País Invisible

Benvingut, President.Retrobem el president més mediàtic de Catalunya per parlar del reconeixement institucional, peça clau per la defensa del dret lingüístic. Què podem aprendre de Bèlgica en matèria de reconeixement de llengües? Puigdemont ens explica el concepte de Grup Objectivament Identificable (GOIP) que s’està tornant una eina legal per la defensa de les minories de tota mena. Finalment, tancarem amb un occità a Eurovisió.País Invisible és un format creat per l’Associació per la Difusió d’Occitània a Catalunya (ADÒC) amb el suport del Departament de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Jornalet i L’Associació d’Amics de Jornalet.https://www.paisinvisible.cat

Són rurals, contraculturals, son "de biais". I tot en occità. Parlem sobre expressar el que sents perquè ningú ho ha fet abans. De la valentia dels primers.En aquest capítol de País Invisible, convidem a Laurí Privat, de Camp Liure, activista occitanista i queer. Parlem amb l'artista de creativitat i també de les lluites del present: la defensa de la llengua occitana, la visibilitat LGTBIQ+ i la necessitat de construir imaginaris propis fora de la norma en l'àmbit rural.Parlem d’art com a acte polític, de creació com a espai segur i de com ser artista queer en occità és un gest de resistència. I ho ubiquem a Avinyó, la ciutat dels papes, per adonar-nos de la profanitat de tot plegat. País Invisible és un format creat per l’Associació per la Difusió d’Occitània a Catalunya (ADÒC) amb el suport del Departament de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Jornalet i L’Associació d’Amics de Jornalet.https://www.paisinvisible.cat

Guanyar-se la vida fent ràdio en occità, a França, no és una tasca fàcil, i menys encara si ets dona i estrangera. Ens impressiona la normalitat amb què la periodista brasilera Gisèla Naconaski s’ha integrat a Narbona. És ella mateixa qui ho diu: els occitans són més amables, i en l’ambient occitanista hi ha trobat una acollida molt més càlida.El programa ens porta també a recórrer la història de Narbona. Anem de pet a la via romana, aquest caireforc que uneix Hispània i Roma, testimoni de les lluites entre francs i visigots i del pas dels musulmans.En aquesta ciutat travessada de fit a fit, la Gisèla ens explica el seu procés d’integració com a migrant a França, el seu compromís polític amb l’ecologisme i el camí que la va dur a aprendre l’occità. Actualment, edita i presenta cada dia Lo Miègjornau, de 12 h a 13 h, a Ràdio Lenga d’Òc.País Invisible és un format creat per l’Associació per la Difusió d’Occitània a Catalunya (ADÒC) amb el suport del Departament de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Jornalet i L’Associació d’Amics de Jornalet.https://www.paisinvisible.cat

A l’Aran hi havia un homenot que va defensar la seva terra dels romans.Realitat o llegenda? Únic neandertal sobreviscut? Trobarem indicis que a la Vall d’Aran hi va viure un gegant. Del poble de Garòs era el Mossèn Jusèp Amiell, que va traduir el Nou Testament a l’aranès i va fer misses en aranès. Finalment d’aquí és un jove mod que des del seu poble aïllat s’estima el Brit Pop, el Soul i Goulamas’k. Per més joventuts combatives.País Invisible és un format creat per l’Associació per la Difusió d’Occitània a Catalunya (ADÒC) amb el suport del Departament de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Jornalet i L’Associació d’Amics de Jornalet.https://www.paisinvisible.cat

Convidem a la Núria Marín buscant l’ultimate salseo.Parlem d’ella, però també dels reis a Baqueira: per què hi ha monarques a Val d’Aran? I com ha cambiat les regles del joc el nou turisme? Tot això amb la presentadora i tiktoker més divertida que no sabies que era aranesa.País Invisible és un format creat per l’Associació per la Difusió d’Occitània a Catalunya (ADÒC) amb el suport del Departament de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Jornalet i L’Associació d’Amics de Jornalet.https://www.paisinvisible.cat

Els occitans s’emmirallaven en els catalans, també en la cançó socialRetornem a les mobilitzacions del 68 en què els occitans es movien per a la descentralització. Claudi Martí, Rosina de Pèira o Maria Roanet en conformaven el paisatge musical. Lluís Llach en va ser testimoni en temps dels setze jutges, i ens hem posat molt nerviosos perquè s’ha assegut a la nostra taula.País Invisible és un format creat per l’Associació per la Difusió d’Occitània a Catalunya (ADÒC) amb el suport del Departament de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Jornalet i L’Associació d’Amics de Jornalet.https://www.paisinvisible.cat

Cantem les nostres danses i ballem les nostres cançonsLa Patrícia Garcia i el Xavier Rota són el primer grup amb repertori tradicional català i occità que s’especialitza en tonades per ballar només amb veu. Així doncs, parlarem amb l’alcalde Marc Tarrau, tindrem la música en directe dels músics Ballaveu i farem recomanacions literàries per a la mainadèra.País Invisible és un format creat per l’Associació per la Difusió d’Occitània a Catalunya (ADÒC) amb el suport del Departament de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Jornalet i L’Associació d’Amics de Jornalet.https://www.paisinvisible.cat

Com farien la renaixença els escriptors occitans?Al s.XIX els felibres ja són la darrera esperança d’una Occitània que ha sigut esborrada per l’educació nacional. Volien revifar el patrimoni cultural occità i crear consciència i identitat col·lectiva. Com a gran influència hi tenien els catalans. No per res, tenen un fil que els lliga amb Mataró i una foto de grup a Montserrat.País Invisible és un format creat per l’Associació per la Difusió d’Occitània a Catalunya (ADÒC) amb el suport del Departament de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Jornalet i L’Associació d’Amics de Jornalet.https://www.paisinvisible.cat

Què passarà quan es topi cara a cara amb la bèstia?Sabíeu que Van Gogh va perdre l’orella a Occitània? La bellesa de l’imperi romà a Arles al centre de la costa blava.El paradís natural del delta de la Camarga és transitat per una estranya criatura. De què és al·legòrica la bèstia del Vacarès? Jaume Figueras i Trull, traductor per excel·lència de la literatura occitana ens guiarà a través dels joncs.País Invisible és un format creat per l’Associació per la Difusió d’Occitània a Catalunya (ADÒC) amb el suport del Departament de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Jornalet i L’Associació d’Amics de Jornalet.https://www.paisinvisible.cat

Ens posem al dia amb Gabrièu Pelisson (El Parpalhon Blau), el Youtuber Occità per excel·lència.Naveguem fins a un cantó a les fronteres d’Occitània. Niça, ciutat Savoiarda fins a l’any 1860, és un bon exemple d’identitat territorial. Què canta el Nissa Futbol Club?El Parpalhon Blau visita el País Invisible per explicar-nos el seu pas per OcTelé, la seva feina al HIGA i tantes altres coses.País Invisible és un format creat per l’Associació per la Difusió d’Occitània a Catalunya (ADÒC) amb el suport del Departament de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Jornalet i L’Associació d’Amics de Jornalet.https://www.paisinvisible.cat

Un paisatge sonor és allò que decora el dia a dia d’un espai. Les muntanyes també en tenen, i canvien: un bon dia, es van deixar de sentir ocells a Val d’Aran, i un dia, també, deixaran de tocar campanes. Pepito Rella és l’últim campaner de la seva família. Amb les seves tonades, les campanes anunciaven tot el que podia passar en un poble.També de Vilac és Cisco Sambeat, un dels responsables de la recuperació del llegat musical d’Aran. Adreçarem la recuperació de la música popular com a patrimoni, com es fa i què implica que la música estigui “viva”. Per parlar-ne, tenim amb nosaltres la Maika Casalí, qui treballa amb Tònho Cuito en la publicació d’un cançoner tradicional aranès, amb cançons que s’havien perdut fins ara.País Invisible és un format creat per l’Associació per la Difusió d’Occitània a Catalunya (ADÒC) amb el suport del Departament de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Jornalet i L’Associació d’Amics de Jornalet.https://www.paisinvisible.cat

Visca, visca! Hem perdut! La visió occitano-catalana de la derrota.Al País Invisible celebrem la Diada de d’Occitània, si és que prenguèssim com a referencia el 12 de setembre de 1213, la derrota de Muret. Analitzar la batalla de Muret en termes occitano-catalans ens obre la perspectiva perduda d’una Occitània pròspera, pionera en la les ciències i la literatura. Per endinsar-nos en la batalla ens armarem del llibre ÒC, de Griselda Lozano: un cantar de gesta contemporani que ens esclarirà les incògnites de la baixa edat mitjana que seran claus pel renaixement posterior. País Invisible és un format creat per l’Associació per la Difusió d’Occitània a Catalunya (ADÒC) amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Jornalet i L’Associació d’Amics de Jornalet.https://www.paisinvisible.cat

És obrir la boca i ja tenim haters. En aquest episodi curt, parlarem amb el creador Parlars Mallorquins i l'occitana a Mallorca Perrine Alsina. A més de tornar sobre la creació de continguts en llengua pròpia, podrem conèixer la connexió ancestral de Mallorca amb Occitània, ja des de temps talaiòtics i fins a la invasió de Jaume I.

Si vols saber els pobles de la Val d'Aran compta les corbes de Canejan. Puja al cotxe per acabar aquest llarg viatge! 🚗Al costat del riu Toran, molt a prop de la seva confluència i xoc amb el riu Garona, neix la població de Canejan, un poble ple de cultura i tradicions. A 906 metres d’altitud i amb un trajecte ple de corbes, el seu accés limitat no evita que segueixi estant poblat. De fet, fa poc els seus habitants van recuperar la festa de Barbacans, una de les festes més antigues de la Vall d’Aran. Parlem de la fi de l’hivern i el renovament de la vida a la muntanya amb la recuperació del carnaval del Pirineu. Recordem la reintroducció de l’os bru al Pirineu i la polèmica que ha causat entre la gent que viu a la muntanya, que té opinions diverses sobre el mateix fet. En Manèl ens explica qüestions de l’os bru, animal llegendari de la Vall d’Aran. Finalment, parlem amb Noe Lastera, una de les que va impulsar la recuperació dels Barbacans, sobre la vida a Canejan, el despoblament rural i el ball de l’òs del Pirineu. Acabem amb “Non plores, Tonet”, una cançó tradicional occitana que parla sobre la bellesa de viure a la muntanya i la gent dels pobles aranesos.

Convit a Montpelhièr, convit a l’escalièr. La ciutat que va créixer sobre una muntanya de pèsols. Montpeller, ciutat occitana, i una de les poques ciutats de més de 100.000 habitants a França. Una població pionera, cosmopolita i moderna, envoltada pels rius Mauçon i Les. Els occitans li diuen “lo clapàs” i als seus habitants “clapassièr(a)s”. Avui en dia tenen uns 300.000 habitants, però amb l’àrea metropolitana deu arribar quasi al mig milió d’habitants. Expliquem com va ser l’engendrament de Jaume I i perquè aquest famós conquistador catalano-aragonès va néixer a Montpeller, l’antiga muntanya de pèsols més famosa d’Occitània i l’única ciutat gran occitana que antigament no era una ciutat romana. A Occitània en Veu en Off, en Manèl ens explica el funcionament de les Calandretes, les escoles occitanes. Contactem amb Mariona Albareda professora, occitanista i traductora que va estudiar occità a la Universitat de Lleida i parlem de l’ensenyament d’occità a diferents universitats amb Yan Lespoux, cap del departament d’occità a la Universitat de Montpeller. Finalment, viatgem per tota Occitània fins a arribar a Barcelona amb la companyia de Lou Dalfin i Los taxis de Barcelona, un grup occità i italià nascut a les Valades i que s’autodenominen els encarregats de ressuscitar la música occitana tradicional.

Valença o València? Mar i muntanya, els Alps envers el Meditarrani. Saltem de la Valença occitana situada als Alps a la València del mar Mediterrani… haureu d’estar atents per no perdre el fil! Valença, la ciutat que va donar nom durant molt temps a la dinastia francesa. Una ciutat occitana, situada al Dalfinat sobre una terrassa de la riba esquerra del Roine, prop de la confluència amb l'Isèra. València, en canvi, és la ciutat de les arts, el caloret i la paella, tres coses que criden l’atenció dels guiris. Expliquem com va sorgir la regió històrica del Deflinat, ocupada per romans, al·lòbroges i francesos. I la relació que té aquest territori amb els hereus del tro del regne de França. En Ferriol ens relata un cas de llengua, situat una mica més avall que València, el panotxo de Murcia amb els seus pésoles i albercoques. Finalment, a més de tenir tots els accents dels països catalans a l’episodi, també en tindrem totes les personalitats: Lina Morgan, Cabra Fotuda o Fran Tudela, un influencer valencià molt conegut que defensa la importància de crear contingut i expressar-se amb la nostra llengua. Per acabar, juguem amb en Rodín a tirar la Panca, el seu nou single en occità on explica un joc lingüístic occitanocatalà inventat a Mallorca per parlants de les dues llengües.

La ciutat de l’amor o dels infidels? L’elitisme i la modernitat explicada per occitans i catalans. París, ciutat revolucionària travessada pel Sena i seu dels jocs olímpics del 2024. Una ciutat moderna, internacional i poblada per moltes cultures diferents, com els occitans i els catalans. El nostre corresponsal català, en Zaku, viatja a París i investiga sobre l’occità en aquesta gran ciutat. París és la ciutat del món amb més parlants occitans, de fet, hi ha més gent que parla occità a París que fora d’aquesta ciutat. Al llarg dels segles, hi ha hagut moltes migracions occitanes i al segle XVII ja trobem fonts que parlen sobre els emigrants del massís central que havien colonitzat la capital de França. En la seva secció, en Ferriol, explica el cas de llengua de les llengües d'Oïl i com a partir de la Revolució Francesa planifiquen des de França la desaparició de les llengües i dialectes altres que el francià, la llengua de palau. Portem a dos professors d’occità i català de la Universitat Sorbona de París, en Gilles Couffignal i l’Adrià Ballonga, que ens expliquen les diferents opcions per estudiar occità i català a la metròpoli, en contrast amb el que es pot estudiar a altres grans ciutats. Parlem amb en Michelle Martínez, director del centre d’estudis catalans a París i professor de català a Tolosa. L’episodi conclou amb un toc reivindicatiu a l’Òpera de París, on escoltem el cant tradicional a la cançó de Magalí, l’únic tros occità de l’òpera Mireille de Charles Gonoud, amb llibret de Michel Carré.

Aquí també hi han arribat: Occitans a l'Amèrica del Nord. Durant segles, els valdesos de Provença van ser exiliats als Alps i més tard a Suïssa. El segle XVII emprenen una missió suicida de tornar a ocupar les valls del Piemont, anomenada el Gloriós Retorn. Altres agafarien un vaixell Roïne avall i marxarien al nou continent (Estats Units; un destí manifest).

Han arribat els marcians. Rebem a l'estudi el director d'Això no És Suècia, en Sergi Cameron, per descobrir dues perles occitanes a la seva filmografia. Es tracta de Bugarach i Totes les Històries, ambientades respectivament al Llenguadòc i Val d'Aran. Descobrim Bugarag, aquest poblet que es va omplir de fanàtics amb l'anunciada fi del món de 2012, creient que els ovnis se'ls endurien. El Sergi hi va ser amb el seu equip, i en va treure un documental que va guanyar el premi FIPRESCI de la crítica.

