Sí, i què?

Coneix les teràpies assistides amb animals, com fomenten la salut emocional, la interacció social i la inclusió de col·lectius vulnerables, com persones grans, infants i persones privades de llibertat.

Vivim en una societat cada cop més digital: per fer gestions bancàries, demanar hora al metge, comunicar-nos amb familiars o accedir a informació. Si les persones grans no tenen les eines ni el suport necessari, aquest avanç tecnològic pot traduir-se en una exclusió real del seu dret a participar de la vida quotidiana.

Has pensat mai que es pot conversar sense fer servir la veu? Descobreix la riquesa de la llengua de signes, els gestos naturals, el sistema bimodal, i com aquestes formes de comunicació obren noves maneres d’entendre’ns i relacionar-nos.

Descobreix com els Sistemes Augmentatius i Alternatius de Comunicació obren noves vies per expressar-se i connectar amb l’entorn. Un programa per entendre millor l’autonomia, la inclusió i el dret a comunicar-se de tothom.

A la Costa Brava encara persisteixen moltes barreres arquitectòniques que limiten la inclusió, tot i iniciatives com rutes i plànols accessibles. El repte és avançar cap a un disseny universal que garanteixi l’accessibilitat per a tothom.

Què passa quan la vida es trenca de cop per un incendi, un desnonament o una crisi humanitària? En aquest episodi descobrim com treballadores socials i integradores responen a les emergències socials amb rapidesa, empatia i coordinació, posant les persones al centre en el moment més crític.

Avui ens endinsarem en una realitat que afecta molts joves al nostre país: la transició a la vida adulta dels joves extutelats. Què passa quan compleixen la majoria d’edat i han de deixar el sistema de protecció? Com s’enfronten als reptes de la independència sense una xarxa de suport sòlida?

Quan pensem en una presó, és fàcil imaginar murs, barrots i vigilància. Però hi ha molt més: hi ha docents, sanitaris, treballadors/es socials, educadors/es socials, psicòlogues i funcionariat que, amb rigor i sensibilitat, mantenen en marxa un sistema complex, orientat no només a la seguretat, sinó també a la rehabilitació. Avui, en l’últim programa de la temporada, Dani Porras, que va treballar 10 anys a presons com a educador social, ens explica la seva experiència.

La miastènia gravis és una malaltia que afecta la transmissió del senyal entre els nervis i els músculs. Provoca una debilitat muscular que és crònica, però pot ser tractada i controlada. Avui descobrirem com es viu amb aquesta condició, quins reptes presenta i com es pot garantir una vida plena i digna, de la mà de Cintia Farias, que és ballarina i professora de tango a l’Escola de dansa de Bahía Blanca.

La ceguera és la incapacitat total o parcial de veure. I pot ser causada per diverses condicions, com ara malalties oculars, lesions o anomalies congènites. És un tema important tant en l’àmbit mèdic com social perquè afecta la qualitat de vida de les persones. Avui l’Andrea Vila, una persona amb ceguera, que es dedica a fer xerrades i assessorar empreses, ens parla de la seva experiència personal.

La discromatòpsia o daltonisme és un trastorn de la visió dels colors causat per anomalies en els cons de la retina, que afecta principalment la percepció del vermell, el verd i, més rarament, el blau. Sabies que és més comú en homes que en dones? Ens ho explica en David Carlini, tècnic químic, que també ha estudiat enginyeria industrial, magisteri, anàlisi de sistemes informàtics i és una persona amb daltonisme.

Les pròtesis de genoll s’han convertit en una de les operacions més comunes en la cirurgia ortopèdica. I avui parlem amb en Jordi Lara Simón –que en porta dues, una a cada genoll– de com funcionen, qui en pot optar a portar-ne i quins són els beneficis i els reptes d’aquesta intervenció. També ens parla del seu llibre “Mentre Catalunya espera” de l’editorial Cal·ligrama.

Imagina viure amb un dolor constant, invisible i incomprès, que afecta cada racó del teu cos: això és la fibromiàlgia. Lali Murillo, coordinadora de l’Associació de Fibromiàlgia del Baix Empordà, i Nuri Pérez, psicòloga col·laboradora de l’Associació, ens parlen sobre el tema.

Les persones d’Altes Capacitats es caracteritzen per tenir una manera diferent de ser i de comprendre el món. No només tenen una intel·ligència molt superior a la mitjana, sinó una emotivitat, motivació, personalitat, creativitat i temperament que es desenvolupen completament diferent.

