Territori clandestí

El Paral·lel ha estat històricament escenari de revoltes, de festes, de trobades clandestines, de nits màgiques i inacabables. Les sales i els teatres d'aquesta avinguda Barcelonina que uneix el Poble Sec, el Raval i el barri de Sant Antoni ha vist desfilar milers d'artistes diversos que han anat deixant la seva empremta en aquest Paral·lel de les diversions com s'el coneixia a inicis del segle XX.En aquests últims anys moltes entitats i col·lectius veïnals reivindiquen el caràcter popular i comunitari del Paral·lel. Associacions que troben aixopluc a espais com ara Paral·lel 62, la Casa de la Música de Barcelona, el Centre Cívic Albareda i les sales i locals que programen música en directe al barri.Aquests espais acullen aquest cap de setmana "Òrbita Paral·lel" una nova mostra per descobrir l'escena musical de Barcelona amb esperit proper, comunitari i sostenible. Us animem a descobrir-la.Escuchar audio

null

Explica la llegenda que un 15 d'abril de 1976 Víctor Nubla i Juan Crek caminaven per la carretera que uneix Conca i Terol quan no se sap si per efecte d'una gran nevada o ves a saber que se'ls va aparèixer Macromassa. Grup musical, artefacte sonor, aventura patafísica, Macromassa han estat i encara són reducte de l'extremadament creatiu, imprevisible, irreductible. No sabem si abans de Macromassa hi havia l'ou o la gallina, però som conscients o inconscients que sense Victor, Crek i tota la tribu que els ha envoltat durant aquests anys l'escena d'aquest país seria mes fosca, trista, normal vaja!Bufem les espelmes d'aquest gran pastís i ens preparem per assaborir com cal el concert que tindrà lloc el pròxim 9 de maig al CAT de Gràcia. A l'escenari: Juan Crek, Sergio Oca, Eduard Altaba, Pepino Pascual, Pablo Volt, Carles Esteban, etc... a la platea com ha de ser hi haurà el millor de cada casa i sobrevolant l'univers Macromassa el nostre estimadíssim Víctor Nubla.Escuchar audio

Per si no en teniu prou amb els llibres que recomanem cada setmana i encara en voleu més per regalar o per regalar-vos aquest Sant Jordi, avui us proposem sis títols recents que no poden faltar a la vostra biblioteca si, com la nostra, també és inflamable: “Maldito trabajo” (Ariel), d’Eduardo Vara; “Més enllà del 47” (Icària), editat per Adela d’Alòs-Moner i Anna Monjo; “Nou elogis de l’imparell” (H&O), d’Edi Pou; “Yo siendo yo” (Anagrama), de Hans Laguna; “Mierdificación” (Capitán Swing), de Cory Doctorow; i “Imaginar la fi” (Raig Verd), d’Eudald Espluga. Estimeu-vos els llibres, odieu el feixisme i bona diada a tothom!Escuchar audio

Avui a Territori Clandestí posem el focus en una de les propostes més estimulants de la ciutat: el Festival BOCA.Un festival fet per i per a joves, on la participació no és un eslògan sinó una pràctica real: adolescents que decideixen, programen i creen cultura des de dins. Parlem de joventut, drets culturals i presa de decisions, però també del paper clau de les institucions per obrir espais reals a noves veus.Amb joves protagonistes del projecte, avui explorem com la cultura pot ser una eina d’empoderament, expressió i transformació col·lectiva.#CulturesParal·leles #DretsCulturals #Joventut #Participació #FestivalBOCAEscuchar audio

Una cosa és la història i una altra, el relat de la història. Existeix una distància insalvable entre els fets i l’experiència dels fets. D’aquí que el relat sempre sigui esbiaixat, travessat pel record i l’incapacitat d’abastar-ho tot. El Luke Haines, líder de The Auteurs, Baader Meinhof i Black Box Recorder, n’és plenament conscient. Per això, a “Freaks out!” (Contra) no fa cap esforç per intentar explicar la història de la música pop amb la pretensió de ser objectiu. De fet, se’n va a l’altre extrem, i proposa una crònica radicalment personal, que intersecciona amb l’autobiografia i abraça la vehemència i l’humor sense cap vergonya. “Freaks out!”, per tant, no és una història del pop, sinó una història de Luke Haines i el pop. I no és poca cosa: agut, divertidíssim i sincer com pocs llibres d’aquesta mena. Excel·lent.  Escuchar audio

