Pòdcasts Ràdio Gràcia

El 9Ritme Festival és un esdeveniment musical centrat en el talent emergent que se celebra a Barcelona, organitzat per l’Institut Poeta Maragall i la Fundació Primavera Sound, i que manté una estreta vinculació amb la comunitat educativa i cultural.Es tracta d’un festival que neix amb la voluntat de donar veu i escenari a artistes emergents, crear un espai per gaudir de la música en directe i compartir el talent jove amb tota la comunitat.Ens el venen a presentar Jana Donat, Jana Marco i Gara Vázquez, que expliquen que “és un festival organitzat per joves, però pensat per a qualsevol oient, ja que hi conviuen molts estils musicals diferents”. També destaquen que “és una tarda i una nit ideals per conèixer gent nova amb el mateix interès per la música i per descobrir nous grups emergents”.

Ludàlia és un podcast mensual de Ràdio Gràcia elaborat pels usuaris i usuàries de l’associació Ludàlia, una entitat del barri de Gràcia que promou l’oci i la cultura per a persones adultes amb discapacitat intel·lectual. Aquest espai dona veu als seus participants perquè puguin compartir experiències, entrevistes i reflexions sobre temes culturals des de la seva pròpia mirada. Amb més de 20 anys de trajectòria, Ludàlia s’ha consolidat com un referent a Barcelona en la promoció del lleure inclusiu.Avui tenim el plaer de comptar amb Mag Sitgman, el mag més ludàlic!

Programa de la Fundació Festa Major de Gràcia, amb Isabel Ribas, Lina López i Joan Sánchez, que dona visibilitat a la riquesa cultural, social i popular de Gràcia al llarg de tot l’any.

Los buenos valedores, trio de cançó romàntica format per Kevin Sabariego, Carlos Oliva i Héctor Martín, compten també amb Marc Trías a la percussió en els directes.“Rendim tribut als trios de cançó romàntica com Los Panchos, que cantaven a l’amor i al desamor només amb les seves veus i guitarres”, expliquen.A principis d’aquest any van publicar el seu tercer treball, El gran silencio, amb el qual es troben actualment de gira.

Roda de premsa de presentació de la programació del LEM 2026, el 31è Festival Internacional de Música Experimental.Del 21 al 31 de maig tindrà lloc una nova edició del LEM 2026, amb onze concerts, una presentació i un taller. El LEM és una mostra dedicada a les músiques experimentals, és a dir, a totes aquelles propostes que exploren els límits del que entenem per música, de com s’interpreta i de com es percep.Una cita ja consolidada per a totes les persones amb curiositat per descobrir noves formes sonores i un clàssic imprescindible del calendari musical de la ciutat.

Els Lluisos de Gràcia és una entitat històrica que fa més de 80 anys que viu el bàsquet com una eina de cohesió, barri i comunitat. Però avui afronta un repte important: la pista situada al terrat de l’edifici ha quedat obsoleta i ja no pot donar resposta a les necessitats actuals del club.Actualment, 27 equips comparteixen un espai insuficient per entrenar i competir amb normalitat. I és d’aquesta necessitat que neix una idea clara i potent: Volem jugar a casa.Aquest projecte és molt més que una reforma. És una aposta per ampliar la pista, millorar les condicions de joc, garantir més de 800 partits anuals i continuar fent del bàsquet una eina d’inclusió i convivència.Perquè als Lluisos també hi juguen equips amb discapacitat intel·lectual lleu, plenament integrats en la vida del club. I jugar a casa no és només una qüestió d’espai; és una qüestió de pertinença, d’identitat i de comunitat.La reforma, a més, va molt més enllà de l’àmbit esportiu. El projecte inclou una coberta amb plaques solars, la creació d’una futura comunitat energètica per al barri, millores en l’aïllament acústic i tèrmic, i la retirada de materials contaminants.Tot això forma part de la iniciativa Canxa Solidària Endesa, una plataforma que utilitza el bàsquet com a motor de transformació social. Entre més de 250 projectes d’arreu de l’Estat, Volem jugar a casa ha estat el més votat, amb més de 9.600 suports, gairebé el doble que el segon classificat.La campanya funciona amb un sistema de match funding: per cada aportació ciutadana, Endesa hi aporta la mateixa quantitat, fins a arribar als 10.000 €. Això vol dir que cada contribució té un impacte doble. A més, les persones que hi col·laborin podran accedir a experiències exclusives i marxandatge únic vinculat al projecte.

Repassem algunes de les seccions de l’edició d’enguany del BCNfilmFest.Secció Oficial — centrada en els vincles entre cinema, literatura i història.Cinema amb Gràcia — dedicada a comèdies internacionals i a un cinema més popular.Zona Oberta — espai per a propostes més contemporànies i arriscades.Anime Day — secció dedicada a l’animació japonesa: estrenes, clàssics, documentals i adaptacions de manga.Imprescindibles — recuperació de clàssics d’autor i pel·lícules emblemàtiques.La lista de Amrum s’ha endut el guardó a Millor Pel·lícula. En plena guerra, un nen fa tot el possible per complaure la seva mare portant-li un pa. Durant aquest recorregut es va trobant amb diversos personatges, cadascun vinculat a una professió diferent, que l’acaben apropant al seu objectiu.També dins de la Secció Oficial, ha aconseguit tres premis. La pel·lícula planteja amb encert un dilema molt potent: una mare ha d’explicar o no al seu fill qui és el seu pare biològic? Al final, no hauria de ser el fill qui decideixi si vol saber-ho?A la secció Zona Oberta, destaca per la seva originalitat, però sobretot perquè no perd mai de vista la trama central. La pel·lícula torna a situar l’espectador davant d’un debat moral constant. Al principi jutgem clarament una família maltractadora, però a mesura que avança la història ens preguntem fins a quin punt aquest maltractament està justificat. Amb Stephen Graham com a protagonista, ja intuïem que seria una proposta fosca, però també molt sòlida.També a Zona Oberta, destaca especialment per la fotografia, probablement la millor del festival. La pel·lícula torna a col·locar l’espectador davant d’un debat moral incòmode i constant. D’entrada jutgem clarament una família de maltractadors, però a mesura que la història avança, les fronteres entre víctima i agressor es van difuminant.

