2017-06-08 MiP - 77 - Què en sabem del retaule de Sant Baldiri?

QUÈ EN SABEM DEL RETAULE DE SANT BALDIRI? De forma sinòptica: - Confegit entre 1448 i 1450, és obra del mestre valencià LLUÍS DALMAU (actiu entre 1428 i 1461), considerat l'introductor de l'estil flamenc a la pintura gòtica catalana. - Es tracta d'una obra de tècnica mixta sobre taula. - La peça central, conservada al camaril de l'església parroquial de Sant Baldiri, té unes dimensions de 255 x 161 cm. Una història ben atzarosa Remuntem-nos a 1945, pocs anys després de la guerra civil. L'historiador Josep Maria Madurell va donar les primeres notícies sobre l'antic retaule major de la nostra església parroquial: El 13 de desembre de 1448, els obrers (administradors), van signar un contracte d'una obra de fusta, amb l'imatger JAUME ROIG i, dos dies després, el contracte per la pintura, amb el mestre LLUÍS DALMAU. Hagueren de passar 20 anys, fins el 1964, quan l'historiador i crític d'art Joan Ainaud de Lasarte, aleshores director dels Museus d'Art de Barcelona, va identificar la peça com la taula central del retaule gòtic de Sant Baldiri. L'obra no havia estat reconeguda com a pintura gòtica, en tenir un aspecte molt allunyat de l'original: reaprofitada per a un nou retaule barroc (1688) i haver sofert diverses repintades poc afortunades. A banda, i com ho testimonien imatges que conservem a l'AHM, el seu estat de conservació era bastant lamentable, una esquerda immensa, el travessava de dalt baix. Cal dir, a més, que durant la Guerra Civil, s'havia salvat "miraculosament", gairebé com a única excepció de totes les peces artístiques que contenia la nostra església parroquial. Però tornem enrera. Aquella identificació va significar un abans i un després en la valoració del treball i mèrits artístic de DALMAU, donat que -fins aleshores- només es tenia constància de la taula la "Mare de Déu dels Consellers" (1443-1445), per tant contemporània, però un xic anterior a la pintura santboiana. Ara fa una vintena d'anys, es donava a conèixer una tercera obra de DALMAU i, per sorpresa de tothom, associada al retaule santboià. Una taula, més petita, complementària, on s'escenifica la decapitació de Sant Baldiri. Tot i la proximitat cronològica de les obres de DALMAU, i en opinió de l'expert Ruíz Quesada, no són comparables: l'antic consistori barceloní havia pagat, en el seu moment, una fortuna per la confecció de la "Verge dels Consellers", mentre que l'obra santboiana, era bastant més utilitària, en ser destinada a una parròquia molt més pobra. Aquesta obra que era coneguda des del 1938, formava part de la col·lecció Barraquer de Sant Feliu de Guíxols (els mateixos Barraquer de Sant Boi, els hereus del patrimoni Bosch - Casanova del carrer del Pont, on avui tenim el nostre Museu). Aquesta és la peça que va sortir a subhasta el passat dimecres 31 de maig, a la Sala Balclis de Barcelona, la que ha provocat un cert rebombori i nerviosisme i què, finalment, ha estat adquirida per la Generalitat, passant a enriquir els fons del MNAC (Museu Nacional d'Art de Catalunya, al Palau Nacional de Montjuïc), gràcies a l'ajut econòmic d'una fundació vinculada als laboratoris farmacèutics Almirall. El preu del remat final va ser el mateix que el preu de sortida (125.000 €) una xifra prou respectable pels temps que corren. Perquè aquest fragment del retaule estava en mans de la família Barraquer? La resposta és ben fàcil: per ser els "hereus patrimonials" de la família Casanova què, al seu temps, havien heretat els bens de la família Bosch. Rafael Casanova (qui seria el darrer Conseller en Cap de Barcelona, el 1714) va estar casat amb Maria Bosch i Barba (1696-1704), hereva d'una de les famílies més influents del Sant Boi modern. La darrera descendent, en línia directa, de Rafael Casanova va ser la seva besnéta Maria Lluïsa Casanova Compte, qui es va casar amb Joan Antoni de Barraquer i de Llauder, militar de Sant Feliu de Guíxols. La