La xarxa Molina

Avui fem xarxa amb tres maneres de ser diferent lluny de la forma binària de veure i viure el gènere. Viatgem a Mèxic, al Pakistan i a Cap Verd per conèixer el paper dels "muxe", els "kushra" i els "tchindas".

Cada 15 de maig es recorda la Nakba a Palestina, la catàstrofe que l'any 1948 va provocar l'expulsió de milers de famílies de casa seva fa 70 anys per la creació de l'Estat d'Israel. La Nakba d'aquest any l'acompanya el dol per la mort de 60 palestins durant les protestes de la Marxa del Retorn, convocades per reclamar el retorn dels refugiats i en contra del trasllat a Jerusalem de l'ambaixada dels Estats Units. Què es pot fer des de la comunitat internacional? Marta Molina conversa amb David Bondia, president de l'Institut de Drets Humans de Catalunya, i Salah Jamal, autor del llibre "Nakba. 48 relats de vida i exili a Palestina".

El desembre del 2016 la fundació ICEERS va organitzar el primer congrés sobre cànnabis medicinal, donant veu a les usuàries de la medicina cannàbica i a les seves famílies i cuidadores. D'allà va sorgir la Unió de Pacients per la Regulació del Cànnabis, una entitat impulsada per pacients i que s'organitza per millorar la qualitat de vida i els drets i les llibertats d'aquest col·lectiu. Durant aquest cap de setmana, metges, farmacèutics, pacients i familiars d'usuaris de cànnabis medicinal s'han reunit al Col.legi Oficial de Metges de Barcelona per demanar la regulació de l'ús terapèutic del cànnabis.

Avui fem xarxa amb dues dones colombianes que treballen per la pau: Maria del Rosario Vazquez, resident a Catalunya i activista de La Colectiva (associació de dones exiliades, refugiades i migrades de Colòmbia), i Paula Sáenz Rochi, integrant del Partit FARC i exguerrillera de les FARC-EP.

Brasil va acollir durant el mes de març el Fòrum Mundial Alternatiu de l'Aigua. Els organitzadors veuen el Fòrum Mundial de l'Aigua com una fira de negocis que permet que les grans empreses tinguin un accés privilegiat a les decisions dels governs i puguin bloquejar l'avenç en polítiques públiques globals que resolguin la crisi de l'aigua.

A "La xarxa Molina" fem memòria de l'assassinat de l'activista hondurenya Berta Cáceres amb Leonel George i Martín Fernández, de la Plataforma del Moviment Social i Popular, que passen uns dies a Catalunya convidats per la Plataforma Berta Vive.

La Xarxa per la Sobirania Energètica ens ha convidat a fer el Volt 4, un tour oligotòxic per les terres de Ponent i el Pirineu. Durant tot un cap de setmana hem fet xarxa amb activistes que lluiten per la defensa del territori i els subministraments bàsics i que aposten per un nou model energètic a Catalunya, a l'estat espanyol i a Europa des del nostre territori.

El poble saharaui ha intentat resoldre el conflicte polític al llarg de la seva història a través de diverses estratègies. Després de la retirada d'Espanya i l'ocupació del Marroc el 1975 es va veure immers en un conflicte bèl·lic que va finalitzar el 1991. Des d'aleshores, les institucions polítiques internacionals han estat incapaces de forçar una solució a la crisi política i humanitària. La Conferència Sàhara Dempeus va reunir més de 50 organitzacions saharauis i internacionals als campaments de refugiats saharauis on es va intentar marcar una nova estratègia de resistència civil internacional davant del Marroc. L'objectiu: analitzar la situació política actual i les claus d'èxit de la resistència civil no violenta per definir un pla d'acció unitari entre els actors saharauis i internacionals per lluitar contra l'ocupació del Sàhara Occidental.

Enginyers sense Fronteres i l'Aliança contra la Pobresa Energètica han elaborat un estudi que vincula la desigualtat de gènere i la pobresa energètica.

Repensar la mort per celebrar la vida. Això és el que fa el col·lectiu Luto en Colores, creat per la periodista Sílvia Melero arran de la pèrdua de la seva germana Esther, que es va suïcidar després d'anys de conviure amb una malaltia mental. L'objectiu? Posar sobre la taula una mirada de la mort fora de les pautes socials, educatives i religioses i de tot el que imposa un dol en negre, no només en allò físic i visual, sinó també en les emocions i en el sentiment de culpa. La seva proposta és viure un dol en llibertat.

Aquest any hi haurà eleccions a Mèxic i, per primera vegada, una candidata independent, dona i indígena està treballant per presentar-s'hi. Es tracta de María de Jesús Patricio Martínez, coneguda com a Marichuy, escollida per 44 pobles indígenes com a candidata. Hem parlat amb el periodista mexicà José Gil Olmos, que ha seguit de molt a prop el recorregut d'aquesta dona, de caràcter tranquil i reservat, que està trencant moltes de les barreres imposades pel sistema on els ha tocat viure.