Parlem amb MJ RockAndWorld i amb Jordi Abad, que treballen a la botiga de discos Bite It! Records. Juntament amb Homero Tolosa, van decidir unir-se per crear l’associació cultural Frisson Sessions, amb la finalitat de dur a terme activitats a Barcelona relacionades amb l’escolta de discos.La idea és escollir un disc de música negra, contextualitzar-lo amb anècdotes relacionades i, posteriorment, realitzar una escolta en silenci, amb l’objectiu de recuperar l’hàbit d’escoltar els vinils de dalt a baix i sense distraccions.

El Festival Grec 2026 celebra els seus 50 anys omplint Barcelona de música i propostes per a tots els gustos. Tot comença al Teatre Grec amb L’òpera de tres rals, dirigida per Marta Pazos, que combina teatre i música en directe i dona el tret de sortida a un mes ple d’activitats. Durant el juliol, la música s’escampa per tota la ciutat: hi ha flamenc amb artistes com Carlos de Jacoba o Israel Galván, concerts íntims com els de Lídia Pujol i Maria Arnal, i propostes variades amb noms com Anna Andreu o Roger Mas. També hi ha espectacles en espais especials com la Fundació Joan Miró o la Sagrada Família, que fan que cada concert sigui diferent. Cap al final, arriben concerts col·lectius amb artistes com Maria del Mar Bonet o Maite Martín, i també propostes més experimentals com les de Sebastián Tellier. En conjunt, el Grec converteix Barcelona en una ciutat viva, on cada dia hi passa alguna cosa diferent i la música es viu tant als escenaris com a tota la ciutat.

Programa especial pels quaranta anys de la Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya (FGTAC), una entitat fundada el novembre de 1985 que ha jugat un paper fonamental en la promoció, la consolidació i el creixement del teatre amateur a Catalunya.Dirigit per Josefina Altés, comptem amb la participació de Josep Maria Porta, sots president de l’entitat; de Joan Rosquelles —actor, director i autor teatral, que rebrà el Premi Arlequí en el marc de la 22a edició de la Mostra Internacional de Teatre Amateur, que té lloc a Pineda de Mar—; i també parlem amb Antoni Font, president de la federació.

Durant el BCN Film Fest, entrevistem el director Nacho La Casa, que presenta la pel·lícula Un hijo.El film segueix la història de la María, una psicòloga escolar sense experiència que comença a sospitar que darrere la felicitat aparent d’en Guille, un nen de 8 anys acabat d’arribar a l’escola, s’amaga un secret amb conseqüències imprevisibles. Per descobrir la veritat, la María haurà d’interpretar els dibuixos del nen —una finestra a la seva ment— i, alhora, enfrontar-se a la rigidesa i la intransigència del seu pare.

Alexander Main (Alex Marzo), amb el seu espectacle "La magia existe" aposta per una màgia eminentment visual, que combina amb stand-up comedy i una forta dosi d’improvisació, configurant un estil dinàmic i proper al públic. El seu treball escènic busca constantment l’impacte i la sorpresa a través d’efectes potents i inesperats.En un context en què els espectadors demanen cada vegada més experiències immersives, l’artista defensa un format que va més enllà de l’espectacle convencional.“La gent necessita coses molt envolvents, coses que estimulin a un altre nivell. I en aquest cas, la màgia existeix o el meu format d'espectacles té això. És un show envolvent, un espectacle on l'espectador és el fil conductor, on el mag baixa entre el públic, interactua amb tothom, em abraça, em fa una estona, em fa una estona. És trencar la quarta paret constantment per aconseguir aquest punt extra d'estímul a l'hora d'anar a veure un espectacle.”

Al nou capítol de Fem Festa, Fem Vila, ens endinsem a la popular Festa Major de Gràcia, una de les celebracions més emblemàtiques de Barcelona, per descobrir-ne un aspecte clau però sovint poc visible: el finançament dels carrers guarnits. De la mà del Carlos, de la Plaça Rovira, coneixerem com s’organitzen els veïns, quins reptes econòmics afronten i quines estratègies utilitzen per mantenir viva la tradició.

Barcelona viu unes setmanes plenes de música en directe amb una agenda de concerts que s’allarga fins al 15 de maig. Entre els noms més destacats hi ha El último de la fila, Sidonie, El Búho i Ernest Prana, que encapçalen una programació variada i per a tots els gustos.La ciutat acull aquests dies propostes que van del pop i l’indie a l’electrònica i la fusió, amb concerts repartits entre sales i espais emblemàtics. Aquesta oferta consolida Barcelona com un punt clau per a la música en directe aquesta primavera.Amb diverses cites ja molt esperades pel públic, es recomana consultar horaris i disponibilitat d’entrades amb antelació. Aquesta agenda de concerts a Barcelona fins al 15 de maig és una oportunitat ideal per gaudir del millor directe a la ciutat.

La Setmana de la Dansa a Gràcia 2026 arriba un any més al districte més creatiu de Barcelona amb una programació diversa, oberta i pensada per a tots els públics. Durant diversos dies, carrers, places i equipaments culturals s’ompliran de moviment amb espectacles, tallers i activitats gratuïtes que celebren el poder de la dansa contemporània i urbana.

Descobreix l’agenda del PUY & CO Espai d’Art a Gràcia, amb exposicions d’art i sessions de música jazz en directe. Una proposta cultural propera i actualitzada per saber què fer a Gràcia i gaudir de l’art i el jazz a Gràcia.

A Ràdio Gràcia conversem amb Dani Sancho sobre la seva pel·lícula Viatge al país dels blancs, presentada al BCN Film Fest. Una entrevista propera on el director comparteix el rerefons del film, el procés creatiu i les històries que hi ha darrere d’aquest viatge tan personal.

Les píndoles gastronòmiques de #lacarinyetacuina fan parada aquesta vegada a Piropo Bistro.

