68: Què volíem ser de petits?

Notes del programa Quines feines hem fet fins ara? Quina ha estat la més boja? I la més dura? Si haguéssim de triar un altre ofici, quin escolliríem? I quin treball no faríem mai de la vida? De tot això, i més, en parlem en l'episodi d'avui. Som-hi! Easy Catalan recomana App Qüestiocat (Google Play) Transcripció Andreu: [0:22] Bon dia, Sílvia! [Bon dia!] Com estem? [Bé, avui que és festa, bé.] Sí, avui és l'1 de maig, Dia dels Treballadors. [I aquí estem!] I aquí estem! Fent festa, eh? Bé, a veure, avui, dia que surt publicat l'episodi, no, és el dia en què gravem l'episodi, no? [Clar.] Tot sigui aclarit. Però sí, sí. Abans d'entrar en el tema del dia d'avui, volia comentar el feedback que hem rebut de l'episodi dels casaments, perquè, Sílvia, no sé si ho saps, però aquest ha sigut un dels episodis més aplaudits i més… [Ah, sí?] Sí, sí, sí. Que més… vaja, que més ha fet riure, també, i… vaja, que jo crec que potser molts oients s'han quedat amb una… o sigui, com amb una por de ser convidats a un casament aquí, no?, en terres catalanes. Sílvia: [1:09] També, (bé), jo els feedbacks que he rebut, que són per les xarxes socials, molta gent m'explicava com funciona en el seu… allà on viuen, no? En el seu país. Que hi ha algunes coses que funcionen diferent, que, per exemple, molts em comentaven que en realitat allà els convidats no paguen res, no? I que… que et donessin diners seria com una vergonya, gairebé. També hi havia gent que em deia: "S'ha de fer una segona part!" Andreu: [1:36] De fet, un dels comentaris que vam rebre és de la Pamela, que ens el va enviar per Instagram, no?, des de Mèxic, i que ens deia això: Pamela: [1:44] Hola, amics d'Easy Catalan, em dic Pamela, de Mèxic, he escoltat el seu pòdcast sobre les bodes catalanes i, de debò, són molt diferents de les bodes a Mèxic. Aquí mai demanes diners als convidats, no hi ha preu per anar-hi i els regals gairebé sempre són electrodomèstics o coses així. [Ah, veus? Molt bé.] Durant la festa sí que els nuvis poden anar a les taules i demanar per si algú vol donar diners com (a) regal, però no és obligatori i són des de 5 euros fins a 25 i ja està. No (són gaires) diners. I m'agradaria saber dues coses més de les bodes catalanes. La primera, la duració, perquè les bodes mexicanes poden durar des de 8 hores fins (a) 12 hores. Fins i tot hi ha llocs on duren més d'un dia, més d'un dia complet. I també el menjar, perquè aquí tenim el sopar, tenim (les postres), que sol ser el (pastís), el pastisset, i després, hores després, abans de l'(alba), tenim (una cosa) que es diu tornaboda, on donen més menjar, generalment picant, per la gent que (està) molt beguda. I ja està. Pot ser chilaquiles, que és tortilla frita amb… picant. Andreu: [3:16] M'encanta. No hi podia faltar l'element picant als casaments mexicans, eh? Sílvia: [3:21] Jo crec que no podem contestar les preguntes ara, perquè seria com tornar a fer una segona part. Llavors… [Seria la segona part.] Ho deixem per un altre dia. Però és tot un tema, eh? Tot un tema. Andreu: [3:31] Sí. També, una… un comentari de la Helke que vaig rebre, diguem, directament. La Helke és una noia d'Alemanya amb qui faig tàndem de tant en tant. [Ah, molt bé.] I diu: "He escoltat l'episodi del casament mentre netejava i que divertit!" Llavors diu en alemany: "insbesondere Sílvias kleine Ausbrüche hatten einen hohen Unterhaltungswert". O sigui, com: 'especialment, les… les sortides, no?, o els… les'… com dir-ho, com traduir-ho? Ausbrüche. Com: 'aquests petits rampells de la Sílvia tenien un valor… un alt valor conversacional', no? El Rainer, a través de Telegram, ens diu: "Que fort això de demanar diners als convidats. Fas això a Cuba i crec que ningú va al teu casament!" Sílvia: [4:20] Hauria de passar el mateix, aquí, però no passa. Andreu: [4:22] I també, dintre de la nostra comunitat, a Discord, vam tenir comentaris de l'Işıl, des de Turquia, que ens va explicar la seva estratègia, no? I que diu que ella té el seu vestit de casament que fa servir sempre i que li és igual el que pensin del seu vestit. Ella tampoc opina del vestit dels altres. Per tant, doncs, té aquesta… aquesta estratègia tan bona, no? O la Tatiana, que ens va dir que va riure moltíssim en el seu viatge al tren i que potser els altres passatgers van penjar… van pensar que estava boja, no? En fi, que no ha deixat ningú indiferent, aquest episodi. [Molt bé, me n'alegro!] Per tant, ens apuntem… exacte, ens apuntem de fer la segona part més endavant. [Molt bé.] [...] Fes-te membre de la subscripció de pòdcast per accedir a les transcripcions completes, a la reproducció interactiva amb Transcript Player i a l'ajuda de vocabulari. Aquest episodi ha comptat amb el suport del Departament d'Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya.