2017-04-06 MiP - 69 - Sant Boi: Abril de 1977

Amb el programa d'avui, seguim fent un recorregut per la història política i social del Sant Boi de la transició. Un episodi dedicat a la primavera de 1977 i que ens deixarà a les portes de les "Elecciones Constituents" (15 de juny de 1977). En anteriors programes hem anat veient com, a nivell estatal, el 1976 fou un any molt calent en tots els sentits i que, el 1977, semblava que havia de continuar pel mateix camí. Hem recordat l'mpacte que va provocar, el 24 gener, la "Matança d'Atocha". I és què, el President Suárez, havia de fer tot un seguit d'equilibris per no incomodar -en excés- a ningú: va aconseguir que "las Cortes franquistas" acceptessin la llei de reforma política. Tot seguit, hivern del 76 i primavera de 1977, es van anar legalitzant nombrosos partits polítics (el PSOE, per exemple, ho fou el desembre de 1976) i els sindicats. Ara bé, també es tenia una clara visió què, la "reforma política" no podia deixar fora el primer partit de l'oposició i, en plena Setmana Santa i de forma un xic sorpresiva, és legalitza el PCE (9 d'abril de 1977) generant-se molt mala maror en l'estament militar, saldant-se la crisi amb alguna que altra dimissió ben sonada, com la de l'almirall i ministre de Marina, Gabriel Pita da Veiga. A nivell local, aquells primers mesos de l’any 1977 eren difícils per l'oposició, organitzada a l'"Assemblea Democràtica de Sant Boi". Les dinàmiques de 1976 havien afavorit un ràpid creixement però, en canvi, no hi havia gent gaire formada, pocs "quadres" per conduir un procés tan complicat. La praxi, fou la millor escola de formació. I això no val només pel joc polític, sinó també per l'associacionisme en general. Des del carrer, es pressionava a l'Ajuntament fins a uns límits què, avui -i tot i haver-ho viscut de més o menys a prop- costa de creure: - Reivindicacions de la legalització dels barris de muntanya (Canons, Can Paulet, Orioles), que no havien estat contemplats dintre del PGM (1976). - Enllumenat públic. Queixes per projectes "aprovats" que no s'executaven (bàsicament, per falta de capacitat financera). - Brutícia. Desatenció de la neteja viària i molts "focus" d'infecció per abocaments il·legals. - Queixes per les mancances i problemàtiques de l'ensenyament públic: dèficit en places escolars, barracons ... problemes gairebé endèmics què, tot i anar-se superant progressivament, no s'acaben d'eradicar. - Sanitat: queixes per les mancances de l'ambulatori Montclar, amb una presència gairebé nul·la d'especialistes, fet que obligava -i obliga- a haver de desplaçar-se per molts temes de salut. I, a banda, reivindicacions específiques com ara la dels veïns i veïnes de Ciutat Cooperativa que tenien l'afegit de la distància i de les dificultats de comunicació amb el centre de la població. - Dubtes sobre el futur "immediat" de la gestió de polígons com el de "Camps Blancs", conseqüència del desmantellament de moltes de les estructures del "Movimiento". I és què, el 13 d'abril de 1977, només 4 dies després de legalitzar-se el PCE, es "disolia" el partit únic, el "Movimiento Nacional", sorgit de la fusió de les diverses forces que havien donat suport al cop d'estat militar del juliol de 1936 i que constituïen un dels pilars de l'estat franquista. A Sant Boi, com a molts llocs, es començaria a retirar simbologia feixista, especialment d'alguna de les banderes que presidien la "Casa de la Vila". Carles Serret i Bernús Arxiu Històric Municipal