El pròxim dimecres 22 d’abril, el barri de Gràcia acollirà una de les cites culturals més destacades del calendari local amb l’acte d’entrega dels Premis Vila de Gràcia 2025, que tindrà lloc a la Biblioteca Jaume Fuster a partir de les 18 h. L’esdeveniment comptarà amb la retransmissió en directe de Ràdio Gràcia, acostant així la gala a tota la ciutadania.Aquests premis, ja consolidats dins l’àmbit cultural de Barcelona, reconeixen el talent i la trajectòria de persones, entitats i projectes vinculats al districte de Gràcia. Any rere any, els Premis Vila de Gràcia esdevenen un punt de trobada per a creadors, associacions i veïnat, reforçant el teixit cultural i social del barri.L’acte d’entrega, que començarà puntualment a les 18 h, reunirà representants del món cultural, institucional i associatiu. A més, la retransmissió en directe de Ràdio Gràcia permetrà seguir tots els detalls de la cerimònia, incloent-hi l’anunci dels guanyadors i els moments més destacats de la vetllada.La celebració dels Premis Vila de Gràcia 2025 a la Biblioteca Jaume Fuster coincideix amb una setmana clau per a la cultura, a les portes de la diada de Sant Jordi, fet que reforça encara més el seu valor simbòlic dins el calendari cultural de la ciutat.Amb aquesta nova edició, els Premis Vila de Gràcia continuen apostant per visibilitzar iniciatives locals i reconèixer l’aportació cultural al barri, consolidant-se com una cita imprescindible per a la vida cultural de Gràcia i de Barcelona.

Ràdio Gràcia presenta Maria Stuart en format de radioteatre a La Violeta de Gràcia, una proposta cultural que recupera la força del drama clàssic a través d’una posada en escena sonora immersiva. L’obra, centrada en el conflicte històric entre Maria Stuart i Elisabet I d’Anglaterra, aborda temes universals com el poder, la rivalitat i el destí, convertint el radioteatre en una experiència única i captivadora.Amb un ampli repartiment format per Magda García, Marc Pineda, Teresa Vergés, Marc Ortiz, Enric Sunyol, Carme Bigorra, Francesca Sánchez, Eduard Saboya, Josep Lluís Rovira, Pep Pla, Marc Calvo, Beth Prades, Feliu Formosa, Jordi Domènech i Guillem Jordi Graells, aquesta producció de radioteatre destaca per la qualitat interpretativa i la riquesa sonora. La representació a La Violeta de Gràcia reafirma aquest espai com un referent cultural del barri de Gràcia.

La tradició es transforma i sona més viva que mai amb el +TRÀD Primavera'26, el cicle impulsat pel Centre Artesà Tradicionàrius que torna a convertir Gràcia en un epicentre cultural de Barcelona. El cicle arrenca amb força: el 11 d’abril amb Dulzaroi el 16 d'abril, concert especial d’Alba Careta i Henrio amb convidats com Enric Casasses, Paula Grande o Anna Ferrer; i el 17 d'abril mirada al Pirineu amb Cati Plana i Artur Blasco.Al maig, la programació continua creixent: el dia 8 de maig arriba Arannà amb una proposta íntima i experimental; el 28 de maig, La Patum al Cat ofereix una reinterpretació contemporània amb Flowk; i el 30 de maig, Pitxorines porten una festa arrelada i popular.El juny obre el cicle a nous horitzons, amb La nit de danses gregues del Christos Barbas Quartet el dia 13 de juny, i el 16 de juny la Festa final dels tallers del CAT.Amb preus populars i iniciatives per atraure públic jove, el +TRÀD Primavera'26 confirma que la música d’arrel no només es conserva: evoluciona, connectant passat i futur. Una proposta autèntica per viure la tradició en present.

Ens visiten a Ràdio Gràcia els alumnes de 2n d’ESO de l’Institut Escola Eixample per fer aquest pòdcast, que consta de diferents seccions on parlen del funcionament del centre, projectes, sortides i moltes coses més. Una manera de donar visibilitat al centre i de crear comunitat.No us ho perdeu!

El 17 d’abril, a partir de les 19.00 h, la Violeta de Gràcia acull una proposta singular: Maria Stuart, de Friedrich Schiller, en format de ràdio-teatre. Una experiència on tot es construeix a través de la veu i el so.“Recordar la història de la reina Maria Stuart i la seva relació amb la reina Isabel I d’Anglaterra —que va acabar amb l’execució de Maria— ens ajuda a entendre millor la complexa relació històrica entre Anglaterra i Escòcia, marcada no només per diferències polítiques, sinó també religioses”, explica Enric Sunyol, director de l’obra.“Recordem que Maria, també reina consort de França, es veu obligada a fugir i refugiar-se a Anglaterra, on Isabel I la fa empresonar fins a la seva execució, acusada de traïció i conspiració per accedir al tron anglès amb el suport de França, Espanya i l’Església de Roma.”“Si observem el món que ens envolta avui, sovint ens resulten malauradament familiars i propers els conflictes vinculats al poder, a l’ús de les armes, a certes monarquies, a polítics i jutges de dubtosa integritat, o a relacions personals travessades per interessos de poder i diners.”“En el teatre convencional, els actors i actrius que representen la història a l’escenari ofereixen la mateixa imatge a tots els espectadors en cada funció. En canvi, el radioteatre permet que cada oient, només a través de la veu i els efectes sonors, imagini escenaris diferents —des de cabanes humils fins a palaus majestuosos— de manera única i personal.”Recordeu:Maria Stuart, de Friedrich Schiller, dirigida per Enric SunyolDivendres a les 19.00 hCentre de Cultura Popular La Violeta de Gràcia (C/ Maspons, 6)Entrada gratuïta — cal reserva de taulaNOTA: en tractar-se d’una emissió en directe, es prega arribar amb 30 minuts d’antelació per tal de rebre unes breus instruccions tècniques.