"La descoberta occitana per a nosaltres, intel·lectuals de les valades, ha estat un alè de vida" Avui marxem a les Valades occitanes! D'una banda, parlem amb Lou Dalfin, "contrabandistes" de música occitana amb una dilatada carrera que visiten Barcelona. També veiem Bogre, la pel·lícula que ressegueix l'èxode dels bons homes a través de cinc països, unint també la Vall del Po a Itàlia amb el santuari de Queralt a Berga. Qui eren els bons homes? Els Càtars, també anomenats bons homes, van ser una heretgia religiosa molt estesa per occitània els segles X i XV. "Bogre" és l'insult que rebien. Els arguments de la seva persecució tenen coincidències esgarrifoses amb els arguments que han justificat altres genocidis. A més, els occitans sospitosos de ser càtars o d'haver acollit un càtar eren marcats amb una creu groga cosida al pitrall.

Un relat de terror gòtic que esdevé ben real a mitjan segle XVIII. La criatura era grossa i horripilant, com el gos dels Baskerville. Tregueu les lupes de detectiu,🕵🏻 que repassarem les morts i la cacera de la bèstia a través d’Occitània. Amb la Laia Baldevey, il·lustradora de ‘Mitologia dels Països Catalans’ (Efadós) coneixerem els mites de llops i licantropia del nostre entorn. Per continuar, parlarem amb en Carles Vela i Aulesa de l’alfabetització a l’edat mitjana i dels matrimonis de conveniència. Desmentim mites de com era el dia a dia a l’edat fosca.

La paraula bruixa apareix en occità cent anys abans que altres llengües. Éssers mítics i màgics o dones rebels reprimides per un poder patriarcal o misògin? Avui parlem de bruixes a la història i sobretot a la tradició popular i la mitologia occitana. Parlem de dones empoderades amb l’Alidé Sans, que ens presenta el seu treball"Arraïtz", un dels àlbums més destacats de l'any en què Alidé, amb un estil únic, recupera cançons tradicionals de tota Occitània amb una mirada d’empoderament femení, ruralitat, ecologia.

La gran figura de les lletres Jacint Verdaguer fa cap a Aran. Figures com encantats i fades fan presència a les tarteres de la Maladeta. Jacint Verdaguer dedica un cant sencer a la muntanya, una que va explorar des de Val d’Aran quan feia camí cap al Canigó. El nostre convidat Bernat Gasull és excursionista d’afició i ha resseguit els passos de Verdaguer per les diverses rutes. Revisarem també els seus darrers dies com exorcista i la petjada que deixà en Josep Condó Sambeat, gran de les lletres araneses.

Descobreix el que no vas veure durant el nostre periple de Sud a Nord d'Occitània, des de Montgarri fins a Vichèi. Una sòrta de celebració del primer any del País Invisible on us duem el rere càmeres, les escenes eliminades, i els millors moments de la temporada 2023. Un nou Occitània Explicada a Veu en Off apareix, i descobrim qui és la veu rere el teló. Estrenem el nou Jornalet i anem a un concert de les Cocanha. És un annus horribilis… Però com diuen per aquí, mos petaçarem (ens apedaçarem)!

El segle XVI les gents d’Aran, Comenge i Aragó es prometien la pau, independentment del que fessin els seus regnes. A Pont de Rei hem visitat el monument que rememora aquest tractat de “Lies e Patzeries”.  On s’agafa el tren a la Vall d’Aran? La resposta és, a Tolosa. O a Sant Gironç. O a Montrejau… Amb prou transbords, era possible remuntar de Tolosa a l’Aran per camins de ferro. El fet es que el Pirineu occità estava molt ben connectat, en contrast a la indecisió al sud de la frontera pels canvis de governança, de Mancomunitat a República i finalment la dictadura. Revisem també l’evolució de la connectivitat Espanya–França passant per la Vall d’Aran fins al pla Guadalhorce (1926), que va ser l’oblit de qualsevol pla de ferrocarril que passés per la vall. Parlem amb Jèp de Montoya, president de l’Institut d’Estudis Aranesi, sobre el Vademecum Aranense, de la forma del seu activisme, de la seva obra i fins i tot de les seves relacions amb el País Basc. En Zabala li explica a en Veu-en-off que a Navarra i a Guipúscoa van tenir també un occità propi. I en Zaku, a la seva secció, ens fa un resum d’aquest any a País Invisible. I una recomanació musical amb Los de Sauvaterra per negar totes les fronteres. Parlem d’Occitània,  “que per frontera no té més que la música d’una llengua vella que no es vol callar”.

10 Km. de revolts l’aïllen del món. Aquest poble que ens promet les seves 7 Meravelles. La sisena, no massa coneguda, ens durà “la millor vista de la Vall d’Aran”. Totes aquestes meravelles les conserva l’ajuntament del s.III al s.XVII.  El juny de 2023 ens va deixar Tònho Castet, el traductor al darrere del Tintín aranés, un activista de l’occità i president dels Paums de Vilamòs. El nom Castet sona arreu, i família i amics, a través dels Paums, han activat el temps lliure de tants veïns aranesos. Jaume Massana Castet arranja les músiques de la poesia contemporània aranesa. Per a les veus femenines, l’associació han creat la coral de Les Paoeses. Els seus projectes els porten a Canejan i a Banhères de Luishon en recerca de fonts històriques pel projecte de carnaval de “barbacans” en el qual l’investigació de Jèp de Montoya ha permès recuperar nous elements a la tradició de la dansa de l’ós. L’occitanisme viu gràcies a la seva comunitat i d’esforç. Avui farem una clucaca d’ullet als pirates i malifets que dediquen el seu temps a treure la cultura de l’oblit, amb la millor esperança de fer diversa la cultura de masses. 🟢 Al web: https://paisinvisible.cat/Podcast/T2/E24/Vilamos-Eth-Casthet-Arrevirat

El País de Cocanha. Vells mites d’abundància en colors pastel lapidats per les esteles de la Gran Guerra; un enfrontament sense sentit que va canviar la providència de tantes famílies occitanes. El seu enemic no era l’alemany. La primera guerra mundial és un altre moment en què l’estat francès reclamava les seves colònies internes. D’ençà, l’unitat de França va ser refortida, la història manipulada, occitans i catalans humiliats. "Als anys 60 hi havia qui rebia bufetades cada dia si parlava el català” Parlem amb Joan Lluís Lluís de La Vergonha dins l’educació nacional. En un despertar adolescent recupera el català i acaba traduïnt Joan Bodon: l’autor de les trinxeres. “Vaig descarrilar. I vaig trobar llibertat i felicitat als marges.” 🟢 Al web: https://paisinvisible.cat/Podcast/T2/E23/St-Felix-Mort-al-pais-de-xauxa

L’any que naixia TV3 pel català… Una altra televisió naixia per la llengua Occitana a Alvèrnia. El nostre convidat fa contacte amb Brasil, posant en perill la seva pròpia vida. L’alvernés és un occità tancat, “estrambòtics” i captivador. Visitat per Astèrix a l’Escut Avern i ocupat pels feixistes durant la segona guerra mundial en el que es va conèixer com el Règim de Petain. Diego Cerezo ha estudiat a la frontera nord entre l’occità, el dialecte alvernés i el que no ho és: l’arpità, el francoprovençal, champenois, francomtois… I el gallec. El dialectòleg s’especialitza en les connexions entre el galaico-portugués i la primera llengua romànica de prestigi, l’occità. Fou a Brasil, seguint el rastre del portugués, on en Diego va sumar-se a la lluita dels indígenes guaraní kaiowà de l’Amazones. Ens explicaran una experiència arriscant la integritat física pels drets humans contra l’odi. És el Manel qui proposa una Oda a l’Odi, un sirventès. Aprendrem què és un sirventès i els actes ignominiosos de Guillem de Berguedà, que van quedar calcats a l’occità en els seus poemes d’odi o sirventesos. En Zaku resumeix la nostra darrera presentació pública i argumenta a favor de les plataformes de contingut catalanes i occitanes: us presentem l’Aixeta i ÒcTele. 🟢 Al web: https://paisinvisible.cat/Podcast/T2/E21/Vichei-i-una-connexio-occitana-arpitana-guarani