La família del periodista Marc Serena prové de Viver i Serrateix, un micropoble del Berguedà de menys de 200 habitants. Ell va créixer al Pla de Bages i li agrada veure món. Juntament amb el fotoperiodista Edu Bayer han recorregut 35 comarques catalanes a través dels municipis de menys de 500 habitants preguntant-se: com són aquests micropobles? Com s'hi viu? D'aquest viatge n'han fet el llibre "Microcatalunya, un viatge pels pobles més petits".

La Marta Molina conversa amb l'activista ecofeminista i directora de Fuhem, Yayo Herrero. Amb ella reflexionem sobre la necessitat de canviar els hàbits de consum en un planeta amb recursos finits i de les conseqüències que té per a la vida l'actual model econòmic.

Durant aquestes festes de Nadal, la plaça Catalunya de Barcelona s'ha convertit en la ciutat del consum responsable. La Marta Molina passeja pels seus carrers amb el Xavier Rubio, tècnic de projectes de l'economia social i solidària de l'Ajuntament de Barcelona, que és una de les persones que des de fa tres anys intenta projectar les economies alternatives al bell mig del punt neuràlgic del turisme i les compres a la ciutat.

Fa dos anys en aquest mateix programa vam entrevistar l'Antonio Cortiñas al parc on dormia quan es va convertir en una persona sense llar. Avui ens acompanya per posar rostre de dona al sensellarisme. Ens trobem amb la Cristina. Té 57 anys. Va perdre la feina i la casa de l'Eixample on vivia i es va trobar dormint al carrer. Avui ens convida a conèixer el que temporalment s'ha convertit en la seva llar, un lloc que l'Antonio també va freqüentar durant la seva etapa de vida sense llar.

Hi ha persones a casa nostra que encara han de lluitar per exercir el seu dret a vot. Entre el 13 i el 15% de la ciutadania catalana de més de 18 anys no té dret a vot. Per això més d'una trentena d'entitat catalanes impulsen la Plataforma pel Dret a Vot de les Persones Estrangeres amb l'objectiu de revertir el que consideren una situació de vulneració de drets.

Avui fem xarxa amb els que conviuen diàriament amb algun dels elements relacionats amb el Port de Barcelona. Parlem de quines conseqüències té per a la ciutat, per a la salut pública, per al turisme i per al medi ambient l'arribada de creuers al port.

La Marta Molina passeja aquesta setmana per Sant Cosme amb dos educadors que porten incorporat a l'ADN la reivindicació del seu barri. Són el Martí Miguel, de GATS, i el Miguel Ángel Franconetti, que treballa per la promoció escolar de l'alumnat gitano que ha crescut a Sant Cosme des dels inicis del barri. El punt de trobada és La Copa, símbol per algunes associacions d'aquest barri humil del Prat de Llobregat.

Aquests dies hem vist gent que s'ha organitzat per defensar els seus col·legis electorals i que ha sortit als carrers per manifestar-se en contra de la violència policial. La Marta Molina parla amb els organitzadors dels primers tallers de no-violència i amb els organitzadors d'una xarxa d'observadors de drets humans anomenada "Som defensores".

Avui parlem amb dues dones per entendre quin és el paper de la dona en el procés de lluita per l'autonomia del poble kurd. Hem parlat amb Özgür Günes, experta en migracions i gènere que ha estat compartint espais d'activisme amb dones kurdes, i la Fatma, nascuda al Kurdistan kurd, que ens explica com ha hagut de lluitar contra les tradicions patriarcals de la seva família a l'hora de formar-se com a activista.

Marta Molina parla amb Pepe Beunza, el primer objector de consciència al servei militar a l'estat espanyol. Una objecció de caràcter polític i reivindicativa d'un canvi social. Quan es van començar a sentir rumors de si caldria un exèrcit propi en una futura Catalunya independent un grup d'experts no-violents, entre ells Pepe Beunza, es van posar a estudiar aquest tema i van fer una llista de possibles amenaces que podria tenir el país i que no podria resoldre un exèrcit.

La societat civil catalana ha deixat clar que vol acollir persones refugiades. Durant l'últim any s'han multiplicat les accions de sensibilització a les escoles liderades per mestres, mares i pares i ONGs d'arreu del territori s'han unit en plataformes per poder ser més efectives a l'hora d'exigir a les institucions la responsabilitat de ser un país d'acollida. La Marta Molina parla amb els que han acollit refugiats i amb els que volen acollir a casa nostra. Com ho fan? Com es preparen?

