2016-09-15 MiP - 44 - L'Onze de Setembre de 1976

L'ONZE DE SETEMBRE DE 1976 SANT BOI, LA CAPITAL POLÍTICA DE CATALUNYA El 10 d’agost del 1976, l’Assemblea de Catalunya, el Consell de Forces Polítiques de Catalunya i d'altres partits i entitats fundaren la "Comissió Onze de Setembre", per tal de recuperar la celebració de la Diada Nacional de Catalunya, prohibida -i perseguida- des del 1939. S'iniciaren negociacions amb el governador civil de Barcelona Salvador Sánchez-Terán qui va haver d'elevar nombroses consultes als seus superiors de Madrid. La decisió dels organitzadors, vist que s'aproximava la data i el tema no es desencallava, feu que comencés la campanya de comunicació. La nit del 9 de setembre, Sánchez-Terán, i en una reunió celebrada al seu domicili particular, notificava la prohibició de celebrar la "Diada" al Parc de la Ciutadella, de Barcelona, suggerint que se cerqués un espai alternatiu, fora de la capital. A més, es prohibia la utilització del terme "Nacional" al costat del de "Diada". Fou llavors quan l’advocat i historiador Josep Benet, feu la proposta de Sant Boi per ser la població on estava enterrat Rafael Casanova, darrer Conseller en cap de Barcelona, l'any 1714; i que disposava d'un espai gran, com era la Plaça de Catalunya. Les hores següents foren frenètiques. Tot i que moltes coses ja estaven embastades, el canvi d'ubicació comportava una redefinició de la logística. La matinada del dia 10, Miquel Sellarès (CDC) i Carles Quingles (PSUC) acudiren a Sant Boi per entrevistar-se amb quatre representants de l’ADSB: Joan Antoni Ciurana, Joan Baptista Lloret i Jaume Ramoneda Rabassa (pel PSUC) i Pere Pugès (independent, nacionalista d'esquerres). Va caldre abordar aspectes claus com ara: - Senyalització d'àrees d'aparcament (els autocars s’establiren a la part baixa de la Ronda de Sant Ramon, entre Camps Blancs i Casablanca). - Senyalització dels diversos accessos a la Plaça de Catalunya des de l'estació dels Ferrocarrils Catalans. - La ubicació de l'escenari a la plaça, a l'eix del carrer de Francesc Macià (aleshores Alberto Arbós), centrat davant de oficines de la Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona (actualment Caixa Banc). I, a més, l'establiment d'un centre de control dels "servei d'ordre" que s'establí a l'edifici contigu on tenia el taller i l'habitatge l’inventor Vicenç Zenón qui, a més, va subministrar l'energia elèctrica a l'acte, en disposar de "força" suficient per les necessitats de la seva indústria. El servei de seguretat havia d'estar amatent a la circulació de la gent, al que s'esdevingués a la pròpia Plaça i prestar atenció a punts calents com les casernes (Guàrdia Civil i Militar) o la immediata central de FECSA. El dissabte 11, a partir del migdia, començà a arribar una munió de gent, tot i faltar moltes hores per a l'inici de l'acte. La Plaça i carrers adjacents s'omplirien a vessar. Fins i tot, amb l'acte ja acabat, seguia arribant gent d’arreu del país. Els FFCC no deixaren de funcionar mentre hi hagué gent a les andanes de l'estació de Sant Boi. Tot plegat ho confirma l’informe de la 411a. Comandància de la Guàrdia Civil: “El conglomerado de gente que asistió fue desde curiosos (San Baudilio tiene 70.000 habitantes) hasta partidarios de todos los partidos políticos de oposición y gente de sentimientos catalanistas y separatistas”. L’acte fou presentat per l’actriu Maria Josep Arenós, que de primer demanà un minut de silenci per tots els morts per la llibertat. En concret, ressaltà l’últim, J. M. Zabala, mort tres dies abans, per trets de la Guàrdia Civil en una manifestació pro-amnistia a Hondarribia (Guipúscoa). És va llegir el missatge adreçat pel president de la Generalitat a l’exili, Josep Tarradellas, i tot seguir es dona pas als parlaments: - Miquel Roca, representant del CFPC, donà la tònica del consens i el seny. Aconseguí la màxima intensitat quan, referint-se a la immigració, proposà “una sola comunitat en defensa d’una identitat que necessitem per a [sic] sentir-nos arrelats a un país que volem nostre. Catalunya, companys, serà del poble o no serà”. - El seguí l'Octavi Saltor, representant del catalanisme liberal i hereu de la Lliga, qui feu un discurs històrico-literari, erudit, que va refredar l’ambient. - El darrer orador, Jordi Carbonell (recentment traspassat), fou elegit per representar l’AdC, tot fent bandera dels famosos "4 punts" com a eixos de la ruptura democràtica. A les seves memòries, Sánchez-Terán explica que aquest “se excedió de lo pactado al insistir en el derecho de autodeterminación”. Cap a les set de la tarda, l'acte es tancava amb el cant d’Els Segadors, sota la direcció d'Oriol Martorell. Fou la mobilització més gran coneguda a Catalunya des de la instauració del règim franquista, tot i el ball de xifres d’assistents que donaren les diverses fonts. Per saber-ne més: - Contextualització històrica: http://www.baixllobregatadebat.cat/wp-content/uploads/2016/04/1976-Onze-de-Setembre-2016.pdf - Dos documents inèdits: http://www.facebook.com/ahmsbl/photos/?tab=album&album_id=1117720898312328 - Vídeo: http://vimeo.com/59812629 - Fotos històriques i parlaments: http://www.facebook.com/ahmsbl/photos/?tab=album&album_id=1103625363055215