A la confluència dels rius Garona i Joèu hi trobem un pol geoestratègic amb un passat de batalles rellevant. Allà mateix s’hi va construir un castell molt imponent, amb nom de lleó, que segles més tard Napoleó destruiria. Amb les pedres d’aquell castell es construiria el poble que avui visitem. L’octubre de 1944, ara fa 79 anys, aquest lloc fou també protagonista d’un sagnant episodi bèl·lic que hagués pogut canviar la història. Aquells dies, el Partit Comunista d'Espanya va intentar envair la Val d’Aran des de l’estat francès comptant amb un atac dels maquis espanyols que estaven col·laborant amb la resistència francesa i derrocar el règim de Franco. Un petit error de no res va fer fracassar l’operació que va acabar amb una cruenta escabetxina. Per recordar-ho tenim a l’estudi la Mireia Boya, que en va fer un documental entrevistant els veïns que ho van veure i viure en primera persona. I ja que la tenim a l’estudi, no podem no parlar amb la Mireia de la seva vida a la política, de la seva carrera com a ambientòloga i del seu compromís occitanista.  En la seva secció, en Manèl Zabala li explica a Veu en of les diferents traduccions de la Bíblia en occità no només en diferents dialectes sinó en diferents èpoques i en diferents sensibilitats religioses. Per fer-ho analitza l’escena en què els mestres de la llei volien lapidar una dona adúltera, aquella que diu: “qui estigui lliure de pecat que llenci la primera pedra”. Aprofita per descobrir-nos el bo i millor del vocabulari extramarital i cornut. I en Zaku, com de costum, ens comenta l'actualitat occitana i del País Invisible a les xarxes, agraeix el suport i que haguem passat de 500 seguidors, recorda on tenim recursos per aprendre l’occità aranès comparteix informació sobre pròximes presentacions. L'episodi conclou amb una interpretació de la cançó revolucionària "La Libertat", que simbolitza la lluita per la llibertat i l'esperit de resistència que es manté viu fins als nostres dies. 🟢 Al web: https://paisinvisible.cat/Podcast/T2/E20/Es-Bordes-els-maquis-i-la-lluita-per-la-llibertat

Sabies que en Robèrt Lafont va néixer fa cent anys a Nimes? En aquest episodi proposem una immersió en la reivindicació occitanista. A través d'una munió de cartes recollides pel Mediterrani, l'expert recercador Jaume Figueras ha desgranat i reconstruït una vida de corredisses, la de l'occitanista baixet i revolucionari més important del segle XX.  Robèrt Lafont ha donat nom a un guardó de la Generalitat de Catalunya: el seu impacte polític a ambdues bandes de la frontera, la seva qualitat literària i la seva influència van transcendir i va proposar les seves pròpies normes ortogràfiques. Com aquell qui diu, és el nostre Pompeu Fabra. Si bé Lafont resol salomònicament els conflictes de grafia, els occitans encara recorden amb nostàlgia aquelles enceses discussions bizantines sobre si s’ha d’escriure “vergonhós” o “bergougnoux”; ens ho detalla amb el seu estil mordaç en Manèl Zabala a la secció “Occitània explicada a Veu en Off”. D'altra banda en Zaku visita la Setmana del Llibre en Català i la parada del CAOC, fa crònica (de) la Diada de Catalunya i socialitza a les xarxes socials. L’episodi conclou amb la música de De la Crau, un projecte musical que incorpora elements provençals i busca connectar amb la natura enfront de la industrialització. 🟢 Al web: https://paisinvisible.cat/Podcast/T2/E19/

Sabíes que hi ha un poble fantasma més enllà de les pistes de Vaquèira? La darrera persona nascuda a Montgarri ens obre la porta al passat. Remuntant la Marimanha direcció Vaquèira, fem un passeig pel poble abandonat deth Dossau, entre muntanyes “de Bandolers” que ens duu fins al naixement de la Noguera Pallaresa. El descobriment de les ruïnes del “despoblat” misteriós genera tot de preguntes. Per això hem contactat un testimoni, la darrera persona nascuda a Montgarri, que ens ompli els buits de la memòria de primera mà. Ella és la Bibiana Gonzàlez. Ella van nèixer al espitau de Montgarri, al camí entre Beret i Alós d’Isil i va viure la seva infantesa a Montgarri. Si en l’ull d’un torb gelat us trobéssiu perduts a la muntanya, el refugi de Montgarri hagués brillat com un oasi a la tempesta. Al pla de Beret, on la gaiata de les pedres parteix les aigües, s’hi trobà la verge de Montgarri, ara desada al santuari. Aquí s’encomanen els corredors de La Corsa d’Aran per Sa Lenga, els saludem i baixem fins a la capital on s’ha muntat un sarau per l’ús social de la llengua aranesa. En Zaku us explica com va anar, tant el directe com l’estiu i us ensenya la versió extesa del reportatge que vam fer aquell dia per la nostra emissió. Iniciem un nou suplement al País Invisible: la secció titulada Occitània explicada a Veu en Off, que comença amb “als primers paràgrafs”. Aneu passant, viatgers, i el darrer en marxar, que tanqui la porta. País Invisible és un format creat per l’Associació per la Difusió d’Occitània a Catalunya (ADÒC) amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Jornalet i L’Associació d’Amics de Jornalet. paisinvisible.cat

💥 Avui hem convertit Val D'aran en un ring de boxa! Naut e Baish Aran s’enfronten per ser la nova capital cultural de Vall d’Aran. Seran les seves festes de Sant Joan les més excepcionals? O bé és el seu aranès el més pur? És hora de triar un bàndol. Per #Pujòlo i #ArtieseGaròs, Marc Espí des de Garòs. Per #4lòcs, Joanet Carabias des de Canejan i Les. Per #marcatosa, i a mode d’àrbitre, Maria Millàn des de Betlan. 🗣Parlem d’una realitat en que l’accent de Pujòlo ha estat menyspreat per una actitud normalitzadora de la llengua i ens plantegem una consciència que retorni l’orgull als pujolencs… Contactem en Jordi Suïls, coordinador del Conselh Consultatiu der Aranés per esbrinar les diferències d’aquest parlar. 🚗🚗🚗 Adius ara val d’Aran! Diu la cançó de Nadau. Hem compartit mesos d’aventura a l’era digital de la descoberta i si no, que li diguin al Zaku, que va arribar sense saber res d’aquest País i n’extreu les conclusions a cada parada👾. —------------------------ [CONTINGUT EXTRA] Aviat tindrem en obert l’entrevista complerta a Jordi Suïls.  —----------------------- Col·labora amb País Invisible Hi ha segona temporada de País Invisible? Segueix-nos d’aprop en la seva creació! https://pais-invisible-podcast.aixeta.cat/ Fes un donatiu i el sumarem a la campanya de mecenatge més propera! ⁠https://paisinvisible.cat/Donatius ⁠ Llibres per Sant Jordi en Aranés a la nostra Botiga! https://la-botiga-de-jornalet.myshopify.com/collections/mainatges CRÈDITS Guió: Ferriol Macip Direcció: Zep Armentano Realització: Barcelona Media Hub Postproducció: David Valls Hurtado Xarxes Socials: David Valls Hurtado i Zep Armentano Música: ÒC Brigada Imatge gràfica: Elena Caubet Amb el suport de mecenes de l'Aixeta https://pais-invisible-podcast.aixeta.cat/ca País Invisible és un format creat per l’Associació per la Difusió d’Occitània a Catalunya (ADÒC) amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Los Amics de Jornalet i l'Euroregió Pirineus-Mediterrània (#EPMpartner). paisinvisible.cat

