i sindicals”. Així ho explica Setem, associació que organitza aquest Congrés Social del Mòbil. Marta Anglès és una de les responsables de la campanya electrònica de Setem-Catalunya.

La Plataforma ZEROPORT vol aturar les ampliacions de les infrastructures del port i l’aeroport de Barcelona. Si es diu que es vol reduir les emissions contaminants no té sentit que augmentin els vols a l’aeroport Josep Tarradellas al Prat del Llobregat i el trànsit de creuers pel port de Barcelona. Aquesta Plataforma es va presentar fa una setmana en un acte en què hi van participar representants d’algunes de les més de vint entitats que en formen part: Rebel•lió o Extinció Barcelona, Prou Soroll, DEPANA, Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic i Ecologistes en Acció. Maria García, d’Ecologistes en Acció i del Moviment per la Justícia Climàtica va ser una d’elles i ara ens acompanya a La Plaça dels Futurs.

Fridays 4 Future Barcelona, Families 4 Future Barcelona, Extinció o Rebel•lió Barcelona, Climacció i el Moviment per la Justícia Climàtica van convocar una roda de premsa, aquest dilluns, 17 de febrer per analitzar les mesures incloses en la Declaració d’Emergència Climàtica de l’Ajuntament de Barcelona. Els representants d’aquesta Xarxa de Moviments pels Clima van valorar i van plantejar els seus acords, dubtes, queixes i denúncies en relació a les 103 mesures que l’Ajuntament va incorporar a aquesta Declaració. La primera en intervenir en aquesta roda de premsa, que podeu trobar al portal de youtube de sicom.cat, va ser Gemma Barricarte, de Fridays for Future BCN. Ara és a La Plaça dels Futurs.

El consell de ministres ha aprovat l’aplicació de tases a les entitats financeres i a les grans empreses de tecnologia de les comunicacions. Són les tases conegudes com a Tobin i Google. Una maniobra comunista o uns impostos que no preocupen gaire al poder econòmic, empresarial i financer? Ho comentarem amb els nostres col•laboradors Sergi Cutillas i Xavier Caño. El moviment ciutadà de lluita contra l’Emergència Climàtica i ha donat a conèixer la seva valoració sobre la Declaració d’aquesta emergència que ha fet l’Ajuntament de Barcelona i les seves propostes per reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle i altres campanyes com la de denúncia del fracking. A La Plaça dels Futurs tindrem dues representants d’aquest moviment: Maria García, d’Ecologistes en Acció, el Moviment per la Justícia Climàtica i la plataforma ZEROPORT, i Gemma Barricarte, de Fridays 4 Future Barcelona. Barcelona no tindrà Congrés Mundial del Mòbil, ja ho sabeu. Però també heu de saber que sí que tindrà Congrés Social del Mòbil. És el que organitza cada any l’associació SETEM i que, aquest any, el dedica a les lluites compartides del Sud i el Nord Global contra les vulneracions de drets humans i ambientals vinculats a la producció i consum de la indústria electrònica. Marta Anglès, de SETEM-Catalunya, ens en donarà detalls. Benvingudes i benvinguts a La Plaça dels Futurs, amb Albert Burgos encarregat de que escolteu bé totes aquestes veus. També la de Siscu Baiges, la meva. Comencem, doncs!

‘Pobresa a Espanya: calefacció o menjar’. Així encapçala Xavier Caño el darrer article que ha publicat al portal espaciomex.com. El nostre company periodista de Sicom i ATTAC, domiciliat a Madrid però que ja té al cap torna a Barcelona aviat, cita l’informe “Famílies en risc”, elaborat per Save the Children que posa en evidència que dos milions de nens pateixen pobresa a Espanya, la meitat d’ells en situació de pobresa extrema. Parla també de les conclusions de l’estada a Espanya del relator de les Nacions Unides sobre la pobresa extrema i els drets humans, Philip Alston.

Un estudi que va fer la Universitat de Corea va xifrar en 40.000 milions de dòlars les pèrdues en l’economia mundial com a conseqüència de l’epidèmia de la Síndrome Aguda Respiratòria Greu que va afectar l’Àsia el 2003. El Coronavirus, que va començar a la regió de Wuhan ja ha superat la seva mortalitat. Quin impacte econòmic tindrà aquesta nova epidèmia? En plena incidència de la síndrome és difícil, per no dir impossible, saber-ho. A casa nostra, l’impacte més evident és l’anulació del Congrés del Mòbil. El nostre col•laborador Sergi Cutillas, economista i investigador d’EKONA i la PACD està acostumat a les nostres preguntes impossibles.

