2016-11-03 MiP - 51 - 1895-1923, els inicis del Cinema a Sant Boi

1895-1923: LA IMPLANTACIÓ DEL CINEMA A SANT BOI PARÍS, dissabte 28 de desembre de 1895, al Boulevard des Capucines, un públic heterogeni, composat per unes dotzenes de persones, baixava al soterrani del Grand Café i accedia al saló Indien seu d'uns antics billars totalment aliè a la importància i repercussions futures del moment històric que estaven a punt de viure. Els germans Auguste i Louis Lumière presentaven un nou espectacle anomenat Cinématographe. Passaren les primeres cintes i la sorpresa del públic fou majúscula. Entre els més sorpresos es trobava Georges Méliès, mag i empresari teatral. BARCELONA, un any més tard, el 10 de desembre de 1896, l'estudi dels fotògrafs "Napoleón" (els germans Antonio i Emilio Fernández), a la Rambla de Santa Mònica, va acollir la presentació del "Cinematògraf" de mans dels seus propis inventors, els germans Lumière, en una sessió privada. La Rambla i el Paral•lel barceloní eren les vies on se concentraven la major part d'espectacles de la ciutat i on les noves sales dedicades al cinema s'afegirien als molts teatres i cabarets que també, i de forma ocassional, presentaren projeccions. SANT BOI, hagué de passar ben bé una dècada i quelcom de similar va succeir a casa nostra. La incomunicació de la nostra vila, on el pont de ferro sobre el Llobregat no fou inaugurat fins el mes de febrer de l'any 1904, féu que el cinema com tantes altres coses arribés en una data indeterminada, però que hem de considerar força tardana. Per aquells anys a Cal Corrons de la Rambla de Maluquer (d'on avui arrenca el carrer de Pi i Margall), el públic santboià pagava per veure un cinema que no era res més que vistes fixes (diguem ne diapositives), presentades pels propis cafeters o bé per firaires passavolants. De fet, d'aquests "diapos" o "filmines" se'n n'han seguit passant, com a reclam publicitari, fins als nostres dies. Les primeres dates fiables apunten que, al local de La Ceba (Ca l'Aguilera de la Rambla), l'any 1910, uns empresaris de Molins de Rei presentarien les primeres projeccions cinematogràfiques amb veritables imatges en moviment. Projeccions que foren conceptuades per En Jaume Vilà Tous com "un cine molt primari". Poc més tard, el 1912, aquells mateixos empresaris "no identificats", arrendaren el local del vell Foment, situat al carrer del Teatre i, a partir d'aquell mateix any, deixà de fer s'hi ball per tal de convertir se en un cinema què, pel que sabem, degué funcionar molt poc temps. La primera sala estable. El Cinematògraf Pathé (1911 1922) L'estiu de 1911 Joan Bertran i Simó va sol•licitar permís per construir, en un solar de la Rambla annex a la fonda del seu pare ("Cal Pau"), un local destinat a "espectáculos de cinematógrafo" que fou inaugurat el diumenge 3 de setembre d'aquell mateix any. Se'l conegué com a Cine Pathé (en els seus inicis) i Cine Popular. Aquest cinema estava constituït per una espaiosa sala de 9.30 x 15.20 metres, amb disposició paral•lela a la Rambla, i amb la pantalla probablement la mateixa paret emblanquinada situada a la banda de ponent. El públic s'asseia en bancs mòbils existint però, al darrera, 3 filades de seients individuals que estaven considerats com de preferència. Cal dir que coneixem les característiques d'aquesta sala per un fet luctuós succeït, l'any 1912, a la localitat castellonenca de Vila real on l'incendi d'un cinema va provocar un gran nombre de víctimes mortals i va forçar les autoritats governatives a revisar i augmentar les mesures de seguretat de les sales destinades a espectacles públics. Els informes locals foren redactades per l'arquitecte municipal Antonio Pascual Carretero. No disposem de gaires dades sobre el funcionament d'aquest cinema, però sabem que ho feu fins l'any 1922 o sigui durant un període d'uns 10 anys. Desconeixem el motiu del tancament però, l'any anterior, l'Ateneu Santboià adquiria una nova seu Ca l'Amigant i començaren a fer se sessions de cinema de manera estable. Una possibilitat d'aquest tancament rau en l'existència d'una competència ferotge ja que aquesta era la quarta sala on es feia, simultàniament, cinema a la nostra població. En deu anys el Popular havia vist com s'incorporaven l'Ateneu Familiar (1916), el Cinema Familiar (Cal Ninyo) i, finalment, l'Ateneu Santboià (el mateix Bertran, que s'havia associat amb Joan Pagès "el xarric", hi féu cinema durant la quaresma de 1917) on les programacions estables no començaren fins el mes de maig de 1922). CARLES SERRET I BERNÚS Arxiu Històric Municipal de Sant Boi de Llobregat Sant Boi, 3 de novembre de 2016