Una de les raons de pes quan vam projectar a "Solidaris" era la de donar espai a la feina dels periodistes de drets humans que a través dels seus treballs de ràdio, premsa, televisió i mitjans digitals fan públiques vulneracions silenciades de tot el món i alguns dels quals estan impulsats per la beca DevReporter que concedeix lafede.cat. D'això va l'última Xarxa Molina d'aquesta temporada.

Oferir serveis mèdics i assistència per a persones que no s'ho poden permetre. Acció Planetària -abans Dentistas sobre Ruedas- és una ONG catalana integrada per odontòlegs que dedica part dels seus ingressos a atendre persones que ho necessiten. Tenen una clínica al barri de Gràcia de Barcelona i promouen projectes a Sierra Leone i Grècia. La Marta Molina els ha anat a conèixer.

Suports internacionals de Catalunya al món. El ple del Parlament ha fet una declaració institucional de suport als defensors dels drets humans a Colòmbia, davant l'augment alarmant dels assassinats d'activistes per la pau a mans de grups armats. La Marta Molina ha conversat amb juristes que han estat de visita a Catalunya i que van participar en les converses de l'Havana pel procés de pau.

Passegem per l'Espai Consciència del Festival Clownia amb la Marta Molina. Música i utopia fetes a la mida dels Txarango, que beuen de la seva experiència en festivals d'arreu del món.

La coordinadora Obrim Fronteres ha convocat diverses concentracions arreu de Catalunya el mes de juny per denunciar la vulneració dels drets de les persones que fugen de les guerres i que demanen refugi a altres països. La Marta Molina ha parlat amb alguns dels seus impulsors.

La Marta Molina explora un dels molts projectes que han sorgit a Catalunya per fer front al malbaratament alimentari. Els Espigoladors són grups de voluntaris que s'organitzen per ajudar els agricultors a collir aquella part de collita que el mercat no fa rendible i l'entreguen a les entitats i bancs d'aliments que ho necessiten, per ajudar les famílies que ho necessiten.

El Barcelona Creative Commons Film Festival presenta propostes audiovisuals de llicència oberta, per reivindicar una cultura digital en què els drets i els cànons no impedeixin la creativitat i la reivindicació. La Marta Molina ha assistit a la jornada d'obertura de l'edició 2017 del BccN.

Que les persones en risc d'exclusió i més vulnerables de la societat se sentin partícips de la cultura del país. El programa "Apropa cultura" arriba al seu 10è aniversari amb més de cent instal·lacions culturals (teatres, museus, auditoris) d'arreu de Catalunya. La Marta Molina ha acompanyat un grup de persones en procés de desintoxicació al Liceu.

Veïns de Barcelona creen el Sindicat de Llogaters, per denunciar l'especulació del preu de l'habitatge de lloguer. La Marta Molina ha estat a la primera assemblea de l'associació.

Comença la Setmana Mundial del Comerç Just i de la Banca Ètica. La banca ètica, segons el baròmetre de l'Observatori de les finances ètiques i solidàries, ha experimentat un creixement notable durant els anys de la crisi financera global, perquè desperten més confiança en els particulars. L'estalvi gestionat se situa a prop dels 1.800 milions d'euros i el volum de préstecs s'enfila per sobre dels 850 milions. La Marta Molina ha visitat les IV Jornades FinanCoop de finances ètiques i cooperatives. Escolteu alguns exemples.

Els professionals de la sanitat pública reclamen la millora de l'atenció primària, un servei que, després de les retallades, ha quedat tocat. La Marta Molina ens acosta a aquesta realitat, que a tots ens resulta molt pròxima.

S'acosta l'estiu i moltes famílies catalanes acolliran nens i nenes dels campaments saharauis. La llibertat del Sàhara Occidental segueix sent una assignatura pendent, un deute històric que molts activistes reclamen. Hassana Aalia i Abida Mohamed han estat a Barcelona per reivindicar la llibertat del seu poble a través de la protesta no violenta.

"Cap al restabliment de la legalitat a la Frontera Sud" és el títol de l'informe audiovisual que els fotoactivistes Fotomovimiento publicaran el 21 d'abril. La Marta Molina hi ha parlat i ha aprofitat per fer-ne ella també un reportatge colpidor amb dades que no recull cap autoritat pública.

L'any 2016, SOS Racisme va atendre 431 persones que van ser víctimes d'algun tipus d'acte racista. Més del 30% no s'arriben a denunciar mai a les autoritats. Segons l'estudi, el racisme creix en el dia a dia, però el que més preocupa entre els immigrants és el racisme institucional. És l'últim lliurament de la xarxa Molina per al "Solidaris" de Catalunya Ràdio.