Les pluges van ajudar a apagar els incendis que va patir Austràlia a finals de l’any passat i començaments d’aquest. Uns incendis que van devastar 52.000 quilòmetres quadrats, 27 persones mortes i milers de desplaçades, més de mil milions d’animals afectats i 400 megatones de CO2 emeses a l’atmosfera. Marc Castellnou, cap del Grup d’Actuacions Forestals dels Bombers de la Generalitat, va imputar la magnitud d’aquests incendis al canvi climàtic, sense cap mena de dubte. Les pluges van ajudar a apagar el foc però els darrers dies han provocat les pitjors inundacions que s’han produït a Austràlia en els darrers anys. 446 científics d’arreu del món amb experiència en investigació en els camps del clima, el foc i les ciències ambientals han firmat una carta oberta titulada “No hi ha una Austràlia forta i resilient sense retallades profundes en les emissions de gasos d’efecte hivernacle”. D’aquesta carta en parlarem ara amb el president de Solidaritat i Comunicació-SICOM, Josep Cabayol, en l’espai que dediquem a l’emergència/urgència climàtica.

El 29 d’abril de 2008, la Generalitat va concedir una autorització a LAFARGE, adequant a la darrera normativa ambiental, la seva activitat. Però enlloc de limitar o reduir les activitats contaminants, el que va fer aquesta autorització es permetre que la cimentera, a més de fabricar ciment, utilitzés com a combustible centenars de milers de tones de residus anuals. La mobilització dels veïns, liderats per l’Agrupació de Veïns de Can Sant Joan i la Plataforma Antiincineració de Montcada, va portar el cas als tribunals. I el 4 de juliol de 2013 el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va anular l’autorització ambiental. La Generalitat, però, va reincidir en ignorar als ciutadans per afavorir l’empresa i el novembre de 2015 va concedir una nova autorització ambiental a LAFARGE. En aquesta autorització, a més a més, s’autoritzaven totes les modificacions que havia introduït LAFARGE entre 2008 i 2015. L’Agrupació de Veïns va tornar a recórrer als Tribunals i novament el Tribunal Superior de Justícia els acaba de donar la raó en una sentència que, per si havia algun dubte, declara nul•la de ple dret les resolucions de 2008 i 2015. Què suposa aquesta decisió judicial? La valorem ara parlant-ne amb el president de l’agrupació de veïns de can sant Joan, José Luis Conejero.

L’any passat es van presentar 118.264 sol•licituds d’asil a Espanya, més del doble que l’any 2018. La taxa d’aprovació de sol•licituds d’asil va baixar fins el 5%, vint punts menys que l’any anterior. De les més de 60.000 resolucions adoptades pel ministeri de l’Interior, només 1.653 sol•licitants d’asil van aconseguir l’estatut de refugiat. Es van concedir, a més, 1.503 proteccions subsidiàries. El balanç final és que l’estat espanyol només va oferir protecció a una de cada vins persones que van demanar asil. Les cinc nacionalitats amb més peticions d’asil van ser Veneçuela (40.906), Colòmbia (29.369), Hondures (6.792), Nicaragua (5.931) i El Salvador (4.784). El 80 de les sol•licituds procedien de ciutadans llatinoamericans. Catalunya és el segon territori amb més sol•licituds i Barcelona, la segona província. La Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat considera que una de les principals causes que han provocat aquesta limitació en la concessió és l'absència de polítiques migratòries adequades. Pascale Coissard és coordinadora de l’àrea d’Incidència d’aquesta entitat.

Només una de cada 20 persones que demanen asil a Espanya reben aquesta protecció. Amb aquesta denúncia encetarem La Plaça dels Futurs d’avui. Ens l’explicarà Pascale Coissard, coordinadora de l’àrea d’Incidència de la Comissió Catalana d’Ajut al Refugiat que ha donat a conèixer aquesta dada i d’altres que comentarem tot seguit. Les denúncies dels veïns del barri de can Sant Joan i de Montcada i Reixach han aconseguit que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya hagi declarat la nulitat dels informes ambientals que la Generalitat va donar per bons per justificar l’activitat de la incineradora de l’empresa LAFARGUE. Un triomf del combat ciutadà del qual ens en parlarà el president de l’agrupació de veïns del barri de can Sant Joan, José Luis Conejero. 446 científics d’arreu del món van signar una carta oberta escrita arran dels incendis que van assolar Austràlia fa unes setmanes. L’encapçala la crida “Les reduccions d'emissions australianes i mundials actuals no són suficients i les emissions actuals per persona a Austràlia són properes a les més altes del món”. Ens la comentarà i detallarà el president de Sicom, Josep Cabayol, en l’apartat que dediquem a la Urgència Climàtica. A Sergi Cutillas li demanarem que ens reflexioni sobre l’impacte econòmic de l’epidèmia de coronavirus que es va iniciar a la Xina. El Congrés del Mòbil de Barcelona n’és, per exemple, un dels efectes directes d’aquest impacte. S’ha suspès. El relator de les Nacions Unides sobre la pobresa extrema i els drets humans, Philip Alston, va quedar impressionat per la realitat espanyola. Un de cada quatre espanyols viu en situació de pobresa. Xavier Caño ho ha reflectit en l’article que ha publicat a espaciomex.com i serà el motiu de la seva reflexió setmanal des de la capital del Regne. Des de Ràdio Municipal de Terrassa, Albert Burgos, al control tècnic, i Siscu Baiges, dins l’estudi, us animem a acompanyar-nos en el recorregut que us proposa avui La Plaça dels Futurs

L’atenció política a Catalunya i Espanya està centrada especialment, aquesta setmana, en la trobada entre els presidents dels governs espanyol i català, Pedro Sánchez i Quim Torra. Es tracta d’una trobada que ha de donar pas a una taula de diàleg entre els dos governs per buscar una sortida al contenciós territorial que venim vivint des de fa anys i que s’ha accentuat els darrers temps. Com es veu aquesta cimera des de Madrid? I com la veu el nostre company periodista de Sicom i ATTAC, Xavier Caño, que viu a la capital del Regne? Preguntem-li.

“Volver a pisar las calles”. No sembla el títol d’un llibre que tracta de cooperació internacional, però ho és. L’ha escrit el consultor en Cooperació Internacional i membre d’Enginyeria sense Fronteres, Miquel Carrillo, i l’ha presentat en públic aquest dimecres 5 de febrer, en un acte que s’ha celebrat a la seu de lafede.cat. Hi han participat el president de la Federació, Luca Gervasoni, la vocal de l’Eix de feminismes, Júlia Granell, i la periodista i responsable de Comunicació de lafede, Montse Santolino, autora del pròleg de “Volver a pisar las calles”. Carrillo va estar 12 anys treballant amb Enginyeria sense Fronteres. Coneix, per tant, la cooperació internacional des de dins de les ONGs i des de’n fa quasi set exerceix com a consultor en aquest sector. Bona part del llibre parteix de l’estudi que sobre les cooperacions catalanes va realitzar entre els anys 2015 i 2017 per encàrrec de l’Agència Catalana de Cooperació pel Desenvolupament. D’informació i experiència no n’hi falten, doncs, a l’hora d’escriure les prop de 120 planes que ocupen les seves reflexions en aquest llibre publicat per Icària Editorial.

Julian Assange, el fundador del portal Wikileaks, està detingut a la presó d’alta seguretat de Belmarsh, al Regne Unit, arran de la sol•licitud d’extradició demanada pels Estats Units. Li demanen 175 anys de presó per haver filtrat documents de l’exèrcit dels Estats Units relacionats amb les guerres a l’Afganistan i l’Iraq. Assange va ser detingut l’abril de l’any passat a l’ambaixada de l’Equador a Londres, on portava set anys refugiat. El president equatorià d’aleshores, Rafael Correa, li va oferir una protecció que li va negar el seu successor al càrrec, Lenín Moreno. Per evitar la seva extradició i exigir el seu alliberament, un grup de periodistes han posat en marxa una campanya internacional de suport a Assange. Una de les entitats que s’han sumat a aquesta campanya i que vol crear un grup de suport a Assange, a més de demanar signatures pel Manifest que s’ha elaborat reclamant la seva llibertat és el Sindicat de Periodistes de Catalunya. Quico Ràfols n’és el president.

“Sí es pot”. Ho poden cridar ben fort els membres de la Plataforma Aturem la Llei Aragonès perquè ho han aconseguit. L’han aturada. La Comissió d’Economia i Hisenda va tombar el dictamen d’aquesta Llei de Contractes de Serveis a les Persones, que va comptar amb els vots favorables de Junts per Catalunya i Esquerra Republica i els vots en contra de la resta de grups polítics. La Plataforma Aturem la Llei Aragonès denunciava, i ho havia fet en diverses ocasions a La Plaça dels Futurs, que la llei que s’ha batejat amb el nom del vicepresident del govern que la impulsava obria la porta a la privatització de molts serveis públics. Aquesta porta no s’ha obert. I ens n’hem de felicitar. Hem de felicitar també el consultor en Cooperació Internacional Miquel Carrillo que acaba de presentar el llibre “Volver a pisar las calles”. Fa un repàs a la història recent de la cooperació a Catalunya en base a la seva experiència personal i a l’anàlisi sociològica. Hi pensem parlar una bona estona. Parlarem, així mateix, amb el president del Sindicat de Periodistes de Catalunya, Quico Ràfols. Aquest col•lectiu s’ha sumat a la campanya internacional que compta amb el suport de periodistes de cent països i que reclama l’alliberament del seu col•lega Julian Assange. Quico Ràfols ens n’explicarà les raons. I Xavier Caño, des de Madrid, valorarà si el diàleg polític pot ser útil en la recerca d’una solució al contenciós de les relacions entre Catalunya i Espanya. Comptem també amb Albert Burgos, responsable del so amb què us arriba el programa, i amb qui us parla Siscu Baiges. Benvigudes i benvinguts a La Plaça dels Futurs.

La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, ha anunciat que intentarà que el Congrés Mundial del Mòbil passi a celebrar-se a la capital espanyola. Diu que ha mantingut contactes amb els organitzadors per aconseguir-ho. John Hofman, el màxim responsable del Congrés, ha dit que fins el 2023 ni parlar-ne. La responsable de Cultura de l’Ajuntament de Madrid, Andrea Levy, diu que intentarà que el museu Hermitage, al qual el de Barcelona posa entrebancs d’ubicació, també se’n vagi cap allí. El PP vol marcar perfil propi però sembla sovint que VOX li menja terreny. Contactem amb el nostre corresponsal a la capital del Regne, Xavier Caño.

La setmana passada es va celebrar l’edició número cinquanta del Fòrum Econòmic Mundial de Davos. L’objectiu d’aquesta trobada de les elits econòmiques i polítiques i de representants d’organitzacions socials i culturals era, segons el seu fundador i president, Klaus Schwab, ‘impulsar l’ecologia i donar resposta als reptes del canvi climàtic, aconseguir una economia més inclusiva, crear un consens global sobre les tecnologies de la quarta revolució industrial, i capacitar a mil milions de persones per la propera dècada creant ponts per resoldre els conflictes globals”. Com en d’altres cimeres, les paraules queden molt bé. Les conclusions, ja no tant. Això han dit els moviments ecologistes. Ja va passar arran de la COP25 sobre Emergència Climàtica que es va celebrar el desembre passat a Madrid. Escoltem les reflexions de l’economista i investigador d’EKONA i la PACD, Sergi Cutillas. #EndeutatsXSergiCutillas

Més d’un miler d’embarcacions han quedat atrapades en una barra de sorra que ha aparegut davant la bocana del port d’El Masnou. El doctor Agustí Sánchez-Arcilla, director del Laboratori d’Enginyeria Marítima de la Universitat Politècnica de Catalunya, ha confirmat, a preguntes nostres, que “l’aterrament a la bocana dels ports d’una costa com la nostra, amb prou inclinació davant les onades incidents, és un resultat col•lateral de la tempesta” que va travessar Catalunya fa uns dies. Estem parlant de la tempesta que es va batejar amb el nom Glòria. Ho expliquem al portal de sicom.cat i ens ho comenta ara el president de Sicom, Josep Cabayol.

L'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats, ACNUR, ha mostrat la seva preocupació davant la repatriació de ciutadans malians a les regions i comarques del nord i centre del país amb un conflicte bèl•lic encara obert i on la situació humanitària i de seguretat s'ha deteriorat durant els darrers anys. La pràctica de repatriació s'agreuja més encara si es fa a través d'un tercer país com Mauritània, on segons diferents organitzacions de la societat civil no es garanteixen els drets humans, el que suposaria una forma de “devolució indirecta”. El Servei Jesuïta a Migrants s’ha queixat davant aquesta pràctica del Govern espanyol, especialment pel que fa a persones malianes, a causa del conflicte bèl•lic que hi ha al seu país, des del 2012. Ha instat a investigar les repatriacions d’aquest tipus que ja s’han fet i insta a que no se’n faci cap més. Pep Buades és el coordinador d’aquest servei a la Frontera Sud espanyola.