17 de maig i 28 de juny, dues efemèrides que cal tenir presents. Vols saber per què? La Margarita Mauri Junqué, regidora d’acció Social Ciutadania i Habitatge, i en José Yépez López, tècnic de l’Espai LGTBI+ municipal, ens ho expliquen, així com els actes que es portaran a terme per commemorar aquestes dates i els serveis que ofereix l’Espai LGTBI+ de Palafrugell i els seus objectius a curt i llarg termini.

La síndrome d’Asperger és un trastorn de l’espectre autista que afecta la manera com les persones interactuen i es comuniquen amb els altres. És important comprendre i difondre informació sobre aquesta síndrome per fomentar l’empatia i la inclusió a la nostra societat.

Soc feminista, sí, i què? Al començament, el feminisme era caricaturitzat i fins i tot perseguit. Vaja, gairebé com ara. Per donar a conèixer la seva lluita, les feministes han anat creant una àmplia simbologia des dels inicis. T’expliquem aquests distintius i què vol dir cadascú. I parlem amb la Sònia Vivolas, tècnica d’Igualtat de l’Espai Dona, sobre els actes al voltant d’aquest dia. L’Espai Dona és un espai d’igualtat de l’àrea d’Acció Social, Ciutadania i Joventut de l’Ajuntament de Palafrugell.

El 6 de febrer és el Dia Internacional de Tolerància Zero per a la Mutilació Genital Femenina, pràctica que implica l'extirpació total o parcial dels genitals externs femenins o altres agressions als òrgans genitals de les dones per raons no terapèutiques. Al SIQ d’avui abordem aquest tema.

No tenir fills per decisió pròpia, encara és un estigma. Abordem aquest tema avui, de la mà de la Mònica Míriam García Cuéllar, màster en Salut Pública i promoció de la salut, editora científica de l’Observatori de Salut i Medi Ambient d’Andalusia.

Les festes nadalenques solen provocar sentiments trobats: seguir les tradicions o crear-ne de noves? Es dona per fet que tothom ha de celebrar, però i si no vols o no pots fer-ho? S’entén? O et tracten com si fossis un bitxo raro? En Javi López Hernández ens parla de com celebraven aquests dies a Cuba, la seva terra natal.

Ser jove és tot un repte. En Víctor i la Núria, educadors de carrer de Palafrugell, ens expliquen com és estar en contacte amb el jovent, les seves inquietuds i el treball en xarxa per crear vincles i orientar.

Si una persona va sola pel carrer, va borratxa, va vestida provocativa, és de nit i li roben la cartera, quan va a la policia a fer la denúncia, ningú la culpa, ni posa en qüestió el seu relat, ella és la víctima. Per què quan es tracta d’un abús o una violació, fets evidentment més greus que un robatori, es fan aquests qüestionaments? Per què es culpa a la víctima? Parlem sobre aquest tema amb la Sònia Vivolas, psicòloga en l’àmbit de les violències masclistes i la igualtat de gènere i que treballa des de fa més de 13 anys a l’Espai Dona. També, de tots els actes que fan a Palafrugell envers aquesta data. Visibilitzem el 25N.

Les controvèrsies actuals al voltant de la prostitució enfronten sobretot els qui la consideren una activitat degradant i especialment associada a l’explotació de la dona, amb els defensors de les llibertats individuals, que l'admeten si és conseqüència d'una decisió desproveïda de coaccions. En la pràctica, moltes de les persones que arriben a la prostitució ho fan empeses per motius aliens a la seva voluntat: des de les persones raptades per organitzacions criminals que són obligades a prostituir-se fins a les que, per situacions de pobresa, cerquen el recurs més directe per a sortir-ne o pal·liar-la. D’altra banda, el factor coactiu no sempre es pot establir clarament, per tal com moltes vegades apareix encobert o bé és negat per les mateixes persones que exerceixen la prostitució. Maribel Torres, aborda el tema de la mà de la seva novel·la Cartes Marcades, on la cooperant d’una ONG d’ajuda a dones provinents de l’Europa de l’Est, explotades per les màfies de prostitució, ha desaparegut i l'Adriana i en Pau reben l’encàrrec de trobar-la.

El procés migratori i la convivència entre persones de diferents procedències i cultures és el tema del SIQ d'avui, i la nostra convidada, la Mayra Prieto.