Avui ens endinsem al cinema perquè arriba una de les cites més potents del calendari cultural: el BCN Film Fest.Del 16 al 24 d’abril, el cinema torna a ocupar la ciutat amb estrenes, convidats de primer nivell i moltes històries per descobrir. I avui en fem un repàs.El BCN Film Fest no és només un festival de cinema, és un festival que dialoga amb la ciutat. Ho fa a través d’espais com els Cinemes Verdi, que celebren el seu centenari, la Casa Seat, l’Ateneu Barcelonès o la Filmoteca. Un circuit cultural que converteix el cinema en una experiència viva, a peu de carrer.El festival s’inaugura amb una història colpidora: Viatge al país dels blancs, un relat sobre migració i identitat basat en la vida d’Osman Omar. I es clou amb Asesinato en la tercera planta, un thriller d’aire clàssic que ens transporta al cinema negre europeu. Dos extrems que defineixen perfectament l’essència del festival: compromís i entreteniment.Enguany, el BCN Film Fest presenta 90 pel·lícules, amb 19 estrenes mundials i una destacada presència internacional. Pel districte de Gràcia hi passaran noms com Willem Dafoe, Fatih Akin, Haifaa Al-Mansour, Emma Suárez, Carlos Cuevas, María Valverde o Lolita Flores. Una combinació atractiva de talent internacional i de casa.La secció oficial manté el segell del festival: cinema inspirat en la literatura i la història, amb títols com La copia perfecta, La isla de Amrum, Todo lo que no vemos, Primavera o You Found Me. Una programació variada amb drames, comèdies i cinema d’autor que es pot consultar al web del festival.

Què faries si la teva vida pengés d’un fil?A Prime Crime: A True Story, un home lliga una escopeta al cos d’un empresari, de manera que qualsevol moviment podria ser fatal. Basada en fets reals, la pel·lícula reflecteix la frustració del somni americà, tot i que encara queda lluny de convertir-se en un thriller realment impactant.Més enllà de la música i la fotografia, el que més controvèrsia genera són els personatges. El director Gus Van Sant ens presenta Tony Kiritsis, el típic protagonista que, tot i estar profundament frustrat amb la vida, és incapaç de fer mal a ningú. La seva humanitat es fa evident en escenes en què, malgrat tenir una escopeta a les mans i trobar-se en una situació d’extrema violència, continua parlant amb el seu amic de tota la vida i segueix idealitzant el seu ídol.Parlant d’aquest ídol, el locutor de ràdio Fred Temple és la figura que més interès desperta. La decisió de Van Sant de no mostrar la seva vida privada és encertada: com a espectadors, entenem que es tracta d’algú inabastable. A més, el personatge reflecteix la importància de la ràdio als anys setanta.En canvi, això no funciona igual amb el protagonista. El fet de no conèixer la seva vida privada impedeix entendre com pensa i què el mou. D’altra banda, el germà sembla que tindrà un paper rellevant, però finalment no en té cap, cosa que fa que el seu personatge resulti innecessari.Quan el protagonista es queixa que l’opinió pública està en contra seva, no ho veiem reflectit en pantalla, i fins i tot si ho veiéssim, no tindria gaire impacte. Així, el missatge del somni americà frustrat perd força.Així doncs, podeu veure Prime Crime: A True Story als cinemes a partir del 17 d’abril.

L’Alex Urbano ens presenta Etèria, un projecte musical i artístic que explora les emocions més profundes. Amb les flors a la mà és el títol del seu primer àlbum, un viatge de set cançons que també són set capítols que representen el procés del dol, del qual en sentim els temes "Amb les flors a la mà", "Explotem" i "Pau".

En Biel Minguell, director de l'Independent de Gràcia, ens parla sobre aquest setmanari que, després de 25 anys, s’ha consolidat dins la premsa local barcelonina, apostant per un periodisme proper i de qualitat.“La gent s’interessa pel que passa a prop de casa, pel que passa davant dels nostres nassos”. Per això, l’Independent esdevé imprescindible.“Un dels principals reptes és saber a qui estem explicant les coses. L’Independent té sentit si té lectors. Si el veïnat de Gràcia és substituït per gent de fora i no hi haurà graciencs i gracienques a qui explicar les coses, perdrà el seu sentit”.“De moment, la gent té clar que, si vol saber què passa a Gràcia, ha de llegir l’Independent cada divendres”.El 18 d’abril, als Jardins de Manuel Torrente, se celebra la festa dels 25 anys de l’Independent de Gràcia, una festa per a tots els públics, amb una fideuada popular (els tiquets es poden comprar al web de l’Independent), actuacions, vermut musical, bingo musical amb rifes i activitats infantils.

Fem Festa, Fem Vila és el programa de la Fundació Festa Major de Gràcia que dona visibilitat a la riquesa cultural, social i popular del barri al llarg de tot l’any.Un espai de reflexió i debat sobre temes que ens interpel·len tant com a festers com a ciutadans, presentat per Kepa Ugarte, membre de la Fundació Festa Major i fester del carrer Jesús.Avui conversem amb Ricard Valentí, president de l’associació gitana Rromanipes i patró de la comissió festera de la plaça del Poble Gitano, amb motiu del Dia Internacional del Poble Gitano el 8 de abril."Enguany és el 55è aniversari del Dia Internacional del Poble Gitano. Va començar el 1971 a Londres, perquè 5 anys enrere, al nord de Londres, van matar 3 nenes que jugaven al bosc. Aquest va ser el desencadenant." "A partir dels 80 es van obrir les associacions gitanes i una de les primeres va ser a Gràcia", ens explica en Ricard.

Fem Festa, Fem Vila és el programa de la Fundació Festa Major de Gràcia, amb Isabel Ribas, Lina López i Joan Sánchez, que dona visibilitat a la riquesa cultural, social i popular de Gràcia al llarg de tot l’any.

A Ràdio Gràcia tenim en Pau, en Borja i la Clara, del grup Ses Bísties de Mongofre, una formació nascuda el 2019 amb l’objectiu de crear temes propis i que ja han compartit escenari amb Lax’n’Busto i Buhos. Com ells mateixos expliquen, fan música d’arrel i orgànica, un veritable entremès de diversos estils.Escoltem les cançons “Sa primera que la sent” i “S’illa des costat”.El 3 d’abril publiquen el seu segon disc, Producte de la terra, que reivindica precisament aquestes arrels. Del disc ens interpreten “I quan tornaràs?”, un tema amb el qual se senten molt identificats i que és extrapolable a totes les persones que viuen fora de casa amb nostàlgia.

