6 Pensions Introducció

Avui dia coneixem com la jubilació a l'acte pel qual un treballador deixa de estar actiu en la feina després d'haver assolit una edat elevada o en tenir una malaltia greu que el inhabiliti per realitzar certes tasques, obtenint una prestació monetària per a la resta de la seva vida que serà finançada o bé per assegurances privades o pel estat. Molt pocs saben que la jubilació, cosa que avui ens sembla molt normal encara que notablement modern, en realitat, és un invent dels romans. Els romans, atorgaven una cosa semblant al que avui coneixem com la jubilació a aquells soldats que havien estat en actiu durant 25 anys o més en l'estructura militar de l'imperi. Una vegada que aquests soldats havien complert amb la seva tasca durant un quart de segle tenien dret a assolir el títol de llicenciat-emèrit i rebien una parcel·la de terra i una quantitat de diners que era equivalent a 12 anys de paga de l'època. És a dir, un patrimoni gens menyspreable. Tot i que molts dels soldats morien al llarg de 25 anys de campanyes de guerra continuades, eren tants els soldats que Roma tenia al seu càrrec que en molts casos es van aixecar ciutats senceres amb l'única finalitat d'acollir a jubilats de guerra romans, aquest és el cas de la famosa ciutat extremenya de Mèrida. La veritat és que ja en l'antiga Roma, a vegades hi havia problemes per cobrir les pensions dels soldats doncs molts es jubilaven de cop en acabar una guerra. En la nostra societat, per raons diferents passa el mateix i és que l'augment de l'esperança de vida i el fet que la piràmide de població de certs països com Espanya està donant la volta provoca que cada vegada la càrrega que ha de suportar el estat per pagar totes aquestes pensions es faci més insuportable. Com suposo que tothom sap, els treballadors actuals són els que financien i paguen la jubilació dels jubilats del present. Això és el que es coneix com a pacte generacional. Així doncs, la societat d'avui en dia ha de trobar formes d'integrar a la gent gran en la societat sense apartar-les de la vida quotidiana ja que en el futur la cosa sembla que no podrà seguir com fins ara. Potser, mitjançant la creació de centres de majors diferents, tal com explica CatalinaHoffmann,centres diferents que busquen tenir a la persona ocupada i activa. El futur de la jubilació passa per adaptar-la al nostre temps i a ser possible permetre als nostres majors ser capaços d'integrar el seu dia a dia en un model mixt de seguretat social que sigui co-finançat per empreses i Estat. Per models de negoci alternatius i diferents com els que ha fundat CatalinaHoffmann. El que sembla bastant evident és que en la majoria dels casos una persona de 65 anys del segle XXI té plenes capacitats per seguir duent a terme una vida laboral plena.