2016-12-01 MiP - 55 - "Pessebres" i "Pessebrisme" a Sant Boi

25 ANYS DEL PESSEBRE DE LA PLAÇA DE L'AJUNTAMENT. PESSEBRES i PESSEBRISME A SANT BOI DE LLOBREGAT. La tradició. L'església catòlica la remunta a una data i un lloc ben concret, la nit de Nadal del 1223 a la vila italiana de Greccio on, Sant Francesc d’Assís, va reunir als veïns per tal de celebrar la "Missa del Gall". Entorn d’un pessebre, amb la figura d'un Nen Jesús, modelat per les pròpies mans del Sant, amb el bou i la mula i tots situats en una pobra gruta enmig d’un bosc, es van cantar lloances al Misteri del Naixement. Diu la llegenda què, de sobte, en el moment més solemne de la missa, aquella petita figura immòbil va adquirir vida, va somriure i va estendre els seus braços cap a Francesc. El miracle s’havia produït a la vista de tots els presents i, des d’aleshores, la fama dels “Naixements” i el seu costum es va estendre per tot el món. Des d’aquell dia, se celebra la nit de Nadal imitant la inspiració del Sant, entorn d’un humil pessebre que rep el Fill de Déu. Per aquest motiu, Joan Pau II, el 1.986, i a petició de les associacions pessebristes de tot el món, va proclamar a Sant Francesc d’Assís: Patró Universal del Pessebrisme. La tradició popular a Catalunya. Es col·loquen les figures essencials (la Mare de Déu, l'infant Jesús, sant Josep, el bou, la mula) i totes aquelles que vulguem o puguem (adoradors -pastors i reis-, l'àngel anunciador, camperols, bugaderes, etc.) enmig d'un paisatge fet amb trossos de suro i molsa. La construcció s'iniciava el 25 de novembre (santa Caterina) i es desmuntava després del 2 de febrer (la Candelera). Menció especial requereix la incorporació popular, al segle XVIII, de la figura del "caganer". Als pessebres catalans, el caganer hi apareix mig amagat en un racó, anant de ventre a l'aire lliure i sovint amb una pipa als llavis. Vestit amb camisa blanca, pantalons foscos i barretina, el caganer és, a diferència de la resta de personatges del pessebre, reinterpretat i modificat anualment per part dels artesans especialitzats en la confecció de figures. Se'n poden veure de tota mena, i cada vegada més, que representen personatges de relleu, des de polítics fins a personatges d'animació, passant per esportistes i famosos de tota mena. Aquesta metamorfosi anual del caganer ha esdevingut, amb el temps, un reflex de l'actualitat política, econòmica i social del país i també de la resta del món. La passió catalana pels pessebres, però, ha anat més enllà de la representació a través de figures plàstiques. El somni de poder passejar-se pel pessebre de molsa, entre boscos i rius, envoltats de penya-segats i de fogueres amb pastors i rabadans que dormen al ras, es fa realitat en nombrosos pessebres vivents que se celebren arreu del país des de mitjan segle passat. Pessebres i pessebrisme a Sant Boi. Enguany s'acompleixen 25 des que es va recuperar, i consolidar, la tradició d'instal·lar un pessebre "monumental" a la Plaça de l'Ajuntament, per tant, ens hem de remuntar al 1991. I he esmentat la paraula "monumental" perquè aquella primera edició fou veritablement així, ocupant-se la totalitat de la plaça. Les xifres publicades en donen fe: 400 m2 de gespa, 500 m3 de sauló, 120 Tones de pedra i 3 camionades de "trucs" (còdols) de riu. El recinte incorporava un riu natural, un pont, una caseta i una gran quantitat d'arbres i plantes ornamentals. Tot amenitzat amb l'acompanyament musical i una bona il·luminació nocturna (20 focus), Aquesta realització fou feta gràcies a la col·laboració d'unes 25 empreses i establiments comercials locals, en un projecte encapçalat per l'Ajuntament i executat per les brigades d'obres municipals. La idea era dinamitzar el "Barri Antic" i la seva oferta comercial, en dates tan assenyalades i proclius a les compres "compulsives". Va tenir, però, un punt flac. Tot i publicitar-se com un dels grans pessebres i dels més atractius de Catalunya, les figures humanes (la verge, sant Josep i el nen Jesús) no eren res més que dos maniquís (de botiga de roba) i un nino. Si hagués estat un pessebre "trencador", revolucionari, post-modern, cap problema... però era una estructura tradicional, típica i tòpica i les figures "desentonaven" d'allò més... Tot i així, i com era d'esperar, va rebre la visita de desenes de milers de persones. Amb els anys, el pessebre de la Plaça, s'ha anat modulant fins prendre unes dimensions