L’Americana Film Fest torna aquest any amb més públic que mai i amb una inauguració marcada per dos noms destacats: l’actor Willem Dafoe i el director Martin Scorsese, que coincideixen a la pel·lícula Late Fame.El festival va obrir dimarts 10 de març amb aquest títol, una proposta que recorda, en part, El club dels poetes morts, per la seva defensa de l’art i la creativitat i per la relació que planteja entre generacions. Tot i això, Late Fame se’n desmarca amb un enfocament més actual i proper a la realitat.La pel·lícula aborda temes com la inseguretat personal, la necessitat de reconeixement i la dificultat de compartir inquietuds creatives en determinats entorns. En aquest context, destaca el personatge de Led Salzberger, interpretat per Dafoe, que genera una empatia immediata en l’espectador.El repartiment es completa amb personatges com Myers, un jove ple d’energia que, tot i la seva vitalitat, deixa entreveure moments d’inseguretat vinculats a la seva edat. D’altra banda, el gènere policíac també té presència amb Maigret i la mort de l'ambaixador, dirigida per Pascal Bonitzer. La pel·lícula aposta per un enfocament centrat en el guió i els diàlegs, i deixa l’acció en un segon pla.El film segueix el detectiu Maigret, un personatge que destaca per la seva capacitat d’escolta i d’anàlisi del llenguatge. Lluny de l’estereotip d’investigador impositiu, construeix les seves conclusions a partir de la interpretació precisa de les paraules i de l’ambigüitat dels testimonis.A més, la pel·lícula introdueix un element diferencial dins del gènere: situa l’amor com a motor del crim, fet que permet donar més protagonisme als personatges femenins.

Avui parlem d’una banda que forma part de la història més lliure i experimental de la música feta a Barcelona. Aquest any Macromassa celebra 50 anys de trajectòria amb un concert especial al Centre Artesà Tradicionàrius, al barri de Gràcia. Una celebració d’un projecte radical, creatiu i absolutament únic.La història comença el 1976. Els graciencs Víctor Nubla i Juan Crek caminaven per una carretera entre Conca i Terol sota una nevada. Allà decideixen crear una banda. O potser, com ells mateixos explicaven, Macromassa ja existia… i simplement els va trobar. Aquell mateix any fan els seus primers concerts a Barcelona. D’una d’aquelles actuacions surt el disc “Darlia Microtónica”, un treball històric perquè es considera el primer disc autoeditat de la història de l’Estat espanyol.Durant dècades han explorat el soroll, la improvisació, la poesia sonora i la performance. Sempre amb un esperit provocador i molt d’humor. Al llarg dels anys, Macromassa ha col·laborat amb una gran constel·lació d’artistes. Entre ells Pascal Comelade, Manuel Vázquez Montalbán o el col·lectiu Accidents Polipoètics. I la seva activitat no s’ha limitat mai a la música. També han impulsat projectes culturals, llibres, performances i iniciatives com Gràcia Territori Sonor, una plataforma clau per a la música experimental del país.Ara, cinquanta anys després, arriba el moment de celebrar-ho. Macromassa farà un concert especial el 9 de maig al Centre Artesà Tradicionàrius. En aquesta ocasió, Juan Crek estarà acompanyat d’una formació amb músics convidats com Eduard Altaba, Pepino Pascual o Sergio Oca.

CaixaForum+ és la plataforma de continguts culturals que ofereix documentals, sèries, visuals, música i pensament crític, i on podem descobrir documentals com ara els que s’ofereixen a Moritz Feed Doc. Ens acompanya Marta Morales, responsable de continguts de la plataforma, per parlar-nos sobre ella:"El documental és un dels gèneres que més podeu trobar a CaixaForum+, ja que la plataforma està centrada en continguts de no ficció.""La plataforma és gratuïta, perquè des de la Fundació La Caixa la nostra missió és donar accés a la cultura i al coneixement de manera universal: com més gent arribi, millor. I en aquest sentit, també, els continguts que hi trobareu són per al públic general. És a dir, són continguts concebuts des del rigor i des de la qualitat, però pensats per al públic general."

Al Moritz Feed Doc ens trobem amb dues alumnes del màster de Direcció d’Art de l’Escola ELisava, Carola i Laura, que s’han encarregat de dissenyar el concepte escenogràfic d’un dels espais del festival, Casa Capell, que es convertirà en el taller del festival."Hem estat treballant amb aquesta instal·lació durant uns dos mesos i mig, aproximadament, amb un equip d’unes vuit persones. L’objectiu principal era transmetre l’alegria pel desè aniversari del festival.""Per això hem posat un pastís fet amb tela, igual que el que apareix a les imatges promocionals, i hem decorat l’espai amb uns globus i unes caixes inspirades en la pel·lícula The Grand Budapest Hotel de Wes Anderson."

Moritz Feed Doc no només és moda: també és pensament, debat i reflexió sobre el futur del sector.Per parlar d’aquests temes comptem amb veus molt vinculades al món de la formació i la creació en moda, amb representants de l’IED Barcelona. Ens acompanyen Daniela, estudiant de tercer curs de disseny de moda; Albert, estudiant de segon; i Tatiana, professora del quart any del projecte final i responsable de coordinar els projectes internacionals.Des de l’IED han impulsat el projecte Fashion Manifesto, que busca portar la moda al carrer i generar conversa. Com explica Daniela: "Era treure la moda al carrer, a un espai real, i crear conversa. Això és el bonic de la moda."Tatiana afegeix: "Va ser una acció al carrer on els nostres estudiants es van presentar amb els seus propis looks, passejant per l’espai urbà com una declaració pública, per mostrar que la moda és identitat i una manera d’ocupar l’espai amb creativitat."El projecte posa en relleu la capacitat de la moda per interpel·lar a la societat, no només com a estètica, sinó com a eina de comunicació i expressió cultural.

Ens endisem en Les mans que cusen, un projecte que posa el focus en les persones que sovint queden invisibles dins del gran món de la moda. És un homenatge a totes aquelles mans que han cosit, tallat, brodat i dedicat hores i hores de treball perquè els grans noms de la moda passessin a la història. Aquestes persones van sostenir les cases d’Espanya i França, inclosa la del mestre de l’alta costura Balenciaga.Per parlar d’aquest projecte, comptem amb la seva realitzadora, Itxaso Díaz, amb el director de col·leccions del Museu Cristóbal Balenciaga, Igor Uria, i amb l’artista Susana Blasco, responsable de la instal·lació tèxtil a Casa Capell, que proposa un recorregut sensible pel pas del temps i la memòria, posant el focus en les mans —majoritàriament femenines— que van donar forma a l’excel·lència.Aquest projecte recorda que darrere de cada col·lecció icònica hi ha històries humanes de dedicació, talent i compromís, i convida el públic a contemplar la moda no només com a objecte, sinó com a resultat d’una suma de esforços personals que sovint passen desapercebuts.

