2016-06-16 MiP - 37 - Hilaturas Gossypium SA - Can Massallera

HILATURAS GOSSYPIUM, SA (CAN MASSALLERA) El segle XX s'iniciava amb poc més de 5.000 habitants. Les bases econòmiques s'assentaven en l'agricultura. La indústria local es reduïa a una antiga tradició artesana, del teixit de lli, que va desaparèixer amb la posada en marxa de la Colònia Güell, a Santa Coloma de Cervelló (1890). El segle XX ens portarà la millora de la xarxa de comunicació: el 1904 s'inaugurava un gran pont sobre el Llobregat i, el 1912, entrava en servei el popular "carrilet". La neutralitat espanyola a la Gran Guerra (1914-1918) permeté un important desenvolupament de la producció fabril catalana, especialment en el sector del tèxtil. A Sant Boi, entre 1918 i 1920, s'inauguren "Can Dubler" (a l'eix de la carretera de Santa Creu de Calafell) i "Cal Quirzet" (a l'antic camí de Viladecans, avui Jaume I, a tocar del barri antic). Acabada la primera guerra mundial, un grup promotor encapçalat per Agustí Masallera Castell i Jaume Castell Molas (eren cosins) van constituir, a Barcelona, la societat anònima "Hilaturas Gossypium, SA" què, el 1921 iniciarà les obres de la planta de Sant Boi de Llobregat. El projecte arquitectònic, signat per Francesc Berenguer, i que no va arribar a concloure's mai, pretenia edificar uns 6.400 m2 de naus (en forma d'U), a la banda nord de l'antic camí de Viladecans. El 1923 la fàbrica, dedicada sempre als filats de cotó, comptava amb 7643 fusos i donava feina a unes 100 persones. El 1925 es construí, al N., una torre destinada a cambra d'expansió dels ventiladors dels batans i, el 1927, finí la construcció de la primera secció corresponent a la totalitat de la nau del carrer Mallorca. El 1935 la fàbrica s'amplià en l'eix de l'actual carrer de Vídua Vives i es construia un mur de tancament del recinte industrial. Els anys de guerra, col·lectivitzada i reconvertida en indústria de guerra, continuà funcionant sense gaires trasbalsos, una circumstància que li permeté un ràpid retorn a la seva activitat habitual, l'any 1939. Deu anys més tard, el 1949 s'edificà una central tèrmica per al subministre de fluid elèctric a la planta de filats, identificada per l'existència d'una estilitzada xemeneia. L'any següent, 1950, es construeix una caseta per a estació transformadora, encara avui existent. La mort del senyor Massallera, l'any 1965, va coincidir en un període de grans canvis al món de la producció tèxtil amb la introducció al mercat, de forma masiva, de noves fibres sintètiques i procediments que repercutiren, de forma decisiva, sobre les envellides estructures del moviment fabril català, d'arrels tan tradicionals. Finalment, el darrer dia del mes de març de 1973, coincidint amb l'esclat de la crisi internacional del petroli, "Can Massallera", tancava les seves portes com a productora de fil de cotó. L'any 1977, les naus de "Can Massallera" allotjaren i fins el curs 1981-82, al primer centre de Formació Professional de la nostra ciutat i al qual s'afegiren, de forma progresiva, diversos serveis municipals: una escola pública, l'emisora municipal "Ràdio Sant Boi", serveis socials, tallers, un poliesportiu, etc.; en paral·lel a la desaparició de diverses dependències del recinte industrial. No va estar, però, fins a 1997 quan pogué assolir-se un important èxit amb la inauguració de les noves instal·lacions remodelades i condicionades en un projecte finançat per la multinacional Alcampo a partir d'un disseny del gabinet d'arquitectes Gelabert & Associats. Avui, l'antiga fàbrica tèxtil s'ha convertit en el Casal de Barri Vinyets Molí-Vell i en un dels grans equipaments sociocultural de la nostra