🚗 La tercera ciutat d’Occitània té els aires de capital! L’epicentre de la indústria aeroespacial europea és una vil·la de color rosa pel seu maó, Tolosa, també dita “la ciutat dels Ramons”. 🚀Com parlen/com parlem? Dos nens tolosencs reaccionen al català i aprenem falsos amics (paraules que confonen). 👅 D’ON VE LA SIMILITUD ENTRE OCCITÀ I CATALÀ? 👾Català, Valencià, Occità, Llemosí i Provençal van tenir-se per la mateixa llengua en el passat s. XIX. Escolteu la paraula de Zaku. 🙏👼 🌹Una de les darreres ciutats amb Càtars a caure sota la creuada. Encara després de l’annexió a França, s’hi crearien els Jocs Florals en provençal, el 1323. 🍺Què passa al bar de l’Universitat? Per conèixer la vida Universitària de Tolosa i la seva comunitat contactem amb l’il·lustre Rafèu Sichel, Doctor en lingüística occitana qui estudia l’empremta de l’Occità en el Francés contemporani. 🎵Per tancar enfrontem un leviatà electrònic: la reversió de “Cavaller”, cançó poema d’Eric Fraj de la Nova Cançó qui prenia encara el poema de Robert Martí sobre la força de la gent contra el sistema colonitzador. Per aprofundir: Atlas d’entonació de l’occità, per Rafeu Sichel-Bazin i Pilar Prieto. http://prosodia.upf.edu/atlasintonacion/ @UPFBarcelona CRÈDITS Guió: Ferriol Macip Direcció: Zep Armentano Realització: Barcelona Media Hub Postproducció: David Valls Hurtado Xarxes Socials: David Valls Hurtado i Zep Armentano Música: ÒC Brigada Imatge gràfica: Elena Caubet Amb el suport de mecenes de l'Aixeta https://pais-invisible-podcast.aixeta.cat/ca País Invisible és un format creat per l’Associació per la Difusió d’Occitània a Catalunya (ADÒC) amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Los Amics de Jornalet i l'Euroregió Pirineus-Mediterrània (#EPMpartner). paisinvisible.cat

🚗 Som a la ciutat més gran d’Occitana i una de les ciutats més mestisses de l’Estat Francés. 🎥Revisem el naixement del cinema, que va ocórrer a Ciutat, a la provença, i la primera figura occitana del cinema: Felicien Trewey🤹🏼‍♀️ i un director occità: Marcel Pagnol. 🎭 En Zaku descobreix l’origen pagà dels Carnestoltes dins la festa de l’ós que es manté des del neolític dels països catalans fins a Sardenya. Ens proposem dins el conjunt de l’arc nord mediterrani i del conjunt hispanoamericà. 🎤 Entrevistem en català el productor musical i raper Rodin Kaufmann, qui comença a cantar en Occità amb Lo Còr de la Plana, un projecte musical de la companyia L’Amparó dirigida per Manu Therón en que els joves de barri marsellesos aprenen polifonies i percussions. Parlem de les influències musicals de Rodín. La música tradicional occitana o Bad Bunny són referents presents en el seu estil eclèctic. Sobre la llengua, diu: “Estic cansat de lluitar cada día per parlar occità a França, a Les Balears en canvi els hi sembla molt bé”. 🎶La valenciana Tesa i Gigi de Nissa ens fan bellugar amb l’adaptació d’OC Brigada del Parla Patois de Massilia Sound System, ara per dir, que no només l’occità, si no que el català té futur. ❌Fe de Relliscades❌ Engripat, en Zep n’ha fet diverses: -El pastís és transparent, és quan es barreja amb grosella que pren el color vermell. -A Ciutat no s’hi va projectar sino rodar la primera pel·lícula. -És el Fonògraf i no el fonetoscopi l’aparell que enregistra el so a finals del s.XIX… -Gigi no pertany a Massylia, és un cantautor a títol individual. Millora´t i descansa, company! 📖 Molt a llegir (ÒC): Dones de l’història occitana, segons Ferriol Macip. https://www.jornalet.com/nova/10801/las-femnas-de-listoria-doccitania Arqueología cinematogràfica Occitana, signada per Zep Armentano: Felicién Trewey. https://opinion.jornalet.com/josep-armentano/blog/3178/lo-sautembarca-eth-provencau-deth-prumer-cinema Tres manifestos sobre el cinema en occità, recollits per Zep. https://opinion.jornalet.com/josep-armentano/blog/3172/tres-manifesti-sus-eth-cinema-en-occitan Pierre Garibaldi respecte l’ós i les collites, pag. 133 (ES) https://www.uv.es/~sociolog/arxius/arxius3.pdf Lo Desvelh de l’Ors, editat per l’Espaci Occitan daus Alps http://www.espaci-occitan.org/oc/novas/news/il-risveglio-dellorso-occitano-miti-e-riti-del-selvatico-alpino/ Bojos per Molière? Alexandre Pesson assegura que Molière va començar la seva carrera a Occitània. Llegiu l’entrevista sencera al nostre web (CAT): https://paisinvisible.cat/Moliere-va-fer-les-seves-primeres-obres-a-Besiers

✈️ Prenem un vol a Torí i remuntem els Alps a la recerca de l’Olimp occità, el mont Vísol, d’on neix el riu més llarg d’Itàlia, el Pò. És una terra de contrastos: de tradició i investigació científica. On els grups musicals barregen folk i guitarres elèctriques. 🏔A les anomenades Valadas Occitanas hi destaquen tres valls: La Val Varacha, que rep els balls i gales de la Baia per Carnestoltes, La Val Pèlis, on hi ha l’església central de la religió Valdesa massacrada a La Gàrdia, i la Val Pò que ens acull. ✍🏼La Val Po rep el Prèmi Ostana, escritura en Lenga Maire, una mostra de conferències, música i cinema tant física com virtual que dóna veu i trobada als activistes de llengües minoritzades. Conversem amb la Mariona Miret, representant internacional de la Chambra d’Òc, associació dedicada a conservar l’occità i l’arpità d’aquestes valls. Investiguem quin tipus d’accions fa la Mariona a títol propi com activista. Ens acompanya en Francesco Lafornara, expert en llengües d’Itàlia. 🎬Avui parlem de cinema, ja que en Fredo Valla, mà dreta del laureat director bolonyès Giorgio Diritti, és un cineasta occità molt actiu i estimat a la zona. 👾En Zaku revisa les xarxes socials, on els nostres seguidors ens han descobert una joia del cinema paysan o pagès: Farrebique (1946) i la seva seqüela Biquefarre (1983). Això ens empeny a celebrar la videocreació en llengua minoritària com una petjada en la memòria històrica, i ens fa remembrar les iniciatives que la promouen, com la discontinuada Mostra Rescontres de Margarida, al país de Nimes. 🎶En l’apartat musical, fem recomanacions de grups moguts com Lo Seriòl o Lhi Balhós, i tanquem amb el record de la Jacmelina, que va popularitzar la cançó antibelicista “Batalhas” l’any 1975 i que torna a estar d’actualitat gràcies a la reversió de Rodín Kaufmann dins la Guia pel Cançoner Occitan d'O.C Brigada Internacional. 😈Ens hem fet Twitch!😈 ⛏⛏⛏ Per Aprofundir: Premio Ostana https://www.premioostana.it/ Mariona Miret, revitalitzadora lingüística https://linktr.ee/marionamiret 🍀🍀🍀Com participar als sortejos! Feu-vos mecenes https://pais-invisible-podcast.aixeta.cat/ca/subscriptions Mot Amagat (Pistes i solucions a les nostres xarxes) Juga-hi! https://www.paisinvisible.cat/mot-amagat/ 🚀🚀😎Més entreteniment: Crònica del pas del jove Zep pel Festenau Rescontre.(òc) https://www.jornalet.com/nova/12023/margarida-eth-10u-festivau-rescontre-a-convidat-a-ua-larga-participacion-doccitanistes-a-p Bojos per Molière? Alexandre Pesson assegura que Molière va començar la seva carrera a Occitània. Llegiu l’entrevista sencera al nostre web: https://paisinvisible.cat/Moliere-va-fer-les-seves-primeres-obres-a-Besiers CRÈDITS Guió: Ferriol Macip Direcció: Zep Armentano Realització: Barcelona Media Hub Postproducció i estratègia: David Valls Hurtado Xarxes Socials: David Valls Hurtado i Zep Armentano Música: ÒC Brigada Imatge gràfica: Elena Caubet Amb el suport de mecenes de l'Aixeta https://pais-invisible-podcast.aixeta.cat/ca País Invisible és un format creat per l’Associació per la Difusió d’Occitània a Catalunya (ADÒC) amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Los Amics de Jornalet i l'Euroregió Pirineus-Mediterrània (#EPMpartner). paisinvisible.cat