Parlem d’una de les projeccions més destacades d’aquesta edició del Moritz Feed Doc: Kingdom of Dreams, una miniserie de quatre episodis que explora les grans rivalitats creatives en el món de la moda. La sèrie analitza com les cases de moda han evolucionat des del segle XX fins a l’actualitat, posant el focus en els personatges i les decisions que han marcat la indústria.Per parlar-ne en profunditat, ens acompanya el publicista Milosh Harajda, que explica:"El món de la moda al segle XX estava molt centrat en la figura del creador darrere de la casa, absolutament vinculat a ella, com podria ser Coco Chanel. Amb el temps, aquestes figures desapareixen i llavors: qui hereta aquesta indústria? Kingdom of Dreams explica com el món de la moda s’ha anat concentrant a mans de dues persones: Bernard Arnault i François Pinault, i com això ha redefinit les grans marques i la competència creativa entre elles."La miniserie ofereix una mirada fascinant a les estratègies, tensions i visions creatives que modelen la moda avui, posant en relleu que darrere de les tendències i les passarel·les hi ha històries de poder, decisió i rivalitat que han configurat la indústria tal com la coneixem.

El festival Moritz Fit Doc, que aquest any celebra la seva desena edició, s’ha consolidat com un dels festivals internacionals de referència en cinema documental sobre moda. El festival no només mostra tendències, sinó que utilitza el documental per narrar històries de creativitat, identitat i indústria, des de retrats de grans dissenyadors fins a temes de sostenibilitat, cultura urbana o fotografia de moda.Durant els dies del festival, es projecten documentals, es fan trobades amb creadors i es generen converses sobre la relació entre cinema, moda i societat. Avui, Radio Gràcia apropa aquest univers al districte, i ho fa amb la primera entrevista a Toni Sánchez, que inicia una nova etapa com a director del festival amb l’objectiu de consolidar-lo a Barcelona.Ens explica Toni Sánchez: "La moda és molt transversal. Tots podem parlar de moda, encara que creiem que no, perquè tots ens vestim cada dia, per tant ens interpel·la a tots, i perquè es pot veure des de moltes arestes diferents. Tu pots observar la moda des de la part més inspiracional, parlant dels processos creatius dels dissenyadors, de les marques, però també pots parlar de moda a través d'un punt de vista més crític, de si realment el que s'està produint s'està produint d'una manera sostenible, tant amb el medi ambient com amb les persones que les produeixen."

Els dies 18 i 19 d’abril, Ameba Festival arriba al Poble Espanyol amb dues jornades dedicades a la música electrònica d’avantguarda, la comunitat i l’escena independent. Aquesta és una proposta impulsada per Ameba, Associació de música electrònica de Barcelona.Després de l’èxit de la seva primera edició, Ameba consolida aquest festival com una trobada anual de la comunitat electrònica de la ciutat. Durant dos dies, la carpa del Poble Espanyol reunirà DJs i live acts que representen diferents corrents de l’electrònica actual. Una programació que combina artistes consolidats amb talent emergent, però sempre amb una idea clara: posar en valor l’escena local i la cultura electrònica independent.El festival manté així l’ADN de l’associació: proximitat, autogestió i col·laboració entre artistes, públic i professionals.Un dels elements clau del festival serà el so. L’escenari comptarà amb un sistema d’altaveus acústics instal·lat en col·laboració amb Connection Audio. Aquest tipus d’equipament és conegut per la seva potència i precisió, especialment en les freqüències greus. L’objectiu és oferir una experiència immersiva, on cada detall de la música es percebi amb la màxima claredat. Una proposta tècnica que acompanya l’ambició artística del festival.El dissabte 18 d’abril, el festival tindrà un tancament molt especial. La música continuarà a La Terrrazza, un dels espais més emblemàtics de l’escena electrònica barcelonina. Des de les 23.00 h fins a les 5.00 h, el club acollirà La nit / Ameba Festival, convertint l’esdeveniment en una experiència que connecta directament amb la pista de ball: un pont natural entre el format festival i la cultura de club.Més enllà dels concerts, Ameba Festival vol ser un punt de connexió per a tota l’escena electrònica de Barcelona: un espai on es troben artistes, promotors, professionals i públic. La seva voluntat és reforçar un esdeveniment clau per a l’escena electrònica i la cultura de club de la ciutat.

Després de set anys de silenci discogràfic, el músic barceloní Guillamino torna a l’escena amb Erra & Bé, un treball que reivindica l’essència del soul i el rhythm & blues dels anys noranta amb una mirada contemporània i personal.El disc arriba després d’una aturada marcada per diversos factors vitals, entre els quals destaca un càncer que l’artista va patir el 2020. Tot i que la malaltia va ser breu, va suposar un punt d’inflexió: “Em va fer parar i replantejar moltes coses”, explica. Aquest procés vital, sumat al context de la pandèmia, va allargar una pausa creativa que, amb el temps, es va convertir en una necessitat de retrobar-se amb la música des d’un lloc més honest.Durant aquests anys, Guillamino no ha deixat de crear, però ho feia en un àmbit més íntim, gairebé terapèutic. “La música m’ha ajudat molt. Era una manera d’escoltar-me i reconnectar amb el que sentia”, assegura. Aquest retorn, doncs, no és només discogràfic, sinó també emocional.Erra & Bé és, en paraules de l’artista, un homenatge a la música negra que sempre l’ha influenciat. El disc recupera sonoritats clàssiques del període que va de finals dels 80 a principis dels 2000, una etapa que considera “fabulosa” dins del gènere. Tot plegat, però, adaptat a l’actualitat i cantat en català, en una aposta per normalitzar aquest estil dins l’escena local.El treball també inclou moments personals destacats, com la col·laboració amb el seu fill de 12 anys, productor d’un dels temes centrals del disc, “No pots sortir malament”, una de les peces més recents i significatives del projecte.Pel que fa a l’escena musical catalana, Guillamino la defineix com a “molt fèrtil”, tot i assenyalar la dificultat que té la música independent per trobar espais davant del pes del corrent més comercial. En aquest sentit, reclama més suport cultural i educació musical per ampliar els gustos del públic.El directe de presentació apostarà per un format orgànic, sense artificis: “Live and uncut”, resumeix l’artista, reivindicant la música en viu tal com és, sense bases pregravades.Amb aquest nou treball, Guillamino no només tanca una etapa de set anys, sinó que també obre una nova fase creativa que espera mantenir més activa. “Ara que he tornat a la roda, vull continuar-hi. No deixar passar tant de temps”, afirma.El retorn de Guillamino confirma que, després de la pausa, la seva veu continua sent una de les més singulars i inquietes de l’escena musical catalana.