Microfestivals i d'altres escenaris possibles, amb Nando Cruz.Escuchar audio

Desde la nostra "Biblioteca Inflamable" us ajudem a fer la tria dels vostres llibres per Sant Jordi. Oriol Rossell ha seleccionat un grapat de títols a l'entorn de temàtiques relacionades amb música i subcultures. En tenim per donar i vendre, per tots, no us podeu queixar !"Rapats" de Carles Viñas Ed. Manifest : mega estudi sobre la subcultura Skinhead. "Fiesta, una tragicomedia sobre hedonísmo, fin de semana y música de baile" de Asier Dávila. Ed.Libros del Kao."Vida y muerte del Bacalao" de Eduardo Leste Moyano. Ed. Universitat de València."El arte sin órganos, manifiesto de la música electronica" de Ana Gorostizo. Ed. La Caja Books."Teoría Black Metal" VV.AA. Ed. Holobionte Ediciones."Cantan los ángeles, rugen los monstruos, una breve sociología del Heavy Metal" de Harmut Rosa. Ned Ediciones."Cutter, cola y fotocopias : memoria gráfica de B-Core 1989-2007" de Jordi Llansamà . Tiempo de papel ediciones."Contramemoria, Una historia oral de más de cuatro décadas punkis y feministas" de Maritxu Alonso. Ed. El Lokal."Crass tienen una bomba" Ed. La Felguera." The Story of Crass" de George Berger. Ed. Omnibus Press.Escuchar audio

Els col.lectius en suport del Teatre Arnau reivindiquen aquest espai alhora que denuncien l'incompliment per part de l'Ajuntament de Barcelona de tirar en davant els projectes de gestió comunitària que han treballat les diverses entitats veïnals.Escuchar audio

El reality shifting és una pràctica viral que va guanyar força durant la pandèmia via TikTok i que consisteix, segons els seus seguidors, a ‘desplaçar’ la consciència cap a universos alternatius. Fruit d’una lectura superficial de la mecànica quàntica creuada amb el fandom, el fenomen del reality shifting revela, peró, la creixent necessitat de fuga dels joves davant un món que no els agrada. Justament a partir de la pregunta de per què tanta gent vol escapar de la realitat, Gabriel Ventura desgrana la història del reality shifting amb una mirada simultàniament crítica i comprensiva, proposant una lectura política del que cal entendre com un símptoma cultural de gran abast.Escuchar audio

Parlem amb Nexes Interculturals, una cooperativa que treballa des dels barris de Barcelona per impulsar la pau, la interculturalitat i la justícia global, activant especialment el jovent perquè esdevingui protagonista dels canvis socials.Des de projectes com rutes guiades per persones migrades fins a iniciatives sobre sobirania alimentària o economies alternatives, ens conviden a repensar qui explica la ciutat, com es construeix la cultura i quin paper hi tenim totes.Una conversa sobre drets culturals, proximitat i futur compartit.Escuchar audio

Des de quan i per què se suposa que la cultura s’ha de justificar pel seu rendiment econòmic? El concepte d’indústries creatives sembla haver colonitzat el llenguatge i les prioritats del sector, fins al punt de convertir l’art i fins i tot les emocions traduibles a categories com ara “productivitat”, “innovació” o “benefici”.A “La cultura no es una industria” (Liburuak), Justin O’Connor qüestiona aquest marc dominant de les polítiques culturals contemporànies mostrant com el desplaçament cap a lo rendible ha tingut conseqüències tràgiques: precarització del treball cultural, desgast dels professionals i una pèrdua progressiva de la dimensió política i pública de la cultura. Per l’autor, l’alternativa és clara: recuperar la cultura com a bé comú, com a dret social i com a infraestructura essencial per a la vida democràtica.Escuchar audio

Barcelona ha estat sempre ciutat de sales petites, d’escenes vives i de músiques que creixen als marges. Però què passa quan aquests espais comencen a trontollar? A Cultures Paral·leles parlem amb sales com La Deskomunal, Bóveda o El Pumarejo i Meteoro que avui afronten dificultats reals per continuar obertes. No és només una crisi d’espais: és una pregunta sobre quin model cultural volem per la ciutat.Qui pot fer música en viu avui a Barcelona… i en quines condicions?Escuchar audio

Per què ser de dretes és punk (o això diuen)? Per què els fatxes son els nous abanderats de la ‘llibertat’ i la ‘rebel·lia’? Què tenen de llibertaris els seguidors de Trump i Milei?Pablo Stefanoni respon a preguntes tan incòmodes com aquestes —i a d’altres encara més inquietants, com per què l’esquerra està perdent la guerra cultural— a “¿La rebeldía se volvió de derechas?” (Siglo Veintiuno), un assaig pioner, publicat originalment el 2021, que avui recuperem a La Biblioteca Inflamable. El llibre mostra com aquestes noves dretes combinen elements diversos —nacionalisme, antiprogressisme, crítica a la correcció política— i construeixen un relat atractiu per a sectors joves, presentant-se com a antisistema i transgressores. Alhora, Stefanoni investiga perquè l’altre bàndol no ha sabut comprendre ni respondre a aquest canvi. Indispensable, és clar.Escuchar audio

Parlem amb Jesús Navarro, director del Museu Morera sobre les exposicions i activitats amb Centre.Ens visita també Antoni Gorgues, fundador i responsable del segell discogràfic Guerssen Records que celebra trenta anys de trajectòria, amb una jornada que tindrà lloc el 28 de març al Museu Morera i que finalitzarà amb uns concerts de la mítica banda Los Negativos al Cafè de Teatre de Lleida. El periodista Àlex Oró, autor de la biografia dels Negativos també serà amb nosaltres.Xavi Roma, coordinador del MUD, Festival de Músiques Disperses de Lleida ens parla de la programació i l'essència d'aquesta mostra que s'ha viscut aquests dies a Lleida.Imatges del MUD i Laia Navarra.Escuchar audio

