Mapamundi

La febre internacional per l'Àrtic està portant les grans potències a girar els ulls cap al nord del planeta. El desgel facilitarà noves rutes de transport marítim més curtes --sobretot al llarg de la costa de Rússia-- i potencialment facilitarà l'accés a nous recursos minerals. Hi ha un lloc únic al món que pot reproduir a petita escala aquestes dinàmiques: el remot i inhòspit arxipèlag de Svalbard, a 1.300 km del pol nord, l'únic territori de l'OTAN on Rússia té assentaments. Alguns vaticinen que pot ser una nova Crimea.

L'Assemblea General de l'ONU ha aprovat una moció històrica, impulsada per Ghana, que reconeix el tràfic transatlàntic d'esclaus i l'esclavitud com el pitjor crim de la humanitat que s'ha comès mai. La moció torna a posar en primer pla una pràctica brutal. A Barcelona, l'exposició "La infàmia" del Museu Marítim ha estat la primera que explica la participació catalana en l'esclavatge. Malgrat que en els últims quinze anys s'ha aprofundit en la recerca acadèmica sobre el tema, ni Espanya ni Catalunya han fet cap pas per reparar i compensar aquest passat. La fortuna i herència dels indians, visible a tota la costa catalana, va ser crucial en el salt industrialitzador i modernitzador que va viure Catalunya al segle XIX.

Donald Trump està imposant un nou ordre mundial que desmantella algunes de les fonts de poder que, després de la Segona Guerra Mundial, van convertir els EUA en l'imperi amb més influència global de la història contemporània. Fa anys que la imatge i el poder tou dels EUA es debiliten, però davant les amenaces, insults i menyspreus de Trump s'obre una nova era. S'està desamericanitzant, el món? I Europa? Pot fer-ho? És necessari fer-ho? Els EUA ja no sedueixen? Un pòdcast de Cèlia Cernadas.

S'espera que un mapa del món projecti els continents de la manera més ajustada possible a la mida real. A la majoria dels mapamundis, però, l'Àfrica hi surt minimitzada. La campanya "Corregiu el mapa" vol que els mapamundis deixin d'empetitir el continent.

Cuba viu en una crisi econòmica permanent. Qui en té la culpa?

Hi ha vides de pel·lícula. Joan Soldevila Julià va fugir de l'exèrcit espanyol el 1949 i va marxar a França. Allà, es va allistar a la Legió estrangera francesa i, en plena primera guerra d'Indoxina, va canviar de bàndol i es va quedar a viure al Vietnam setze anys.

Els armenis de l'Alt Karabakh denuncien el genocidi cultural que l'Azerbaidjan aplica a la seva terra, dos anys després d'expulsar-los a la veïna Armènia. Acusen Bakú de destruir els seus pobles, esglésies i cementiris, i lamenten que Yerevan els sacrifiqui per supervivència geopolítica.

L'oposició encara busca una resposta a Meloni, la primera ministra postfeixista que ha estabilitzat la república, que en 79 anys ha tingut prop de 70 governs que mai han acabat una legislatura.

Els equatorians van votar per Daniel Noboa. Creuen que la mà dura del president acabarà amb el narcotràfic. D'altres, però, troben que ha fet promeses impossibles de complir que erosionen els drets fonamentals.

En l'actual ordre mundial, a més de la Xina, altres poders emergents com l'Aràbia Saudita, l'Índia o Turquia són models a seguir pel Sud Global. Creuen que és possible portar-los benestar material sense caldre una democràcia plena.

Després de la caiguda del dictador, alguns sirians exiliats a Catalunya dubten de tornar al seu país davant del perill que corren les minories, de l'amenaça d'islamització i d'una economia desballestada.

Molts conflictes s'han resolt i d'altres han quedat congelats amb les tropes de manteniment de la pau de les Nacions Unides. En alguns llocs del planeta, però, els cascos blaus no porten bons records.

L'exèrcit sudanès i les Forces de Suport Ràpid combaten pel control del país des de l'abril del 2023, després d'ofegar la revolta popular que va enderrocar Omar al-Bashir. El Sudan viu ara una de les crisis humanitàries més greus del món.

