2016-10-06 MiP - 47 - El 6 d'octubre de 1934

Unes noves eleccions municipals (gener de 1934), i com a conseqüència de la tradicional desunió de l'esquerra, van ser guanyades per la Lliga Catalana. Quan uns mesos després esclatà el conflicte a l'entorn de la Llei de Contractes de Conreu, els "rabassaires" santboians s'enfrontaran durament a les autoritats locals, oposades a aquella iniciativa legislativa del Parlament Català. La manca de diàleg va comportar abandonaments significatius del consistori. Per una part el batlle ho feia per una ordre de la Conselleria de Governació (agost de 1934) i els membres d'esquerra ho feien -de forma voluntària- el dia 4 d'octubre, després que la Lliga impedís l'accés i participació dels veïns en una sessió plenària anterior. En l'àmbit general de l'Estat, dirigit des de novembre de 1933 per forces conservadores encapçalades per la CEDA, les coses no anaven gaire millor. Les tensions entre els dos governs: català -d'esquerres- i el central –de dreta- augmentaren amb la ja citada Llei de Contractes de Conreu. La formació, a Madrid, d'un nou govern sota el control de Lerroux, fou interpretat com una amenaça directa a les institucions republicanes i precipità els fets. Catalunya i Astúries, cercant objectius distints, es revoltaren contra el govern central. El president Companys va proclamar, el 6 d'octubre, la República Catalana tot oferint el país i les seves institucions com a refugi i baluard de l'essència republicana. La reacció del govern central fou immediata i reprimí durament la insurrecció, que, si bé a Catalunya fóu de curta durada, a Astúries va comportar un llarg període de tensió amb milers de morts entre els miners revoltats. A Sant Boi, l'equip de la majoria municipal, en no sentir-se co-responsable de la nova situació, va deixar l'Ajuntament en mans de la minoria d’esquerres. L’endemà, en escoltar per la ràdio la rendició de la Generalitat s’arriava la senyera estelada que havia estat col·locada al balcó principal de la casa de la vila i el secretari, en Baldiri Déu, es dirigí a la casa del batlle per tal d'informar-lo de les "novetats". En paral·lel, un nombrós grup d'elements incontrolats de tendència anarquista (composat per santboians i veïns de la Colònia Güell) accediren de forma violenta a la casa de la vila tot enarborant una bandera roja que instal·laren al balcó, tot proclamant el "comunisme llibertari". A l’exterior talaren diversos plàtans per tal de formar barricades i s’atacà la casa de l’alcalde, Cal Silio, al carrer Major. Agressió que fou repel·lida després d'un intercanvi de trets. La situació de perill es va superar amb l'arribada a la vila d'una unitat militar. Al cap d'uns dies les forces d'ordre emprengueren actuacions repressives contra els participants en aquell moviment, si bé a Sant Boi les detencions van tenir més a veure -en general- amb la participació d'alguns membres de "Nosaltres Sols", "Estat Català" o "Esquerra Republicana" als fets de Barcelona. Es clausuraren els estatges d'algunes organitzacions d'esquerra. Arran de la neutralització de l'oposició municipal, d'esquerres, es feu una reestructuració del govern municipal.