2012/03/20 Carta de clàssics

Fa més de dos mil anys, a Xina un músic que es deia Juel-ji va deixar escrita la següent frase: La musica es l’harmonia del cel i de la terra. És curiós com els homes de fa mil.lenis, com Ji o Pitàgores veien en la musica l’expressió de les regles immutables de l’univers, de la perfecció. Per això la música es veia com un art gairebé sagrat, ben diferent a la seva banalització que avui veiem, quan ens la posen de soroll de fons en gairebé qualsevol lloc. Pero per això estem els de CARTA DE CLÀSSICS i vosaltres els nostres oients per a reïvindicar aquest paper gairebé sagrat de la música, d’aquest art que expressa el més profund de l’ànima humana. I ho farem amb músiques variades pero totes de gran poder expressiu: Concert per a violoncel en La menor - Vivaldi Francesca Da Rimini - Sergei Rachmaninov Bram Stoker's Dracula - The Party - Wojciech Kilar Rapsodie (clarinet) - Claude Debussy Le Chaos - Rebel, Jean Fery Requiem - Eliza Gilkyson Passacaglia - Giovanni Antonio Pandolfi-Mealli Tchaikovsky Andante Cantabile, Op. Posth - Peter Ilyich Tchaikovsky