Temporada 2 del “Sí, i què?” i comencem forts! Parlant del perdó. El perdó té molts vessants, però perquè moltes vegades no se sent sincer? Per què hi ha moltes teràpies que exigeixen a les víctimes que perdonin l'agressor? D’aquests temes parlem en el nostre episodi. És molt interessant, no te’l perdis!

Avui últim programa de la temporada. I vull començar agraint a la Maria Sureda la seva col·laboració als primers programes, també a la Nadia Fervenza, així com a l’alumnat d’Integració Social i d’Educació Infantil, i a tots els convidats, convidades i convidadis que m’han acompanyat al llarg d’aquests 20 programes. També, la gent del carrer, que ha tingut la paciència d’aturar-se i contestar les nostres preguntes. A en Ferran Castelló, que em va gravar els noms de les diferents seccions, i a en José Luís Santiso, que em va donar unes quantes indicacions tècniques pel muntatge. Moltes gràcies! Amb aquest episodi, ens acomiadem, amb la 2a part del programa AjudAR-Te, en el qual ens col·labora l’alumnat de 2n d’EDI, parlant-nos de PPAA. Som-hi! Cuideu-vos molt i molt bon estiu a tothom!

La finalitat dels PPAA és donar resposta a situacions d'emergència i de risc per a la salut de les persones. Existeixen diferents tècniques i protocols, i de tot això i més ens parlarà l’alumnat de 2n d’EDI, que col·laboren en aquest programa.

“Davant d’un conflicte, la mediació proposa solucions restauratives, tenint en compte 2 factors: 1) Nosaltres som part d’una comunitat, i 2) cadascú té la seva responsabilitat davant d’un conflicte. Així, el camí per intentar treballar el conflicte serà entendre quina part de responsabilitat tinc jo i com puc sentir-me millor, dins d’aquest context en què estic vivint”. Són paraules de la Maria Méndez, llicenciada en dret, mediadora i terapeuta, coordinadora del servei de mediació i convivència de Palafrugell. Si vols saber més sobre el servei i com afrontar els conflictes, escolta’t el Sí i què d’avui: MediAR-Te.

Avui, parlem del que és acompanyar a persones amb diversitat funcional, l’art d’acompanyar, acompanyar amb art. No amb pena, ni llàstima, ni sentint-se superiors, o amb ràbia, o per obligació imposada, no. Acompanyar i cuidar de manera amorosa, responsable, i sobretot, d’igual a igual. També, parlem de la cura que necessiten les persones que cuiden. I a l’entrevista parlem amb familiars de persones amb discapacitat intel·lectual (ells volen que ho diguem així, i ho respectem). Una entrevista molt emotiva, i per la qual estic molt agraïda.

Al programa d’avui comentem com va anar la gala del premis RAC, amb la recollida del nostre premi a la Inclusió, ho comentem amb la Nadia Fervenza. I també, et donem a conèixer el Teatre Social, una gran eina d’inclusió social de la que ens parla l’Elisa Ballardin, de la La Nave Va.

Necessitar-te! Tothom tenim necessitats, i tothom tenim dret a que aquestes siguin cobertes! Ja som aquí amb la segona part d’aquest episodi, en el que col·labora l’alumnat de 1r d’Integració Social. En aquesta 2a part abordem els temes de la diversitat funcional motora, diversitat funcional intel·lectual, necessitats i suports d’autonomia, de comunicació, socioafectives, educatives i sociolaborals. Així com les polítiques i recursos d’atenció a la diversitat funcional. Moltes gràcies!

El programa d’avui es diu NecessitAR-Te, i és que tothom necessita algú o altre en un moment de la seva vida, però... hi ha persones a les quals els hi costa demanar ajuda, o n’hi ha que es gronxen i en demanen massa… Avui, parlem de l’art de cobrir les nostres necessitats, les bàsiques, les que tothom en té dret a tenir cobertes, i no tothom té la possibilitat de cobrir-les. Per què? Doncs perquè les persones amb afectacions a la vista, a l'oïda, a ambdues a la vegada, persones amb cadira de rodes, persones amb bastó o crosses, és a dir, amb diversitat funcional motora, o persones amb diversitat funcional intel·lectual, no sempre tenen les mateixes opcions ni possibilitats, ja que el sistema, la societat, no està adequada tenint-les en compte. El tema dona per molt i l’hem hagut de dividir en 2 episodis, en els quals, l’alumnat de 1r d’Integració Social ens explica tot sobre aquests temes, i parla amb la gent del carrer, per veure què en saben. Moltes gràcies!

