20220616_La Musica del Segle Passat.mp3

Aquest conjunt extravagant de sis CD documenta la sorprenent durada de la primera etiqueta independent de pop al Regne Unit, Immediate Records. Fundada el 1965, Immediate es va girar, es va aixafar i es va escalonar el seu propi camí, competint contra les etiquetes unhip American com EMI i Decca fins a finals de 1969. L'etiqueta, i el conjunt de CD documentals, es mostren en particular els Small Faces, que van gaudir d'un breu èxit número u del Regne Unit, Nut Gone Flake d'Ogden. Més familiar per als oients americans serà, sens dubte, el favorit de tres cors de la botiga "Hang on Sloopy" dels McCoys, i també hi ha una sèrie de cobertes d'èxits populars americans familiars. El col·leccionista esotèric apreciarà les inclusions de baleners de cafè com els Poets i Les Fleurs-de-Lis, també signats per Immediate abans de l'arribada del so de Londres, marcat per la revolució dels Rolling Stones i altres desenvolupadors de mod que influïen els pantalons de les bandes de cobertura d'estudi més petites. Immediate també va ajudar a esculpir l'èxit del campanar angoixat Chris Farlowe, que aviat es va unir al vibrato de coll similar del PP Arnold i, per descomptat, el millor joguina del director/productor Andrew Oldham, els Small Faces, a qui va arrencar de Decca. En el quart disc, de fet, està en les puntes de balancejar Londres, amb els "Yesterday's Papers" de Farlowe i "The First Cut is the Deepest" d'Arnold, escrit per Cat Stevens. La major part de la música és mínima i sovint fora de sintonia, la producció en un baix temps primerenc, repleta amb ressons de tinny i moments de sortida accidentals. Els instruments més reeixits semblen ser els sitars, cordes baròqueles i riffs arpegis de clavicèmbals que "translaven" bé sota les circumstàncies d'estudi d'Immediate. moments notables: "Here Comes the Nice" de Small Faces i "Itchypoo Park", "She Was Perfection" de Murray Head, i el Marquès del nou híbrid de vodevil de Kensington, "Changing of the Guard". Es tracta d'un document luxós i recobert que podria ser fàcilment gestionat en un disc d'una obra del museu, encara que seria una agulla dura de desenes de petites contribucions per exemple, les tires de Nico, Rod Stewart i Mick Fleetwood. La joia del disc és, sense cap dubte, la versió de Faces (no cantada per Stewart, sinó per Chris Farlowe) de "Handbags and Glad rags": "M'han dit que has perdut l'escola avui/So us suggereixo que l'abandoneu totes/les bosses de mà i rags feliços que els teus avides havien de suar/So que podríeu comprar." Molt britànic, molt immediat.