Skip to content
2013/10/07 Estudi dels moviments migratoris episode artwork

Oct 7, 2013 12 min

2013/10/07 Estudi dels moviments migratoris

from La tarda

Avui hem conegut que els canvis de residència entre municipis catalans disminueixen un 1,5% l’any 2012. El saldo migratori ha estat negatiu tant amb la resta d’Espanya com amb l’estranger. 33 comarques catalanes han perdut població per moviments migratoris l’any 2012. Les úniques comarques que han registrat saldos totals positius són el Maresme, el Tarragonès, la Garrotxa, el Segrià, Osona, l’Alt Empordà, el Pla de l’Estany i l’Urgell. Els canvis de residència entre municipis catalans disminueixen un 1,5% l’any 2012 El saldo migratori ha estat negatiu tant amb la resta d’Espanya com amb l’estranger 33 comarques catalanes han perdut població per moviments migratoris l’any 2012 L’any 2012, 251.330 persones han canviat de municipi de residència dins de Catalunya. Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), els municipis de petita i mitjana grandària són receptors dels migrants provinents de municipis de més de 100.000 habitants, que han perdut en conjunt 6.899 residents. En aquest sentit, Barcelona és el municipi que perd més població (4.970) en els seus intercanvis amb altres municipis de Catalunya. Catalunya ha tingut un saldo negatiu de població amb 11 comunitats autònomes i la Comunitat de Madrid és la principal receptora neta de població procedent de Catalunya (1.113 persones). Pel que fa als moviments migratoris amb l’estranger l’any 2012, s’ha registrat una sortida neta de població cap a l’estranger de 6.151 persones. El conjunt de moviments migratoris ha donat com a resultat la pèrdua de població en 33 comarques catalanes l’any 2012. Les úniques comarques que han registrat saldos totals positius són el Maresme, el Tarragonès, la Garrotxa, el Segrià, Osona, l’Alt Empordà, el Pla de l’Estany i l’Urgell. Totes aquestes comarques tenen saldos positius amb municipis d’altres comarques de Catalunya, i només el Segrià i l’Alt Empordà tenen saldos positius tant amb la resta d’Espanya com amb l’estranger. En l’àmbit municipal, només un de cada tres municipis catalans de més de 20.000 habitants ha guanyat població per moviments migratoris. D’aquest grup de municipis, Sant Cugat del Vallès (680) és el que ha registrat un saldo positiu més elevat, seguit de Sant Adrià de Besòs (501) i de Vic (408). A l’altra banda del rànquing d’aquest grup de municipis hi ha Badalona, que, amb un saldo de -1.792, és el més negatiu, seguit de Barcelona, amb -1.454. A la publicació de l’Estudi de la població de Mataró a 1 de gener de 2013, de l’Ajuntament de Mataró es comentava que: La població gairebé s’ha mantingut estable en relació a l’edició anterior, la qual cosa confirma que Mataró ha entrat en un nova etapa demogràfica després dels darrers anys d’importants creixements. L’evolució dels diferents components demogràfics, principalment els saldos migratoris negatius, fan pensar que la pèrdua de població pot ser la nota dominant per als propers anys, si més no a curt termini. Aquest canvi de tendència sembla estar estretament relacionat amb la situació de crisi que defineix l’etapa actual. Mataró tradicionalment ha estat un municipi amb un creixement de població constant que sembla que ara canvia.

Episode details come from the podcast's RSS feed.

Embed this episode

Ready to play

2013/10/07 Estudi dels moviments migratoris

0:00 12:10

No transcript yet.

Requests help us decide what to transcribe next.

Frequently asked questions

How long is this episode of La tarda?

This episode is 12 minutes long.

When was this La tarda episode published?

This episode was published on October 7, 2013.

Can I download this La tarda episode?

Yes. Use the download control on the episode player to save the publisher-provided media file.