33: El sistema educatiu a Catalunya

Notes del programa L'Angie és a punt d'emprendre una nova etapa: deixarà l'Argentina per venir a viure a Catalunya amb la seva família, i com que haurà de portar els seus tres fills a l'escola, ens ha demanat que parlem de com és l'educació. Angie, va per tu. Som-hi! Transcripció Sílvia: [0:16] Andreu! [Sílvia!] Al final et vas mullar o no, tornant cap a casa el dia de Sant Jordi? Andreu: [0:23] El dia de Sant Jordi… Mira, no em vaig mullar, a la tornada, però… però gairebé. Va anar de poc. No sé vosaltres. Sílvia: [0:31] Nosaltres ens vam quedat com ànecs. Saps què vol dir quedar-se com ànecs? Doncs així ens vam quedar, o sigui, xops, molls de cap a veus. Sort que teníem un paraigua, un paraigües, i ens va salvar una mica, però… i sort que havíem guardat la càmera amb el plàstic i tot a dintre la maleta, perquè ja tenim com una protecció a la motxilla, perquè si no, és que es fa malbé tot, eh? Va ser una bogeria de temps, una bogeria de temps. Andreu: [0:59] Una bogeria. Clar, ara ja fa un mes de Sant Jordi, però hem d'explicar, perquè en el pòdcast no va quedar ben reflectit, que aquell dia, al final, el temps no va aguantar. O sigui, en el pòdcast, com que el vam gravar al matí, doncs el temps va ser una mica així així, perquè va fer vent, va fer fred, va ploure una miqueta, però poquet, i vam acabar de gravar que vam dir: "Bé, doncs el temps ha aguantat". Però just quan vam acabar i quan vam fer l'outro del vídeo, també, va caure una calamarsada històrica. Històrica perquè els dies anteriors, a Barcelona, d'acord, havia plogut una miqueta, però era una pluja fina, i l'endemà va fer un dia espaterrant, un sol esplèndid, vull dir, un dia de primavera total, gairebé estival, i clar, és que com pot ser, no? Com pot ser que el dia de Sant Jordi, un dia tan bonic, caigui aquella calamarsada, vull dir és indignant! Sílvia: [1:57] Va ser una llàstima per a tots a les persones que tenien una parada, un negoci. La veritat és que va ser un dia horrorós per a ells, però a mi em va fer molta gràcia que l'Andreu estigués fent el final del vídeo, allà, dient: "Sí, al final ens ha fet molt bon temps", i de cop comencem a veure amb el Matthew que cauen gotes, així clong-clong-clong-clong-clong, i pensant tots dos: "Si us plau, que acabi de parlar ja, cap acabi de parlar ja…!" Andreu: [2:22] Sí, sí. És que a més, resulta que em va venir la inspiració i estava fent l'outro, no?, el final del vídeo, l'estava fent més llarg de l'habitual, i clar, i de cop veig gotes per davant i penso: "D'acord, he d'acabar ja". […] Fes-te membre de la subscripció de podcast i accedeix a les transcripcions completes en format web o PDF, o bé llegeix-les directament des de Transcript Player.