2017-06-15 MiP - 78 - 1977-2017, 15 de juny, 40 anys de les primeres Eleccions Generals

El desembre passat, dedicàvem un programa a parlar del Referèndum de Reforma Política (celebrat el 15 de desembre de 1976), que donava el tret de sortida a la dissolució "formal" del règim franquista. Entre d'altres aspectes, autoritzava, de forma expressa, al Govern o al Congrés dels Diputats a escollir (les eleccions constituents serien sis mesos més tard, el 15 de juny de 1977) a iniciar una reforma constitucional, si bé no s'indicava "textualment" que les Corts Generals resultants haguessin de derogar el conjunt de "Lleis Fonamentals" heretades de la dictadura. La finalitat?. No provocar l'oposició dels partidaris a ultrança del règim franquista, l'anomenat búnker, garantint una transició tranquil·la. Allò del "Atado y bien Atado"?. Les eleccions de 1977. Una valoració general. Els politicòlegs donen a aquestes eleccions de 1977 el títol de "fundacionals" o "constituents" (per bé que aquest darrer concepte s'escau més a les següents, les del 1979, un cop aprovada -poc abans- la "Constitució" encara vigent). Amb aquesta idea, es delimita la fi d'un règim autoritari i el pas a un règim democràtic. No s'acostuma, però, a parlar del -diguem-ne- pecat original: el fet de ser unes eleccions gestionades pels hereus del franquisme, no del tot democràtiques (si més no en quant a les normes de joc: autoritzacions tardanes, poca transparència, inexperiència, ...) i sense dades oficials. Ara bé, amb el pas del temps, els estudis acadèmics i l’honestedat política, no ens ha de fer oblidar que fou el resultat electoral, contra pronòstic, que convertí les Corts en constituents i permeté a Catalunya recuperar l’autogovern amb el restabliment de la Generalitat provisional. Com diu l'historiador Andreu Mayayo: "Mentre que a Espanya el darrer secretari del Movimiento guanyava les eleccions, a Catalunya la victòria fou dels partits d’esquerres i catalanistes. La ruptura catalana, abans d’electoral, fou política i cultural. Des de la mort de Franco, si més no, la cultura democràtica havia conquerit l’hegemonia al carrer, a les manifestacions i a les festes majors". Les eleccions de 1977, a Sant Boi. Com aquestes eleccions eren conseqüència de l'anterior Referèndum, tots els partits polítics (legals o no, si més no tolerats) començaren a greixar les seves maquinàries (no l'electoral, bàsicament per manca d'experiència, però sí la mobilització permanent dels afiliats i simpatitzants) cercant les màximes garanties de cara a la celebració de la jornada electoral (us sona?). Fer esment a la presentació de partits. Hem dit que hi havia una inexperiència, lògica, entre els partits polítics (no hi havia hagut eleccions multipartidistes, democràtiques, des del febrer de 1936, més de 40 anys enrere). Però és que aquesta inexperiència també afectava als diversos nivells de l'administració què, en poc temps, va rebre un bombardeig d'acords, lleis i notificacions per tal de tenir-ho tot a punt i garantir, al màxim, la transparència del procés. A banda dels resultats -incerts- hi havia la necessitat de presentar-se, davant de la comunitat internacional (especialment davant dels Estats de l'aleshores "Mercado Común Europeo") com una "incipient democràcia", que feia passos per obtenir la seva "homologació". Hem parlat de la DISTRIBUCIÓ DE MESES ELECTORALS: Totals: 34 seccions (54 meses i 376 persones mobilitzades) I també de les DESPESES (Cens i desenvolupament campanya i jornada electoral) I hem fet un petit comentari als RESULTATS LOCALS. Les conseqüencies a nivell local, no es feren esperar: Només una setmana més tard, el 22 de juny del 1977, els regidors Juan Simón, Juan Rollán, Isidre Ros, Andrés Dueñas, Juan Martí, Vicenç Balaguer, Joan Bisbal, Jaume Bosch, Serafí Daura i José Sebastián Gabarró signaren una declaració, presentada al Ple del 30 de juny, en la que posaven els seus càrrecs a disposició del Governador Civil i sol·licitaven que una llei electoral que regulés les normes d’unes eleccions municipals. Aquells regidors, del "règim anterior", se sentien del tot desautoritzats pels contundents resultats. El Govern Civil no acceptaria cap dimissió, però els regidors més joves i "reformistes" deixaren d'assistir a les sessions i, altres més veterans, es limitaren a assistir als plens quan era imprescindible assolir certs "quòrums" que permetessin tirar endavant amb la gestió municipal. Un grup de regidors cada cop més reduït, i amb una contestació social -continua i en tots els fronts possibles- va aguantar el vaixell, com va poder, pressionada -a més- per una Comissió de Control Municipal que s'obriria a la participació dels partits d'oposició (tant si van concòrrer a les eleccions com si no) i associacions veïnals. Un tema al que de ben segur tornarem en futures ocasions. CARLES SERRET I BERNÚS Arxiu Històric Municipal de Sant Boi de Llobregat