191: Fer un riu, plantar un pi… i altres eufemismes

What this episode covers

Tema del dia El Silvestre ens anima a aprofitar qualsevol oportunitat per practicar el català. El James fa una comparació interessant entre els llibres i el menjar. I el Kuba ja forma part de la comunitat després d'haver-nos conegut per casualitat a Barcelona. Si encara no ho ets, fes-te membre de la comunitat i participa en les nostres activitats presencials: anar al teatre o al cine fer el vermut o anar a prendre alguna cosa jugar a l'Scrabble en català ... Paraules i expressions eufemístiques El Randy ens proposa parlar d'eufemismes o expressions "poètiques" per fer referència a coses o accions del dia a dia: dormir, menjar, anar al lavabo, gos, gat, morir-se, fer l'amor... Entre d'altres, en comentem algunes com fer un riu i plantar un pi. Bonus Fem una cerca ràpida a internet per trobar altres expressions eufemístiques que ens hem deixat. Un bonus més llarg de l'habitual! Transcripció Andreu: [0:16] Hola, Joan! Joan: [0:17] Hola hola! Andreu: [0:18] Què, com has dormit aquests últims dies? Joan: [0:20] Doncs… millor. Andreu: [0:22] Sí? Me n'alegro. Doncs, no sé si estàs gaire pendent de l'activitat a Discord aquests dies, perquè ja m'imagino que canviant bolquers i intentant que no plori la Meritxell i tot això, doncs no… no hi tens l'ull tan posat, però fa poc el Silvestre ens va enviar un àudio que m'agradaria reproduir aquí, al pòdcast, perquè crec que el missatge és molt encoratjador, molt motivador i… bé, si no l'has escoltat, que em penso que no, ara és el moment. Joan: [0:56] No l'he sentit, però vaig veure… és que tot i que no dedico tantes hores al Discord, sí que de tant en tant m'arriben les notificacions i vaig veure que havia enviat alguna cosa, el que passa que els àudios no em van gaire bé d'escoltar, si són gaire llargs. Andreu: [1:11] No et donen gaire bé, què vol dir? Que et fa mandra? Joan: [1:14] No, que… que… no trobo el moment, perquè jo què sé, si la nena dorm, no em posaré un àudio, saps? És més fàcil llegir, perquè sobretot estic moltes hores al mòbil a la nit. Andreu: [1:23] De fet, em va fer molta gràcia, perquè quan va néixer la Meritxell, vau… la Sílvia va enviar-nos un missatge dient: "Sisplau, no ens envieu àudios, perquè ens costa molt escoltar-los, no tenim moments", etcètera. I jo vaig dir: "Massa tard", i llavors us vaig enviar l'episodi de pòdcast. Joan: [1:41] És que justament la Sílvia ho va dir perquè m'havies enviat com dos o tres àudios aquells dies, no sé si era en relació a alguna cosa de la feina, i jo: "És que quan escoltaré aquests àudios?", perquè, o sigui, estàvem allà a l'hospital, és un lloc amb altra gent, eh… no sé, saps?, era... No vols fer soroll per no despertar la nena, no sé, és com… Saps? I dic: "Me càgon l'Andreu, que no para d'enviar àudios", i la Sílvia va dir: "No envieu més àudios", i tu: "Fote't!" Andreu: [2:07] Clar, clar, és que era massa tard, perquè ja el teníem editat i tot. Joan: [2:11] No, ens va encantar, la Sílvia es va posar a plorar, escoltant-lo, es va emocionar molt. Va ser molt bonic. Andreu: [2:16] Aquesta era la intenció, emocionar-vos una mica. Joan: [2:19] Vas fer una introducció… Mira, quan va arrencar l'episodi, li dic a la Sílvia, perquè clar, em sembla que eren com 16 minuts i ja portàvem 4 minuts que només parlaves tu, i dic: "(Quin) monòleg que s'ha muntat l'Andreu!" No, perquè vas fer una intro preciosa, saps? I jo pensava: "Buah, aquest tio, saps? 16 minuts, dura això!" I després van arrencar els membres de la comunitat i va ser… va ser molt bonic, tot plegat. Andreu: [2:47] Això va ser, ara no ho recordo, els dies abans o just després del casament, que jo també tenia una ressaca emocional important, i clar, eren massa coses. Massa coses. I em vaig posar a escriure… Joan: [3:01] No, et va sortir una introducció… Quin poeta! Mare de Déu, l'Andreu! O sigui, si no l'heu sentit, aquest episodi, o sigui, els primers cinc minuts són or. La resta també, però l'Andreu s'ho va currar molt. Andreu: [3:12] És que clar, no us podia veure i sé que era un moment superimportant, i no sé… Bé, en fi, que no volíem parlar d'això. És que ens enrotllem com una persiana! No pot ser, això. Joan: [3:23] Sí, sí, abans ho comentàvem. Andreu: [3:27] Doncs això, et vull ensenyar el missatge, i vull compartir aquí amb l'audiència, el missatge del Silvestre, que és membre de la comunitat i que de tant en tant ens envia àudios molt bonics. I bé, doncs aquest n'és un. Vinga! Joan: [3:40] Va, va, va. Va! Silvestre: [3:41] Hola hola! Bon dia! Bon dia a tothom! Espero que tot vagi bé. Ja feia molt de temps que no enviava notes de veu i us (trobava a faltar), així que en aquest moment aprofito i, primer de tot, moltes felicitats al Joan i a la Sílvia per la filla, per la petita Meritxell, una abraçada forta. I, per altra banda, volia comentar, perquè fa una setmana que vaig tenir una conversa amb una persona, un home català, i bé, no?, em sento molt content, perquè si és ben cert que dia a dia no parlo gaire català, o sigui, diguem-ne amb una altra persona, a vegades ho faig jo mateix, i de tant en tant amb el meu germà, l'Antonio. Però és complicat. I el que volia dir és que si teniu l'oportunitat de fer servir el català, doncs, us animo que continu(eu), que segu(iu), perquè això és molt molt molt gratificant. I se m'omple el cor d'emocions perquè... o sigui, sigui una petita conversa, no?, una vegada acaba, et sents bé, et canvia el dia, i és una cosa que volia compartir-vos, així que una abraçada i ja ens veiem aviat, d'acord? Vinga, adeu adeu! Fes-te membre de la subscripció de pòdcast per accedir a les transcripcions completes, a la reproducció interactiva amb Transcript Player i a l'ajuda de vocabulari. Amb el suport de: Support Easy Catalan: Aprèn català amb converses reals