2016-06-02 MiP - 35 - El 'Molí Nou', orígens i història d'un barri obrer.

Hem parlat dels molins a la vall baixa del Llobregat. Amb evidències a Molins de Rei (nom i escut municipal), Sant Vicenç dels Horts (Molí dels Frares, escut municipal), Santa Coloma de Cervelló (molí, al riu, excavat el 1994) i, com no dels molins de Sant Boi. Al segle XVIII, per la documentació del castell de Sant Boi, sabem de les dificultats que acompanyaren la construcció d'un molí, del "Molí Nou". Sabem que va estar arrendat per Josep Roca (veí de Molins de Rei), qui havia obtingut l'autorització per a la reedificació d'un antic molí que havia estat construit per Joan de Cardona al segle XVI i que un canvi de llit del riu havia inutilitzat. Aquest molí es veié obligat a deixar les seves activitats com a conseqüència de les obres de construcció del Canal de la Dreta del Llobregat (aproximadament el 1855). Els orígens del barri: 1890: Entrada en funcionament de la "Colònia Güell". 1905: Pla de noves alineacions i eixample, de l'arquitecte Antoni Pascual Carretero. 1924-01-02: "Proyecto de urbanización de una tierra situada en el Molí Nou a instancia de Dª Matilde Rodés". Signat per l'arquitecte Antoni Pascual Carretero. 1926-06-28: "Urbanización de unos terrenos situados en el paraje Molí Nou" (actuals carrers de Joan Margall, Ramon Llull i Joan Burgada), promoguda per Àngela Guasch Vendrell i Pere Capdevila Rodés. 1932-02-15: "Projecte d'urbanització dels terrenys propietat de Àngela Manadé Junyent", al carrer de l'Aviador Franco (avui Joan Burgada) promogut per Esteve Carbonell (de Cal Nés del carrer de Sant Pere). 1933-01-20: "Projecte d'urbanització del carrer de Ramón Franco" (després "Alcázar de Toledo", avui "Primer de Maig"), promogut per l'Ajuntament i que comportarà una important negociació amb la companyia dels FFCC propietària dels terrenys afectats. 1946: "Expediente relativo al proyecto de alineaciones y rasantes en la finca denominada "Viña d'en Milá" propiedad de Dª Ángela Manadé Junyent", referit als actuals carrer de "Ventura Gassol", "Primer de Maig" i "Ramon Llull". 1947: "Expediente de prolongación de la calle de San Juan de Dios hasta el camino del Llort", promogut per l'Ajuntament i que enllaça el nou barri amb el cementiri, per bé que encara es mantindrà separat del barri de Marianao fins la dècada als inicis de la dècada de 1980-1990. La Ciutat Cooperativa: Els anys 50 s’incrementen les edificacions dels sectors de Plaça Catalunya i Plaça de la Generalitat (antigament Calvo Sotelo), nous centres dels eixamples dissenyats per l’arquitecte Antoni Pascual. A la dècada dels anys 60 es construiran els grans polígons d'habitatges: Grups Parellada i Fènix (Casablanca), Pisos de la Muntanyeta, Camps Blancs (UVA de la OSH), l’aparició dels barris -inicialment il·legals o alegals- a muntanya i la Ciutat Cooperativa, a iniciativa de Josep M. Ciurana Fernández (Doctor en Dret, cap del Negociat del Ministeri de la Governació i secretari d'Administració Local). El 1962 publicava l'article "La Ciudad Cooperativa" on exposava les línies teòriques a seguir, des d'una vessant social, cristiana (moment paral·lel al Concili Vaticà II). Els anys següents, i amb les idees clarament desenvolupades, així com els mecanismes de finançment i gestió econòmica, i amb el suport de Càritas Diocesana de Barcelona, la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis i, de forma indirecta, del propi Ajuntament, iniciarà l'aplicació pràctica dels seus principis teòrics: “LA ClUTAT COOPERATIVA". L'estructura urbana es basa en dos plans d'ordenació: El primer correspon al polígon Ramón Llull (què és el que està adosat al Molí Nou), aprovat l'any 1963 i el segon al polígon Joan Maragall, aprovat el 1967.