A “Fucked feminist fans” (Dos Bigotes), la Leyre Marinas explora la relació entre la música pop, el feminisme i el sexisme mediàtic al llarg de les darreres dècades. El focus central de l’analisi son les fans, els estigmes que carreguen i el seu paper clau en la transformació cultural i la denúncia d’abusos dins la indústria musical.Per celebrar el 8M, la Leyre visita la nostra Biblioteca Inflamable per parlar de música pop i feminisme. I fa de DJ convidada punxant cañita brava. Girls to the front.Escuchar audio

El Territori Clandestí de Ràdio 4 és trasllada al Centre Penitenciari per a joves Quatre Camins per conèixer el projecte ENTREMU(R)SICS. Una iniciativa que neix als tallers de música dels centres penitenciaris de Catalunya i que vol apostar per la capacitat transformadora i sanadora de l'Art. Coneixerem alguns dels joves que han participat i també les seves creacions que queden recollides en un disc on les cançons mostren que l'art traspassa murs i troba escletxes per fer-sentir i per viure.Darwin, Kevin, Dahmane, Jensen, Chakiri, Angel, Patrick ens acompanyan conjuntament amb la Gema i l'Àngela responsables dels tallers i del concurs.El disc és pot escoltar a :https://www.youtube.com/watch?app=desktop&v=f1F-CWOAXO8Escuchar audio

Mahsa Mohebali, una de les veus literaries mes importants i crítiques de la literatura iraniana contemporània i el periodista i creatiu Hossein Zoghi també d'origen iranià són dos dels artistes que formen part del projecte Artistes en Risc, una iniciativa apadrinada a Catalunya pel col.lectiu No Callarem i que els vol donar empara en situacions de vulnerabilitat alhora que defensa la llibertat d'expressió i els drets culturals.No Callarem i Artistes en Risc formen part de la programació d'una nova edició de "Cinestèsies, cinema i pensament" que se celebra a partir del quatre de març al Centre Cívic Ateneu Fort Pienc de Barcelona, i també seran algunes de les veus que podrem escoltar als actes organitzats per Iridia: Associació que treballa per promoure i defensar els drets humans i que celebra el pròxim dia catorze la seva festa anual a la Sala Paral·lel de Barcelona.Parlem amb Fernando Paniagua de No Callarem i amb Borja Lozano d'Iridia, amb Mahsa Mohebali i amb Hossein Zoghi.Escuchar audio

John Cage va ser una de les figures més influents de la música experimental del segle XX. La seva obra va transformar radicalment la manera d’entendre la música, ampliant-la més enllà de les estructures tradicionals de melodia, harmonia i ritme, i incorporant l’escolta com a gest de creació. En aquest sentit, la seva transcendència històrica rau en el qüestionament radical de la definició mateixa de música. Però John Cage no va ser solament un músic dotat d’una imaginació desbordant. També va ser un escriptor notable, sense por a l’experimentació formal i conceptual amb el text. “Diario: cómo mejorar el mundo” (Caja Negra) n’és una mostra excel·lent. Aquest recull de textos d’entre 1965 i 1982 funciona simultàniament com una peça de literatura d’avantguarda, un dietari ideològic i una exercici de diagnòstic del món per venir. Un llibre inesgotable.Escuchar audio

Hem parlat amb l’equip de l’Ateneu Popular de Nou Barris sobre el Cítric. Un programa que aposta per les arts escèniques comunitàries, la creació crítica i l’experimentació com a eines per pensar el present. El Cítric no és només una programació: és un espai de trobada entre escena i territori, entre artistes i comunitat, entre cultura i transformació social.Hem conversat sobre com es construeix una proposta que posa al centre els drets culturals, la mirada política i el risc creatiu. I també ens hem endinsat en Dos vidas y un cuerpo, amb la seva directora i protagonista, Francisca Mujica i l'actriu Eva Pérez: una peça que travessa cos, memòria i identitat des d’una escena valenta i compromesa.Arts escèniques que qüestionen. Escena que genera debat. Cultura feta des del barri i per al món.Escuchar audio

“Exit Reality” (Nero) és el primer intent de cartografiar les estètiques nascudes a internet, un món impregnat de qualitats al·lucinatòries i desorientadores, travessat per la nostàlgia i el trauma. Partint de l’aparició del vaporwave a inicis de la dècada de 2010, que va dotar la imatgeria pròpia de la xarxa d’un caràcter espectral, Valentina Tanni, l’autora, ens guia per un recorregut que passa per l’horror silenciós dels backrooms, la fascinació per l’estimulació sensorial de l’ASMR i el surrealisme algorítmic del weirdcore.Escuchar audio