Definim habitatge com la construcció preparada perquè hi visquin persones. Un bé de primera necessitat. Però un bé, la propietat, amb el qual es mercantilitza. I la mercantilització d’un bé bàsic, produeix especulació, i aquesta, una bombolla immobiliària de la qual els grans tenidors s’escapen per petites escletxes. D’aquestes i de moltes coses més ens parlen avui la Roser Massaguer, regidora de Benestar Social i Ciutadania i la Maria José Merino, cap de Benestar Social i Ciutadania, de l’Ajuntament de Palafrugell.

El 8 de març fa sortir al carrer la lluita femenina per la igualtat de les dones a la societat, a través d'una jornada d'aturades i mobilitzacions. És una data que representa la lluita pels drets de la dona, la igualtat d’oportunitats dins la societat, la dignitat al treball i denunciar la violència masclista. Des del Sí, i què? hem volgut centrar-nos en com acollir i acompanyar a l’alumnat que verbalitza situacions de violències sexuals. Presentem la guia publicada per la Generalitat de Catalunya, sobre com afrontar aquests temes per part dels docents a les escoles. Amb uns principis bàsics ben clars: ESCOLTAR, ACTUAR, CREURE, ATENDRE, PROTEGIR I EMPODERAR. També fem esment a aquelles conductes i males pràctiques que només revictimitzen i no ajuden en res. Com a convidada tenim amb nosaltres a l’Amalia Valderrama, psicòloga i formadora de tallers de sensibilització que col·labora amb Espai Dona, treballant el tema de gènere. I al “Desprevingudes” ens col·labora Nadia Fervenza, que ha fet un tastet sobre quins actes de commemoració del 8 de març té coneixements la gent de Palafrugell.

La feina és una faceta molt important a les nostres vides. El nostre desenvolupament professional està íntimament lligat al nostre autoconcepte, i tenir un bon clima al lloc de treball ens fa sentir valorats i motivats. En el programa d’avui, tornem a tenir unes convidades molt especials per mi. Estudiants del 2n curs d'Integració Social (que tot just estan a punt d'acabar la seva formació i estan fent ja les pràctiques) i ens venen a parlar del món laboral i la inserció en aquest, de les persones en risc d'exclusió social. Els col·lectius, dels que ens parlen en aquest segon programa, són els següents: Nerea, Nohelia i Tammy ens parlen de la salut mental, què és, com poden accedir a la feina les persones que tenen algun tipus de diagnòstic i de quins recursos disposen. Amina, Iman, Berta, Dunya, Ami i Giuliana, del col·lectiu de persones migrants, en general i de dones migrants en parlicular. Com és la inserció laboral per a elles, i quines associacions tenen a la seva disposició. Uns temes molt interessants, i que han preparat a consciència, per poder explicar-nos-ho tot molt bé. Un gran plaer tenir-vos aquí. Gràcies!

La paraula "laborar" significa treballar i ve del llatí laborare. Fer una labor. Al programa d'avui tenim unes convidades i convidats molt especials per mi. Estudiants del 2n curs d'Integració Social (que tot just estan a punt d'acabar la seva formació i estan fent ja les pràctiques) ens venen a parlar del món laboral i la inserció en aquest, de les persones en risc d'exclusió social. Han triat uns quants col·lectius, i en aquest primer programa en parlarem d'alguns d'ells, i en el proper (el Sí, i què x 11) dels altres. Raul, Nadia i Ashraf ens parlen de l'ocupació juvenil, amb Can Genís com a referent amb el seu programa d'ocupació juvenil. Pau, Alba i Mariona, del col·lectiu amb VIH/SIDA, i com aquest afecta a la recerca de feina. Nina, Laia i Tania, del col·lectiu amb diversitat funcional, com es tramita el grau de discapacitat, i la seva inserció al món laboral. Uns temes molt interessants, i que han preparat a consciència, per poder explicar-nos-ho tot molt bé. Un gran plaer tenir-vos aquí. Gràcies!

D'intercanvis culturals és del que parlarem en aquest programa. Intercanvis des de l'horitzontalitat, on tothom hi té alguna cosa a aprendre. Entrevistem els membres de l'associació ECCIT que porten a terme intercanvis Girona-Marroc. I també, parlem en 1a persona amb protagonistes d'aquesta experiència.

