2016-01-28 MiP - 18 - L'abastament d'aigua potable - 75 anys de l'SGAB a Sant Boi

TEMA: Avui hem parlat d'un tema fonamental en la conformació i viabilitat dels nostres pobles i ciutats: l'abastament de l'aigua potable. Cal tenir en compte la proximitat amb el riu Llobregat què, segur, va jugar un paper de primer ordre en l’antiguitat i fins a èpoques relativament recents. Tenim imatges, d’un centenar d’anys enrera, quan les dones encara hi anaven a rentar la roba. Des d’època medieval tenim documentats diversos pous públics (a l'antic Mercadal o el famós Pou Comú, a la connexió de l’Alou amb l’antic Clos de l’Amigant, avui plaça de l’Ajuntament). A més, nombroses cases i masies disposaven de pou propi què, amb el pas dels segles, s’anaren exhaurint o contaminant, en paral·lel al creixement de la població i l’extensió paral·lela de les xarxes de sanejament (clavegueram). 1885. Epidèmia de còlera a l'hospital psiquiàtric, arrencarà amb la mort de 51 asilats, abans de poder atacar el focus. 1904: La Societat “Juan Petit y Cía” (treuen l’aigua de la Riera de Torrelles), es fa càrrec del subministrament a les fonts públiques locals. El 1911 se renovaren les bases per a una nova contracta de subministrament d’aigua amb la Societat “Juan Petit y Cía”, sucessora de “Juan Mata y Cía”, propietària de les aigües de la Riera de Torrelles. 1914: Font al carrer Sant Pere (encara existent), obra de l'arquitecte Antonio Pascual Carretero. 1917: Dipòsit per a l’abastament de fonts públiques, al carrer Baldiri Comas (proveirà a la "Font de la Mina" a l'antiga plaça del Cap de la Vila). 1922: Font al carrer Viladecans, avui Jaume I (Can Castellets). 1925: Estudis per a la municipalització del servei (juliol). Es volia aprofitar l'aigüa freàtica del Llobregat i es va fer un pou artesià de prova, desistint en arribar als 90 m sense resultats (gener de 1927). Els anys següents es desenvolupen diversos projectes de millora que van comportar la destinació de més de 675.000 pta de l'època, una veritable fortuna. S'hagueren de demanar crèdits, subvencions i exaccions, per tal de poder tirar-lo endavant. 1931-1939: Segueix l'intent de municipalització del servei, contra la resistència de la Cía que està controlada per persones vinculades al poder econòmic i polític local. Es tibarà molt la corda, amb acusacions de tot tipus, arribant-se -el juny de 1936- a suspendre del càrrec a l'alcalde i a la majoria de la Lliga, per una acusació de malversació de cabals públics en relació a la gestió del tema de l'aigua. Durant la guerra seguiran els projectes de disseny, estroncats per la derrota republicana. 1940. Acabada la guerra civil, s’iniciaren les gestions amb la Societat General d’Aigües de Barcelona. Empresa que, des de l'hivern de 1941 i fins avui, serà la que abastirà la població i anirà responsabilitzant-se de les obres d’infrastructura per tal d’anar lligant, de forma progressiva, la vila amb els nuclis de població dispersos i barris de muntanya. Com a suport informatiu podeu consultar: - Article "La epidemia del cólera de 1885 ..." de Joan Vendrell i Campmany: http://jovencam.blogspot.com.es/2008/11/la-epidemia-del-clera-de-1885-en-el.html - Article "Una molesta bretolada" de Carles Serret: http://museusantboi.blogspot.com.es/2013/12/fa-cent-anys-una-molesta-bretolada.html