73: Déu-n'hi-do!

Notes del programa Diu la teoria que vivim en un país laic, però a la pràctica l'Església és encara molt present en la nostra societat, i la llengua està plena d'expressions relacionades amb Déu i la religió. En l'episodi d'avui repassem algunes de les expressions de caire religiós més habituals. Som-hi! Expressions a la mà de Déu deixat de la mà de Déu on Jesucrist / Cristo / Nostre Senyor va perdre l'espardenya déu-n'hi-do un bé de Déu gràcies a Déu / donar gràcies a Déu (no haver-hi) ni Déu tot Déu hòstia santa! / hòstia de Déu / hòstia / hosti / ostres cago'n l'hòstia / cago'n Judes / cago'n Déu / cago'n l'os pedrer Jesús! / Jesuset! / Salut! fotre una hòstia muntar un ciri / armar un cristo per a més inri per l'amor de Déu! com Déu mana fer Pasqua abans de Rams Transcripció Sílvia: [0:16] Hola, Andreu! Andreu: [0:18] Hola, Sílvia! Com anem? Sílvia: [0:19] Bé, avui et porto una notícia que no sé si has sentit. Andreu: [0:23] A veure, quina? Sílvia: [0:24] És una notícia que va sortir ja fa uns quants dies, però que encara se n'està parlant, i és que, no sé si ho saps, però vivim en un país laic. Andreu: [0:32] Entre cometes. Sílvia: [0:39] Exacte, entre cometes. Per què entre cometes? Andreu: [0:40] Bé, perquè al paper hi diu que és laic, no? Sobre el paper hi diu que és laic, però a la pràctica aquí l'Església té uns certs beneficis i molta presència i… bé, en fi. Sílvia: [0:53] Exacte. L'Església, volem dir l'Església catòlica, eh? L'Església catòlica sempre ha tingut molts privilegis per sobre de… de les altres institucions i ha tingut molt poder, i aquests privilegis encara hi són. Llavors, tot i que es digui que és un país laic, doncs de vegades no ho sembla gaire. Andreu: [1:11] Que potser, Sílvia, potser hauríem d'explicar què vol dir laic, si no tothom coneix la paraula. Sílvia: [1:16] Ah. Laic significa que no… aquest país no pertany a cap religió. Vol dir que no som ni d'uns ni dels altres. Andreu: [1:23] Exacte. Sílvia: [1:24] Llavors, la notícia que vaig sentir és que a finals de març el ministre Bolaños va anunciar la fi dels privilegis de l'Església. I clar, tothom, quan va llegir aquesta notícia, el privilegi més gran són els privilegis fiscals respecte als altres ciutadans del país. Nosaltres tenim un impost que es paga, tothom l'ha de pagar, que és l'IBI. Andreu: [1:47] Sí, l'impost de béns immobles, no? Sílvia: [1:50] Exacte. És un impost que s'ha de pagar anualment, o sigui, cada any, sobre tots els terrenys, no?, cases, pisos o qualsevol immoble que tu puguis tenir en propietat. [Sí.] El que passa és que l'Església, com que té un privilegi, doncs aquest IBI, aquest impost, no el paga. I quan aquest ministre va anunciar aquesta fi dels privilegis, vaig pensar: "Calla! Que l'Església pagarà l'IBI!" T'imagines, Andreu? Andreu: [2:16] Sí, típica notícia que la llegeixes i… i no te l'acabes de creure, no? Sílvia: [2:30] Exacte. Perquè l'Església catòlica té molts immobles. Té pisos, té esglésies, té cementiris, té camps, terrenys, cases, santuaris, ermites, convents… Molt, molt terreny. [Clar.] I llavors, si de cada lloc on ell té hagués de pagar l'impost, o sigui, aquest IBI, serien molts diners. Per a tothom, eh? Vull dir, aquests diners se n'anirien a l'Estat i llavors podríem fer diferents coses. Però quina va ser la meva sorpresa quan vaig acabar de llegir la notícia i… Atenció, atenció, què penseu que va passar? Doncs efectivament, l'Església continuarà sense pagar el l'IBI. Andreu: [3:05] Clar, a veure… [...] Fes-te membre de la subscripció de pòdcast per accedir a les transcripcions completes, a la reproducció interactiva amb Transcript Player i a l'ajuda de vocabulari. Aquest episodi ha comptat amb el suport del Departament d'Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya.