2012/08/10 Esports

La medalla de plata guanyada per les mataronines Marta Bach i Roser Tarragó en el torneig olímpic de waterpolo femení serà un revulsiu per aquesta disciplina esportiva a la ciutat, i significa el començament d’una gran època pel waterpolo femení. Així ho creu el vicepresident de la Federació Espanyola de Natació, el mataroní Pere Robert. El director esportiu del Centre Natació Mataró, en canvi, Joan Masriera, es mostra més escèptic. La selecció estatal de waterpolo femení ha fet història guanyant la medalla de plata a les olimpíades de Londres, en la seva primera participació en uns Jocs. Els mitjans de comunicació d’àmbit nacional, però sobretot a nivell estatal, han dedicat pàgines i pàgines a parlar d’aquest equip, amb titulars i entrevistes incloses. La bona actuació de l’equip de Miki Oca ha servit perquè algun d’aquests mitjans hagi descobert l’existència del waterpolo femení. El vicepresident de la Federació Espanyola de Natació, i representant a Londres dels equips de waterpolo, el mataroní Pere Robert, compara aquesta plata amb la que va aconseguir l’equip masculí a Barcelona 92’. En aquest sentit, espera que el waterpolo femení experimenti un creixement similar en tots els sentits. Unes 600 llicències de waterpolistes a nivell estatal semblen una minúcia comparades amb el protagonisme d’aquest esport a altres indrets del món. Aquesta plata olímpica també ha obert el debat sobre un probable creixement en el nombre de llicències. El director esportiu del Centre Natació Mataró, Joan Masriera, aclareix que possiblement serà així a Espanya, però no pas a Catalunya. Segons Masriera, clubs catalans com el mateix Mataró tindrien problemes de saturació i d’espai a les seves instal•lacions. Així doncs, veu difícil assumir més fitxes i equips si les administracions, i també entitats privades, no aposten decididament per aquest esport. Masriera, escèptic en aquesta qüestió, també creu que la majoria de mitjans que han acompanyat l’equip olímpic durant aquesta aventura, abandonaran el waterpolo femení a mesura que passin els dies i tornin a la realitat dels esports de masses. En qualsevol cas, un debat interessant que es produeix després de la plata històrica de l’equip estatal femení. Un conjunt que ha demostrat una progressió meteòrica durant els últims mesos. Així, Pere Robert recorda que fa mig any lluitaven pel setè lloc al Campionat d’Europa, i que en aquestes olimpíades han competit contra tothom per fer-se un lloc entre les més grans. El vicepresident de la Federació Espanyola creu que aquest equip encara té corda per estona, i un camí per recórrer per consolidar el seu nom entre les primeres potències mundials de la disciplina. La mitjana d’edat de la plantilla olímpica frega els 22 anys. D’aquesta manera, estem parlant d’una generació de jugadores la majoria de les quals podria disputar, com a mínim, dues olimpíades més. Robert apunta que la Federació Catalana seguirà treballant amb el CAR de Sant Cugat per crear la propera fornada de talents. Abans dels Jocs de Rio, però, la selecció estatal disputarà cites importants a nivell continental i mundial. El Campionat del Món del 2013, que precisament organitza Barcelona, serà una bona prova de foc per demostrar que l’èxit dels Jocs no és flor d’un estiu. En relació a la final olímpica, recordem que els Estats Units es van imposar per 8 a 5, mostrant la seva superioritat durant gairebé tot el partit. En els primers compassos, dos gols de Jennifer Pareja donaven mínims avantatges al conjunt de Miki Oca, però les americanes van signar un parcial de 4 a 0 per deixar el partit encarrilat abans del descans. En el tercer període, tres gols més dels Estats Units deixaven sentenciada la final amb el 8 a 2. Ja en el tram final, novament Jennifer Pareja i Anni Espar, amb dos gols, van maquillar la derrota d’una selecció que ha fet història guanyant la plata en la seva primera participació en uns Jocs Olímpics. Pere Robert assenyala la clau del partit; la superioritat física de les americanes. La selecció estatal no va jugar bé. Va signar el pitjor partit d’aquests jocs justament el dia de la final. La mare de Roser Tarragó, Carme Aymerich, apunta el nerviosisme propi de la cita, que s’accentua més pel fet de tractar-se de jugadores tant joves i encara inexpertes en aquests escenaris. Al seu torn, el director esportiu del Centre Natació Mataró, Joan Masriera, és conscient que no agrada perdre en cap circumstància, però explica que en el seu cas va veure el partit molt tranquil, convençut que la plata ja era un premi increïble, i orgullós del paper de les mataronines. De fet, a l’hora de recollir les medalles, pocs minuts després de la final, qualsevol que no hagués mirat el partit podia pensar que l’equip espanyol havia guanyat l’or. L’alegria i l’emoció eren pròpies d’un equip campió. Cap llàgrima, només somriures i salts de felicitat. La mare de Roser Tarragó només lamenta el repartiment de la graderia durant el partit. Explica que els seguidors de les americanes estaven tots junts i ben organitzats per recolzar l’equip, mentre que els familiars, amics i aficionats del conjunt que entrena Miki Oca estaven dispersats pels diferents sectors de la graderia. Les jugadores, dins la piscina, ho notaven. El Centre Natació Mataró ja treballa, des de fa anys, per garantir a jugadores com Roser Tarragó i Marta Bach una estructura de club potent per poder desenvolupar les seves carreres esportives a la capital del Maresme. El club competeix contra pressupostos superiors, però lluita per oferir als seus talents una proposta esportiva i de creixement personal que les engresqui a continuar vinculades al Centre. En aquest sentit, les renovacions de les flamants medallistes, Tarragó i Bach, però també de la columna vertebral de l’equip subcampió de lliga, són una bona mostra de les intencions del Mataró. A banda, aquesta temporada el conjunt de Vicenç Tarrés podrà competir a Europa, defensant el nom del club i de la ciutat a les piscines dels millors equips del continent. L’equip femení del Centre Natació Mataró jugarà la primera fase de la Copa d’Europa a finals de novembre. Les mataronines han quedat enquadrades en el Grup A, que es jugarà a Niça. A banda de l’amfitrió, l’Olímpic de Niça, el Kirishi rus, el Vouliagmeni grec, el Nijverdal holandès i l’Eger hongarès seran els rivals a batre en aquesta estrena europea.