A La Plaça dels Futurs parlem, sovint, d’informes sobre les injustícies i disfuncionaments de la nostra societat. De llistes d’espera, de treballs precari, de pobresa, de violència de gènere, de canvi climàtic, de desequilibri entre països rics i països empobrits, de persones sense sostre i tantes d’altres qüestions que ja coneixeu. També és bo conèixer d’aprop l’experiència concreta de persones que pateixen aquestes situacions injustes. Xesco Macià és una d’elles. Té els simptomes de la Sensibilitat Química Múltiple. “M’afecten tota mena de químics que s’utilitzen per a tot, com les colònies, els desodorants o el detergent. Quan vaig a comprar al supermercat intento passar-hi el mínim temps possible perquè m’ofego”, explicaa. No pot estar gaire estona utilitzant aparells com l’ordinador o el mòbil per l’alta sensibilitat cap a les ones electromagnètiques que pateix. Aquesta conversa per recollir la seva queixa sobre la ineficiència del sistema sanitari per atendre’l adequadament l’hem de fer, clar, per telèfon.

Volem començar La Plaça dels Futurs coneixent un cas personal dels que sovint denunciem en base a xifres i informes. Xesc Macià ens explicarà com n’és de difícil conviure amb la Sensibilitat Química Múltiple, una malaltia que rep un tractament molt deficitari per part del nostre sistema sanitari. Viu a Santa Perpètua de la Moguda però, pel que sembla, l’única solució pel seu patiment és anar a viure lluny, al Pirineu, per exemple. De gent que vol venir a viure i treballar a casa nostra ens en parlarà Pep Buades, coordinador del Servei Jesuita de Migracions a la Frontera Sud. Aquest Servei ha denunciat que Espanya retorna a Mauritània persones subsaharianes que havien arribat al nostre territori de forma, com se sol dir i sona molt malament, irregular. Entre aquests ciutadans retornats n’hi ha de Mali. Tornar al seu país és posar la seva vida en perill, ja que precisament en van marxar per la violència que el sotragueja. El president de Sicom, Josep Cabayol, ens portarà una notícia tant fresca com preocupant: davant de la bocana del port del Masnou hi ha aparegut una barra de sorra on s’hi ha quedat atrapades més de mil embarcacions. Un efecte combinat de la tempesta Glòria i el canvi climàtic. Atemptes i atempts, doncs, a la secció d’Emergència-Urgència Climàtica d’aquesta setmana. Sergi Cutillas i Xavier Caño tenen el compromís, aquesta setmana, de valorar el Fòrum Econòmic Mundial de Davos i les últimes novetats de la política espanyola. El nostre compromís –amb Albert Burgos a les vies del so i Siscu Baiges parlant-vos- és que La Plaça dels Futurs us sigui útil, us animi a la reflexió sobre com podem avançar en resoldre les injustícies que denunciem. Benvingudes i benvinguts!

La darrera polémica generada per VOX té un nom modern –‘pin parental’- i un rerefons antic, la introducció a les escoles de l’educació sexual o contra la violència de gènere. El PP i Ciutadans fan equilibris per defensar aquesta marxa enrere en el sistema educatiu perquè els seus governs a la Comunitat de Madrid, la Junta d’Andalusia o el govern de Múrcia depenen dels vots dels diputats de Vox. A Múrcia es va implantar el setembre passat. En demanem el parer a Xavier Caño, periodista de Sicom i ATTAC resident a Madrid, la capital del Regne que en diem.

Nadia Calviño és la vicepresidenta d’Afers Econòmics i Transformació Digital del govern que presideix Pedro Sánchez. María Jesús Montero és la ministra d’Hisenda, a més de portaveu del govern. José Luis Escrivà, ministre de Seguretat Social, Inclusió i Migracions. Reyes Maroto, ministra d’Indústria Comerç i Turisme. Yolanda Díaz, ministra de Treball. Alberto Garzón, ministre de Consum. Els quatre primers són socialistes. Díaz i Garzón venen d’Unides Podem. Encaixarà aquest equip? Alguns venen de trajectòries ben diferents. Escoltem com ho veu el nostre col•laborador Sergi Cutillas, és economista i investigador d’EKONA i la PACD. #EndeutatsXSergiCutillas

L’associació ATTAC-Acordem, que denuncia el que considera una dictadura del capital financer sobre la societat, ha llençat una campanya per reclamar que s’imposi, d’una vegada per totes, un impost a l’especulació financera. “Un impost contra l’especulació financera, més necessari que mai” és el títol d’aquesta campanya, que es difon coincidint amb l’anunci que el nou govern espanyol de coalició entre PSOE i Unides Podem estudia aplicar-ne un. Per parlar d’aquest impost sobre les transaccions financeres, ITF, que reclama ATTAC-Acordem, hem contactat amb Antonio Fuertes, que és portaveu d’aquesta entitat.