ciutat. Agustí Masallera i Castell, el promotor. (Manlleu, Osona, 1886 - El Masnou, Maresme, 1965) Va ser un dels promotors d’una de les grans societats de cartera tèxtils catalanes. Juntament amb el seu cosí Jaume Castell i Molas, va formar la raó social Castell i Masallera, i es va convertir en un dels primers muntadors oficials de la Societat Anònima Serra. Amb d'altres socis capitalistes va fundar Maquinària Industrial i Filatures Gossypium, assolint un elevat prestigi en el camp empresarial català. El 1921, la fàbrica i la resta de dependències es començava a construir a Sant Boi de Llobregat. L’activitat comercial es va mantenir amb molta força fins a mitjan segle, quan es va iniciar un procés d’expansió industrial, absorbint moltes altres empreses i interessant-se per les fibres sintètiques i artificials. Artur Terré i Tornamira, l'home de fàbrica. (Torelló, Osona, 1897 - Sant Boi, 1986) El seu pare, director d'indústries tèxtils tant aquí com a Portugal (on residí entre 1913 i 1919), conegué els rudiments bàsics de la filatura del cotó. Retornat a Catalunya va iniciar una aventura empresarial a partir de la invenció d'una màquina per al bobinatge de rodets de fil per a les màquines de cosir domèstiques. L'any 1922 va treballar en la idea d'obrir, pel seu compte, un taller de recuperació de vehicles provinents dels excedents de la guerra europea. L'any següent, aterra a Sant Boi i es fa càrrec del taller mecànic de "Can Massallera" assumint, poc després, la direcció de l'empresa -de forma ininterrompuda- fins el 1973, data del tancament. Al llarg d'aquests 50 anys d'activitat desenvolupà nombroses patents de millora dels procediments industrials, implementades -fins i tot- al món tèxtil nordamericà. L'any 1970, el Ministeri de Treball, li concedí la medalla d'argent al mèrit laboral. Francesc Berenguer i Bellvehí, l'arquitecte. (Gràcia, Barcelona, 1889-1952). Fill de l'arquitecte reusenc Francesc Berenguer Mestres (un dels grans col·laboradors de Gaudí). Tot just llicenciat (1905-1914), va exercir d'arquitecte municipal a Santa Coloma de Cervelló i, l'any següent, passà a Sant Boi, substituïnt a Antoni Pascual Carretero, i tenint molta responsabilitat en el desenvolupament urbanístic del nostre eixample, format principalment per edificis de planta baixa més planta pis. La seva obra es mou a cavall dels estils Modernista i Noucentista, destacant trets característics d'aquests moviments, si bé optant per la simplicitat en l'ús dels materials (pedra, maó, fusta, ceràmica i forja). A l'Arxiu Històric Municipal conservem uns 550 projectes d'"Obres Majors" redactats per aquest arquitecte. A banda de "Can Massallera", podem destacar: - Torre, xalet, del carrer de Sant Pere 11 (davant de Villa Rosita). - Casa de Josep Ferran, al carrer Miquel 49-51, de 1912 (responsable de l'ampliació de 1945). - "Can Gratacòs", (Can Torrents - Petit Chateau), del carrer de Pi i Margall, de 1918. - "Cal Ribera", xalet al carrer d'Eusebi Güell (gairebé a tocar de la Ronda de Sant Ramon), de 1919 (ampliat el 1950). - Grup de cases al carrer d'Anselm Clavé (entre Nord i Cardenal Vidal i Barraquer), de 1933. - Reformes de "Cal Sílio", del carrer Major, anys 1926 i 1949. - Ampliació del "Sindicat Agrícola" (1949), al carrer de Lluís Pascual Roca, l'edifici base és obra de l'arquitecte Antoni Pascual, 1911. - Edifici de la "Impremta Llobregat", del carrer Vermell, any 1919 (ampliació - reforma del 1954). - Bòbila de Jaume Llimona (desapareguda) a la confluència del carrer de Mn. Cinto Verdaguer amb el carrer Mallorca, 1931. - Fàbrica de gasoses i habitatge (desapareguts) d'Antoni Berniola, a la Rambla Casanova 18, de l'any 1921.