2017-05-25 MiP - 75 - Rugbi: les finals de 'Copa' de 1967 i 2017. La història es repeteix?

Ara fa 50 anys, la Unió Esportiva Santboiana estava en un bon moment. Superat el gran trasbals, econòmic i social, que havia suposat a les acaballes de la dècada de 1940-50 el canvi del terreny de joc, per culpa de la instal·lació de la caserna militar d'automobilisme, la UES havia entrat en un període expansiu que va anar acompanyat d'una progressiva millora de les instal·lacions (pista d'atletisme, piscina reglamentària de 33 m, pista poliesportiva, ...) i de diversos èxits esportius: centrem-nos en la Copa "Sèniors", que ha tingut molts noms al llarg de la història, s'aconseguiria cinc anys seguits (temporades 57-58 a 61-62) i el subcampionat les temporades 62-63, 63-64 i 66-67, de la que en parlarem amb una mica més de detall. Un article d'En Joan Vendrell, al Diari de Barcelona, del 12 d'abril de 1967 és encapçalat amb una contundent frase: "APLASTANTE TRIUNFO DE LA SAMBOYANA SOBRE EL BUC EN EL CAMPEONATO DE CATALUÑA", en un moment en que el primer equip de la UES estava format per: Holgado, Besnard, Sirvent, Sogas, Comas, Dany, Del Rey, Garrigosa, Rafalet, Romeu, Cos, Amat, Pitu, Guerra i García-Leyes. El 24 de maig, o sigui ara fa tot just 50 anys, el mateix autor i al mateix diari, publicava un altre article os es recollia una preocupació i especulació que començava a sobrevolar l'ambient: "RUMORS DE QUE LA SAMBOYANA, LLEGADO EL CASO, NO ACUDIRÁ A DISPUTAR EL TÍTULO NACIONAL". I ens explica que s'havia produït l'aplaçament d'un partit contra el FC Barcelona, conseqüència d'una convocatòria, a Madrid, de la selecció estatal, per jugar un partit contra Itàlia i que afectava a alguns jugadors del FCB. El partit entre els dos equips catalans s'havia reprogramat per dijous quan, menys de 72 hores després, la UES s'havia de desplaçar, a Madrid, a jugar la final de "Copa" què, a més era contra un equip d'allà i que per tant es trobarien frescos com una rosa i en una clara situació d'avantatge. Us sona?. En aquelles jornades hi hagué tot tipus de gestions per intentar trobar alguna solució de consens. El cert, però, és que el diumenge 30 de maig es jugaja la final de la "COPA DE SU EXCELENCIA EL GENERALÍSIMO" i que el Colegio Mayor Cisneros (un altre dels històrics del Rugbi estatal), s'enduia el títol en guanyar-nos per 14 a 3, en un partit considerat com a "pèsim" per part dels nostres. En JVC ens dona les claus: "Debemos admitir, sin embargo, que la baja calidad de juego desplegado por la UD Samboyana, huérfano de aquella velocidad, coraje y fuerza que le ha caracterizado a lo largo del Campeonato de Cataluña y de las posteriores tandas eliminatorias, ha sido producidas por el malestar y nerviosismo que ha ocasionado el incomprensible proceder de la Federación Española de Rugby, en la que modificando a su antojo las fechas fijadas en un principio, concluyeron con un margen inferior a las setenta y dos hora para las semifinales y final. Tras el duro partido con el Barcelona, no supieron, hasta última hora, los componentes de la UD Samboyana, el medio de locomoción que debían emplear para su desplazamiento a la capital española. Algunos de sus jugadores, jóvenes y faltos de experiencia en los desplazamientos, marcharon por vía férrea en la noche del sábado, llegando a Madrid pocas horas antes de iniciarse el partido. Ante tales anómalas situaciones, la Directiva de la UD Samboyana está dispuesta a formular contundentes y claras reclamaciones a la Federación Español, que, con su proceder, constituye una amenaza para la práctica de este deporte en San Baudilio." Casualment i sorprenent, 50 anys més tard, la història s'ha tornat repetit, amb matisos, en una nova final de la "Copa", ara del "Rei", jugada el proppassat diumenge 30 d'abril a Valladolid. Un diumenge plujós que va assolir una gran entrada (prop de 20.000 persones a l'estadi José Zorrilla), a banda dels milers que seguiren el match per TV i/o ràdio, per veure l'enfrontament entre El Salvador i la Santboiana i què, aquest cop, es decantaria per la UES (16 a 6), qui assolia així la seva 12 "Copa" (amb distinta denominació). Un partit amb una polèmica similar a la de 50 anys enrera, en jugar-se en un camp no neutral què, a més, volen convertir en seu permanent d'aquestes finals, proposta contestada des de diverses federacions territorials i clubs d'arreu. Una final, a més, a la que no va assistir el rei Felip VI. Una final també tacada per unes decisions federatives, difícils d'entendre, arrel d'algunes alineacions indegudes de jugadors a les jornades prèvies a la final. Tot plegat només feia que caldejar l'ambient, allunyant-se molt d'aquell bon "savoir faire" que caracteritza el rugbi. Aquest "savoir faire" és el que va permetre que el resultat fou indiscutible i inapelable, certificant la millor situació en el camp de l'equip santboià. Com dèiem abans, va ser un matí molt plujós, que dificultava el joc i el partit hi ha qui l'ha qualificat com d'aquells que no ajuden a "crear" afició i que el "morbo" va estar més als despatxos i, el dia del partit a les grades, per polèmiques com la de la retirada d'estelades a alguns seguidors catalans (i que ja veurem, en un futur pròxim, com s'acaba el tema). Carles Serret i Bernús Arxiu Històric Municipal