🏉En el nostre episodi més tretzista, veurem la ciutat encastellada més famosa d'Occitània i trobarem l'esport més estimat per aquesta nació, el Rugby de XIII, on de les grades estant els crits més comuns es mantenen en occità. 🏰Ens submergim dins la infantesa del cantautor Claudi Martí qui evoca una Carcassona on convivien de manera quotidiana l'occità, el català, el castellà i els diferents accents del francès. 🎵Claudi Martí, fill de mare aragonesa, va ser el pare de la Nova Cançó Occitana, qui bevent de Paco Ibáñez va començar la cançó protesta en llengua d'òc emportat encara per la flama de la revolució de maig del 1968. 👾En Zaku ens explica què està passant a internet, amb el nou baròmetre de llengües que posa el català a la 12a posició d'influència mundial. Voleu saber quina influència té l'occità mundialment? Us comentem que és el manifest ecolingüístic i celebrem el carnestoltes per uns instants. 🥴 Així mateix, ens obrim respecte dels nostres problemes amb la beguda, més concretament la Blanqueta de Limós🍾, la que es pot considerar la recepta original del cobdiciat xampany. 🪗Avui ens visita un component de La Talvera. La Talvera és un grup d'investigació musical i cultural occità, que entre d'altres prenen gravacions de veu arreu dels pobles occitans per a generar fons de recerca i atles lingüístics. Això ens agrada força! 🤔 👅És el català un dialecte de l'occità? És l'Aragonès una llengua de la família de l'occità? El nostre convidat a plató Quentin Peyràs fa anys que aprofundeix en el model per definir l'occità i aprendre a reconèixer-lo. Ens pot localitzar els límits geogràfics de l'Occitània gran i resoldre, fins i tot, per què parlars tan llunyans com l'aranès i el gardiòl són la mateixa llengua. Gaudiu d'aquest País Invisible!

🎙Descobrim les moltes facetes de la locutora salardunenca de “Sons d’Occitània”, Anna Gèli. L’Eric Laquente, rohirrim i salardunenc d’adopció, ens acompanya en aquest percurs. 🚗 “Òla jabalís!” anem al cap i casal del terçó de Pujòlo! 🤠 L’únic lloc del món on veureu la bandera occitana i la dels Estats Units onejar juntes en el festival de música country més important de tota Occitània. 🏆Amb en Zaku recordem el nostre pas per Tolosa, quan vam anar a recollir el màxim reconeixement al premi Joventut de l’Euroregió al foment de la llengua catalana i occitana a les xarxes socials, un viatge compartit amb la booktuber Mixa i la Mariona Miret, l’occitanista representant de la Chambra d’OC, on ens retrobem amb en Gabrieu Pelisson (Parpalhon Blau🦋). 📅Parlem de Salardú, de la seva gent i de la seva música i coneixem aquest poble on el Sant Crist hi va arribar surant riu amunt, el primer i l’últim en el calendari de festes majors de la Val d’Aran. 🎶 La cançó dels OC Brigada que conclou l’episodi ens parla de l’empoderament de la Caterina, que no es vol casar i plora mentre renta la roba sota el pont de Mirabèl, malgrat no sabem de quin dels sis pobles occitans anomenats Mirabèl es tracta. Molts grups han versionat aquesta cançó popular i els brigadistes occitano-catalans, amb Stefano Degioanni al capdavant, ens la canten amb accent de les Valades del Piemont en versió reggae.

🚗 Si bé fa anys que no ens confessem, avui que és Nostra Senyora de Lourdes ⛪️ cal professar als quatre vents que Bernadeta Sobirós era occitana i en aparèixer-se-li la Mare de Dèu, va parlar el Gascó. Torneu amb nosaltres a l’Alta Bigòrra per conèixer una versió de la història convenientment oblidada pels estats monolingüístes! 👾 Al País Invisible JA s’ha obrat el miracle, i és que ahir vam recollir el premi a Joves Influencers pel Català i l’Occità de l’Euroregió Pirineus-Mediterrània! És un dia per la celebració i les remembrances! Brindeu amb nosaltres mentre repassem l’últim directe/sorteig on vam debatre a fons les polítiques per la revitalizació lingüística de l’Occità. 🗻De la Bigòrra també són típiques les polifonies. Pascal Caumont, músic especialitzat, ens anuncia la separació del grup Vox Bigèrri, una crida de les muntanyes que s’apaga, per donar pas a una nova etapa. 💪🏻Més i més veiem com els projectes en occità es poden veure com a petits però essencials, i que tenen un retorn visible en la identitat i contra el desarrelament. Cal arremangar-se, moure’s per la llengua i fer “bolegar”. 🎶 Qui no para de moure’s enguany són OC Brigada, el col·lectiu d’artistes que capitanejats per Carles Belda i Marc Serrats reversionen del cançoner popular Occità. Joan Garriga refà el superèxit de l’any 1999 ‘Tomber la Chemise’, una proposta del grup Zebda que mantenia orgullosament la seva lletra en el Francità (mescla de Francès amb Occità) de Tolosa.