mort sense descendència d'aquesta (1824) va motivar que l'immens patrimoni s'annexionés al del marit. Les segones núpcies d'aquest, amb Maria Gràcia de Puig i Metge va propiciar una progressiva desvinculació de Sant Boi i un major apropament a Sant Feliu de Guíxols, on es localitzava aquesta segona peça del "retaule", l'any 1938, en plena guerra civil. Ruiz Quesada diu que els motius pels quals la pintura va passar a mans dels Casanova, es poden argumentar a l'entorn del retaule barroc de Sant Baldiri, conjunt contractat el 1688 a l'escultor MIQUEL GRA i finalitzat cap a l'any 1693, data en que es deuria fer la substitució de l'antic moble gòtic. Una intervenció, com a poc curiosa, perquè en aquelles dates l'antiga església gòtica, hereva de la romànica i bastida sobre un gegantí dipòsit hidràulic romà estava, literalment, en fallada tècnica, s'ensorrava sense remissió. També ens diu què, per aquesta nova estructura ornamental, només s'aprofitaria la taula central del retaule gòtic i que la resta del conjunt -on s'explicarien diversos aspectes de la vida del sant-, serien desestimats. Ruiz Quesada és de l'opinió que, la construcció de la nova església (entre 1710 i 1738) deuria afavorir la dispersió de les pintures millor conservades i la "possible" destrucció de la resta. En aquest sentit, la taula de la mort de sant Baldiri devia ser una de les composicions més reeixides i aquest podria ser el motiu pels quals va anar a parar a la residència dels Casanova, un dels llinatges més importants del Sant Boi del segle xviii. Ara bé, a canvi de què?. Per haver fet contribucions econòmiques a la construcció del retaule gòtic, de l'església barroca?. Avui per avui, no estem en disposició de donar-hi resposta i, de fet -a hores d'ara- la revisió dels testaments dels hereus d'aquestes nissagues no em permeten identificar aquesta peça, donat que en algunes ocasions s'esmenten quadres, però sense aportar cap detall que ens pugui ajudar a resoldre'n l'entrellat. Ara bé, el misteri no s'acaba aquí, si el tema ja estava bastant embolicat, encara hi ha una tercera peça coneguda, a hores d'ara, de l'antic retaule santboià: "el judici de Sant Baldiri davant el rei" conservat a la col·lecció de Hans Rudolf Gerstenmaier, de Madrid (i on, curiosament, s’identifica l'obra com a Sant Esteve conduit davant el rei, i d’autor català -indeterminat- del segle XV). Curiosament, en aquesta peça, apareixen els mateixos personatges presents a la "Decapitació de Sant Baldiri". D'aquesta tercera peça, però, no en sabem res més i, encara menys, de com és que està a Madrid, ni del periple que hagi pogut seguir al llarg d'aquests gairebé 600 anys d'història. A mode de conclusió Des del moment què, poc abans de Festa Major, per diverses vies vàrem ser coneixedors de la subhasta, des del Museu es varen fer totes les comunicacions pertinents als nostres superiors i d'altres persones e institucions que crèiem havien d'estar assabentades dels fets i gestions davant del MNAC qui, com a principal Museu del país, tenia la capacitat de maniobra suficient per poder afrontar el repte què, com dèiem abans, ha acabat amb l'adquisició pública d'aquesta peça. La voluntat, i predisposició de les institucions implicades, és que pugui fer-se alguna acció divulgadora -a nivell local- d'aquest conjunt. Ara bé, tot és molt recent, estem parlant d'una operació complexa per la importància i valor de les peces en joc i hem d'esperar una mica a veure com es treballa el tema. A banda, cal tenir present què, nosaltres, com administració local, no som propietaris de cap d'aquestes tres peces localitzades de l'antic retaule i què, per tant, hem de comptar amb la complicitat d'altres. Tanmateix també hi ha molta feina a fer, sobretot des de l'església, en tant que propietària, per dignificar la taula central, conservada "encara" a Sant Boi. Carles Serret i Bernús Arxiu Històric Municipal Sant Boi de Llobregat, 8 de juny de 2017