2013/02/26 Carta de clàssics - Masculinitat o feminitat de la música

Alguns musicòlegs, tot buscant els tres peus al gat, han decidit que la musica escrita al llarg de la història es pot classicficar en masculina i femenina: la masculina tindria un caràcter poderós, incisiu, gairebé agressiu i estaria representada per figures com Beethoven, mentre que la femenina tindria els aspectes més delicats, sensibles i emotius i un dels seus representants màxims seria F Schubert. Aquesta disquisició dels musicòlegs no deixa de ser un reflex del paper que s’ha volgut atorgar a l’home i la dona dins de la societat i per tant té molt més de prejudici que de realitat. El que cal fer - i és el que intentem nosaltres - es destriar, dins de les nostres capacitats, la bona música de la menys bona, independentment de si el que l’ha escrit es home, dona, homosexual, compositor reconegudíssim o músic absolutament desconegut. La bellesa i la qualitat de la música com a únic criteri de programació, aquest seria un lema possible per al CARTA DE CLÀSSICS d'avui.