2017-03-30 MiP - 68 - Març de 1977: el "Dioni" de Sant Boi

Si us preguntem si coneixeu a un tal DIONISIO RODRÍGUEZ MARTÍN (Madrid, 31-10-1949) i no hi afegim el sobrenom de "El Dioni", potser diríeu que no. Però, en parlar de "El Dioni", totes i tots identifiquem a un famós personatge públic, ben mediàtic. I és què es feu famós, el 28 de juliol de 1989, quan sent vigilant de seguretat es va endur un furgó blindat de l'empresa "CANDI S.A.", amb un botí de 298 milions de pessetes. Sembla ser què, per sense uns motius no gaires clars, el cap de personal va decidir degradar-lo, enviant-lo a prestar sereis com a conductor. Fet que li va provocar un gran malestar i possible el detonant del robatori. Però, què va passar a Sant Boi el dilluns 28 de març de 1977, ara fa tot just 40 anys? A les 14'15 h. del 28 de març, en el moment de tancar les portes per als clients de la "Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorros" ("La Caixa") (carrer Nord - Víctor Balaguer) el guarda jurat que custodiava l'oficina es dirigí al caixer i, amenaçant a tots el empleats amb la seva arma reglamentària, els va obligar a que omplissin una bossa amb tots els diners de la caixa forta: uns tres milions dues-centes mil pessetes de l'època. Un cop assolit el botí, va tancar als treballadors a una dependència de l'oficina, comminant-los a no fer res abans de les 6 de la tarda, amenaçant-los amb que un "còmplice" vigilaria la porta de l'entitat i dispararia al primer que pogués sortir a demanar auxili. El "vigilant" es feu fonedís i, hores més tard, la Guàrdia Civil començava la investigació. Aquells darrers dies de març i primers d'abril de 1977, la premsa catalana (i estatal) en va anar ben plena. El vigilant - atracador, i que responia a les inicials PEM, tenia 41 o 42 anys i portava una vida molt irregular tenint -segons tots els diaris- a l'esposa i als dos fills ben bé abandonats. L'atracador-vigilant treballava per una empresa de seguretat independent, contractada per "La Caixa" i, lògicament, no tenia antecedents penals, circumstància indispensable per a l'exercici, legal, d'aquesta activitat de màxima responsabilitat. Un article aparegut a la "Solidaridad Nacional" (signat pel correponsal Allepuz), del dia 30 de març, ens dona molts detalls: S'hi diu que PEM prestava serveis a "La Caixa" des de l'octubre de 1975 i que l'arma reglamentària era un revòlver calibre 38. També què, en un primer moment, els treballadors van pensar-se que era una "broma", davant l'insòlit de l'acció, però que en veure el nerviosisme que s'apoderava del vigilant, començaren a prendre-se'l en serio. També què, tot i que el botí havia estat de 3 milions, a la caixa n'hi havia 5 més, fins un total de 8, i que la dependència on els va tancar era l'arxiu de l'entitat. També s'apunta a la possibilitat de què, realment, si hi havia un còmplice. L'article acaba informant que el "vigilant", abans de fugir, havia deixat una carta adreçada al director de la sucursal de "La Caixa", manifestant-li que executava l'atracament per haver rebut amenaces vers la seva dona i fills. Tot plegat s'acabaria el dimecres 30, data en que la Guàrdia Civil detenia, a Maçanet de Cabrenys (Alt Empordà), al nostre "Dioni" quan estava a punt de travessar la frontera amb França. En el moment de la detenció, es va recuperar un milió de pessetes, una tercera part del botí assolit. Desconeixem com va acabar la història, si es va recuperar la resta del botí, com va anar el judici, quina fou la pena imposada, si es va beneficiar de l'amnistia del 1977 i/o de qualsevol altra circumstància atenuant, desconeixem si encara és viu (tindria poc més de 80 anys), si resideix a Sant Boi (ell o la seva família), si es va reinserir, ... motius pels quals, hem optat respectar la seva identitat i la de la seva família. Carles Serret i Bernús Arxiu Històric Municipal