Meli Perea, acompanyada a la guitarra per Juan Charlie, presenta Meli Perea, un projecte musical que fusiona músiques tradicionals afrocolombianes amb electrònica contemporània. En aquesta ocasió arriba per compartir el llançament del seu segon disc.El nou treball, “Temas, terapias y visajes”, és un àlbum que neix de la necessitat de mirar de cara les complexitats de la vida, processar-les i transformar-les en cançons. Un disc que marca una evolució respecte al seu treball anterior, “Prisma”, i que li permet explorar sons i emocions més enllà de la seva pròpia zona de confort.Avui tenim la sort d’escoltar alguns temes d’aquest nou treball en format acústic: “Temas” i “Vijagual”.Tot i que avui el presenten en acústic, el projecte està concebut per interpretar-se amb banda completa, acompanyat per un potent equip de músics.La presentació a Barcelona serà el 20 de març al Jamboree

Del 18 al 22 de març arriba una nova edició del Moritz Feed Doc, el Festival Internacional de Cinema i Moda de Barcelona, que enguany celebra el seu desè aniversari. Ho fa amb una programació especial de projeccions, diàlegs oberts i activitats que conviden a reflexionar sobre el passat, el present i el futur de la moda.Durant cinc dies, espais com el Mooby Bosque Cinemes i Casa Capell, a la Vila de Gràcia, es convertiran en punt de trobada de cineastes, dissenyadors i creadors que exploren la moda com a expressió cultural, social i artística.Entre els convidats d’aquesta edició hi trobem el cineasta Reiner Holzemer, una de les figures clau del cinema dedicat a la moda, i també el productor Peter Ettedgi, responsable de la sèrie documental Kingdom of Dreams, que explica les grans rivalitats i revolucions dins la indústria del luxe.I atenció, perquè avui tenim una sorpresa per als oients: sortejarem deu invitacions dobles per assistir a la projecció especial dels dos primers capítols de Kingdom of Dreams, una sessió que, a més, comptarà amb la presència del seu productor convidat i inclourà una conversa amb el públic.Per parlar d’aquesta desena edició del festival, avui ens acompanya el seu director, Toni Sánchez."El territori de la moda és molt interessant perquè té moltes arestes i es pot observar des de molts punts de vista. Des de l’organització del festival, hem volgut situar-nos en aquestes diferents perspectives, i no només en la part de la direcció artística o dels processos creatius dels dissenyadors. Aquesta dimensió, que sovint està vinculada als grans noms de la moda, és molt interessant, però també és cert que és la part més reconeguda i visible del sector"."Un dels objectius era poder mostrar tota la part més inspiradora del sector; però també la seva dimensió més crítica i aquells àmbits on, com a societat, encara tenim feina a fer. De fet, al voltant del festival hi ha moltes activitats associades, moltes de les quals són gratuïtes. Enguany, la narrativa del festival s’ha centrat en el passat, el present i el futur de la moda, a través de tres eixos: la tradició, la sostenibilitat i la identitat de gènere."

Programa sobre l'actualitat castellera fet pels Castellers de la Vila de Gràcia.

El criminòleg Antonio Sanz Fuentes ens ha acompanyat als estudis de Radio Gràcia per presentar el seu primer llibre, Diario de un criminólogo incomprendido. Actualment treballa a la Fundació Municipal de la Dona de l’Ajuntament de Cadis i és vicepresident de l’Associació Professional de Criminologia a Andalusia.Durant l’entrevista, Sanz ha explicat que la criminologia continua sent una disciplina poc coneguda per al gran públic. Segons ha assenyalat, sovint es confon amb la criminalística: “És una ciència desconeguda. Hi ha estereotips que no són reals. La gent ho confon amb la criminalística, que consisteix a resoldre un crim, però la criminologia s’enfoca en la prevenció”.L’autor també ha destacat que els professionals d’aquest camp sovint no són prou escoltats en el debat públic: “Els criminòlegs som incomprensos. Els nostres descobriments són desconeguts”.En el llibre, Sanz obre una reflexió sobre el paper del càstig dins del sistema penal. “El càstig el que fa és assenyalar una conducta rebutjable. En el llibre es planteja el debat sobre la duresa del càstig. La duresa que es planteja en els debats públics no ens porta a l’escenari desitjable de més seguretat”, ha afirmat.A més, ha abordat algunes percepcions socials sobre la delinqüència i la immigració. Segons el criminòleg, “s’ha demostrat que no hi ha vinculació entre immigració i delinqüència”, i ha insistit en la necessitat de fer una anàlisi crítica dels estereotips. “Tothom té la idea estereotipada de l’immigrant africà o musulmà, però quan es parla d’estrangers també hi ha els aficionats d’un derbi o el guiri que ve a Magaluf i la lia”, ha comentat. En aquest sentit, ha afegit que “potser nosaltres també hem construït molts murs”.Sanz ha defensat la necessitat d’avançar cap a una convivència basada en el diàleg. “S’ha apostat per la multiculturalitat, però crec que s’ha d’apostar per la interculturalitat, que hi hagi un esforç de diàleg entre ambdues parts. Això desmunta molts estereotips sobre els migrants i redueix la creença que l’expulsió és una mesura adequada per a aquestes persones. L’expulsió és un acte cruel”.