Són la minoria més perseguida del món, segons l'ONU. Aquest 2025 farà vuit anys que van tenir un intent de genocidi i prop d'un milió van fugir de Myanmar al veí Bangladesh, on malviuen en el camp de refugiats més gran del món.

El 1962 la diplomàcia va evitar la guerra nuclear entre l'URSS i els EUA. En canvi, el 1974 no només no va aturar el conflicte entre xipriotes, sinó que tampoc l'ha resolt més de mig segle després.

Les guerres deixen ferides invisibles que són tan o més importants com les que es veuen. Ara, a la que es lliura a Gaza hi ha una treva on els dos bàndols gestionen les ferides psicològiques.

Hi ha cinc estats que es proclamen comunistes: Cuba, la Xina, Corea del Nord, Laos i el Vietnam. Però què hi queda, dels ideals de Karl Marx? Analitzem el Vietnam, una república socialista que no admet la dissidència però que gestiona una economia que creix sostingudament.

El president dels Estats Units vol preservar la base militar en aquesta illa de l'Àrtic rica en recursos minerals que aspira a la independència de Dinamarca. Groenlandesos i danesos diuen que no està en venda, i els empara el dret internacional.

El poder econòmic i militar reposa en els semiconductors. Sense semiconductors, el món deixaria de funcionar. Els Estats Units en tenen el domini, amb la col·laboració de Taiwan, tot i que la Xina hi inverteix més que ningú per atrapar-los, mentre que la Unió Europea és al vagó de cua.

Finlàndia obrirà un magatzem permanent per a combustible nuclear gastat, el primer al món. Molts defensen la seguretat de l'energia nuclear per deixar enrere els combustibles fòssils. Per d'altres, les nuclears estan condemnades a desaparèixer a favor de les renovables.

A Colòmbia, Irlanda del nord i Guatemala els bàndols que lluitaven a mort van haver de seure per acabar la guerra. Aquells processos de pau poden servir d'ajuda per acabar els conflictes que hi ha ara al món? L'Associació Catalana per la Pau ha reunit tres guerrillers que van deixar les armes per fer la pau.

La repressió contra algunes dones d'institucions lligades a l'Església catòlica ha estat recurrent a l'estat espanyol, a Irlanda i a Guinea Equatorial. Les víctimes no han rebut mai una disculpa pública dels ordes religiosos que gestionaven els reformatoris, on se'ls imposava una moral sexual patriarcal i treballaven sense cobrar.

Hi ha africans que, després de formar-se a Europa, tornen a casa per sortir-se'n. D'altres treballen aquí per evitar que més compatriotes es juguin la vida en la travessa. Per Ousman Umar, que va patir un calvari per arribar aquí, la solució de la crisi migratòria no és al mar ni a les fronteres; només l'educació pot transformar l'Àfrica.

"Es pot comparar amb Gaza, no hi cauen bombes però pot ser pitjor", expliquen des dels afores de Port-au-Prince. Haití no està en guerra contra ningú però té xifres de conflicte bèl·lic, amb 7.500 morts el darrer any i mig. D'on ve aquesta violència i inestabilitat crònica?

La transició energètica per deixar de cremar combustibles fòssils depèn de les terres rares. Extreure-les i processar-les és controvertit i genera conflictes socioambientals arreu del món. Passarà com a la colonització i les matèries primeres i després amb el petroli, que Occident les traurà de fora per no embrutar a casa?

L'Aràbia Saudita és un altre país controlat per una sola família: els Saud. Ara qui hi ostenta el poder és Mohammed bin Salman. El príncep hereu pretén deixar enrere la dependència del país amb el petroli i, per alguns, renta la cara dels abusos contra els drets humans amb l'esport o amb projectes futuristes i suposadament respectuosos amb el medi ambient.

Hi ha països controlats per una sola família, on el poder es reparteix entre els parents i passa de pares a fills. Però per què la família es converteix en el nucli de l'autoritat? És el cas de Guinea Equatorial amb Teodoro Obiang Nguema, el líder nacional no monàrquic que porta més temps al poder al món. Va fer un cop d'estat contra el seu tiet i té previst passar el poder a un dels descendents.