🚗 Per Candelera arreu d’Occitània es fan creps i a Bossòst, evidentment, també. Aquesta setmana ens acompanya l’andita (bossostenca) Elisa Salomon que ens ensenyarà a cuinar-ne i ens n’explicarà tota la cultura popular al voltant d’aquesta llepolia. 👾 Sabeu que el primer crep que es fa per Candelera s’ha de guardar a l’armari? En Zaku, avui surt de l’armari per parlar-nos de supersticions, tradicions tot fent el comentari de les xarxes socials. I també ens recorda el Dia de la Marmota, que a l’Aran és més aviat el dia de l’ós. Ens explica com ens va amb l’Aixeta, ens anima a fer-nos mecenes de País Invisible i ens fa saber que ja som a ClapClap. 🥞 I ens endinsem a Bossòst tot parlant de la Candelera i d’altres celebracions d’aquestes dates, parlem de les relacions d’Aran amb Comenge, on no només s’hi compren les palles de fer creps sinó que és amb la lliga d’aquesta contrada que juga l’equip de futbol de Bossòst. I ens en anem de processó, perquè per Divendres Sant tot Bossòst es mobilitza. 🎶 I entre creps, armats i candeles acabem l’episodi d’avui de la manera més patriòtica possible amb l’himne occità. OC Brigada Internacional ens en proposa una versió sense lletra a ritme mig de rumba mig d’ska. La lletra ja la posem nosaltres. ⛏PER APROFUNDIR -------------------------------------------- Ajuntament de Bossòst: https://bossost.es/?lang=oc Processons de Bossòst: https://bossost.es/setmanasanta/processons-uniques/ L’Aixeta: https://www.aixeta.cat ClapClap: https://www.clapclap.cat Era Mongetada: http://www.eramongetada.org https://twitter.com/eramongetada Aran Park: http://www.aran-park.es Aué TV: https://aue.cat CRÈDITS -------------------------------------------- Guió: Ferriol Macip Direcció: Zep Armentano Realització: Barcelona Media Hub Postproducció: David Valls Hurtado Xarxes Socials: David Valls Hurtado i Zep Armentano Música: ÒC Brigada Gràfics en moviment: Elena Caubet Assistència als Subtítols: Agustí Farran paisinvisible.cat Poseu-vos el delantal, avui cuinem!

🚗 Quan l'últim occità de Bordèu mor, ve un neoparlant per repoblar-lo. Bordèu és el límit actual nord-occidental d'Occitània delimitat amb l'Atlàntic, una ciutat cosmopolita.  La part històrica de la ciutat es troba a la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO com “un destacat conjunt urbà i arquitectònic” del segle XVIII, sent la ciutat occitana que té el nombre més alt d'edificis històrics conservats. Cap i casal d’una regió víncola, als entorns de Bordeus s’hi fan vins molt preuats. David Escarpit ens l'ensenya. 👾En Zaku desferma el debat al voltant dels doblatges en llengues minoritzades i ens recomana les plataformes on poder seguir els nous doblatges en occità. 🐙 Que aprenguin els nens i aprenguin els pares! La Lúcia Roulet, Bordalesa, ens explica el seu projecte per ensenyar occità a les aules, emprant de mascota una popeta (lagastina) de color violeta en contes i cançons. La Lagastina és ara també protagonista d’un llibre-CD per fer cantar nens i pares i s’està preparant un espectacle que incorpora la dansa. 🎶 I acabem, com sempre, amb un tema OC Brigada Internacional, en què en Rodin Kaufmann ens porta una electrònica en provençal de la cançó Desert d’Amics que va popularitzar en Raimon sobre un poema de Jordi de Sant Jordi que va escriure durant el seu empresonament a Nàpols el 1423.  ⛏PER APROFUNDIR -------------------------------------------- Lagastina: Lagastina.com Ostau Occitan de Bordèu: http://ostau-occitan.org/oc/ ÒCTele: https://www.octele.com OC-VOD: https://www.ocvod.fr/oc/ Emissions en aranès de la CCMA: https://www.ccma.cat/aranes/

🚗 Dilluns blaus i cel blós! Som a plena pujada de gener, i per pujada, la que hi ha per arribar a Bausen, un dels pobles més singulars de la Val d’Aran. Un paradís rural on la globalització no ha aconseguit arribar. Durant molts anys, ha conservat la seva forma de parlar peculiar, i treballa per retrobar els cultius i cultura ancestrals.   👾A la seva secció, en Zaku rebobina a través de les múltiples facetes del programa que podrien haver-te passat desapercebudes, i llançem la pregunta: com podem cuidar als activistes de les llengües minoritzades? Tenim com a mínim una sol·lució. Cal descendir un iceberg per arribar-hi. ❄️   💝Us expliquem la història d’amor més famosa i bonica de la Val d’Aran i parlem amb l’Alidé Sans dels Sarnalhers de Bausen, dels horts comunitaris o la tradició de les festes de foc pirinenques del har (haro bausenc) i fem front a un macroprojecte immobiliari.   🎶 I acabem, com sempre, amb un tema OC Brigada Internacional, en què l’Alidé i la seva mare, la Lúcia Mas, amb una gran complicitat i amor reinterpreten una cançó que la Lúcia va composar en una nit de cerca de pau interior anys abans que l’Alidé nasqués.    ⛏PER APROFUNDIR  Alidé Sans: https://www.alidesans.com Sauvem Bausen: https://sauvembausen.wordpress.com Es sarnalhèrs https://sarnalhers.7ma.eu Es noguèrs https://www.facebook.com/profile.php?id=1000634   ❌FE DE RELLISCADES❌ --Ens vem il·lusionar amb la pròpia nostra teoría de les claus a l'heràldica: les claus de Bausen fan referència a l'apòstol Sant Pere i no es coneix relació amb l'anomenat armari.  CRÈDITS  Guió: Ferriol Macip  Direcció: Zep Armentano  Realització: Barcelona Media Hub  Postproducció: David Valls Hurtado  Xarxes Socials: David Valls Hurtado i Zep Armentano  Música: ÒC Brigada  Gràfics en moviment: Elena Caubet  Assistència als Subtítols: Agustí Farran   paisinvisible.cat

Podeu escoltar-la amb el text a banda transcrit al català: https://paisinvisible.cat/Lo-Parpalhon-Blau-no-veu-perque-no-hauria-de-fer-a-Youtube-en-la-seva-llengua Entrevista amb Gabrièu Pelisson🦋: "No veig per què no hauria de fer a Youtube en la meva llengua" Qui és "Lo Parpalhon Blau" (la papallona blava)? Es tracta d'un canal per aprendre occità, amb subtítols en anglés, francés, i llengua d'òc, conduït pel jove i atractiu Gabrièu Pelisson.  En Gabrièu ha entrat a la comunitat de les llengües de YouTube, i dinamitza entrevistes amb creadors de contingut de llengües minoritzades.  Encetem el contingut EXTRA de www.paisinvisible.cat recuperant aquesta entrevista inèdita que us permetrà escoltar, en l'occità propi, aquest convidat que hem tingut al programa, durant el nostre pas per Mònaco i Niça.

A terres occitanes hi trobem una de les monarquies que més pàgines ha omplert de la premsa del cor ❤️🗡. Anem a Mònaco, i no pas a jugar al casino de Mont Carles. Volem entendre què hi fa aquí un Principat independent, i perquè sent territori occità i tenint un himne en occità 🇲🇨, les llengües oficials són el francès i el lígur genovès. 🗣️ En Laurenç Revèst ens explica els parlars vivaro-alpencs que es parlen als confins orientals d’Occitània i la història d’aquest indret. Sabíeu que Napoleó III va annexionar el comtat de Niça a França el 1861 després d’un referèndum molt dubtós? 📈En aquest capítol comptem amb l'influencer occità per excel·lència, en Gabrièu Pellisson, que des de Niça, per videoconferencia, i en un català perfecte, ens explica les seves aventures al seu canal Parpalhon Blau🦋. 🎶Tanquem capítol amb una versió molt especial dels OC Brigada Internacional. La cantant Milena Pastorelli versiona amb a l’accent nissard la cançó de bressol més popular a tota Occitània que ja havia popularitzat la Maria Roanet l’any 1977.  I així acaba 2022 al País Invisible! 🥂 👾O no? Queda molt per ensenyar dels nostres nous sortejos, nous directes, nous continguts de cara 2023. El Zaku ja pensa en eth Jorn des Aninòs! Us quedeu a descobrir què és, un aninò?

