2017-01-26 MiP - 60 - Enllumenat públic i electrificació (1869-1923)

Amb la Revolució de Setembre de 1868, i amb l'arribada al govern municipal de forces progressistes, es manifesta la utilitat que seria per a la població, la instal·lació de fanals, de petroli, als carrers i places de la vila que es trobaven absolutament mancats d'enllumenat. L'abril de 1869 ja estaven col·locats els fanals als carrers i places públiques, gestionats pels "serenos". Aquests, quan no havien passat ni quinze dies, protestarien contra la prestació d'aquell nou servei i forçaren la creació de la plaça de "fanaler". El 1879 es féu càrrec del servei l'iniciador d'una nissaga de "lampistes": Ramon Boadella, per la quantitat de 450 ptes. Sabem què, el 1880, existien 42 fanals de petroli, i es feia patent la necessitat d'instal·lar més punts de llum, en paral·lel a l'aparició de noves urbanitzacions i carrers a la vila. A partir del 1883, les subhastes del subministrament de petroli, a més de contemplar l'enllumenat públic, reflecteixen les necessitats d'abastament de la "Casa Capitular", o sigui, de l'Ajuntament. Ara farem un salt, quantitatiu i qualitatiu, de 10 anys, quan l'enginyer de camins i mestre d'obres, Aleix Parés i Valls (construí dos edificis tan significatius com el Casal Parroquial i l'ermita de Sant Ramon), va construir una planta productora d'energia elèctrica, en uns terrenys de la Rambla de Sant Boi. Sabem que el servei va entrar en funcionament per la Festa Major de 1894, amb l'encesa de quatre arcs voltaics i d'un potent reflector a l'església). Pocs anys més tard, més o menys amb el canvi de segle, es va produir l'eclosió d'aquest servei i des de diversos punts de la vila es va demanar una ampliació del mateix. Cal dir què, en tractar-se d'una iniciativa empresarial, per tant privada, desconeixem -malauradament- la repercussió d'aquest tema en el vessant més privat. Deu anys més tard, cap el 1905, l'enllumenat va passar a dependre de la "Compañía Mercantil Colectiva de Energia Eléctrica Parés, Pato i Pi", que tenia les seves oficines al carrer de Lluís Castells, números 55-57 i la planta productora a la veïna població de Santa Coloma de Cervelló, aprofitant un salt d'aigua del riu, a l'alçada de "Can Gibert" L'any següent, 1906, es va produir un conflicte sobre aquest arrendament, amb connotacions polítiques pel mig, i es va rescindir el contracte. Mentre se solucionava el tema l'enllumenat públic va substituir-se, provisionalment, amb llums portàtils de gas acetilè. Entre els anys 1906 i 1907, trobem a l'empresa "Núñez y Cía", responsabilitzant-se d'aquest servei. Com no hi ha mal que cent anys duri, la crisi va quedar resolta el segon semestre de 1906, amb l'adjudicació, a Baldiri Parés i Maynadé, de 5000 ptes anuals, per un període de 20 anys. Però, tres anys més tard es trencava l'acord i va establir-se un nou plec de condicions, produint-se alguns incidents que han quedat reflectits en diverses Actes Municipals (1909-1910). A les acaballes de 1912, es va rebre una instància de la "Compañía de Riegos y Fuerza del Ebro, S.A." sol·licitant autorització per a totes les xarxes aèries a la via pública per al subministrament del fluid elèctric. Se'ls hi demanaren plànols i una memòria descriptiva per a poder efectuar la tramitació del permís. Cal dir que aquesta proposta "de pes" es feia coincidint en el temps amb un altre "avanç" local, l'arribada del "Carrilet". Com és lògic, la companyia local no va veure bé aquest intent i s'oposaren -amb ungles i dents administratives- a les intencions d'aquells. Tenint el seu punt àlgid el mes d'abril de 1913. Finalment, el mes següent, pocs dies abans de la Festa Major, es va arribar a una entesa entre l'Ajuntament i "Riegos y Fuerza del Ebro, S.A." on consten les bases de l'acord per a la conclusió i distribució a la vila del fluid elèctric per a l'enllumenat i força motriu. La companyia local, incapaç de fer front a una competència tan sòlida, va transferir els mesos següents (gener de 1914) la concessió del servei de l'enllumenat públic, sense cap més protesta i/o objecció. Del pas del servei local a aquesta poderosa empresa es disposa de planimetria diversa i de molta documentació de caràcter tècnic. Lògicament, el disposar de fluid elèctric, en condicions, va permetre que, el maig de 1918 es manifestés, prèvia inspecció de l'enginyer industrial Manuel Martí qui certificava que "los generadores de vapor y electromotores que en la actualidad tiene instalados en su fàbrica de este término D. César Dubler reunen todas las condiciones que se exigen en las disposiciones vigentes, por lo que procede autorizar su legal funcionamiento, acordándose así". Cal dir que l'empresa "Manufacturas Españolas Dubler, S.A." (Les Sedes), fou la primera gran fàbrica tèxtil que va implantar-se a Sant Boi i on treballaren milers de treballadors i treballadores, abans del seu tancament a mitjan de la dècada de 1970-1980. Acabem aquest recorregut, l'any 1923, quan tenim documentada la instal·lació d'una línia elèctrica a favor d'una de les bòbiles locals. Carles Serret i Bernús Arxiu Històric Municipal de Sant Boi de Llobregat