Algunes iranianes han deixat el vel a casa per rebel·lar-se contra el règim. D'altres el porten posat per estalviar-se problemes però volen emigrar. També n'hi ha que el porten convençudes i que consideren l'Iran un exemple a seguir. La revolta que va començar el setembre del 2022 ha canviat el futur de la república islàmica però per ara no farà caure el règim.

Les dones iranianes fa disset mesos que protesten, ara ja no amb manifestacions massives, però sí amb petits actes de desobediència civil, com ara no portar el vel al cap. L'obligació de portar el hijab és la més visible de les discriminacions, però n'hi ha d'altres: hereten la meitat que els homes o el seu testimoni en un judici val menys que el dels homes.

Hi ha moltes històries d'herois que lluiten al front, però dels que fugen per por o per convenciment n'hi ha molt poques. Al final de la Guerra Civil la deserció va ser un fenomen habitual. A les guerres modernes també hi ha qui decideix no allistar-se a l'exèrcit malgrat que molts els diuen traïdors. El seu relat sovint queda silenciat.

Macron, Sunak o Mitsotakis van treballar a bancs d'inversió abans de ser presidents o primers ministres de governs conservadors. N'hi ha també que lideren projectes polítics d'esquerres. I què busquen empresaris d'èxit com Berlusconi o Trump quan salten a l'arena política?

Rússia va tallar la telefonia als territoris ocupats i al front de guerra d'Ucraïna el 2022. Llavors les autoritats ucraïneses van demanar a Elon Musk que activés l'Starlink, una xarxa de satèl·lits que donen internet d'alta velocitat i que són fàcils de transportar i econòmics. Ara són molt útils en el camp de batalla, però és una bona idea que un exèrcit depengui del multimilionari Musk?

L'Índia aspira a ser una superpotència després d'enviar una nau al pol sud de la Lluna i de superar la Xina en habitants. Però l'anomenada "democràcia més gran del món" perilla. Una de les veus més crítiques, l'escriptora Arundhati Roy, pot anar a la presó per criticar els intents del partit al govern d'acabar amb la diversitat i convertir l'Índia en un país amb una sola religió i una sola llengua.

Gairebé tothom té un mòbil a la butxaca, però sabeu que per fabricar-los calen molts minerals que sovint alimenten conflictes als països d'on s'extreuen? Un exemple de llibre és la República Democràtica del Congo, on més de 250 guerrilles exploten les mines de cobalt, coltan o tungstè per a les multinacionals occidentals.

El consum de fentanil als carrers provoca xifres de morts de pandèmia als Estats Units. El tràfic il·legal d'aquest opioide sintètic, de 80 a 100 vegades més potent que la morfina, és el millor negoci dels càrtels mexicans. Als Estats Units no hi ha atenció mèdica pública i això dificulta encara més la prevenció per abaixar la demanda de fentanil. Estem preparats a Catalunya per evitar una crisi semblant?

Des del 2006, quan va començar l'anomenada guerra contra el narcotràfic, Mèxic ha patit més de 420.000 assassinats i 110.000 desaparicions. Molts dels mexicans que es dediquen al narcotràfic, més que diners, busquen poder i admiració. I algunes sèries hi han contribuït. Aquesta idealització ve d'un discurs que separa el narcotraficant i les autoritats, quan en realitat hi ha molta corrupció, tant a Mèxic com als Estats Units. De fet, les armes dels càrtels mexicans venen dels Estats Units i la trama criminal a Mèxic té continuïtat al veí del nord.

Malgrat que la Cosa Nostra, a Sícilia, va ser la més influent, l'Ndranguetta, a Calàbria, és ara la màfia més poderosa. Els mafiosos ja no busquen tant dominar territori amb assassinats i venjances com passar desapercebuts per fer negocis i dominar les institucions. La màfia "factura" a Itàlia 40.000 milions d'euros l'any, l'equivalent al pressupost de la Generalitat. I alerta, perquè la màfia italiana també s'hi troba bé, a Catalunya.