La Marta Molina se n'ha anat de sopes al barri de Sant Cosme del Prat de Llobregat, on fa 10 anys va néixer una iniciativa social i gastronòmica d'inclusió. Parlem del Festival de Sopes del Món, una trobada cultural que ha anat teixint llaços entre el veïnat.

La Marta Molina s'ha passejat per Barcelona amb aquest fotògraf de premsa condemnat a 25 anys de presó a Egipte per haver cobert una concentració en homenatge a un activista mort per la policia. Ahmed Ali viu refugiat a Espanya en el programa de protecció de defensors dels Drets Humans d'Amnistia Internacional.

Els mòbils: ningú diu que no els utilitzem, però fem-ho amb consciència. Comença el Mobile Social Congress organitzat pel SETEM, en paral·lel al Congrés Mundial de Telefonia de Barcelona. La Marta Molina en fa la prèvia.

Van néixer a l'estela del 15-M. S'han replicat a tot l'estat espanyol. I aquest any, l'Institut de Drets Humans de Catalunya els ha concedit el Premi Solidaritat 2016. Imparables i més reivindicatius que mai. Quan els tocaria gaudir de la jubilació i deixar-se cuidar per fills i nets, resulta que no ho poden fer perquè han de reivindicar la dignitat de les seves famílies davant les retallades, l'atur, els desnonaments i l'afebliment de l'estat del benestar.

Gentrificació: quan els barris més degradats de les ciutats són restaurats, en puja el valor, es posen de moda, s'omplen de visitants i, en poc temps, es tornen tan cars que s'acaba expulsant la gent que hi viu, perquè ja no poden pagar el nou nivell de vida. I a Barcelona, hi ha barris on ja passa. Veïns, Ajuntament i empresaris de turisme s'han de posar d'acord urgentment per fer una ciutat pròspera, habitable i sostenible.

La Marta Molina dedica el reportatge d'aquesta setmana a la marxa de les dones que va omplir els carrers de Washington contra el discurs sexista del nou president dels EUA, Donald Trump. Una protesta que ha anat més enllà d'una reivindicació de gènere.

Els xuar de l'Equador viuen en una zona de l'Amazònia on una empresa xinesa vol construir una mina de coure. Hi ha hagut protestes i fins i tot enfrontaments i víctimes. I el govern de Rafael Correa es debat entre voler el progrés econòmic per al seu país, i la mateixa constitució equatoriana, que des de l'any 2009 inclou un paràgraf que reconeix els drets de la natura i, per tant, l'obligació de les persones de cuidar-la i respectar-la.

Comencen els dies més freds d'aquest hivern -fa dies que a la ràdio no diem altra cosa- i potser ens està escoltant algú que en aquests moments ho està patint. A la ciutat de Barcelona hi ha gairebé 3.000 persones -la majoria homes- que no tenen llar. Sense sostre. I per desgràcia, gairebé també sense nom. Perquè per a la majoria passen desapercebuts, han caigut d'això que en diem "el sistema". Per a la majoria, però no pas per tothom.

La primera xarxa Molina de l'any la dediquem a l'escriptor, pintor i crític d'art britànic, John Berger, admirador de revoltes com la zapatista, que als anys 90 va aixecar la comunitat indígena de Chiapas contra el govern mexicà. Berger, mort el 2 de gener als 90 anys, va ensenyar al món que hi ha una altra mirada.

Una vintena d'escoles s'han aplegat aquest desembre en la Xarxa Educativa de Suport a les Persones Refugiades, una iniciativa per conscienciar els més petits sobre el dret humà de migrar. És un reportatge de la Marta Molina per al "Solidaris".

Ferran Tarradellas, director de la Comissió Europea a Barcelona, ens explica aquesta iniciativa, que respon a les moltes peticions que han arribat a Brussel·les de joves que volen ajudar en la crisi dels refugiats. L'objectiu és que cent mil europeus de fins a 30 anys treballin o facin pràctiques entre dos i dotze mesos en projectes socials i humanitaris.

La cultura enfocada a la transformació social és el que vertebra que les societats aprenguin i creixin i és fonamental que ho sapiguem. Avui, la Xarxa Molina, al Festival de Cinema i Drets Humans de Barcelona.

Blanca Chancoso, líder quítxua de l'Equador, ha estat a la cimera pel clima de Marràqueix -la COP22- per reivindicar la sobirania ambiental i el dret a una vida més connectada amb la terra, com la que practiquen les comunitats indígenes de l'Amazònia. Aquesta és la conversa amb la Marta Molina.

Un paisatge idíl·lic i un referèndum ciutadà, a Tossa. Els veïns havien de votar demà en una consulta per aprovar o rebutjar la construcció d'un port esportiu i d'una urbanització que posaria en perill l'entorn, però la consulta ha estat suspesa a darrera hora. Escolteu la Marta. És la Xarxa Molina.