2017-04-20 MiP - 70 - Recordant la Roser Llopis i les Caramelles

Ahir, 19 d'abril, s'acomplia el 5è aniversari del traspàs, als 100 anys, de la senyora Roser Llopis Viaplana, un dels principals referents del panorama musical santboià del segle XX. L'any 1988, l'Ajuntament de Sant Boi, l'honorà amb la concesió de la Medalla d'Or de la vila (la tercera que es concedia), a partir de la proposta llençada pel Grup Cultural L'Oreig i que comptà amb el recolzament d'una vintena d'entitats locals. L'acte de lliurament es feu, a la Sala de Plens, de la Casa de la Vila, el 4 de desembre d'aquell any. RESUM BIOGRÀFIC: ROSER LLOPIS VIAPLANA va néixer l'any 1912, filla del músic valencià Joan Llopis March (arribat a Sant Boi pels volts de 1905). Va ser organitzadora de les caramelles de Sant Boi l'any 1942. L'any 1947 va fundar l'esbart dansaire del Centre Parroquial i va coordinar les seves activitats fins a l'any 1960. A partir d'aquesta data i durant sis anys va ser directora de l'escola Cantòrum de la Parròquia de Sant Baldiri. Als anys cinquanta es va posar a dirigir teatre, destacant la representació dels pastorets musicals. A més a més, ha estat professora de música a diverses entitats i col·legis. LES CARAMELLES: Festa pasqual, tradicional, ben arrelada a la Catalunya Vella i al nord de la Nova. Colles de cantaires recorren les poblacions i visiten cases i masies aïllades, on canten cançons "caramelles", a canvi de petites recompenses en espècie (generalment dolços) i algun que altre dineret per invertir en alguna berenada o altre àpat col·lectiu i, en el cas dels infants, alguna que altra excursió què, en el cas santboià, era habitualment a Montserrat. Antigament sortien des del dissabte de Glòria al vespre; i actualment, segons el lloc, el diumenge i el dilluns de Pasqua, estenent-se una mica en el temps, en funció dels municipis, que han anat adaptant la tradició a les necessitats i servituds de la vida "moderna". La colla acostuma a portar una perxa, a alguns llocs d'altres tipus d'andròmines, més o menys engalanades, d'on penja una cistella que s'apropa a balcons i finestres, per tal de rebre la gratificació. A Sant Boi, des de la segona meitat del segle XIX, i talment com passava a d'altres llcos, els "Cors Claverians" seran qui s'encarregaran d'aquestes cantades i que tingueren, com a punt de gran concentració de públic, el propi Ajuntament, on les autoritats -des del balcó principal- presidien l'acte. Un altre lloc de visita obligada, a nivell local, fou el sanatori psiquiàtric masculí. Quan les colles eren d'adults, el recorregut es feia a peu. A partir de 1950 aproximadament, les colles infantils ho feren a cavall dels camions de la família Garrigosa, quan s'havien d'atansar a les masies de Marina. Les de muntanya ja estaven pràcticament totes deshabitades. A més, en la doble vocació musical i coreogràfica, els grups infantils també feien alguna que altra ballada típica d'esbart dansaire que captivava l'atenció del públic, més enllà de la seva excel·lència. Una data significativa a recordar fou la celebració, a Sant Boi, el dia 1 de maig de 1992, de la "22ª Trobada de Petits Caramellaires del Baix Llobregat" i que coincidia amb els 50 anys de "Caramelles" infantils a la nostra vila, sota el guiatge de la Roser Llopis. Tot i que encara va estar uns anys activa, podem dir que aquella celebració va significar una magnífica cloenda a la seva activitat pública.