Els Estats Units i la Xina competeixen per la Intel·ligència Artificial (IA) mentre que la UE la regula. L'ètica però no és la mateixa arreu i serà molt difícil fer-ne un sistema de governança mundial. La IA té avantatges, estalvia feina als humans, però també riscos: què passa si cau en mans equivocades o si la deixem sola a l'hora de prendre decisions? A més, les grans tecnològiques s'ocuparan que la IA es faci servir per fer el bé comú?

Les autoritats xineses han separat un milió d'infants tibetans de les seves famílies per enviar-los a internats allunyats dels seus pobles on s'ensenya en mandarí. Aquest intent d'assimilació de la majoria de nens tibetans coincideix amb el quinzè aniversari de la darrera gran revolta tibetana.

A Londres, una de les ciutats més desiguals del continent europeu, hi ha la gent més rica però també la més pobre. Passegem per Kensington, on hi ha la Grenfell Tower i, a tocar, el palau reial de Kensington. O a Southwark, on hi ha el luxós gratacel The Shard i, al costat, nombrosos "council flats". I acabem a Brixton, un dels epicentres de la gentrificació.

El món no és només Europa i els Estats Units. Fora d'Occident gairebé cap estat ha adoptat sancions contra Moscou. De la mateixa manera que molts des d'Occident es miren les guerres a l'Àsia, l'Àfrica o al Pròxim Orient com a conflictes llunyans i no prenen part per cap dels dos bàndols, des d'aquests llocs la guerra d'Ucraïna es veu com un conflicte regional. Putin, doncs, no està sol al món, ni tampoc a Rússia.

A final de segle es parlaran menys de 300 llengües de les 6.000 que es calcula que hi ha ara. El món és cada vegada menys divers lingüísticament i, per tant, es perd coneixement i maneres d'entendre'l. L'esperança és a l'Àfrica, el bressol de la diversitat lingüística.

Les "maras" i el narcotràfic controlen molts barris i àrees rurals del Salvador, Hondures i Guatemala. La violència i l'extorsió fa que molts centreamericans hagin de triar entre córrer el risc de morir o fugir del seu país. A més, molts dels que arriben aquí tenen moltes dificultats per aconseguir la condició de refugiat.

Aquest estiu 18 milions de persones del Sahel patiran gana per la pujada de preus dels aliments bàsics generada per la invasió russa d'Ucraïna. El terrorisme, els cops d'estat, les desigualtats, les sequeres han fet del Sahel una de les zones més inestables del planeta. Els joves són, però, l'esperança d'aquesta regió africana.

Les conseqüències dels bombardejos de ciutats i pobles son llargues i doloroses. A la història de la humanitat, moltes guerres han perseguit traumatitzar els civils. Ucraïna no n'és l'excepció. Quan s'aturin les bombes, caldrà la rehabilitació física i la superació del trauma psicològic, i investigar si s'hi han comès crims de guerra.

El acords de pau aturen els bombardejos, però sovint no retornen l'entesa ni la fraternitat. 30 anys després de l'esclat de la guerra a Bòsnia i Hercegovina, el seu llarg camí del postconflicte --i això pot servir també per a Ucraïna-- demostra que amb els acords de pau arrenca el més difícil: reconstruir i reconciliar.

Putin justifica la invasió ucraïnesa amb arguments històrics, culturals i lingüístics. El president rus distorsiona la història per negar la identitat ucraïnesa i el seu dret a la sobirania?

A Itàlia, la invasió russa d'Ucraïna ha despertat el front pacifista i aquest moviment es debat entre els qui estan en contra d'enviar armes a Ucraïna i els qui creuen que mantenir-se neutral implica posar agredits i agressors al mateix nivell. És un reportatge del corresponsal a Roma, Eduard Rubió.

Texas té en vigor una de les legislacions antiavortistes més restrictives d'Occident. I a Polònia avortar legalment és gairebé missió impossible. La texana i la polonesa són realitats socials molt allunyades, però amb moltes similituds.

Joe Biden amb 79 anys o Mario Draghi amb 74 són massa grans per governar o, precisament, la seva veterania els dona l'aplom que els joves no tenen? Per què alguns líders grans, com el demòcrata nord-americà Bernie Sanders, han connectat tant amb els joves?