Del 10 al 15 de març de 2026, Barcelona es converteix en l’epicentre del cinema independent nord-americà amb la 13a edició de l’Americana Film Fest.El seu codirector, Xavi Lezcano, explica així l’esperit de l’edició d’enguany: "Ens agrada portar veus noves i intentar que el públic descobreixi el que podrien ser els grans directors i directores de renom del futur".Segons Lezcano, el festival aposta per una gran varietat de gèneres: "Podeu trobar pel·lícules de tots els gèneres: drama, thriller, ciència-ficció, animació, documental o comèdia, que és un gènere que acostuma a ser bastant menys preat pels festivals de cinema, però que nosaltres cuidem especialment i que ens agrada molt. I també, com no, la coming of age, que vindria a ser el gènere per antonomàsia del cinema indi".Pel que fa a alguns títols destacats de la programació, Lezcano assenyala: "Per anomenar alguns títols concrets et diria, per exemple, The History of Sound, que és un drama queer que es va estrenar a Cannes i que està protagonitzat per dos dels actors del moment, Paul Mescal i Josh O'Connor".També recomana una altra proposta amb un to molt diferent: "Un altre títol a destacar seria Splitsville, que també ve de Cannes. En aquest cas és una comèdia superesbojarrada, una comèdia sexual protagonitzada per Dakota Johnson i que, a més, dissabte podreu veure amb una sorpresa molt especial"."Per acabar, dins la secció Tops et comentaria Omaha, que en aquest cas ve de Sundance i que és un drama colpidor en forma de road movie, que també és un subgènere del cinema indi que ens agrada especialment".

Del 15 de març al 26 de maig tindrà lloc Vides entre llibres, un cicle coorganitzat amb els Cinemes Verdi en el marc del seu centenari, que arribarà a diverses biblioteques de Barcelona. Les sessions seran presentades i dinamitzades pels crítics cinematogràfics Eduard de Vicente i Josep Maria Buñol, que contextualitzaran les pel·lícules i obriran un espai de diàleg amb el públic.Des de l’enrenou literari de Nova York fins a la calma d’una petita illa britànica, cada projecció mostra com els llibres poden transformar vides, despertar passions, revelar secrets o simplement oferir un espai de refugi. En definitiva, una celebració del poder de la lectura i de totes les persones que la fan possible.La primera cita serà aquest diumenge, 15 de març, a les 11.00 h, a la Biblioteca Jaume Fuster, amb la projecció de La llibreria, dirigida per Isabel Coixet. La sessió comptarà també amb la participació de la mateixa directora.El cicle continuarà al llarg del mes de maig amb noves projeccions en diverses biblioteques de la ciutat.El 7 de maig, a la Biblioteca Guinardó – Mercè Rodoreda, es podrà veure el documental Libreros de Nueva York, que s’endinsa en el fascinant univers dels llibreters especialitzats que custodien obres rares i històries úniques a la ciutat nord-americana.El 12 de maig, a la Biblioteca Carmel – Juan Marsé, serà el torn de L’editor de llibres, una pel·lícula que recrea el procés creatiu de Charles Dickens mentre escrivia el clàssic A Christmas Carol.El 15 de maig, a la Biblioteca El Carmel – Juan Marsé, es projectarà El cartero y Pablo Neruda, una història tendra i humanista sobre com la poesia pot transformar la vida d’un carter tímid que descobreix la força de les paraules gràcies a la seva relació amb el poeta xilè.El 18 de maig a la Biblioteca Ignasi Iglésias – Can Fabra amb La biblioteca dels llibres rebutjats, una intriga literària que arrenca amb el descobriment d’un misteriós manuscrit en una biblioteca dedicada a obres refusades per les editorials.El 21 de maig, a la Biblioteca Gabriel García Márquez, es projectarà el documental El caso Padilla, que recupera un episodi clau de la dissidència intel·lectual a Cuba i reflexiona sobre la llibertat creativa i la censura.El 26 de maig, la Biblioteca Canyelles acollirà Sueños de una escritora en Nueva York, una pel·lícula ambientada en el món editorial dels anys noranta que retrata el camí d’una jove aspirant a escriptora que intenta trobar la seva pròpia veu.Totes les sessions són amb entrada gratuïta fins a completar l’aforament i formen part de la programació cultural de la Xarxa de Biblioteques de Barcelona.

Ludàlia és un podcast mensual a Ràdio Gràcia realitzat pels usuaris de l’associació Ludàlia, entitat del barri de Gràcia que promou l’oci i la cultura per a persones adultes amb discapacitat intel·lectual. L’espai dona veu als seus participants perquè comparteixin experiències, entrevistes i temes culturals des de la seva pròpia mirada. Amb més de 20 anys d’història, Ludàlia és un referent a Barcelona en la promoció del lleure inclusiu. En el primer programa compten amb un convidat molt especial: l’actor Marc Buxaderas.Un podcast que reivindica el dret a l’oci, la cultura i la participació de tothom.

Fem Festa, Fem Vila és un programa de la Fundació Festa Major de Gràcia en què, juntament amb les comissions de carrers i places que en formen part, conversem sobre la festa: què fem, com ho fem i quan ho fem. Tot plegat des d’una mirada comunitària que reflecteix els valors que defineixen la Festa Major i el teixit veïnal que la fa possible.En cada programa es dona veu a persones implicades en l’organització i la vida de la festa, compartint experiències, memòria i reflexions sobre el present i el futur de la celebració.En aquest episodi, coincidint amb la proximitat del 8 de març, Dia Internacional de les Dones, el programa posa el focus en la presència i el paper de les dones dins la Festa Major de Gràcia i en les comissions de festa. També s’hi reflexiona sobre la importància d’incorporar una mirada feminista que impregni les activitats i la manera d’organitzar-nos al llarg de tot l’any.Programa presentat per Isabel Riba —vicepresidenta de la Fundació Festa Major de Gràcia—, amb la participació d’Eva Arroyo —secretària de la Fundació Festa Major de Gràcia i responsable de Feminismes—, Eva Orín —membre de la Comissió de Progrés—, que ve acompnayada de la seva filla Lluna, i Manolita Domínguez —festera de la Comissió de Providència i exmembre de la Junta de la Federació als anys 90.