Bon any a tothom!!!! En el programa d'avui abordem els temes corporals que ens van quedar per parlar en el darrer programa. Som Cos II Part: aprendre a respirar, a relaxar-nos, conèixer els nostres centres energètics... són qüestions que ens poden ajudar a sanar i a tenir una actitud més conscient davant la vida. La Colette Martí, fisioterapeuta i coach, ens explica com arribar al benestar físic. I en aquest programa s'acomiada la Maria Sureda, que ens deixa, però el programa continua, i amb moltes sorpreses!! Gràcies, Maria! Per totes les teves aportacions, i qui sap, potser algun dia t'enxampem... 'Desprevinguda'. ;)

El programa d'avui és tan interessant, que l'hem hagut de dividir en dues parts. ​Som cos (1a part): una bona postura ajuda a experimentar benestar i relaxació que fan emergir aspectes cada vegada més profunds de la veritable naturalesa de la persona. Per tant, els estats mentals depenen de les postures corporals. O dit d'una altra forma, la postura del nostre cos modula la nostra actitud i d'això en saben molt la Núria Vives i l'Alba Soler de l'Eix, Centre de Pedagogia Corporal, que ens expliquen com parlar amb el nostre cos, i atendre'l. Al 'Desprevingudes', persones de Palafrugell ens expliquen què els hi diu el seu cos avui. Seu bé, i no t'ho perdis!

Addictives poden ser, les substàncies, ​les situacions, les persones, les coses, la feina... Moltes coses que potser ni tan sols ens havíem arribat a imaginar. Avui parlarem de les addiccions, de com prevenir-les, de com gestionar-les quan apareixen, i de com tractar-les quan sabem que hi ha una persona al nostre voltant, que n'està patint una. En Marc Pou, psicòleg i Coordinador del CAS Baix Empordà, ens parlarà de tot plegat. A més, de comptar també amb les nostres seccions habituals, com el "Desprevingudes", on vilatans de Palafrugell ens expliquen quina pensen que és l'addicció més comú a la zona.

Avui parlem de les Persones Altament Sentibles (PAS), una característica comuna al 20% de la població que té el sistema nerviós més desenvolupat que la majoria de persones. Amb un sistema nerviós més sensible a les informacions sensorials, és a dir, al que perceben a través dels sentits, les PAS tenen una gran capacitat empàtica, són emotives, reflexionen amb gran profunditat, i moltes característiques més que podràs saber escoltant aquest podcast. A més, la Clara Orti Llobich, coach certificada i terapeuta especialitzada en PAS, ens parla de les seves experiències.

Les distorsions cognitives són aquells pensaments en què l'ésser humà interpreta la realitat de forma irreal. En aquest programa parlem d'unes d'elles, i també, de la forma de reestructurar-les. A més, de les nostres seccions habituals, la Sònia Vivolas, psicòloga, ens comenta com és tractar amb elles en consulta.

L'art de relacionar-nos ens dona peu a parlar de les habilitats socials que podem tenir les persones per caminar pel món. En aquest programa, parlem amb en Mokro i en French, membres del grup de música "Única arma" i activistes en iniciatives juvenils i culturals, que ens expliquen quins reptes han anat superant al llarg de la seva vida.

En aquest episodi parlem de sexualitat i discapacitat, i de com trencar amb el paternalisme i la infantilització cap a les persones en situació de dependència. A la secció “Explica’t” entrevistem a Ferran Giménez a Júlia Collignon, autors del llibre Diversex Ed. Bellaterra, que ens parlen sobre l’educació sexual i el seu necessari abordatge social i pedagògic. A “Desprevingudes” sortim al carrer a preguntar a les persones de Palafrugell què en pensen del tema del programa.

En aquest primer programa parlem de la importància del llenguatge, de com ens parlem i parlem als altres, com ens adrecem als diferents col·lectius, com ens tractem, i com podem aconseguir tractar-nos amablement i de manera inclusiva. En la secció “Explica’t” entrevistem a l’Àlex, persona trans, que té la valentia de parlar amb nosaltres de la seva situació actual i les seves experiències. També contem amb la secció “Desprevingudes” on sortim al carrer a preguntar a la gent de la vila, què hi veuen en unes fotografies.