2017-03-16 MiP - 66 - La carxofa a Sant Boi. Apunts històrics

Des de quan hi ha carxofes a Sant Boi?. Avui recuperem un petit estudi (un informe) que se'm va encarregar l'any 2001 per reforçar, amb d'altres treballs, la candidatura de la nostra carxofa a una "Denominació d'origen". El conreu al Baix Llobregat. El Doctor Jaume Codina, pratenc, documenta el seu conreu, al Delta, des del s. XVI, confirmant el manteniment, fins a l'actualitat. De l'època moderna destaca el conreu a l'Hospitalet i El Prat d'on s'arriba a dir que els camps dedicats a l'horticultura eren coneguts com a "carxofers". Els carxoferars santboians. Carles Martí va detectar (tot just iniciar-se el segle XVII) un moviment de fugida de les obligacions senyorials en relació a les parceries i delmes evidenciat una abundor de raïms de plaça, préssecs, peres, pomes i carxofes; productes què, per una disposició del Vaticà, eren exemptes de cotització. La carxofa, al llarg de 200 anys, sembla que ocupa un paper testimonial, per bé que ho podem imputar a la manca de documentació. A les respostes al qüestionari de Francisco de Zamora (1789), cap dels municipis deltàics hi fan esment -com minimitzant el seu valor- però el propi Zamora en el seu redactat sobre el municipi de l'Hospitalet parla de "molt bones carxoferes". En canvi, un altre text, contemporani a l'anterior, els Dietaris de Rafael d'Amat i de Cortada, Baró de Maldà, esmenten que "Lo vehinat de San Boy y del convent de pares servitas és plausible per la molta verdura del terreno, aigua y per la gran vista de caseria y terras fins al mar". La historiadora Gemma Tribó, que ha dedicat molts esforços al coneixement de l'agricultura baixllobregatina ens ho confirma "A mitjan segle XIX, al Baix Llobregat les hortalisses no ocupaven gaire terreny, segons la documentació fiscal [...], però es cultivaven arreu i en realitat constituïen un dels conreus més importants de la comarca. Al llarg dels segles XIX i XX, gràcies a l'extensió del regadiu, la seva presència s'incrementà. A alguns pobles les hortalisses començaven a ser ja un conreu important a les respostes de Zamora de finals del XVIII." Tot i ser evident la presència de carxoferars al nostre terme, al llibre registre de l'amillarament de 1861 no les categoritza, en un moment que al delta predominen els fruiterars i els cereals i la vinya encara senyoreja a muntanya. Al segle vint, amb l'agricultura intensiva, s'esmenta a la nostra comarca una àrea d'hortalisses integrada pels pobles de Cornellà i Sant Boi, pobles que tenen com a segon conreu la fruita, i El Prat, que té els cereals com a segon conreu. Diu Codina: "Al 1919, tornada la pau internacional, començà l'exportació de carxofes dèltiques, la primera en intensitat i importància, que havia de durar fins al 1936 amb la punta rècord en dit any de 40 vagons diaris durant la temporada, només d'El Prat, localitat a l'avantguarda de la zona, als mercats de França, Alemanya, Suïssa i Escandinàvia. L'exportació de carxofes fou, però, quantitativament superada encara, a partir dels primers tempteigs del 1925, per la d'enciam, que al 1936 havia arribat a un tèctum de 100 vagons diaris a França, Gran Bretanya i l'Europa central (i que el supera encara durant 1962-1964, amb 800 i 900 hectàrees d'extensió i 6.000 tones de producció amb destí gairebé exclusiu a Alemanya, Suïssa i Gran Bretanya)." Coneixem les dades, comarcals, d'alguns anys del període de la II República. Exportació de carxofes (caixes): Any 1931 730 Any 1932 74 Any 1933 2.251 I ens explica, amb detall, com l''abril de 1933, el Sindicat de Sant Boi va enviar al mercat francès, 44.289 kg. de carxofes tot destinant-se, en un 28'31 %, al mercat parisenc. Aquestes xifres, sempre parcials, estan condicionades per la política de "cupons" implantada per França. D'aquells anys, bucòlics, ens en parla Carles Martí, per evocar una altra activitat, la dels cargolaires, que es desenvolupava -bàsicament- al bell mig dels nostres camps de carxofes: "Quan al començament de la nit, finida la tasca del dia i el sopar, els pagesos de la nostra plana de Marina tancaven portes i finestrons de la masia, tot era pau i quietud al seu entorn. Fixant l'esguard, però, es veien uns llumets, com petits estels arran de terra, que es movien lentament en capricioses giragonses. Eren els fanalets de vidre dels cargolaires que, per pluvials i regadores i a les partions dels camps i pels trossos de carxoferars, cercaven els cargols que, en sentir la rosada i la frescor de la nit, eixien de recers i amagatalls que els havien preservat de la xafogor del dia [...]" A dia d'avui, Sant Boi encara té dedicades unes 200 Ha. al conreu de carxofes, una xifra que pren molta importància si tenim en compte la reducció de l'extensió agrícola general, com a conseqüència de la pressió urbana, industrial i d'infrastructures que afecta, sense deturador, al nostre Delta. Carles Serret i Bernús Arxiu Històric Municipal