més racionals i què, sobretot, no hipotequen la plaça des de la Puríssima fins a Reis. A destacar què, aquell punt feble de les figures principals, fou subsanat -amb gran encert- amb l'aportació feta, el 1993, des d'una experiència col·laborativa entre artistes (la Nati Comas i l'Anna Calvo) i un grup de 20 pacients de l'aleshores "Centre de Dia Benito Menni" de l'Hospital Psiquiàtric de Nostra Senyora dels Dolors (avui Complex Assistencial en Salut Mental "Benito Menni") que confeccionaren les figures de la Mare de Déu, Sant Josep, el nen Jesús i la mula i el bou, que restaren exposades entre el 13 de desembre i el 8 de gener de 1994. L'experiència tingué continuïtat, realitzant-se d'altres figures, així com la restauració o substitució d'alguna que s'havia malmès. I és que cal dir què, tot i estar en un lloc cèntric, davant per davant de la "Casa de la Vila" no va deixar de rebre atacs i actes vandàlics durant uns anys. Aquell any 1993, el "pessebre" també va incorporar diverses maquetes d'edificis significatius com l'església parroquial de Sant Baldiri, el "cargol" (la Miranda de Marianao) o el Pont del Diable de Martorell, obra del paleta i artista santboià José Rico. L'any 1995 fou creada l'Associació de Pessebristes de Sant Boi (que ja ha superat els 20 anys de vida), i que no només s'ha dedicat a aquesta activitat a partir de les realitzacions dels seus membres i de la instal·lació d'un gran pessebre a l'església parroquial de Sant Baldiri (de visita obligada i que us recomanem), sinó que també s'ha implicat en la "Festa del Tió", "L'home dels nassos", "Els Tres Tombs" o "La capvuitada", entre d'altres festes populars. Cal dir què, aquesta associació, recull el testimoniatge d'iniciatives molt remotes en el temps. Els anys de la postguerra s'havia reprès un "Concurs de pessebres", organitzat des del Centre Catòlic, essent l'edició de 1942, la setena. Ara bé, la guerra segur que havia aturat la iniciativa i, a manca de més dades -a hores d'ara- hem de creure que -probablement- la iniciativa es remuntés a les acaballes de la dècada 1920-1930. El concurs era visitant les instal·lacions confeccionades a les cases dels concursants. Cal dir què, iniciada la dècada de 1990, des de l'Esplai Maduixa de la Parròquia de Sant Josep Obrer (Camps Blancs - Casablanca) es feren algunes experiències similars, amb participació de gent de més enllà dels límits parroquials i on vaig tenir l'oportunitat de participar com a jurat. Actualment, i des de alguns anys, enguany toca la 8ª edició, el barri de "Ciutat Cooperativa - Molí Nou" organitza un "pessebre vivent" als jardins del Parc Sanitari Sant Joan de Déu, amb la participació de més de 200 persones i la col·laboració de nombroses entitats, de tots els barris de Sant Boi. Amb això no hem pretès, ens resultaria impossible a dia d'avui, fer una història del pessebrisme a Sant Boi, només hem espigolat unes quantes dades i dates per donar a entendre, i divulgar, què és un tema que ve de lluny i que té molt de camí per recórrer. El pessebre de 1976. Hem parlat dels 25 anys de recuperació dels "pessebres" a la Plaça de l'Ajuntament. Permeteu-nos fer un salt i traslladem-nos al 1976, en plena ebullició social, als anys de la transició. El 2 de desembre el grup de "Pioners i Caravel·les" de l'Agrupament Escolta "Sant Ramon Nonat" demanava permís per fer un pessebre a la Plaça. L'Ajuntament els hi va haver de denegar davant del fet que un altre grup juvenil se'ls hi havia avançat. Concretament el grup "ICEBERG" que, havent nascut sobre la tutela de l'església (salesians), havia esdevingut Vocalia de Joves de l'AAVV de Ciutat Cooperativa - Molí Nou, per la vinculació d'alguns dels seus membres al PSUC, encara a la clandestinitat. Els joves d'ICEBERG (que tenien com a principal impulsor al Jaume Ramoneda Rabassa) havien dedicat el pessebre al tema de "l'amnistia", instal·lant-se el 23 de desembre. Una setmana més tard, la matinada del 29 de desembre, fou atacat i destrossat en una acció atribuïda a grups d'extrema dreta local que deixaren un escrit i una diana, amenaçadora, dedicada als responsables del grup. L'acció va causar molt de malestar per desenvolupar-se davant mateix de la "Casa de la Vila" i haver-se evidenciat una més que manifesta "manca d'actuació" davant dels fets. CARLES SERRET I BERNÚS Arxiu Històric Municipal de Sant Boi de Llobregat Sant Boi de Llobregat, 1 de desembre de 2016