La Plataforma Cel Net va convocar una gran manifestació a Tarragona per protestar i recollir la preocupació ciutadana davant l’explosió a la fàbrica IQOXE, al polígon de la petroquímica, que va causar tres víctimes mortals, set ferits i enormes destrosses, a part del pànic que es va viure durant hores a les immediacions de la zona afectada. Es va crear el 2008. Així explicaven els motius de la seva posada en marxa: “Quaranta anys de complex petroquímica havien deteriorat el paisatge, les condicions de vida i la salut pública de la nostra zona. Volíem aturar el creixement de la indústria contaminant i trencar el setge informatiu”. És evident que, dotze anys després, la seva existència encara és necessària. Josep Maria Torres, portaveu de la plataforma, declarava, dies enrere, que: “És trist que la Generalitat proposi solucions després de tres morts i ser ferits”. D’aquestes solucions que no han arribat parlem ara amb Pep Ruiz, de Cel net.

La tempesta Glòria ha passat per Catalunya i ha deixat un munt de destrosses per tot el territori. També víctimes mortals. Quatre confirmades al conjunt de l’Estat quan fem aquest programa mentre busquen un home desaparegut a Palamós. Rius desbordats, línies de tren tallades, passejos marítims destruïts, platges desaparegudes, centenars de milers de ciutadans sense serveis d’aigua, gas o llum. I el Delta de l’Ebre malmès com no l’havien vist mai a la comarca. La gent del Delta viu aquests dies amb una barreja de frustració, por i ràbia perquè fa temps que denuncien que la desembocadura del riu corria perill. El que temien que passés d’aquí a uns anys ha passat en un dia. La barra del Trabucador, on s’uneixen el delta i la punta de la Banya, ha desaparegut. La península s’ha convertit en una illa. El mar ha entrat tres quilòmetres riu endins. Matilde Font és portaveu de la Plataforma en Defensa de l’Ebre. Parlem amb ella. Participa també Josep Cabayol, president de Sicom, que ens aporta cada setmana reflexions sobre l’Emergència Climàtica, que, lògicament, té a veure amb el tema que ara tractem.

La plaça dels Futurs es proposa analitzar les transformacions que el món viurà amb el pas del segle. Canviar el model ener gètic i econòmic resultarà ineludible, ja que el sistema actual no és sostenible (ni econòmicament, ni mediambiental, ni social). Futurs vol explorar les tendències de canvi que davant d’aquests reptes, puguin ajudar a construir un món socialment mes just i en equilibri amb el medi ambient. Presentat per Siscu Baiges, i amb Albert Burgos a les vies de so, cada dimecres en directe de 21h a 22h, per la Ràdio Municipal de Terrassa, al 95.2 FM i també per internet www.terrassadigital.cat (Ch 45 TDT).

El nou govern espanyol va prendre possessió aquest dilluns. És un govern de coalició entre el PSOE i Unides Podem, presidit pel socialista Pedro Sánchez. És el govern més a l’esquerra que ha tingut Espanya des de la reinstauració de la democràcia i també un dels pocs d’aquest perfil a Europa, només comparable –salvant les distàncies- amb els de Portugal i Malta. Els portaveus dels partits de dreta a l’oposició han anunciat una oposició frontal, política i judicial. Venen temps moguts i tensos dels quals el to del debat de la investidura de Pedro Sánchez en són una mostra.

La ponencia parlamentària que estudia el projecte de llei de contractes de serveis a les persones, conegut popularment com a Llei Aragonès, va aprovar dilluns el seu dictamen definitiu. Ja només queda el tràmit de la seva discussió al Ple del Parlament perquè pugui entrar en vigor. La Plataforma ‘Aturem la Llei Aragonès’ ha convocat una concentració de protesta davant la cambra catalana el dia que es faci aquest debat, que podria ser la setmana que ve o la següent. Hem volgut escoltar quines conclusions en treu Belén Tascón, presidenta de la Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya, FAPAC, una de les entitats impulsores de la Plataforma Aturem la Llei Aragonès, del dictamen aprovat dilluns.