🚗 Aquesta setmana visitem Les, al Baix Aran per conèixer les tradicions nadalenques del Pirineu gascó 🎄 . I és que hem sabut que a la Pastorala Comengesa composada per Miquèu Maffrand, àlies Joan de Nadau, hi van participar Es Corbilhuèrs de Les. 🔎Qui són i què fan Es Corbilhuèrs? Com han recuperat les tradicions ancestrals d’Aran? 📌Per saber-ho tenim a l’estudi en Joanet Carabias, un jove corbilhuèr i activista de la llengua i la cultura d’Aran, i al telèfon Manuela Ané, escriptora✍🏻 , dramaturga🎭 , activista de la llengua i la cultura i una de les pioneres d’Es Corbilhuèrs. 👾En Zaku, a part de comentar què es cou per les xarxes socials, ens explica algunes tradicions occitanes d’aquestes festes, com ara la Soca de Nadau, origen del nostre tió, i ens parla de la tradició dels 13 postres a més de portar-nos una sorpresa per aquestes festes‼️ 🎶 A més a més, estrenem en versió inèdita la versió de “Es caulets” interpretada pels OC Brigada Internacional i descobrim com eren les corrandes improvisades d’aquesta part d’Occitània

Les petjades dels occitans valdesos ens duen fins a Calàbria, al sud de tot d’Itàlia, a l’empenya de la bota. 🗣 Rebem Francesco Lafornara, expert en llengües d’Itàlia🇮🇹  i per tant, en occità vivaroalpenc i gardiol. Gràcies a ell, hem sentit l’occità més críptic i hem sabut entendre’l. 🔎 La primera pregunta que ens fem és què hi fa un poble occitanoparlant aquí, a La Gàrdia. 🕵🏻 Ens posem la gavardina per resoldre un crim històric: la porta principal de les muralles de la vila és diu Porta de la Sang🩸 perquè allà hi va tenir lloc una matança brutal. I a més 👾 En Zaku ens descobreix una colònia occitana desapareguda a l'Argentina. 📌Recontem la immensa diversitat lingüística d'Itàlia, amb un número de dos xifres, Disseccionem l’occità gardiol coneixent-ne la influència de la llengua napolitana i dels parlars calabresos. 🎶 Estrenem versió inèdita de “Veiquí l’occitan” de Joan Pau Verdier. Als anys 1960 en Verdier ens cantava amb un sentiment mesclat d'orgull i resiliència que, malgrat ens hagin robat la terra, la història i la llengua, l’esperit occità és ben present i el vent de la llibertat segueix bufant... La reversiona el tolosà Arnau Cance per Ò.C. Brigada. 💪 ❌ FE DE RELLISCADES ❌ -Clement Cabanetes va comprar 27 000ha de terreny per fundar Pigüé a 500Km al sud de Buenos Aires, I no pas a 500m. -Va ser per les polítiques que fèu Argentina, i no pas la República Francesa, les que van fer que l’occità deixés de ser parlat a Pigüé.

🚗Tenim a l’estudi dos convidats de primera: l’historiador Jordi Ràfols, català a Bearn i Gascunya, i la poetessa bigordana Paulina Kamakine, àlies “el petit ocell” compiladora de la poesia femenina occitana. I és que us fem viatjar a Pau, capital del Bearn i antiga capital del Regne de Navarra. 🦜Descobrim la llengua xiulada de la vall d’Aussau i com encara s’ensenya a l’escola occitana de Laruntz, sentim parlar l’occità de la vall d’Aspa de la mà d’un polític força conegut a França i descobrim els cants polifònics de taverna. 📙 En Jordi Ràfols ens explica la seva experiència al Bearn i com l’occitanitat hi és viva i present. La Paulina Kamakine ens parla, en occità, de la seva obra poètica, de la importància de les dones en les lletres occitanes, i ens declama un preciós poema, del quan en Zep en recita la traducció que Jaume Figueras en va fer al català. 🎶 Tanquem amb la tradicional versió dels O.C. Brigada Internacional, aquest cop amb “Lo Boièr”, una cançó considerada l'himne secret dels càtars que van resistir la Croada Albigesa. També va ser utilitzada per Radio Toulouse durant la Primera Guerra Mundial com a cançó de resistència. I aquí els O.C. Brigada la fan instrumental, tractant-la d’himne.

El tercer capítol de País Invisible ens porta al Comtat de Foix, un territori amb molta història i una identitat molt marcada. Descobrim quin occità parlen allà on el llenguadocià i el gascó es fonen i coneixem les històries que la Pascala Respaud amaga sota els branquillons del seu carretó i que canta amb el grup Revelhet. Un cop en Zaku ens ha posat al dia de les xarxes socials parlem de la història de Foix amb un dels més grans historiadors del país, en Patrici Pojada que és també catedràtic a la Universitat de Perpinyà, membre del Consell lingüístic del Congrés Permanent de la Llengua Occitana, de l’Institut d’Estudis Aranesos i de la secció d’història de l’Institut d’Estudis Catalans. I no podem deixar el Comtat de Foix sense recordar la Rosina de Pèira, la gran figura de la cançó occitana que ens va deixar el juny de 2019. L’homenatge li fa l’Alidé Sans amb la cançó que tanca el programa, “la filha a maridar”, un branle tradicional de la Vall d’Aussau que tot occità coneix gràcies a la Rosina. La tradició occitana és plena de cançons de dones que reflexionen sobre la vida en primera persona i testimonien uns costums que no han canviat gaire. En aquesta ocasió, una dona explica com enyora la vida de soltera quan era jove i rebel.

“País Invisible” arriba al massís central i als seus altiplans impressionants, anomenats “causses”. A Rodés, capital del Roergue descobrim que la llengua i la cultura occitanes hi són ben vives i una mostra n’és l’Estivada, el festival que concentra l’occitanitat durant una setmaneta de juliol. I mentre en Zaku ens explica la vida que els oients estan donant a les xarxes socials del País Invisible, els nostres exploradors fan uns 60km a l’oest per descobrir, a Vilafranca de Roergue, l’esgarrifosa història d’en Joan Petit que la memòria història ens ha servit en una cançó infantil. En terres de Roergue, no podem deixar de visitar Crespinh i la casa natal de Joan Bodon, l’escriptor més important de les lletres occitanes del segle XX. En parlem amb en Jaume Figueras, un dels més grans experts en literatura occitana. O.C. Brigada Internacional arrebata l’emissió amb la seva versió més fresca i sound system de la cançó de Joan Petit. País Invisible és un podcast que, en 18 episodis, recorre cada setmana una contrada d’Occitània revelant-ne secrets molt ben guardats. En Zep Armentano, acompanyat d'en David Valls i d’en Ferriol Macip s’endinsa en una terra mítica, el país d’una llengua que no voll callar i d’uns costums que inevitablement recorden els nostres. Amb el suport del Departament de Cultura i Los Amics de Jornalet .

En aquest primer episodi “País Invisible”, els nostres exploradors de capçalera s’endinsen en un dels indrets més propers d’Occitània. Descobreixen la resistència de la llengua occitana i quin és el secret de l’autogovern de la Val d’Aran. A més parlen amb en Carles Belda sobre el projecte musical d’O.C. Brigada Internacional. Als anys 60, el cantautor Claudi Martí es preguntava “per què no m’han dit a l’escola el nom del meu país?”. D’aquí ve la sintonia del podcast, en la versió que en fa la banda occitano-catalana O.C. Brigada Internacional, que també tanca cada programa amb una versió de la música mítica dels germans occitans, aquest cop és “L’immortèla” de Nadau. País Invisibe és un podcast que, en 18 episodis, recorre cada setmana una contrada d’Occitània revelant-ne secrets molt ben guardats. En Zep Armentano, acompanyat d'en David Valls i d’en Ferriol Macip s’endinsa en una terra mítica, el país d’una llengua que no voll callar i d’uns costums que inevitablement recorden els nostres. #paisoc

Un petit anunci de Pais Invisible.